Les infrastructures que Amposta necessita

Una estació de tren

Aquesta és una demanda històrica que ja es va plantejar a mitjans dels anys 80. Era el moment en que es dibuixava el nou traçat ferroviari, fent passar el tren per la costa directament des de Camarles a Ulldecona, creuant el riu per Amposta. D’aquesta manera s’evitava el recorregut forçat per l’interior que feia creuar l’Ebre a l’alçada de Tortosa i s’escurçava el temps entre Tarragona i Castelló de forma considerable. En aquell moment, fruit dels equilibris polítics i territorials l’estació central de l’Ebre s’ubicà a l’Aldea.

Ara, 20 anys més tard, és el moment de superar aquell pacte i fer un pas decidit per reclamar a la Generalitat una estació de tren pròpia per a Amposta. Cal que la ciutat més important per la que passa el tren al seu pas per les comarques de l’Ebre, disposi d’una estació de passatgers que doni servei als seus habitants, més als dels municipis veïns (La Ràpita, Sant Jaume, Santa Bàrbara, ...). La ubicació estaria al voltant de l’encreuament de la línia fèrria amb la carretera de Masdenverge, prop de Tosses. Cinquanta mil potencials usuaris mereixen aquest servei de proximitat.

Ens comprometem a fer les gestions necessàries a partir de l’endemà del dia de les eleccions amb el govern de la Generalitat, perquè aquest somni històric d’Amposta sigue una realitat el més aviat possible.


L’autovia Amposta – Tortosa

L’altra gran assignatura pendent quan infrastructures d’Amposta. L’autovia Amposta – Tortosa, que connecti la N 340 amb l’interior de forma ràpida és clau per enfortir la posició estratègica quan a comunicacions d’Amposta. Tots sortirem guanyant: les nostres empreses i especialment ls ciutadans de les dos ciutats.

Aquesta millora històrica de comunicacions, ha de ser l’inici d’un nou model de relació entre ciutats veïnes. Cal actuar en complicitat per liderar el conjunt del territori i oferir un nucli de serveis que faci de pol d’atracció dels 170.000 habitants de les 4 comarques de l’Ebre.

Ens comprometem a que, d’acord amb el govern de la Generalitat, s’inicien les obres durant aquesta nova legislatura municipal.


Acabar el Parc dels Xiribecs i enllaçar-lo amb el Canal de la Ràpita .

Aquesta ha de ser la gran zona verda de la ciutat. Cal donar al conjunt un tractament urbanístic que unifique el tram urbà del canal des del pont de pedra fins Natzaret, enllaçant amb el tram del canalet de la Ràpita i el Parc dels Xiribechs. Ha de ser un espai obert que pugui ser aprofitat indistintament com a complement de les activitats firals, recreatives i esportives.
Cal recuperar els voltants del canal per la ciutadania, com ja ho va ser en altres temps, sense perdre la vocació de gran zona verda i lúdica de la ciutat.

Cal acabar definitivament el Parc dels Xiribechs, obra que fa tres legislatures que s’arrossega. Ens proposem que dispose d’un auditori a l’aire lliure que pugue seu utilitzat durant l’estiu per representacions musicals o teatrals.

Recuperació definitva de la façana fluvial

Queda molt per fer encara, per normalitzar definitivament la façana fluvial i fer d’aquest espai la zona més emblemàtica d’Amposta.

Prioritzarem, el tram fluvial de les antigues piscines, plaça de l’Aube i el Poadó. Volem fer d’aquest espai el punt de trobada dels visitants de la ciutat. Un espai acollidor que es relacione amb el principal atractiu natural d’Amposta: el Riu. Cal fer una gran espai públic.

Cal continuar el passeig nou riu avall, més enllà del pont de la N 340 i també intentar enllaçar el Poadó amb el Castell

Normalització de la façana costanera

Amposta disposa de gaire bé 10 kmts de costa de platges verges que pràcticament no disposen dels mínim serveis, des el començament del Trabucador fins la gola de la Bassa de la Platjola.

En col•laboració amb el DG de Costes, ens proposem dotar d’uns serveis mínims: aparcaments, dutxes, papereres, en 3 o 4 punts de la façana litoral. També es fa necessari un servei de vigilància davant la platja dels Eucaliptus durant la temporada d’estiu. Amposta és un dels pocs municipis de la costa catalana que no disposa d’aquest servei.

Aprofitant la proximitat al Parc Natural, es podria plantejar la possibilitat de realitzar algun punt d’atracció per als visitants: itineraris, miradors, carril bici.

Finalment, cal resoldre la comunicació entre el frontal de la urbanització dels Eucapliptus i la platja. El model de la urbanització de Riumar, amb un passeig marítim i diversos accessos de fusta a la platja, és molt adient en una zona tant sensible com aquesta.


Potenciació del Poble Nou, Eucaliptus i Balada.

Una aposta ferma pel turisme passa per la recuperació i dignificació dels nuclis del Poble Nou, Eucaliptus i Balada. S’ha d’impulsar la construcció de nous establiments destinats a donar de tot tipus de serveis dintre de les normes dictades des de l’Ajuntament. L’harmonia amb l’entorn ha de ser bàsica a l’hora de realitzar qualsevol actuació urbanística.

Dinar de presentació

El PSC d'Amposta organitza un dinar de presentació de la candidatura per a les eleccions municipals. Serà al Pavelló Firal d'Amposta, diumenge 6 de maig. Comptarem amb la presència de la Ministra de Medi Ambient, Cristina Narbona. La inscripció es pot fer al 977.70.55.69 de 17h a 20h, o per correu electrònic a pscamposta@gmail.com. El preu serà de 5 euros per persona.

A Amposta li cal un canvi

Aquest és el primer video del canal que el PSC d'Amposta ha obert a la xarxa. Podeu trobar més videos a http://www.jumpcut.com/pscamposta.

El nostre projecte sanitari

Assistència Primària

Ens proposem, amb col.laboració del Departament de Salut, tenir un nou CAP que substitueixi l’actual, i que estigui en ple funcionament el primer semestre del 2009. Aprofitarem la seva reubicació i nova construcció per incrementar els seus recursos humans i materials.

Cal potenciar els programes de prevenció i coordinació sanitària com Salut i Escola, adreçat als centres de secundària que dona un important suport als nostres adolescents i joves.

Volem impulsar i consolidar el programa PRODEP de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència. En coordinació amb els serveis socials, per tal d’anar extenent progressivament els drets que genera la Llei de Dependència.

A Amposta ens calen 30 llits d’assitència sociosanitària de mitjana estada. Per atendre les necessitats del nostres malaltats més necessitats.

Hem de liderar des d’Amposta el desplegament Govern Territorial de Salut del Montsià que ha d’impulsar la millora de les poliítiques de Salut a la nostra comarca, mitjançant una millor cooperació entre els Governs locals i la Generalitat i una major participació ciutadana.

Proposem la instal.lació d’una oficina de Salut Pública a Amposta per tal que el personal tècnic (veterinaris, farmaceutics, ...) que fan la supervisió d’aquesta àrea a la nostra comarca, disposen d’un centre de suport.


Hospital Comarcal

Volem un hospital comarcal amb els serveis necessaris per atendre les patologies mes freqüents de la nostra població. Hem de potenciar i completar els programes específics de cirurgia ambulatòria i anar sense por cap a l’atenció de malalts aguts en aquelles especialitats que el Verge de la Cinta estigue més saturat. Cal treballar amb complicitat amb la intenció de disminuir les llistes d’espera de les patologies mes freqüents, que omplen la llista d’espera del nostre hospital de referència

Cal completar els serveis mèdics bàsics que es presten en l’actualitat, ampliant amb les especialitats de Neurologia i Urologia, i dotar d’un TAC l’Hospital per evitar desplaçaments innecessaris.

En aspectes assistencials o d’hoteleria, com ara el laboratori, la bugaderia, la cuina, la neteja, etc.., caldria valorar acuradament la seua gestió per empreses externes contractades per a aquesta tasca.

Atenció als disminuïts psíquics i físics i als malalts mentals

Pel que fa al centre de salut mental del Pere Mata (IPM), volem que sigue el centre assistencial per malalts mentals de referència de les Terres de l’Ebre, amb tot el que això comporta. Cal resoldre l’habilitació d’aparcaments al voltant d’aquesta zona, que a més concentra la residència de gent gran i l’Hospital Comarcal.

Amposta disposa d’un centre exemplar pel que fa a l’atenció dels disminuïts físics i psíquics gestionat per l'Associació de Famílies amb Disminuïts Psíquics de la comarca del Montsià (Apasa). Actualment, Apasa, que es va fundar el 1976, dóna servei a prop d’un centenar de persones amb alguna discapacitat física i psíquica i gestiona una residència assistida, un centre de dia, una escola d’educació especial, un centre ocupacional i una residencia annexa per a discapacitats que volen viure en un ambient no tan controlat. Apoiem l’establiment de convenis amb altres entitats del municipi o de la comarca per millorar les prestacions que donen als seus associats.

Potenciar els Serveis Socials i els programes d’atenció a col.lectius específics

Coordinats i complementats amb els serveis d’atenció a la gent gran, els Serveis Socials d’Amposta tenen una tasca de futur d’importància cabdal en prevenir, eliminar i tractar les causes que porten cap la marginació, la inadaptació, la discriminació, o les situacions de risc derivades de certes malaties psíquiques i físiques. Les Unitats Bàsiques d’Assistència i Serveis Socials són un servei públic gratuït, que constitueix el primer nivell d’assistència que s’ha de potenciar en consonància als valors i necessitats actuals de la nostra societat. Des d’aquesta perspectiva cal atendre les necessitats de col.lectius especifics d’Amposta en coordinació amb l’assitència primària.

Pel que fa a les associacions que agrupen malalties específiques: Alzheimer, Fibromialgia, Lliga contra el Cancer, Diabetes, ... proposem crear convenis específics amb les entitats que representen les persones afectades, per tal de coordinar l’assistència mèdica i donar el suport material que aquestes necessiten.

Pel que fa al grup els immigrants, especialment els de llengua i cultura diferent a la nostra, proposem potenciar la figura de mediador inter-cultural integrat en una oficina d’atenció a l’immigrant per que oriente els nouvinguts sobre les seves necessitats bàsiques individuals i familiars: accès a la vivenda, tramitació de documentació, escolarització dels nens, fòrmules de participació en la vida local, …

Pel que fa a les persones en situació o risc de marginació per manca de recursos econòmics, proposem la signatura d’un conveni amb Càritas, entitat que en l’actualitat intenta cobrir de forma voluntària les necessitats d’aquest col.lectiu: roba, menjar, articles domèstics de primera necessitat, atenció de transeunts, …

Pel que fa a l’atenció del col.lectiu de persones drogodependents i alcohòliques, proposem una millora del circuit que els aten, incrementant l’atenció que se’ls dona en l’actualitat tant des dels Serveis Socials com des dels Serveis Sanitaris, millorant la coordinació i potenciant les programes de prevenció.

Lo Safareig

Lo Safareig (http://www.losafareig.org) és un espai de participació ciutadana a la xarxa. Es planteja com un lloc web on tots els usuaris poden aportar propostes i votar les de la resta d'usuaris. La portada del web mostra aquelles propostes que més vots han tingut -a partir de 5-, són les propostes publicades. Les propostes que no tenen encara suficients vots estan a la cua de propostes no publicades. A més de votar les propostes s'hi poden inserir comentaris, els quals també poden rebre valoració dels usuaris.

És potser la segona experiència d'aquest tipus que es posa en marxa en l'àmbit polític, la primera a Catalunya. Recentment Juan Alberto Belloch (http://juanalbertobelloch.es/ ) publicava a Saragossa un espai equivalent perquè la ciutadania valorés les propostes dels socialistes en aquella ciutat. Però, no és la primera experiència de participació d'aquest tipus a la xarxa. Els agregadors socials -nom amb què es coneixen aquests llocs web-, van nèixer amb el web Digg ( http://digg.com), en castellà ja hi ha llocs equivalents com Menéame (http://www.meneame.net) i Fresqui (http://ww.fresqui.com ), i en català La Tafanera (http://www.latafanera.net) és el primer agregador social conegut. L'empresa Dell ha utilitzat també un entorn com aquest per recollir les propostes i opinions dels seus clients, de cara a tenir-los més en compte en els productes que ofereix.

Des del PSC aquest lloc web ha de servir per recollir l'opinió de la ciutadania al voltant de les nostres propostes, recollir noves propostes i veure com són valorades per la resta d'internautes que visitin Lo Safareig. Aquesta experiència ens permetrà comprovar el funcionament de la participació ciutadana a Internet, i ens oferirà propostes de primera mà de la ciutadania, l'aplicació i viabilitat de les quals estudiarem.

Val a dir que aquest lloc web es possible gràcies al programari lliure. El programari emprat per crear el lloc web es diu Pligg (http://www.pligg.com), sorgit a partir del programari Menéame, fet pel mallorquí Ricardo Galli. A més de posar en marxa el web, hem contribuït a la traducció al català de Pligg, la qual posarem properament a disposició dels internautes perquè puguin utilitzar-la.

Ah ! I tot això gràcies a la iniciativa de Manel Zaera.

La llista del PSC per les Municipals 07

1. ANTONI ESPANYA FORCADELL, 42 anys. BIOLEG. Portaveu del PSC a l'Ajuntament, Director de Serveis del Departament d'Agricultura.

2. LLUÏSA LIZARRAGA GISBERT, 47 anys, MESTRA, Regidora Aj. Amposta. Diputada al Congrés dels Diputats.

3. JOSEP MARIA MONFORT SERRA, 49 anys, ECONOMISTA, Regidor Aj. Amposta, Associació Amics del poble saharahui. Ciutadans pel Canvi.

4. JOAN FERRE VERGE, 49 anys, FUNCIONARI HISENDA, Regidor Aj. Amposta, Afiliat a UGT, Soci La Lira, Club Handbol i Amnistia Internacional.

5. PEPA CANO GUARDIOLA, 59 anys, DIPLOMADA INFERMERIA, Secretària Club Natació Amposta.

6. MANEL ZAERA IDIARTE, 33 anys, ENGINYER INFORMÀTIC, Delegat del Col·legi Oficial d'Enginyeria en Informàtica de Catalunya a les Terres de l'Ebre.

7. MONTSE TOMÀS TALARN, 26 anys, DIPLOMADA EMPRESARIALS, Professora de Comptabilitat.

8. MANOLO MENDEZ GARCIA, 37 anys, DELINEANT, Comitè empresa DAPSA, Afiliat a CCOO.

9. RAMON SOGUES. 48 anys, LLICENCIAT INEF, Professor IES Montsià, Entrenador de Handbol i Futbol.

10. JÚLIA IDIARTE PANISELLO, 39 anys, LLICENCIADA EN HISTORIA, Professora de l'Escola d'Art, Representant al Comitè d'empresa de l'Ajuntament, Afiliada a CCOO.

11. DIONISIO CANO MAGRIÑA, 42 anys, PALISTA, Soci Associació de Veïns Poble Nou.

12. JORDI GIMENEZ CABRILLANA, 47 anys, FUNCIONARI JUSTICIA, Delegat del Comitè d'Empresa, Afiliat a UGT, Secretari de Formació de la Federació de Serveis Públics.

13. LAIA GAVALDA ESPELTA, 27 anys, DIETISTA, Responsable del Centre de Restauració Col·lectiva (Empresa: SODEXHO).

14. BÀRBARA GARCIA BO, 18 anys, ESTUDIANT, Estudia 2n de Batxillerat, Club Handbol Amposta.

15. PERE MONTAÑANA ARZO, 47 anys, MESTRE, Secretari Club Handbol Amposta, Coordinador del Grup Territorial d'Educació sense fronteres, Afiliat a USTEC.

16. JÚLIA GIL FALCÓ, 70 anys, JUBILADA, Membre de l'Associació de Jubiltats.

17, JOSEP MA SIMO HUGUET, 58 anys, ARQUITECTE, Exalcalde d'Amposta, Exdiputat al Parlament de Catalunya.

SUPLENTS:

MATIAS MUÑOZ SANCHEZ, 33 anys, GERENT "A" MERCADONA AMPOSTA.

MANOLITA ZARAGOZA ARNAU, 56 anys, MESTRESSA DE CASA, Associació La Lira Ampostina, Membre Associació de veïns del Barri.

GUILLERMO VILLAMORA SUAREZ, 52 anys, FUNCIONARI HISENDA.

ROSA MARIA MELICH LLUSIÀ, 60 anys, MESTRESSA DE CASA, Sòcia d'ARCA (Associació pel refugi i cura dels animals). Canta a la Coral de la Lira Ampostina.

Volem millorar el Poble Nou de Delta

El Poble Nou del Delta per la seva configuració urbana i arquitectònica té un encant turístic especial. Junt amb l’agricultura, el turisme (restaurants, albergs i cases de pagès) és el motor econòmic principal del Poble Nou avui en dia. Per això cal tenir molta cura en conservar, millorar i harmonitzar l’aspecte dels seus carrers, façanes i jardins. Proposem un projecte de conservació, manteniment i neteja regular dels espais exteriors comunitaris a càrrec de l’ajuntament i d’harmonització arquitectònica, per tal de garantir la bellesa actual del conjunt del Poble Nou i evitar que en un futur hagi dispersió de criteris en la construcció de nous habitatges. Proposem la peatonalització puntual del centre del Poble Nou, mitjançant un sistema de pilones reversibles que permetin el seu tancament en funció de les necessitats.

Ens comprometem a no incrementar el sol urbà del Poble Nou, més enllà de les necessitats d’habitatge dels propis habitants i a fomentar l’habitatge protegit en els nous Plans Parcials, per fomentar l’accés a la gent jove.

Cal millorar les comunicacions del Poble Nou. És urgent ampliar la carretera que el comunica amb la Ràpita i millorar la de Pescadors que connecta amb Amposta. Calen unes amplades i ferms dignes durant tot l’any, amb les mesures de seguretat oportunes i amb una correcta senyalització ja que és una de les de més ús turístic del Delta. Estudiarem també la creació d’una línia regular d’autocars durant els períodes de màxima afluència turística que comuniqui Amposta – Platja Eucaliptus – Poble Nou – Amposta i la possibilitat de fer connexions puntuals amb Amposta en funció de les necessitats dels veïns (mercat, serveis sanitaris, ...)

Durant tota aquesta darrera legisatura, el projecte de construcció de nova depuradora ha estat encallat per manca d’acord entre l’ajuntament i l’ACA pel que fa als terrenys on s’ha d’ubicar. Ens comprometem a arribar a un acord amb el Departament de Medi Ambient per reubicar la depuradora en uns terrenys que no causen molèsties als veïns.

Potenciarem la representativitat de l’associació de Veïns del Poble Nou, donant-li la mateixa importància que a l’Alcalde pedani. Ens comprometem a estudiar, la viabilitat de constituir una Entitat Menor Descentralitzada (EMD com els Muntells) la qual cosa li suposaria una major autonomia respecte la ciutat d’Amposta. Tot i això, ens comprometem a, si la normativa ho permet, que els veïns de la pedania puguen votar al Poble Nou sense necessitat de traslladar-se a Amposta.

Facilitarem la creació de serveis bàsics - un Caixer Automàtic i una botiga amb articles de primera necessitat - aprofitant la infrastructura d’algun dels establiments turístics existents en l’actualitat al Poble Nou i evitar d’aquesta manera desplaçaments innecessaris a la Ràpita o a Amposta. També l’habilitació d’algun punt informació turística durant la temporada de màxima afluència de visitants.

És necessari la millora de la seguretat del nucli del Poble Nou. Implantarem una patrulla mòbil que atengui les necessitats de seguretat del barris disseminats, entre ells Poble Nou, que fase les funcions d’una oficina mòbil per atendre les denuncies dels ciutadans.

Potenciarem els actius turístics del Poble Nou. La Torre de Sant Joan, a 3 km del nucli, és la Torre Medieval (1580) més ben conservada de l’interior del Delta. Proposem la seva restauració i habilitació com a zona recreativa – mirador sobre la badia dels Alfacs. Per altra banda, el Poble Nou disposa del mirador panoràmic més elevat de la plana del Delta, el campanar de l’església des d’on hi ha una espectacular vista de l’Encanyissada i la badia. Proposem habilitar el campanar com a mirador amb un horari regular d’obertura coincidint amb els d’afluència turística, mitjançant un conveni amb el Bisbat.

Que proposem per impulsar l'economia

Dinamització del Comerç

Hi ha una mancança evident pel que fa al suport de l’ajuntament al establiments comercials de la ciutat. Cal crear la figura del Dinamitzador de Comerç, adscrit a l’àrea de promoció econòmica. Aquest professional seria l’encarregat de coordinar i fer el seguiment d’un nou Pla de Comerç Local. Aquest Pla hauria de contemplar:

El disseny i acabament d’una zona peatonal que actue d’autèntic centre comercial, amb espais públics i mobiliari urbà que el fase atractiu als compradors. La senyalització de les principals zones comercials de la ciutat en les entrades principals d’Amposta. La realització d’un programa anual d’activitats de suport al Comerç: itinerància del comerç al carrer en diferents espais públics d’Amposta, jornades regulars gastronòmiques, ... Vigilància efectiva dels horaris de tots els establiments comercials. Redefinir les zones blaves, promovent els bonos per compradors i botiguers i l’autentica reversió dels guanys de la zona blava amb el propi comerç local. Impulsar una campanya coordinada de tiquets gratis per compres efectuades per al BUS urbà. Trobar un sistema de recollida d’embalatges del Comerç que sigue efectiu i funcione de veritat.

Impuls de Fira Amposta

Hi ha moltes possibilitats de millora que caldria impulsar per fer el salt qualitatiu que sens dubte Fira Amposta podria assolir. Concebre l’eix del canal de la Ràpita i el Parc dels Xiribechs com a espais complementaris de les instal·lacions firals suposarien triplicar la superfície d’exposició exterior, donant-li una singularitat al conjunt difícil d’equipar al territori.

Per altra banda, a Fira Amposta li cal l’especificitat pròpia, aquell aspecte que la diferencie de la resta de certàmens i que li permeti oferir una mostra que no es pogui trobar enlloc més del territori. Les possibilitats són multiples i molt lligades als punts forts de la ciutat: Música, Noves Tecnologies (TIC) o Birdwachting especialment ... i no tenen perquè anar vinculades inevitablement a la Fira de desembre. Podrien constituir un complement primaveral per rendabilitzar les actual instal·lacions que en l’actualitat només ofereixen una gran fira anual i petits certàmens de cavalls i vehicles d’ocasió.

Modernització dels Polígons industrials de Tosses i l’Oriola

El Polígon de Tosses i l’Oriola es troben en un procés de plena consolidació industrial i d’activitats d’oci i de serveis. Tot i això, encara queden per resoldre aspectes importants de serveis i accessos que dificulten l’activitat amb normalitat de moltes empreses ubicades en l’actualitat al Polígons i a la vegada l’accés dels usuaris a aquests serveis.

Per diverses empreses, hem pogut constatar un mal servei de connexió a Internet a causa de la precarietat de la línea que dona servei al conjunt dels polígons i les deficiències de la connexió elèctrica, que obliga a tenir mecanismes de manteniment dels equips informàtics (tipus SAIH) a gaire bé totes les empreses, especialment en dies de fort vent o de pluges moderades i/o intenses.

Igualment, calen connexions viàries alternatives als dos polígons. A Tosess a través de l’eix de l’Ebre del mateix rang que l’actual accés des de la carretera Amposta - Masdenverge per tal de dotar la zona de dues entrades i sortides. Aquesta connexió hauria d’incorporar un lateral peatonal com a alternativa al transport rodat, especialment necessari en algunes franges horàries a la sortida de la discoteca en la que ja no funciona el transport públic. Igualment, cal dotar una nova entrada a l’Oriola des de la N 340 a l’alçada de l’Hotel Bajo Ebro atès que l’actual aprofita un camí de servei agrícola que el fa inadequat i perillós.

Dinamització del Mercat Municipal

Entenen el mercat municipal com l’hereu de la important tradició comercial agrícola, ramadera i pesquera, en definitiva agroalimentària d’Amposta. Pretenem donar-li el tractament que es mereix dotant-lo dels recursos humans i materials necessaris per donar-li aquest aspecte tradicional però modern que augmentaria el seu atractiu.

Això passaria per una unificació estètica les parades i la climatització del conjunt del local. A més caldria impulsar un Pla de Promoció del Mercat Municipal, que done a conèixer entre els ciutadans i visitants tota l’oferta de productes i serveis.

Aposta decidida pel Turisme de Natura

Tot i tenir un dels millors reclams turístics de la Península Ibèrica quan a oferta d’activitats vinculades al turisme de natura, i tot i reconèixer que aquesta ha augment en els darrers anys, continuem estant molt lluny de les seues potencialitats.

Cal fer des de l’ajuntament una aposta forta i definitiva pel turisme ornitològic, per les activitats lligades al riu, pel foment dels carrils bici i l’ús de la bicicleta al Delta. Fires, infraestructures, col·laboració amb les comunitats de regants, ...hi ha moltes actuacions que es poden fer en aquesta direcció.

I ens cal sobre tot, un bon Pla de senyalització dels nostres actius turístics municipals i que assegurar-nos que aquells que estiguen senyalitzats, siguen visitables (Torre de la Carrova, de Sant Joan, ...)

Foment de la creació de nous llocs de treball

A més del recolzament al comerç i la indústria local, cal donar oportunitat als joves emprenedors i la gent, que tot i estar dintre el mercat laboral, vol millorar les seves condicions de treball.

La formació no reglada i retribuïda que es promou des de les Escoles Taller, les Cases d’oficis i els Tallers ocupacionals, són una bona via que cal potenciar.

Les TIC, eines imprescindibles de gestió

Les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (TIC) són ja en aquests moments instruments imprescindibles en tots els àmbits socials. Les administracions locals poden usar el seu potencial per apropar-se al ciutadans, per fer més eficients els recursos municipals, per fomentar la participació ciutadana, per afavorir la implantació industrial, per crear noves oportunitat educatives i per millorar la informació dels usuaris.

Amb aquests objectius volem convertir la regidoria de Noves Tecnologies en una regidoria de Societat de la Informació i del Coneixement, que desenvolupe un pla o sistema director de la Societat de la Informació. Aquest pla ha de determinar el camí que cal seguir en els propers anys a la ciutat quant a les TIC i la Societat de la Informació i del Coneixement. Les TIC tenen molts àmbits d'actuació a nivell municipal:

Àmbit mediàtic

Els mitjans de comunicació han d'adaptar-se a la societat actual, permanentment connectada a la xarxa, de forma que no poden oblidar-la com un àmbit més de difusió dels seus continguts. Per això proposem:
● Ràdio per Internet: La ràdio ja no s’emet només per l'aire sinó que l’emissió en directe i a la carta (podcast) per Internet està convertint-se en un tret distintiu de les ràdios actuals. A les nostres terres Antena Caro (http://www.antenacaro.com/) és un exemple de la possibilitat d'emetre a la vegada per la via tradicional i per Internet.
● Televisió per Internet: Emissió de televisió per Internet d'actes i esdeveniments de la ciutat.
● Emissió dels plens per Internet.
● Aprofitament de la xarxa wi-fi per oferir ràdio i televisió dins de la xarxa interna municipal.

Ciutat digital

El projecte Ciutat Digital ha de fer d'Amposta una ciutat referent en l'àmbit de les TIC. Els projectes iniciats són la llavor per a nous projectes que han d'implicar societat, empreses i centres educatius a la ciutat. Per això, quant a la Ciutat Digital:
● Donarem continuïtat al projecte.
● Proposarem millores i nous projectes que aprofitin la llavor sembrada.

Àmbit empresarial

● Col·laborarem amb el teixit empresarial per estudiar la situació de les TIC i millorar-ne la implantació.
● Col·laborarem amb els col·legis professionals de l'àmbit TIC.
● Impulsarem la implantació d'empreses tecnològiques.

Àmbit social

Es vol combatre la fractura digital mitjançant dos enfocs, un relacionat amb la formació, sense la qual l’accés a les TIC fracassa, i un altre relacionat amb els recursos necessaris per facilitar l’accés universal a les TIC. En aquest sentit es proposen els següents punts:
● Impulsarem una oferta formativa en l’àmbit TIC, amb cursos especialment dirigits a col·lectius amb més dificultat d’accés a les TIC (gent gran, dones, immigrants...)
● Farem del telecentre un punt de promoció de les TIC.
● Editarem materials (manuals, cursos,..) relacionats amb les TIC (i altres àmbits), posant-los a disposició pública en paper i en format electrònic, i amb llicències obertes.
● Establirem col·laboracions amb els centres educatius per poder utilitzar els seus recursos TIC i proporcionar una oferta formativa àmplia i de qualitat.

Cal posar eines TIC per afavorir la participació ciutadana. En aquest sentit cal estudiar la situació del projecte Ciutat Digital i donar-li continuïtat o, si s'escau, impulsar nous projectes. Algunes propostes sobre això:
● Implantarem un sistema d'informació geogràfica (SIG) per tal de facilitar la comunicació d'incidències a les persones des d'Internet.
● Potenciarem, millorarem i dinamitzarem els espais de participació ciutadana creats arran del projecte Ciutat Digital.
● Promourem la implicació de les associacions de veïns i altres entitats en l'ús de les eines TIC de participació ciutadana.
● Introduïrem les llengües estrangeres als llocs web, tenint en compte els col·lectius immigrants de la ciutat.

La tramitació electrònica de documents implica la implantació de la signatura electrònica. Treballarem en la implantació de la tramitació de documents en línia.

Àmbit educatiu

● Treballarem per la implicació dels centres educatius en la difusió de les TIC.
● Impulsarem la col·laboració amb la universitat en projectes de l'àmbit de l'aprenentatge virtual (e-learning).

Sobre el programari lliure i estàndards oberts.

El programari lliure no és un corrent ideològic propi de col·lectius aïllats i utòpics. És una realitat demostrada en diferents indrets, entre ells a Catalunya (Manresa, Universitat de Lleida, etc.), Espanya (Extremadura), Europa i la resta del món. Les seves característiques el fan l’opció més justa d’invertir els diners dels i de les contribuents. Sempre que sigui possible cal valorar l’ús de programari lliure en els sistemes informàtics de l’administració pública. L'ús de programari lliure ha d'anar acompanyat de la implantació dels estàndards oberts, els quals garanteixen que la comunicació entre administració i administrats/des, no està lligada a un determinat proveïdor de
programari, a determinats programes o plataformes.

Per això proposem:
● Fer una planificació d’implantació de programari lliure a l'Administració Local.
● Implantar l’ús d’estàndards oberts en la comunicació entre Ajuntament i ciutadania.
● Incloure oferta formativa i realitzar promoció del programari lliure.