tag:blogger.com,1999:blog-270389262024-03-13T05:40:36.079+01:00Bloc d'Antoni EspanyaAntoni Espanya Forcadell, (1965, Amposta). Biòleg. Parc Natural del Delta de l'Ebre (1988 - 2003). Portaveu del PSC a l'ajuntament d'Amposta (2003 - 2015). Director de Serveis del Departament d'Agricultura a l'Ebre (2004 - 2011). Tècnic Medi Natural (2011, fins l'actualitat)Toni Espanyahttp://www.blogger.com/profile/03114239638741759011noreply@blogger.comBlogger134125tag:blogger.com,1999:blog-27038926.post-21403838576555506912017-05-10T18:37:00.000+02:002017-05-10T23:10:00.080+02:00Com són les coses ...<i>Aquest escrit el vaig fer l'agost del 2014, al meu compte de Facebook, poques hores despres de la confessió de Pujol pare en la que deia tenir uns diners no declarats a Andorra d'origen opac. En aquell moment tenia el blog "hakejat", motiu pel qual vaig estar molts mesos sense poder accedir, ni publicar ni res. Ara, gaire bé tres anys més tard, i coincidint amb la confirmació definitiva de la trama, amb l'empresonament de Pujol junior i l'autoinculpació de Marta Ferrusola amb el seu manuscrit que passara a la història, vull traspassar-ho al meu blog oficial, ja accessible, que d'alguna manera són les meus memòries polítiques. És un petit regal que em faig, ara ja retirat de la vida politica, i a tots els que vam patir el caciquisme pujolista. Una lacra indigna que el nostre pais no es mereixia i del que tardarem molt temps a recuperar-nos <br />
</i><br />
Des dels 17 anys m’ha interessat la política. Tenia clar però que abans de donar el pas de comprometre’m públicament havia de realitzar-me professionalment, saber com funcionaven les coses a nivell social i econòmic, per donar resposta amb més coneixement de causa si mai arribava a accedir a un càrrec públic. Al cap de 20 anys, després d’haver passat per la universitat i treballar 16 anys a l’Administració, va arribar el detonant que havia estat esperant, en forma de Pla Hidrològic Nacional, una agressió ambiental sense precedents al territori que un biòleg militant com jo no podia deixar passar. L’altre motiu per implicar-me fou el caciquisme pujolista-convergent asfixiant que imperava a tot arreu, especialment a l’Ebre. Ara pot ser sonarà a batalleta de la mili, però fins el 2003, any del primer govern catalanista i d’esquerres, la discrepància publica per part d’un treballador de l’administració o de qualsevol persona amb lligams amb ella era motiu de represàlia sistemàtica. Podria explicar molts casos d’un nivell de miserabilitat incomprensible amb el context actual ...<br />
<br />
Ara que s’ha començat a destapar la trama corrupta en la que durant anys ha estat implicada la família Pujol i molts alts càrrecs dels Governs de l’època, i que la majoria de treballadors públics intuíem, tinc un sentiment contraposat. Per una banda em sento gratificat per haver estat des del començament en el bando que tocava, també en certa manera, rehabilitat per haver patit en primera persona les represàlies al més pur estil fascista dels capitostos pujolistes del moment, però trist i indignat, a la vegada, per haver denunciat els abusos d’aquesta màfia enviant a Fiscalia de Madrid, Barcelona, Tarragona i Tortosa, dossiers amb dades d’activitats presumptament delictives que passaven davant els meus ulls, durant els darrers 12 anys, i que malauradament mai van implicar l’obertura de cap diligència.<br />
<br />
L’altra cara de la moneda, irònicament, és la incomprensió dels joves que posen tots els polítics dels partits tradicionals en el mateix sac, fins i tot els de nivell més baix com el de regidor d’un ajuntament o la de la gent una mica més gran, molta de la qual havia dimitit de les seues obligacions polítiques per l’orgia econòmica en la que vivíem fins el 2008 i que ara són paladins de la justícia social a l’estil PODEMOS - als bars, al carrer, a les xarxes socials - perquè no s’expliquen com han arribat al nivell de precarietat en el que es troben.<br />
<br />
Per això, tots aquells que vam entrar en política als 90, després de la primera generació política catalana que va pilotar la restauració de la Generalitat, a traves de plataformes ciutadanes i moviments socials afins a partits d’esquerres, il·lusionats per transformar l’asfixiant Catalunya de Pujol en un país normal i que vam tenir la sort de jugar algun paper en els denostats tripartits entre el 2004 i el 2011, - per cert, Maragall i Montilla, ho van fer millor o pitjor però mai es va posar un euro a la butxaca – ens sentim desorientats, frustrats, incompresos, maltractats ... Em consola, pel meu interes per la història, saber que això ha passat molt sovint. Situacions en que els esdeveniments s’han solapat d’una manera tant seguida, que han engolit els protagonistes, passant finalment sense pena ni glòria per les planes de la història. Així és la vida i la política ...<br />
<br />
El més irònic de tot plegat, per mi, és pensar que finalment la recent embranzida sobiranista del País, que inusitadament va impulsar el president Mas, trencant amb la tradicional equidistància de CiU, no era més que una fugida cap endavant en clau personal del clan Pujol per evitar passar comptes davant la Justícia espanyola. Com són les coses ... Tot i això, no perdo l’esperança, perquè biòleg com soc, penso que sempre hi haurà gent - condemnada per la genètica, la tradició familiar o per convicció pròpia - que s’implicarà contra la injustícia, la desigualtat i els abusos dels poderosos, que és la única lluita que a mi m’ha importat sempre.Toni Espanyahttp://www.blogger.com/profile/03114239638741759011noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-27038926.post-79659938527508685732016-09-30T14:46:00.000+02:002016-09-30T22:47:40.379+02:00Com hem arribat fins aquí ?<br />
La crisi oberta que viu el socialisme espanyol, al meu entendre, és el resultat de la confluència de diversos de factors, alguns d’actuals i d'altres de vells.<br />
<br />
Per una banda hi ha les clàssiques intrigues polítiques fruit de les ofenses personals. És el cas de Ximo Puig, que volia anar al Senat amb Podemos i Pedro Sanchez li va dir que no, la Carme Chacon a la que simplement li interessa una implosió interna per fer un <i>reset </i>del partit en clau de revenja personal, el Tomas Gómez a qui el propi Sanchez li va muntar una gestora a la Federació de Madrid pels mals resultats electorals i aquest li paga amb la seua pròpia moneda ... A aquests ressentits cal afegir els mediocres, dirigits per l'ambiciosa Susana Diaz i el seu avalador Felipe Gonzalez, que sumen un mínim de 7 persones de les Federacions d’Andalusia i Extremadura: Micaela Navarro, Antonio Pradas, Maria José Sanchez, Estefania Martin, Noemí Cruz, Francisco Pizarro i Ma Ascensión Murillo. I així, si anéssim fins al fons de totes les històries personals, sumarien els 17 dimissionaris. L’únic que uneix als 17 és la voluntat de fer fora a Pedro Sanchez, en la clàssica estratègia del <i>“quitate tu que me pongo yo”</i>.<br />
<br />
Però com ha arribat fins aquí el pobre Pedro Sánchez, que al cap i a la fi no ha fet més que seguir el mandat del Comitè Federal del PSOE, que és resumeix en el famós <i>“No es no”</i> a la investidura de Rajoy ? Per mi és per la cultura política de la vella classe dirigent socialista, on les decisions importants les prenen uns pocs a porta tancada, mentre deixen la militància entretinguda en els debats congressuals, de les federacions o de les agrupacions. Molta llibertat d’expressió en aparença de temes intranscendents, però rigidesa i nominacions digitals en les llistes i els càrrecs de representació en alts nivells. Aquests dirigents a l’ombra mai s’embruten en els debats interns, per això ningú va discrepar a porta tancada del <i>no es no</i>.<br />
<br />
Però aquesta vegada, el tret dels <i>colpistes xusqueros</i> com els ha denominat el propi Josep Borrell, els ha sortit per la culata. Per la senzilla raó, que Pedro Sanchez ha estat el primer secretari general en la història del PSOE que ha estat elegit pels militants del partit i per tant, les bases, es senten emocionalment vinculades als seus avatars polítics. D’aquí les manifestacions espontànies davant les seus socialistes de mitja Espanya i la seva defensa aferrissada davant els mitjans de comunicació. I ara, els colpistes estan esporuguits i desconcertats, perquè no entenen el que passa ...<br />
<br />
Però més enllà d’aquesta salvatge disputa política interna, al més pur estil anarquistes, comunistes i socialistes en plena Guerra Civil, que hi ha darrera d’aquest col•lapse del socialisme espanyol ? Hi ha la incapacitat, com li passa al PP, de crear complicitats polítiques fora de les seues sigles. Comparteixen les mateixes línies vermelles amb el PP pel que fa al model territorial, tot i discrepar de les polítiques socials i econòmiques, i això a ulls de mig país, els votants de Podemos i els partits nacionalistes i independentistes, els iguala. Espanya és un país diferent al de fa 40 anys i els grans partit ho veuen, però no es volen adaptar, d’aquí l’èxit dels partits emergents. Es com l’església, per no adaptar el seu discurs a la societat actual, cada cop tenen menys implantació.<br />
<br />
I finalment hi ha la pressió de les bases que impossibilita qualsevol pacte amb el PP. Perquè a Alemanya, els dos grans partits poden pactar temporalment sinó sumen prou, i a Espanya no és possible ? Pel fantasma de les dos <i>Espanyas </i>que encara perviu. Més enllà de la corrupció generalitzada al PP i que esgrimeixen els dirigents socialistes, i dels diferents models socials i econòmics que hi són, qualsevol candidat a la presidència socialista sap que les bases mai perdonarien un pacte amb els hereus dels culpables de l'empresonament i/o assassinat dels seus avantpassats. I aquí hi ha la paret definitiva que impossibilita un gran pacte d'Estat i de retruc l’inici de la reconciliació entre les dos Espanyes que algun dia, pel be comú hauria d’arribar. I ho dic jo, que soc d'una familia partida en dos per la Guerra, la meitat a Amposta i l'altra meitat a Mèxic.<br />
<br />
<br />
Toni Espanyahttp://www.blogger.com/profile/03114239638741759011noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-27038926.post-13515965654121569362016-09-02T14:56:00.001+02:002016-09-08T09:04:55.412+02:00Futbol territorial, passió per molts, negoci per alguns <br />
La paraula Futbol, més enllà dels grans clubs televisius, les estrelles mediàtiques i les passions de les aficions en el seguiment del dia a dia dels seus equips, és també el mon dels clubs petits. Dels del futbol territorial per entendre’ns. Els de primera, segona, tercera i quarta. El dels nostres pobles, el dels nostres fills i els fills dels nostres amics.<br />
<br />
Sonarà a tòpic però només qui ha tingut un fill jugant a futbol des dels 4 o 5 anys, o ha jugat personalment, pot entendre la passió forassenyada que viuen en alguns moments els jugadors, els pares, els entrenadors i tot l’entorn en general. Suposo que són les expectatives que tothom es crea per arribar a algun lloc. Els jugadors per arribar a ser professionals o el més prop que es pogue i els entrenadors pel mateix o per descobrir un diamant en brut. També hi ha gent que juga i entrena per vocació, evidentment, però fins i tot aquests, secretament anhelen o han anhelat en algun moment el somni de la professionalitat.<br />
<br />
És difícil definir la frontera de la professionalitat, és a dir, de quan un es pot guanyar la vida dedicant-se al futbol. Fa pocs anys, quan hi havia esponsors majoritàriament del sector construcció, hi havia jugadors i entrenadors de primera territorial que podien arribar a cobrar 1.500 o 2.000 euros mensuals, els millors és clar, un o dos a cada equip. Ara això només passa en alguns clubs de Tercera divisió i principalment a Segona B. És adir que actualment la barrera de la professionalitat està molt amunt, a Segona B i no a tots els clubs.<br />
<br />
Però aquesta entrada massiva de diners en un moment donat al futbol ha generat vicis que encara ara perduren als nivells petits. El més important és que la majoria de jugadors i entrenadors volen cobrar, encara que sigue poc però volen cobrar. A començament de temporada hi ha discussions acalorades per 50 euros més o menys per partit, per mes o per temporada. Cadascú al seu nivell, és clar ...<br />
<br />
La figura dels entrenadors s’ha tornat clau en aquest nivell “semiprofesional” difús que hi ha entre la Tercera divisió i la Primera Catalana. Especialment en els clubs on els que posen els diners, que solen ser els Presidents i alguns membres de junta, donen una quantitat tancada al començament de temporada als entrenadors i d’allà surt el seu sou i el de la plantilla. I són els propis entrenadors els qui gestionen aquest pressupost. I aquí ve la perversió del futbol a aquests nivells, els entrenadors acaben buscant jugadors, en els que la relació qualitat-preu sigue el màxim beneficiosa per ells. <br />
<br />
I arribats a aquest punt és on ve l’opacitat del model, representat per aquests entrenadors, i també per d'altres que tenen el futbol com un "modus vivendi", perquè tenen factures que pagar i depenen d'aquests ingressos per sobreviure. Aquest sistema es presta a la poca transparència i al xanxullisme. Quin criteri segueixen aquest tipus d’entrenadors per contractar els jugadors ? Qui acaba jugant i per quin motiu ? Qui garanteix que no hi ha prebendes per sota ma per incentivar l'entrenador a alinear determinats jugadors ? Hi ha pares que serien capaços de fer qualsevol cosa per promocionar els seus fills en categories on hi ha otejadors de clubs professionals.<br />
<br />
En aquest model, els que acaben sent els grans perjudicats són els joves talents sense padrins, els que acaben de Juvenil i els sub 23, que haurien de saltar als primers equips dels clubs, per acabar de formar-se i continuar el seu somni de la professionalitat. Aquest model d’entrenadors no volen arriscar-se a posar els joves promeses, per por a perdre la feina, i aposten per veterans amb solvència contrastada, gent de 30, 35 o fins i tot 40 anys, que han jugat una temporada o dos a Segona B o a Tercera. Gent que també ha fet del futbol un complement dels seus ingressos 400, 500 o 600 euros mensuals que els arrodoneix l’economia familiar. Gent amb fills, la majoria, que també necessiten aquests diners.<br />
<br />
I al final això ja no és futbol, perquè s'han perdut els somnis. És obligació, es feina o negoci, però no Futbol.<br />
Toni Espanyahttp://www.blogger.com/profile/03114239638741759011noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-27038926.post-41434044805348336532016-08-30T14:34:00.000+02:002016-09-02T09:03:29.640+02:00Mos falten torracollons ?<br />
Llegint una entrevista dels darrers dies al Gran Wyoming, home sense filtres mentals on els hagi, em quedo amb la frase <i>“España es un país muy especial ya que estamos educados en el pillaje</i>” ... Aquest comentari que fa arran de la seua incredulitat respecte els dos darrers resultats electorals consecutius a les Generals, posa el dit a la llaga en l’essència de la nostra societat. A la que conforma l’arc mediterrani europeu, em refereixo.<br />
<br />
No se si és l’efecte climàtic, alimentari, geològic o el veïnatge amb el nord d’Àfrica, però alguna explicació ha d’haver darrera aquesta mentalitat tant diferent entre les societats centre i nord europees i les mes meridionals. És un abisme de valors tant gran, que la separació que imprimeix entre els països, és més profunda que la que poguen representar les distàncies geogràfiques, idiomàtiques o religioses.<br />
<br />
“<i>Rules are rules</i>” (les normes són les normes) és una frase que esculpeixen amb cisell al cervell dels xiquets des del naixement i que es va consolidant i assentant al llarg de tota la seua vida en les societats nòrdiques. En canvi, la nostra “<i>feta la llei feta la trampa</i>” que evidentment ningú t’ensenya, però que la majoria pràctica, és el referent dels joves mediterranis des de la més tendra infantesa.<br />
<br />
Quina és l’actitud correcta davant la quotidianitat ? suposo que com en tot, depèn de la perspectiva amb que ho mirem. Moral i èticament està clar que complir les lleis i les normes és el que dona força i cohesió a una societat i la distingeix de la jungla de la llei del més fort (o del més pillo). Però a nivell personal ja no ho tinc tant clar, perquè al final la pròpia existència, te molt de lluita permanent entre el propi benestar i el de tots. <br />
<br />
No se si hem de confluir cap als valors del Nord o ells cap als del Sud, però allà tenen un element que els impedeix adoptar el nostre sistema, cosa que nosaltres no tenim evidentment, perquè en cas contrari ja fa molts anys que estaríem europeïtzats. Em refereixo als <i>torracollons</i>, és a dir, als que s’encarreguen de fer complir les normes i no vull dir només el sistema policial i judicial, que nosaltres també tenim i no discutiré que sigui com a mínim tant eficaç com el seu. Parlo d'aquells que cada dia estan al carrer i als espais públics fent complir les normes. I aquí està la gran diferència.<br />
<br />
Intenta colar-te al metro de Londres, o entrar en una zona restringida d’un centre d’interès turístic o cultural, o comportar-te inadequadament en un centre comercial, ... Immediatament acudirà una persona, que no serà un/a policia, per recordar-te que estàs actuant malament i demanant que esmenes el teu comportament. La majoria de vegades són persones contractades a tal efecte o simplement voluntaris o al capdavall la pròpia gent del país que et recordarà que allò no es la selva. Aquí no existeix aquesta figura, o no en la proporció dels països nòrdics, i és habitual veure tota classe de situacions inversemblants en els transports públics o en els centres comercials o d’interès cultural o turístic.<br />
<br />
Al final es un tema organitzatiu i econòmic. Si tots aquests espais d’ús públic nostres, tinguessen en plantilla personal especialitzat a fer complir les normes, aquestes es complirien, perquè no hi hauria més trons. L’organització que els contractes segur que recuperaria els seus salaris en forma de menys inversions en manteniments i millores, i baixaria considerablement la taxa d’atur perquè estem parlant de milers de llocs de treball.<br />
<br />
Es garantia que això al final ens igualaria a les societats nòrdiques ? No ho se. A lo millor perdríem encant com a destí turístic i molts dels veïns del Nord ens deixarien de visitar, atrets com venen molts, per aquest aire de <i>far west o laisser faire</i>, que es respira pels nostres espais públics ... En resum, no ho tinc clar. Per això em pregunto, mos calen torracollons ?<br />
<br />
Toni Espanyahttp://www.blogger.com/profile/03114239638741759011noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-27038926.post-43231426989667799292015-09-06T11:01:00.000+02:002015-09-06T11:02:36.505+02:00El PSC d'Amposta vota en contra dels pressupostos per la manca de suport a les entitats, l'opacitat en la gestió de l'hospital i els privilegis a alguns treballadors <br />
(Aquest escrit es tenia que haver publicat al Bloc a finals de desembre del 2014)<br />
<br />
Per segon any consecutiu ens trobem amb uns pressupostos municipals amb un creixement, petit, similar al de l’any passat de només 350 mil euros, però creixement al cap i a la fi, confirmant el canvi de tendència de pressupostos decreixents que arrossegàvem des del 2010. Desitgem, ara sí, que sigue la confirmació d’un nou cicle econòmic que perquè sigue durador, s’hauria de caracteritzar per la contenció de la despesa, la reducció del dèficit i el rigor pressupostari. Objectiu que demanem cada any a l’equip de Govern.<br />
<br />
Vull recordar que el 2011, primer any d’aquest mandat el pressupost era de 21,2 MEUR, el 2012 de 21,0 MEUR, el 2013 continuà baixant fins a 19,2 MEUR, el 2014 pujà a 19,5 i pel 2015, darrer any d’aquest mandat, es preveu que sigue de 19.841 MEUR. Si li sumem els 16 MEUR que es preveuen de l’Hospital Comarcal d’Amposta, estem parlant d’un pressupost consolidat de 35.878.684 euros. Una xifra respectable i que debatem i votem conjuntament en el Ple d’avui 22 de desembre de 2014.<br />
<br />
De l’apartat d’ingressos vull fer notar alguns aspectes que considerem importants. Patim una baixada significativa en la recaptació dels impostos directes equivalent a 360 mil euros a causa de l’impost de circulació i el d’activitats econòmiques, que són indicadors que la recuperació econòmica encara no ha arribat al conjunt de la població i que la gent, en aquests moments, si es pot estalviar pressió fiscal ho agraeix. Circulen menys cotxes i s’obren menys negocis. Després en parlaré. D’altra banda, tenim un increment de 330 mil euros en l’apartat de transferències corrents, és a dir, tot allò que ens arriba d’administracions superiors. Passem de 5,47 MEUR a 5,80 MEUR. Aquesta pujada, ja explicaria per si sola l’increment del pressupost general del 2015. Crida l’atenció però que la suma de les aportacions de la Generalitat, la Diputació i el Consell Comarcal és d’un milió escàs d’euros, mentre que l’aportació de l’Estat és de gaire bé 4 milions. Ho volem remarcar per allò del tòpic que l’Estat no aporta el que caldria a les finances municipals. També és notori com han desaparegut definitivament de les transferències de la Generalitat les aportacions a les Llars d’infants municipals o a l’oficina municipal d’escolarització i com han disminuït espectacularment les aportacions als programes de foment de l’ocupació, als programes de serveis socials, al Pla Únic d’Obres i Serveis (PUOSC) o l’Escola d’Art per citar els més importants. Per acabar l’apartat d’ingressos, volem remarcar que pel que fa a les transferències de capital, és a dir, les subvencions que ens arriben per finançar inversions, l’aportació que hi ha consignada en el pressupost per part de la Diputació és de 899 mil euros i no d’un milió com vostè va anunciar i que l’informe d’intervenció de 18 de desembre, és a dir de dijous passat, diu que aquesta subvenció encara no ha estat comunicada oficialment a l’Ajuntament. I, per tant, encara està pendent de signar el conveni.<br />
<br />
Respecte a les despeses, que com ja saben és l’apartat que des del nostre punt de vista ens hem de mirar amb més atenció, atès la importància que tenen els escassos recursos públics, voldríem comentar algunes coses, començant pels dos grans blocs de despesa corrent del nostre ajuntament: el de personal i de béns i serveis.<br />
<br />
Pel que fa a la despesa en personal, aquesta continua sent la partida més gran del pressupost, amb 7,91 milions euros, el que representa gairebé un 40 % respecte al total. Aquest capítol puja 80 mil euros respecte el 2014 a causa de la previsió d’abonament del 25 % de la paga extra meritada de desembre de 2012 i que l’Estat ha anunciat que s’ha d’abonar a tot el personal de les corporacions municipals. No obstant això, la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat per l’exercici 2015, deixa clar un any més i ja en van 4 de seguits, que les retribucions del personal al servei del sector públic no podran experimentar cap increment respecte les del 2014. Per desgràcia, els funcionaris s’han convertit en l’ase dels cops. No es queixaven fa uns anys quan els seus sous eren ridículs comparats amb les disbauxes del sector privat i tampoc es queixen ara, quan estan en el punt de mira de bona part de la societat pel simple fet de cobrar un sou cada final de mes. <br />
<br />
Enguany no porten al pressupost la famosa partida de 100 mil euros en concepte d’incentius de productivitat i gratificacions a alguns funcionaris municipals, perquè han tingut l’ocurrència de passar aquest complement de productivitat a complement específic d’alguns escollits, aprofitant l’aprovació del Catàleg de Llocs de Treball i que, finalment, i desprès de 5 llargs anys els ha lliurat la Diputació. Coste i valgue ... Això han semblat les obres de la Seu com es diu popularment. Quin encert que es presenti ara! En període pràcticament preelectoral quan era una de les assignatures històriques d’aquesta casa des de feia molts mandats. No els comprarem l’invent, ja els ho anuncio ara. I en el punt següent punt de l’ordre del dia en parlarem amb més detall. I menys després de llegir el demolidor informe conjunt de Secretaria i Intervenció de data 17 de desembre passat. Per cert, aprofito per demanar que a petició del nostre grup municipal s’adjunte l’esmentat informe en l’acta del Ple. I quina llàstima, que hagin desaprofitat aquesta oportunitat de fer les coses correctament. Per voler quedar bé amb aquests escollits, per raons que no sabem o no volem comprendre, vostès transformen una victòria col•lectiva del conjunt dels treballadors de l’ajuntament en un acord tacat i indigne d’una acció de Govern transparent i guiada per l’interès col•lectiu.<br />
<br />
I, ja que estem parlant de l’àrea de Personal, he de recordar-los un any més que cal ajustar a dret les contractacions d’urgència no justificades. La transparència en la contractació de personal continua sent també una de les assignatures d’aquesta casa. Podent-ho fer bé, per què ho fan malament? La resposta, als nostres ulls, és evident ...<br />
<br />
Pel que fa a la despesa corrent en béns i serveis, la segona partida en importància del pressupost, un 35 %, comprovem que té una disminució de 167 mil euros, i passa de 7,14 milions d’euros per al 2014 a 6.97 el 2015. Com l’any passat, continuem fent una valoració positiva d’alguna de les mesures de contenció que es mantenen i que moltes van ser proposades pel nostre grup. En algunes encara haguessin pogut anar més enllà i els he de recordar que encara hi ha moltes partides d’aquesta àrea que es poden millorar. Notem a faltar la creació d’una central de compres que hem sol·licitat moltes vegades. Hem entrat en un procés de conscienciació dels gestors dels serveis i béns municipals que cal consolidar i hem de continuar en la reducció en els consums elèctrics i de combustibles. Però també en la correcta utilització i conservació de la maquinària, vehicles, material, edificis i utillatges que ens costen anualment més de 600 mil euros<br />
<br />
El 2015 gastarem 53 mil euros en lloguers d’edificis. I en el conjunt del pressupost més de 200.000 €, quan tenim edificis de propietat sense cap ús. Hem de continuar disminuint el dèficit dels serveis municipals que no s’autofinancen i que sumen en conjunt més d’un milió d’euros més que han de sortir les arques municipals.<br />
<br />
Si apliquessem amb rigor totes aquestes mesures, més les que hem comentat en els temes de personal referents als escollits per vostè podríem reduir un 10% l'impost de l'IBI a tots els ampostins i ampostines. O es podrien incrementar de forma important les beques dels universitaris ampostins, o es podria avançar molt en l’objectiu que compartim amb les AMPES dels centres educatius de fer els llibres més assequibles a les famílies, o es podrien fer plans d’ocupació de 6 mesos per centenars d’aturats, etc, etc, etc ... La gent espera gestos d’aquest tipus en uns moments com els actuals, en què moltes famílies es troben entre el dilema de pagar els impostos o comprar menjar.<br />
<br />
Pel que fa a l’apartat de transferències corrents, és a dir, tot el conjunt de subvencions que des de l’ajuntament es dóna a les entitats i associacions de la ciutat i el territori, veiem que hi ha un increment del 8 %, de la mateixa manera que l’any passat i repartirem un total de 1.111 MEUR. Valorem positivament aquest increment general, però si anem al detall veiem que aquesta pujada de 120 mil euros se l’endú gairebé tota el CETECOM, el Centre Tecnològic de Materials Compostos i al qual donem suport, i la Comunitat de Regants, amb 80 mil i 30 mil euros respectivament. Les aportacions a les ONG (Càritas, Creu Roja i Siloé) que atenen les persones amb dificultats d’Amposta passen de rebre 90 mil euros a 123 mil, 33 mil euros més, però si tenim en compte que amb aquestes aportacions només cobreixen un 30 % de les seves necessitats veurem que continuem molt per sota del que realment els fa falta. Hem d’agrair la feina d’aquestes entitats que amb el voluntariat desinteressat que realitzen cobreixen una part del dèficit que tenen, però que, tot i així, continua sent insuficient per cobrir totes les demandes actuals. Pel que fa a les entitats culturals i esportives, com en els darrers anys, estan més necessitades que mai per manca d’espònsors i d’impagament de moltes quotes de socis quan no passa que moltes famílies donen de baixa els xiquets de les entitats. Només cal veure com la majoria d’entitats s’espavilen per treure diners organitzant concerts, exposicions, i activitats diverses per poder pagar els professors, monitors o les despeses de llum i aigua. Per això, una simple congelació de les aportacions municipals no és suficient. Aquesta partida de despesa, la de transferències corrents, és la que més hauria d’augmentar quantitativament en els moments que vivim, més si tenim en compte que estem parlant de nomes un 5,6 % del pressupost municipal.<br />
<br />
Quant a les inversions per al 2015 ens situem amb significatiu increment i passem de 1,1 MEUR el 2014, a 1,5 MEUR el 2015. Una xifra però que continua sent molt petita per una ciutat de 21 mil habitants, i més si recordem que fa pocs anys estàvem en xifres superiors als 15 milions. L’impacte que aquesta injecció econòmica hauria de tenir en el conjunt d’empreses locals, una de les aportacions que hauria de fer la primera entitat pública municipal en aquests moments de crisi i poca activitat, continuarà sent simbòlica. Tornen a endeutar-se en un nou préstec de 300 mil euros per finançar inversions que podríem qualificar de manteniments, com millora de carrers o compra d’equips informàtics o de comunicacions que clarament haurien de finançar-se amb recursos propis, no amb més endeutament.<br />
<br />
Pel que fa als conceptes de les inversions, no veiem la necessitat en aquests moments de gastar 545 mil euros en la rehabilitació de la xemeneia del Molí d’Adell, de la mateixa que no la veiem el 2014 en gastar 400 mil euros en convertir en zona de vianants el Carrer Major i la Plaça de l’ajuntament. Segurament són actuacions que a mig termini poden ser interessants però no en aquests moments quan el prioritari seria falcar l’economia productiva, modernitzar els equipaments i instal·lacions municipals perquè generen menys despesa i ajudar a mantenir l’important patrimoni de les entitats de la ciutat.<br />
<br />
I li recordaré els mateixos exemples de l’any passat, als nostre pagesos els aniria molt bé una forta injecció econòmica en la millora de la xarxa de camins rurals per facilitar-los l’accés a les seus finques i en definitiva facilitar-los el seu treball. L’agricultura continua sent una activitat fonamental encara avui dia a Amposta. Recaptem 500 mil euros en concepte d’IBI rústic i nomes en destinem 50 mil (un 10 %) a l’arranjament de camins. S’ha parlat de modernitzar tota la xarxa d’enllumenat públic que genera la despesa corrent més important de la ciutat. Concretament 460 mil euros pel 2015. Per no citar d’introducció progressiva en tots els edificis municipals d’energies renovables o alternatives als combustibles tradicionals. Hi ha al mercat moltes ofertes competitives que si be generarien una despesa inicial serien ràpidament amortitzables per l’estalvi que generarien. I seguint l’exemple de la col·laboració encetada amb el Casino, que de moment no s’ha concretat, o de Siloé enguany, que tot i ser una transferència, també computa com una inversió pel concepte dels diners que s’invertiran, moltes entitats emblemàtiques i històriques d’Amposta agrairien una injecció per restaurar façanes, arreglar teulades, fer rehabilitacions interiors ... i d’aquesta manera evitar-los una despesa més important més endavant. Sincerament creiem que actuacions com aquestes són les que toquen ara i no continuar amb inversions que generaran després encara més despesa de manteniment.<br />
<br />
Pel que fa a l’apartat del deute. Segons les dades facilitades per Intervenció, l’Ajuntament deurà 14,14 MEUR a 31/12/2014, que equival a un 71,15 % del pressupost municipal, xifra que ens torna a situar prop del límit d’endeutament permès per l’Estat, quan el 2103 va ser de 13,26 milions d’euros o el que és equivalent a un històric 65 % del pressupost municipal i que com saben vam aplaudir. Va ser un miratge ? Esperem que no ...<br />
<br />
I no cal perdre de vista que el 2015 amortitzarem gaire 2 milions d’euros de deute i més de 300 mil euros en despeses financeres, la qual cosa continua representant un volum molt important de recursos segrestats per tornar els préstecs demanats en altres exercicis.<br />
<br />
Finalment, he d’acabar amb l’altre gran argument que ens obliga a votar en contra dels seus pressupostos pel 2015, i és el que es refereix a la gestió de l’Hospital Comarcal. Ens preocupa que amb un pressupost de 16 milions d’euros, gairebé el mateix volum que el pressupost municipal, els mecanismes de fiscalització de la gestió siguen tan opacs. I li repeteixo el mateix de sempre: per gastar un pressupost de 19 milions d’euros i més de 300 treballadors, l’ajuntament te una àrea d‘Intervenció i una de Secretaria dotada de diversos tècnics de nivell alt i personal de suport divers tant tècnic com administratiu. En canvi, a l’Hospital per gastar un pressupost de 16 milions d’euros i 200 treballadors, no existeix cap d’aquestes figures. Tot recau en la figura d’un gerent que fins ara visitava el centre algun dia a la setmana i la majoria de gestions es porten directament des de Reus. Tot el poder de decisió recau en el President del Consell d’Administració, és a dir vostè i el gerent, sense cap figura tècnica intermèdia que vetlli per la gestió ajustada al rigor pressupostari i jurídic que cal als recursos públics.<br />
<br />
D’aquesta manera, en els darrers anys ens hem trobat llegint en les Auditories de l’Hospital, amb diverses operacions financeres d’alt risc de deute subordinat o d’actius financers a curt termini que encara hores d’ara no sabem què han costat a les arques de la institució. Per no parlar de contractes poc ètics de grues signades amb empreses de treballadors d’alt nivell de l’Hospital, o del lloguer del servei de rehabilitació que ascendeix a la immoral xifra de 15 mil euros mensuals (iva inclòs) o el que és el mateix 180 mil anuals i que hem intentat tota l’oposició de totes les maneres possibles la seva renegociació o rescissió sense la seva col·laboració. La darrera operació de risc a la que vostè ens sotmet és la de la nova residència de gent gran valorades en 12 milions d’euros que vol inaugurar peti que peti (paraules textuals seues) abans d’eleccions municipals, sense tenir cap compromís per escrit de la Generalitat pel que fa a la concertació de places que garanteixi la viabilitat econòmica d’aquesta importantíssima inversió.<br />
<br />
El darrer episodi d’aquesta opacitat - I llegeixo literalment – és allò que apareix als mitjans de comunicació el passat dijous 18 de desembre: que el jutjat d’instrucció número 3 de Reus, ha acordat citar a declarar com imputats per prevaricació i malversació de cabals públics 3 exdirectius de Sagessa, com a signataris de convenis amb Ambulebre com a representants d’Hospital Comarcal d’Amposta i la Fundació Privada de Serveis Socials del Montsià (FUSSMON). Sagessa, l’Hospital Comarcal d’Amposta i Fussmont, són proveïdors del CatSalut i de l’altra, Ambulebre els hauria carregat factures en concepte de transport de pacients d’hemodiàlisis, radioteràpia o transport sanitari de pacients en rehabilitat.”Si tals serveis estan inclosos en el contracte de transport sanitari adjudicat a Ambulebre, estem davant una doble facturació per la prestació d'un mateix servei públic pagat amb fons públics”, apunta el jutge.<br />
<br />
Per tant, per aquest preocupant panorama, que venim denunciant des de fa anys i que malauradament s’ha acabat confirmant, i que taca de forma irresponsable el bon nom de l’Hospital Comarcal d’Amposta i de retruc els professionals que hi treballen i també la institució mare de la que depèn, és a dir, el nostre ajuntament.<br />
<br />
Pel poc suport al conjunt de les entitats socials, culturals i esportives d’Amposta.<br />
<br />
Per la manca de voluntat de baixar la pressió fiscal als ciutadans, tenint els instruments per a fer-ho.<br />
<br />
I pel clar favoritisme mostrat cap a alguns treballadors municipals, cosa que aprofundeix el greuge comparatiu entre el personal al servei d’aquesta casa.<br />
<br />
No donarem suport a la seva proposta de pressupostos per al 2015.<br />
<br />
Toni Espanyahttp://www.blogger.com/profile/03114239638741759011noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-27038926.post-85106988864508071272015-09-01T19:05:00.000+02:002015-09-01T19:05:42.864+02:00El superàvit que ningú nota<br />
(Aquest escrit es tenia que haver publicat l'octubre del 2014)<br />
<br />
Tot els anys per aquestes dates, l’equip de Govern de l’ajuntament d’Amposta ens acostuma a regalar un titular sobre el superàvit municipal. Aquest superàvit es genera degut a actuacions que tenien programades i que han deixat de fer. Enguany no ha estat una excepció i el nostre alcalde ens ha comunicat solemnement que la xifra que han rescatat del pressupost municipal del 2014 és a la bonica xifra de 353.000 euros. <br />
<br />
La gent es preguntarà en que ens gastarem aquests diners i la resposta de l’Alcalde és en pagar l’elevat deute municipal. Per tant no ho notarem en res. Això si amb aquesta injecció de diners, ens situarem per sota del 75 % d’endeutament, al voltant de 13 milions d’euros. No hi havia marge de maniobra, diu l’Alcalde, la Llei d’estabilitat pressupostària imposada pel PP per la disbauxa en la que vivien molts ajuntaments, entre ells el nostre durant uns anys, obliga a destinar els diners a rebaixar el dèficit municipal si o si. No ho critiquem, ho constatem.<br />
<br />
La mala notícia és que si el pressupost del 2014 s’hagués fet de forma més acurada i sobre tot pensant en la dramàtica situació que estan vivint moltes famílies, aquests diners haguessin pogut anar directament a programes socials, foments de Plans d’ocupació, més ajuts a les ONG que atenen les 1.200 ampostins/nes que no arriben a final de mes o ajudar més les nostres entitats. Aquesta és l’alternativa que han seguit molt altres ajuntaments de signe progressista del nostre voltant, que tot i no disposar de tants recursos, han anteposat les polítiques socials a altres actuacions.<br />
<br />
Amb 353.000 euros (gaire be 60 milions de les antigues pessetes) es poden incrementar de forma important les beques dels universitaris ampostins, es podria avançar molt en l’objectiu que compartim amb les AMPES dels centres educatius de fer els llibres més assequibles a les famílies, es podrien fer plans d’ocupació de 6 mesos per centenars d’aturats, es podrien incrementar els ajuts a Càritas, Creu Roja i Siloé per atendre la tanta i tanta gent que no pot fer front a les necessitats bàsiques del dia a dia (aigua, la llum...) o es podrien apujar els ajuts a la majoria d’entitats d’Amposta que han vist disminuïda la seva activitat per la baixada de socis i de pressupost.<br />
<br />
Aviat tindran l’oportunitat d’esmenar aquesta mala planificació del 2014, amb la proposta d’aprovació del pressupost municipal per al 2015 , concretament el dia 22 de desembre . Animem a l’equip de Govern que disposa de majoria absoluta des de fa 28 anys a que pensi en tots aquests col•lectius que tant necessiten de qualsevol ajut en aquests temps tant difícils.<br />
Toni Espanyahttp://www.blogger.com/profile/03114239638741759011noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-27038926.post-80696220135468246792015-08-31T14:42:00.000+02:002015-08-31T14:42:18.103+02:00Un any de parada involuntària <br />
Fa un any que no actualitzo el Blog. No podia. Estava <i>haquejat</i>.<br />
<br />
Curiosament va ser després de la darrera entrada que vaig publicar, l'agost del 2104 "Com són les coses ..." en el que feia referència als motius pels quals Convergència després d'anys d'equidistància entre el sobiranisme i l'autonomisme, abraçava inesperadament les tesis independentistes, arrossegats pel Clan Pujol, al meu criteri amb l'únic motiu de fons d'evitar passar comptes davant la justícia espanyola.<br />
<br />
Sort que he tingut a l'abast el meu Facebook on he anat escrivint coses, però sobre tot la pàgina dels <a href="http://amposta.socialistes.cat/">Socialistes d'Amposta </a>que m'ha permès una continuïtat del treball polític, el darrer any. <br />
<br />
Pot ser fou una casualitat, o pot ser no, però he estat un any sense poder publicar res al meu Blog. Fa uns dies, de forma casual em vaig adonar que el bloqueig de la pàgina, tal com ha vingut, havia marxat ... Per tant, aprofito ara per penjar els escrits que en circumstàncies normals hagués anat entrant durant aquest darrer any. Ho faig perquè els continguts d'aquest Blog, són d'alguna manera les meues memòries polítiques - tot i que també hi ha alguna entrada en clau més personal - i vull que estiguin completes. <br />
<br />
En els propers dies aniré actualitzant-lo fins deixar-lo normalitzat i espero anar escrivint amb un certa regularitat tot el que em vingue de gust.<br />
<br />
<br />
<br />
Toni Espanyahttp://www.blogger.com/profile/03114239638741759011noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-27038926.post-58966872286984781112014-08-07T10:45:00.000+02:002014-08-07T10:45:12.123+02:00Com són les coses ...<br />
Des dels 17 anys m’ha interessat la política. Tenia clar però que abans de donar el pas de comprometre’m públicament havia de realitzar-me professionalment, saber com funcionaven les coses a nivell social i econòmic, per donar resposta amb més coneixement de causa si mai arribava a accedir a un càrrec públic. Al cap de 20 anys, després d’haver passat per la universitat i treballar 16 anys a l’Administració, va arribar el detonant que havia estat esperant, en forma de Pla Hidrològic Nacional, una agressió ambiental sense precedents al territori que un biòleg militant com jo no podia deixar passar. L’altre motiu per implicar-me fou el caciquisme pujolista-convergent asfixiant que imperava a tot arreu, especialment a l’Ebre. Ara pot ser sonarà a <i>batalleta de la mili</i>, però fins el 2003, any del primer govern catalanista i d’esquerres, la discrepància publica per part d’un treballador de l’administració o de qualsevol persona amb lligams amb ella era motiu de represàlia sistemàtica. Podria explicar molts casos d’un nivell de <i>miserabilitat</i> incomprensible amb el context actual ...<br />
<br />
Ara que s’ha començat a destapar la trama corrupta en la que durant anys ha estat implicada la família Pujol i molts alts càrrecs dels Governs de l’època, i que la majoria de treballadors públics intuíem, tinc un sentiment contraposat. Per una banda em sento gratificat per haver estat des del començament en el <i>bando </i>que tocava, rehabilitat per haver patit en primera persona les represàlies al més pur estil <i>fascista </i>dels capitostos pujolistes del moment, però trist i indignat, a la vegada, per haver denunciat els abusos d’aquesta màfia enviant a Fiscalia de Madrid, Barcelona, Tarragona i Tortosa, dossiers amb dades d’activitats pressumptament delictives que passaven davant els meus ulls, durant els darrers 12 anys, i que malauradament mai van implicar l’obertura de cap diligència. <br />
<br />
L’altra cara de la moneda, irònicament, és la incomprensió dels joves que posen tots els polítics dels partits tradicionals en el mateix sac, fins i tot els de nivell més baix com el de regidor d’un ajuntament o la de la gent una mica més gran, molta de la qual havia dimitit de les seues obligacions polítiques per l’orgia econòmica en la que vivíem fins el 2008 i que ara són <i>paladins </i>de la justícia social a l’estil PODEMOS - als bars, al carrer, a les xarxes socials - perquè no s’expliquen com han arribat al nivell de precarietat en el que es troben. <br />
<br />
Per això, tots aquells que vam entrar en política als 90, després de la primera generació política catalana que van dirigir la restauració de la Generalitat, en plataformes ciutadanes, moviments socials, afins a partits d’esquerres, il•lusionats per transformar l’asfixiant Catalunya de Pujol en un país normal i que vam tenir la sort de jugar algun paper en els denostats tripartits entre el 2004 i el 2011 - per cert, Maragall i Montilla, mai es va posar un euro a la butxaca – ens sentim desorientats, frustrats, incompresos, maltractats ..., com segurament tanta gent en el passat, en la que els esdeveniments s’han solapat d’una manera que han engolit els protagonistes, passant finalment sense pena ni glòria en la pàgina de la història. Així és la vida i la política ...<br />
<br />
El més irònic de tot plegat, per mi, és pensar que finalment la recent embranzida sobiranista del País, que inusitadament va impulsar el president Mas, trencant amb la tradicional equidistància de CiU, no era més que una fugida cap endavant en clau personal del clan Pujol per evitar passar comptes amb la Justícia espanyola. Com són les coses ... Tot i això, no perdo l’esperança, perquè biòleg com soc, penso que sempre hi haurà gent - condemnada per la genètica, la tradició familiar o per convicció pròpia - que s’implicarà contra la injustícia, la desigualtat i els abusos dels poderosos, que és la única lluita que a mi m’ha important sempre.<br />
Toni Espanyahttp://www.blogger.com/profile/03114239638741759011noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-27038926.post-65792439436656195772014-01-13T12:01:00.000+01:002014-01-13T12:01:58.305+01:00La Gestió de l’Hospital i el decret de gratificacions ens obliguen a votar un any més en contra dels Pressupostos del 2014Per primera en vegada en els darrers 4 anys , ens trobem amb uns pressupostos municipals que pateixen un creixement, petit, de només 244 mil euros però creixement al cap i a la fi. Per cert, el titular de la nota de premsa que el seu grup polític va penjar a la web municipal diu “L'equip de govern d'Amposta presenta un pressupost 1 milió d'euros superior al de l'any passat” cosa que evidentment no s’ajusta a la realitat. El 2010 el pressupost fou de 26,7 milions d’euros, el 2011 va baixar a 21,2 el 2012 a 21,0 i el 2013 continuà baixant fins a 19,2, i el 2014 es preveu que sigue de 19,5 un 1,7 % més que l’any anterior. D’entrada és un indicador del canvi de tendència en el que entrem i que esperem que sigue l’entrada definitiva en un nou cicle econòmic que perquè sigue durador, s’ hauria de caracteritzar per la contenció de la despesa, la reducció del dèficit i el rigor pressupostari.<br />
<br />
Contràriament al 2013 hi ha una notable baixada dels ingressos corrents, que passen dels 19,04 als 18.34 milions d’euros, la qual cosa s’explica per una baixada recaptadora lligada a l’IBI i per l’aplicació de la metodologia SECH al pressupost que el fa més realista. Vull fer notar que hem pressupostat la insignificant xifra de 15 mil euros vinculats als impostos lligats a la construcció, també un clar indicador de la situació límit a la que ha arribat el mercat immobiliari que sembla que encara no hagi tocat fons. Hem de celebrar però que després de molts exercicis hagi un increment del 10,8 % de les transferències corrents de les Administracions superiors (especialment de l’Estat) que ens situen en 5,4 milions d’euros respecte els 4,9 de l’any passat. Vull recordar que estàvem en caiguda lliure en aquest capitol també des del 2010, després d’una estabilització l’any passat.<br />
<br />
Respecte les despeses, que com ja saben es l’apartat que des del nostre punt de vista ens hem de mirar amb més atenció que mai ates la importància que tenen els escassos recursos públics, ens trobem que per primera vegada també després de 4 anys, s’incrementen un 2 % i passem dels 16,1 milions d’euros als 16,4, és a dir, 300.000 euros més. Aquesta xifra entenem que també és un indicador del cicle de recuperació en el que sembla que ens tornem a situar. Però hem d’aprendre la lliçó del passat i ara que tornem a tenir una mica per gastar, ho hem de fer amb més criteri que mai. Dit això, si analitzem la despesa en els dos grans blocs de personal i bens i serveis, la valoració ja és diferent. <br />
<br />
Pel que fa a la despesa en personal aquesta continua sent la partida més gran del pressupost amb 7,8 milions euros i un 40 % respecte al total de despesa. Aquest capítol baixa un 2,2 % respecte el 2013, any en que ens vam gastar 8 milions d’euros. Aquesta tendència a la baixa en la despesa de personal, va començar amb el decret de l’Estat del 2011 que baixava un 5 % el sou dels funcionaris, que al 2012 va continuar amb un 7 % imposat per l’Estat amb la retallada de la paga extra de Nadal i que el 2013 es va traduir en una congelació de la massa salarial de tots els treballadors públics, inclosos els del nostre ajuntament i que pel que veiem continuarà aplicant-se el 2014. La lleugera baixada de 170 mil euros en el capítol de personal d’enguany, s’explica bàsicament per l’amortització de les places de les 5 persones que s’han jubilat el 2013. <br />
<br />
Una vegada més vostès mantenen pel 2014, un partida important de 110 mil euros en concepte d’incentius de productivitat i gratificacions a alguns funcionaris municipals. Ja saben com en anys anteriors que aquest punt és un dels principals esculls si volen comptar amb el nostre suport. No vull ser reiteratiu però el Comitè d’Empresa de l’ajuntament s’ha manifestat sempre contrari al famós “decret de gratificacions” perquè és un greuge comparatiu entre els treballadors municipals. Continuem sense entendre tampoc com després de quatre anys i mig, encara usen l’argument del catàleg de lloc de treball que està elaborant la Diputació de Tarragona per continuar justificant aquest abús. <br />
<br />
En un altre ordre de coses cal reduir les contractacions d’urgència no justificades. La transparència en la contractació de personal continua sent una de les assignatures d’aquesta casa.<br />
<br />
Pel que a la despesa corrent, la segona partida en importància del pressupost, a comprovem que puja un important gaire be 6 %, i passa de 6,7 milions d’euros pel 2013, a 7,1 el 2014. Continuem fent una valoració positiva d’alguna de les mesures de contenció que es mantenen i que moltes van ser proposades pel nostre grup. En algunes encara haguessin pogut anar més enllà i els he de recordar que encara hi ha moltes partides de despesa corrent que es poden millorar. Hem entrat en un procés de conscienciació dels gestors dels serveis i bens municipals, però després d’uns anys d’estabilitzacions i fins i tot reducció en els consums, hem detectat pujades important en algunes partides elèctriques i de combustibles. <br />
El 2014 gastarem 72 mil euros en lloguers d’edificis, però a la vegada signarem un conveni amb una entitat bancària per disposar d’un nou espai d’ús municipal, quan tenim edificis de propietat sense cap us. Hem de continuar disminuint el dèficit dels serveis municipals que no s’autofinancen i que sumen en conjunt més d’un milió d’euros més que han de sortir les arques municipals. Tot i això, reconeixem que des de fa dos anys s’estan fent gestos en la bona direcció tot i que encara insuficients. <br />
<br />
Vull deixar constància de l’impacte de la mesura que el nostre grup va proposar durant aquest 2013 de repartir les contractacions de bens i serveis a diferents proveïdors quant aquests superen el 5 mil euros de facturació amb el consistori i que va ser aprovada per unanimitat. Entenem que aquesta rotació de proveïdors que ja s’està aplicant, en una despesa corrent de més de 7 milions d’euros com és el nostre cas, pot ajudar a sobreviure moltes petites empreses de la ciutat, que és del que es tracta en aquests moments de dificultat.<br />
<br />
Pel que fa a l’apartat de transferències corrents, és a dir tot el conjunt de subvencions que des de l’ajuntament es dona a les entitats i associacions de la ciutat i el territori, veiem que a l’inrevés del 2013 que vam passar de 1 milió d’euros a 915 mil, el 2014 es preveu un increment del 8 %, i ens tornem a situar a nivells del 2012. Valorem l’increment general que han tingut la majoria d’entitats, excepte algun cas puntual i difícil d’entendre com les subvencions a les entitats agràries que perden més del 50 % de la subvenció, i esperem que aquesta sigue la tònica dels propers anys. Les entitats culturals i esportives estan més necessitades que mai per manca d’espònsors i d’impagament de moltes quotes de socis o directament perquè moltes famílies donen de baixa els xiquets de les entitats. Només cal veure com la majoria d’entitats s’espavilen per treure diners organitzant concerts, exposicions, i activitats diverses.<br />
<br />
Un any més continuem notant a faltar un suport més decidit a les àrees de comerç, empresa, indústria i turisme. Saben que aquestes activitats són les úniques que poden generar dinàmiques econòmiques positives a la ciutat. En números reals trobem que destinen pel 2013, 50.000 euros a la promoció del comerç el que suposa una disminució del 9 % respecte el 2013 i només 20.000 a promoció d’empresa i indústria i 15.000 euros destinats a promoció turística. Continuem pensant que amb aquests xifres és difícil que aquestes àrees estratègiques ajuden a canviar la tendència econòmica de la ciutat.<br />
<br />
Quant a les inversions per al 2014 ens situem amb significatiu increment i passem de poc més 300 mil euros del 2013 a 1,1 milions, una xifra que continua sent molt petita per una ciutat de 21 mil habitants, i més tenint en compte que fa 6 anys estàvem en xifres superiors als 15 milions. L’impacte que aquesta injecció econòmica hauria de tenir en el conjunt d’empreses locals, una de les aportacions que hauria de fer la primera entitat publica municipal en aquests moments de crisi i poca activitat, continuarà sent simbòlica. Tornem, com en els vells temps a finançar el 100 % de les inversions via crèdit, la qual cosa mostra la debilitat de la nostra capacitat de generar recursos propis. <br />
<br />
Pel que fa als conceptes de les inversions, no veiem la necessitat en aquests moments de gastar 400 mil euros en peatonalitzar el Carrer Major i la Plaça de l’ajuntament i 450 mil euros més en l’habilitació d’una nova oficina de Turisme. Coincidim que són dos actuacions que a mig termini poden ser interessants per no en aquests moments quant el prioritari seria falcar l’economia productiva, modernitzar els equipaments i instal•lacions municipals perquè generen menys despesa i mantenir l’important patrimoni de les entitats de la ciutat. I li donaré alguns exemples, als nostre pagesos els aniria molt bé una forta injecció econòmica en la millora de la xarxa de camins rurals per facilitar-los l’accés a les seus finques i en definitiva facilitar-los el seu treball. L’agricultura continua sent una activitat fonamental encara avui dia a Amposta. S’ha parlat de modernitzar tota la xarxa d’enllumenat públic que genera la despesa corrent més important de la ciutat. Més de 400 mil euros. Per no citar d’introducció progressiva en tots els edificis municipals d’energies renovables o alternatives als combustibles tradicionals. Hi ha al mercat moltes ofertes competitives que si be generarien una despesa inicial serien ràpidament amortitzables per l’estalvi que generarien. I seguint l’exemple de la col•laboració encetada amb el Casino, que tot i ser una transferència, també computa com una inversió pel concepte dels diners que s’invertiran, moltes entitats emblemàtiques i històriques d’Amposta agrairien una injecció per restaurar façanes, arreglar teulades, etc ... i d’aquesta manera evitar-los una despesa més important més endavant. Sincerament creiem que actuacions com aquestes són les que toquen ara i no continuar amb inversions que generaran després encara més despesa de manteniment.<br />
<br />
Pel que fa a l’apartat del deute. Segons les dades facilitades per Intervenció, l’ajuntament deurà 13,26 milions d’euros a 31 del XII del 2013 o el que és equivalent al 65 % del pressupost municipal. Una bona noticia que indica que anem per bon camí pel que fa al sanejament de l’estructura pressupostària del nostre ajuntament. Aquesta línia ens ha de permetre en exercicis propers a l’objectiu de disminuir la càrrega financera i alliberar recursos propis per augmentar les inversions i contribuir des de l’ajuntament a dinamitzar l’economia local. Tot i això, el 2014 amortitzarem gaire 2 milions d’euros de deute i 450 mil euros en despeses financeres, la qual cosa continua representant un volum molt important de recursos segrestats per tornar els préstecs demanats en altres exercicis.<br />
<br />
Finalment, igual que l’any passat he d’acabar amb l’altre gran argument que ens obliga a votar en contra dels seus pressupostos pel 2014, i és el que es refereix a la gestió de l’Hospital Comarcal. Ens preocupa que amb un pressupost de més de 15 milions d’euros, pràcticament el 80 % de l’equivalent al pressupost municipal, els mecanismes de fiscalització de la gestió siguen tan opacs i el que es pitjor, no detectem cap intenció de fer-la més transparent. Per gastar un pressupost de 19 milions d’euros i més de 300 treballadors, l’ajuntament te una àrea d‘intervenció i secretaria dotada de diverses tècnics de nivell alt i personal de suport divers tant tècnic com administratiu, en canvi a l’Hospital per gastar un pressupost de 15 milions d’euros i 200 treballadors, no existeix cap d’aquestes figures. Tot recau en la figura d’un gerent que visita el centre algun dia a la setmana i la majoria de gestions es porten directament des de Reus. Tot el poder de decisió recau en el President del Consell d’Administració, és a dir vostè i el gerent, sense cap figura tècnica intermèdia que vetlli per la gestió ajustada al rigor pressupostari i jurídic que cal als recursos públics. D’aquesta manera ens hem trobat amb diverses operacions financeres d’alt risc de deute subordinat o d’actius financers a curt termini que encara hores d’ara no sabem el que han costat a les arques de l’Hospital. Per no parlar de contractes poc ètics de grues signades amb empreses de treballadors d’alt nivell de l’Hospital, o del lloguer del servei de rehabilitació que ascendeix a la immoral xifra de 15 mil euros mensuals (iva inclòs) o el que és el mateix 180 mil anuals i que hem intentat tota l’oposició de totes les maneres possibles la seva renegociació o rescissió sense la seva col•laboració. La darrera operació de risc a la que vostè ens vol sotmetre i que ja va provocar que no donesem suport als pressupost de l’Hospital en el darrer Consell d’Administració, és la de començar les obres de la nova residencia de gent gran valorades en 12 milions d’euros el proper any, sense tenir cap compromís per escrit de la Generalitat pel que fa la concertació de places. Quan vostè sap que totes les places no concertades de les residencies de gent gran, començant per la nostra actual, estan sent desocupades perquè els familiars prefereixen tenir la gent gran a casa i cobrar la pensió que haver de pagar per tenir-los en una residència.<br />
<br />
En definitiva un sumatori de coses tant pel que fa del pressupost municipal com al de l’Hospital Comarcal que ens impossibiliten ni tants sols abstenir-nos com hem fet en alguna ocasió.<br />
<br />
<br />
Toni Espanyahttp://www.blogger.com/profile/03114239638741759011noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-27038926.post-19615734444182264052013-08-26T14:21:00.000+02:002013-08-27T13:54:42.877+02:00M’agradaria participar en la cadena del 11 S però no ho faré ...<br />
Perquè tot i reconèixer que Catalunya te un problema d’encaix amb Espanya, no soc independentista. I perquè el lema de la cadena és netament independentista i no vull que em comptem dintre aquesta opció, respectable i legítima, però que no és la meua. Jo soc federalista.<br />
<br />
No comparteixo tampoc però, que es genere por respecte l’opció independentista al•legant una possible pèrdua d’inversions a nivell internacional. En política totes les opcions són vàlides si es defensen amb arguments i amb respecte. No vull ni puc oblidar que amb molts d’aquests independentistes, durant 7 anys vam demostrar al País que es podia governar d’una altra manera, sense mirar filiacions polítiques, només pensant en l’interès i el benestar general. I tot i el seu independentisme, em sento més prop d’ells que de la dreta, per molt sobiranista que diuen s’ha tornat.<br />
<br />
No m’agrada d'altra banda, cert to despectiu que percebo cap als que no som independentistes. Com si fossem els nous <i>fatxes </i>de Catalunya, especialment cap als federalistes, fent-nos sentir com uns <i>desviats</i> políticament parlant.<br />
<br />
No entenc com els representants institucionals del partit majoritari que dona suport a la cadena, diuen que no saben si hi participaran, i ningú parle d’aquesta flagrant incoherència.<br />
<br />
No entenc que un partit federalista, que està pel Dret a Decidir, i que defensa la via intermèdia en l’opció d’<i>avançar, sense trencar</i> sigue l’objecte de tota la pressió política i mediàtica i a la vegada se’l titlle d’<i>unionista</i>, desqualificació política de moda.<br />
<br />
No m’agrada que amb els problemes que te la gent de <i>carn i ossos</i>, els mitjans de comunicació a Catalunya es dediquen a informar prioritàriament sobre petits actes independentistes arreu del Pais, molts organitzats per institucions públiques que haurien d’esmerçar els seus recursos a combatre la pobresa i la crisi, i s'oblide del dia a dia de les persones.<br />
<br />
No m’agrada que es genere pressió social a les Terres de l’Ebre de ser <i>mals catalans </i>, per ser el lloc de Catalunya on la cadena té menys inscrits. Algú s’ha preguntat si la gent es pot permetre participar en la cadena ? He sentit a més d’un dir "això són coses per als que estan bé" - anímica i econòmicament parlant ... – i pot ser no van desencaminats. Al meu poble prop del 10 % de la gent necessita l’ajut de Caritas i Creu Roja per cobrir les necessitats quotidianes.<br />
<br />
En resum, no m’agrada aquest procés que dia a dia ens està separant a les persones entre independentistes i no independentistes, per sort no moltes, enmig d’una gran massa de gent que viu aliena a un debat que només veuen a traves dels mitjans de comunicació. L’únic que els interessa a aquesta gent, que són els nostres veïns, els nostres familiars, els nostres amics ..., és saber com pagaran el proper rebut de la hipoteca o d’on trauran els diners per enviar el fill a estudiar el curs vinent en el millor dels casos, quan no directament com compraran el menjar que necessiten per subsistir diàriament. Aquest si que és un dret inalienable i que ens hauria d'unir a tots.<br />
Toni Espanyahttp://www.blogger.com/profile/03114239638741759011noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-27038926.post-57422219863667951732013-07-31T14:29:00.001+02:002013-07-31T14:29:30.365+02:00Consens però també discrepàncies al Ple del Juliol<br />
<br />
El Ple ordinari del mes de juliol, amb 30 punts a l’ordre del dia, es caracteritzà per tres grans acords de tots els grups polítics, en temes en els que la majoria havien presentat mocions pròpies. Finalment, vam aconseguir pactar els textos i vam aprovar mocions unitàries pel que fa a l’adhesió de l’ajuntament al Pacte Nacional pel Dret a Decidir, al rebuig al Pla de Conca de l’Ebre proposat pel PP i al suport a les entitats esportives de base davant la normativa que els obliga a donar d'alta a la Seguretat Social la gent que treballa de forma "voluntària" als clubs i que posa en perill la seva viabilitat.<br />
<br />
Només destacar que qui ens havia de dir que la recent declaració de les Terres de l’Ebre com a Reserva de la Biosfera ens faria servei tan aviat i que el proper diumenge 4 d’agost, a proposta del PSC, una delegació de l’ajuntament d’Amposta rebrà el vaixell de l’organització ecologista WWF que atracarà a la nostra ciutat per denunciar l’agressió que suposarà per al Delta el nou Pla de Conca de l’Ebre.<br />
<br />
Més enllà d’aquests tres grans temes cal ressaltar l’únic punt en què el PSC va votar en contra: la modificació del conveni amb EUSES, empresa que imparteix els estudis universitaris privats d’Educació Física per l’ús de l’Auditori Municipal. El nou conveni cedeix en exclusiva i per un període de 50 anys la totalitat de l’edifici (auditori i aules dels pisos superiors) a canvi només de fer-se càrrec del seu manteniment (llum, aigua i neteja). EUSES és una empresa privada que cobra gairebé 7.000 euros per alumne i any de matrícula i que té uns beneficis per realitzar aquesta activitat. L’edifici que acull l’Auditori ha costat més de 2,5 milions d’euros. El negoci és redó! L’equip de Govern es va negar a cobrar-los un lloguer progressiu, és a dir, que anés augmentant a mesura que el número d’alumnes s’incrementés curs rere curs. Malauradament, ens trobem una altra vegada davant un cas en què el poble amb els seus impostos ha de pagar els favors polítics de CiU, i en aquest cas amb el suport d’ERC, que va votar a favor de la cessió. Incomprensible, quan va ser el grup que va liderar la implantació dels estudis públics i després el rebuig a l’alternativa privada que va imposar CiU. Que ha passat entremig perquè es produeixi aquest canvi de posició política tan incoherent ?<br />
<br />
També cal posar en valor la moció que vam presentar perquè s’estudiés una possible nova disposició de les parades de fruites i verdures dels dissabtes als matins al Carrer Palau i Quer. Les parades, tal i com estan ara, ocupen la meitat del carrer, de manera que permeten el pas de cotxes pel carril que queda lliure i a la vegada ocupen una part de la vorera. Aquesta disposició obliga a concentrar el pas dels vianants i clients de les parades per un tros estret de vorera annexa a les caselles exteriors del Mercat, el que provoca una important aglomeració de persones en un espai molt reduït. Aquest fet s’agreuja a l’estiu amb les elevades temperatures i no són inusuals episodis de lipotímies i desmais durant aquestes dates. De fet, ja en portem tres en el mes de juliol. Finalment la moció es va aprovar i els paradistes han acceptat deixar lliure tota la vorera per als clients a canvi de reubicar les furgonetes que ocupaven una espai important.<br />
Són mocions senzilles i de les que en presentem vàries cada Ple i sovint passen desapercebudes però persegueixen millorar aspectes molt concrets d’Amposta.<br />
<br />
En el torn de preguntes ens vam interessar per com estava funcionant el servei de menjador infantil per aquest estiu i que vam proposar des del PSC. La regidora de Serveis Socials ens va confirmar que el menjador l’usen 23 xiquets/es i que s’ha arribat a un acord amb l’empresa que fa el càtering de l’Hospital per tal que per nomes 2,5 euros per xiquet/a i dia es serveixi el menjar al Col•legi Soriano Montagut. Tornem a reiterar la felicitació per la diligència en què l’equip de Govern va portar a terme la nostra proposta.<br />
<br />
Finalment, vam expressar un prec respecte la tanca de seguretat que hi ha instal•lada al peu de l’edifici inacabat de l’Avinguda Catalunya (entre l’església del Sagrat Cor i l’encreuament del Carrer Cervantes). Quan els vianants arriben a la tanca es veuen obligats a creuar un carrer molt transitat sense cap pas habilitat i ja hi ha hagut més d’un ensurt. S’ha d’obligar als titulars de l’edifici a que posen un tanca que permete el pas de vianants i a la vegada els protegeixi dels despreniments de part de la façana que es venen produint en els darrers mesos, com ja s’ha fet alguna altra vegada en alguna altra obra d’Amposta.<br />
Toni Espanyahttp://www.blogger.com/profile/03114239638741759011noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-27038926.post-55228441271113311062012-12-21T08:15:00.001+01:002012-12-21T08:15:15.303+01:00El lloguer immoral de l'Hospital i el decret de gratificacions ens obliguen a votar en contra dels Pressupostos del 2013 <br />
Per tercera vegada consecutiva en la seva història recent, ens trobem amb uns pressupostos municipals que pateixen un decreixement. El 2010 el pressupost fou de 26,7 milions d’euros, el 2011 va baixar a 21,2 el 2012 a 21,0 i el 2013 serà de 19,2, és a dir un 8,3 % menys que l’any anterior. En tres anys aquest ajuntament ha perdut 7,5 milions d’euros pel que fa als ingressos i ha imposat una reducció equivalent en l’apartat de despeses, és a dir, gastem un 30 % menys ara que fa tres anys.<br />
<br />
Contràriament al 2012 hi ha una lleugera pujada dels ingressos corrents, que passen dels 18,94 als 19.04 milions d’euros, la qual cosa s’explica per l’increment recaptador lligat a l’IBI, que el 2013 serà d’un 2 % més que vostès van aprovar en solitari i per la major previsió pel que fa a l’impost de plusvàlues. Tot i això continuem amb aportacions sota mínims vinculats als impostos lligats a la construcció i per fi, hi ha una estabilització de les transferències corrents de les Administracions superiors (Estat i Generalitat) que ens situen en 4,93 milions d’euros respecte els 5,15 de l’any passat i que hem de recordar que estàvem en caiguda lliure també des del 2010.<br />
<br />
Respecte les despeses, que és l’apartat que des del nostre punt de vista ens hem de mirar amb més atenció que mai ates la importància que tenen els escassos i per tant valuosíssims recursos públics, ens trobem que de forma similar a l’any passat, baixen un 3,6 % i passem dels 16,7 milions d’euros als 16,1, 600.000 euros menys. Aquesta xifra d’entrada és un bon indicador ates que reflexa la voluntat de gastar menys, en uns moments que requereixen màxima contenció. Dit això, si analitzem la despesa en els dos grans blocs de personal i bens i serveis, la valoració ja és diferent. <br />
<br />
Pel que fa a la despesa en personal aquesta continua sent la partida més gran del pressupost amb 8 milions euros i un 41 % respecte al total de despesa. Aquest capítol baixa un 5,5 % respecte el 2012, any en que ens vam gastar 8,5 milions d’euros. Aquesta tendència a la baixa en la despesa de personal, va començar amb el decret de l’Estat del 2011 que baixava un 5 % el sou dels funcionaris, que al 2012 ha continuat amb un 7 % imposat per l’Estat amb la retallada de la paga extra de Nadal i que el 2013 s’ha traduït en una congelació de la massa salarial de tots els treballadors públics, inclosos els del nostre ajuntament. <br />
<br />
Valorem positivament els gestos de disminuir un 15 % el sou dels càrrecs de confiança i el mateix nivell les aportacions als grups polítics municipals i també un 5 % dels sous i assistències tant dels regidors del govern com dels l’oposició. Tot i això hagués estat més just que la disminució en aquest darrer apartat fos del 7 % ates que aquest percentatge ha estat la retallada que han sofert els treballadors municipals i el càrrecs polítics hem de donar exemple i solidaritzar-nos els esforços que s’imposen als que menys culpa tenen del que està passant.<br />
<br />
Dit això hi ha alguns punts negres en aquests apartat que són difícilment assumibles per al nostre grup municipal. Per una banda, vostès mantenen pel 2013, un partida important del voltant de cent mil euros en concepte d’incentius de productivitat i gratificacions a alguns funcionaris municipals. Ja saben com en anys anteriors que aquest punt és un dels principals esculls si volen comptar amb el nostre suport. No vull ser reiteratiu però el Comitè d’Empresa de l’ajuntament s’ha manifestat obertament contrari al famós “decret de gratificacions” perquè és un greuge comparatiu entre els treballadors municipals i perquè en aquests moments d’austeritat pressupostària on tots els empleats públics estan contribuint de forma “obligatòria” a la reducció dels seus salaris, especialment els del nostre ajuntament que se’ls ha retallat un 7 % de la seua massa salarial bruta, és injust i “immoral” que alguns “escollits” estiguen al marge d’aquestes retallades. No entenem tampoc com després de tres anys, encara usen l’argument del catàleg de lloc de treball que està elaborant la Diputació de Tarragona per continuar justificant aquest abús. Tampoc entenem les formes que s’empren, mitjançant un decret que pressuposa una productivitat per l’any que comença, es a dir, paguem per una productivitat no realitzada ! Aquesta estratègia hauria de ser digna d’estudi en les universitats que imparteixen cursos sobre funció pública. I tampoc entenem la discrecionalitat i poc rigor del repartiment d’aquestes prebendes. Com és possible que l’àrea d’urbanisme s’endugue 18.000 euros en gratificacions entre cinc tècnics quan ha hagut una baixa importantíssima en la càrrega de treball d’aquest àrea i hi ha mesos que per la comissió no passa una sola llicència de nova construcció ? Per no parlar dels 4 treballadors municipals que continuen enduent-se 45.000 euros en conjunt, 5.000 menys que l’any passat, de sobresou gràcies a l’esmentat decret.<br />
<br />
Par l’altra banda, vostès han après a externalitzar serveis per no justificar nous càrrecs de confiança però que a la pràctica fan el mateix paper. Ens referim al servei d’assessorament extern de l’àrea d’Empresa i Indústria que ens costa 40.000 euros l’any i també al de Fires que està al voltant dels 6000. És una manera de camuflar noves contractacions que estan posant en practica d’un temps cap aquí. <br />
En definitiva, creiem que continua havent molta capacitat d’estalvi en la més gran bossa de despesa, optimitzant per una banda els recursos humans i per l’altra reduint les contractacions d’urgència i assessoraments externs, que acaben sent contractacions “a dit” i d’algun càrrec de confiança. La transparència en la contractació de personal continua sent una de les assignatures d’aquesta casa.<br />
<br />
Pel que a la despesa corrent, la segona partida en importància del pressupost, a comprovem que queda estabilitzada en 6,7 milions d’euros pel 2013, el mateix import que pel 2012. Fem una valoració positiva d’alguna de les mesures de contenció que vostès apliquen, algunes de les quals ja va proposar el nostre grup al Ple de pressupostos de l’any passat. Així aplaudim la previsió que fan de reducció de la despesa en partides com la de telefonia, protocol, publicitat, Revista Amposta, Festes Majors, etc ... En algunes encara haguessin pogut anar més enllà. Però els he de recordar que encara hi ha moltes partides de despesa corrent que es pot millorar. Em consta que han conscienciat els gestors dels serveis i bens municipals i que estan mirant com reduir la despesa però encara continuen sent molt altes en casos com:<br />
<br />
• 475.000 euros en conservació i manteniment d’edificis municipals i reparacions de vehicles<br />
• 300.000 euros ens consums elèctrics d’edificis municipals<br />
• 100.000 en calefaccions d’edificis públics (continuem tenint edificis que gasten el triple que altres en calefacció tenint volumetries similars)<br />
• 82.000 en lloguers d’edificis (mentre tenim l’Escorxador vell i nou buits i sense ús)<br />
• 80.000 euros en combustibles <br />
• 15.000 euros en indemnitzacions patrimonials per mal estat de la via pública<br />
<br />
I sense esmentar com ja saben tots els serveis municipals que són deficitaris i que sumen en conjunt més d’un milió d’euros més que han de sortir les arques municipals. Vull fer notar que la piscina municipal que l’any 2012 va aconseguir disminuir el seu dèficit, pel 2013 es preveu que el torne a incrementar. Hi ha molt de camí a recórrer com veuen encara en aquest apartat tot i que he reconeixem que han començat a fer algun gest en la bona direcció tot i que encara insuficients.<br />
<br />
Pel que fa a l’apartat de transferències corrents, és a dir tot el conjunt de subvencions que des de l’ajuntament es dona a les entitats i associacions de la ciutat i el territori, veiem que passen de 1 milió d’euros a 915 mil. Aquesta partida té un descens del 9 %, i pateixen especialment la baixada les entitats esportives amb una mitja d’un 10 %. Valorem que hagin mantingut el mateix suport que l’any passat a les entitats de caire social i cultural, però els he de recordar que situen la resta d’entitats amb el mateix suport que tenien el 2011. <br />
<br />
Igual que l’any passat i l’anterior, el 2013 serà un any complicat per moltes entitats, especialment les esportives, que han vist reduïdes les aportacions per manca d’espònsors i d’impagament de moltes quotes de socis a causa de l’estat de les economies familiars. El que tocava per tant en mantenir el nivell de suport i fins i tot augmentar-lo Estem parlant de uns 100.000 euros extres o el que és el mateix, els que ens estalviaríem si suprimissin el decret de gratificacions. No cal dir, que pel camí es poden perdre moltes potencialitats individuals que haurien de nodrir en el futur l’important projecte esportiu de la ciutat que pivota al voltant de les entitats esportives, el centre de tecnificació i els estudis universitaris d’Educació Física.<br />
<br />
Continuem notant a faltar un suport més decidit a les àrees de comerç, empresa, indústria i turisme. Coincidiran amb nosaltres que en aquests moments de crisi, aquestes activitats són les úniques que poden generar dinàmiques econòmiques positives a la ciutat. En números reals trobem que destinen pel 2012, 55.000 euros a la promoció del comerç el que suposa un increment important, però només 20.000 a promoció d’empresa i indústria i res destinat a la promoció turística. És a dir mantenen els mateixos números que l’any passat, però distribuïts de forma diferent. Continuem pensant que amb aquests xifres és difícil que aquestes àrees estratègiques ajuden a canviar la tendència econòmica d ela ciutat.<br />
<br />
Quant a les inversions per al 2013 ens situem en una xifra mai vista en la història d’aquest ajuntament 375.968 euros, una xifra ínfima si tenim en compte que l’any passat ja estàvem en uns baixíssims 2,2 milions d’euros i fa 5 anys estàvem en xifres superiors als 15 milions i per tant l’impacte que aquesta injecció econòmica hauria de tenir en el conjunt d’empreses locals, una de les aportacions que hauria de fer la primera entitat publica municipal en aquests moments de crisi i poca activitat, serà inexistent. Aquestes son xifres d’inversions de municipis de menys de 500 habitants. <br />
<br />
L’única cosa positiva que veiem és que també per primera vegada en la història de les inversions municipals aquestes es finançaran al 100 % amb recursos propis, de la qual cosa ens hem de felicitar per aquesta és la via de futur, tot que la quantia sigue de moment tan modesta. També els he de fer notar que vostès mateixos incompleixen la projecció d’inversions quadriennal que van presentar al Ple de Pressupostos de l’any passat. Pel 2013 van posar 1,7 milions d’euros pels 375 mil que finalment seran.<br />
<br />
Pel que fa a l’apartat del deute. Segons les dades facilitades per Intervenció, l’ajuntament deurà 14,84 milions d’euros a 31 del XII del 2012 o el que és equivalent al 79,48 % del pressupost municipal i que supera el 75 %, de caràcter extraordinari que permet la Llei dels Pressupostos Generals de l’Estat pel 2012. L’any passat estàvem al 76,92 %, és a dir, hem pujat en pràcticament 3 punts el nivell l’endeutament, la qual cosa ens torna a impossibilitar el recórrer al crèdit com via alternativa de finançament. Una altra conseqüència és l’elevada càrrega financera que hem d’afrontar i que pel del 2013 està prevista en més de 400.000 euros. Tot i això lloem l’objectiu de situar-nos per sota del 70 % a finals del 2013, tant de bo sigue així perquè ens permetria disminuir la càrrega financera i alliberar recursos propis per augmentar les inversions i contribuir des de l’ajuntament a dinamitzar l’economia local.<br />
<br />
Si a aquest fet li sumem que la Generalitat ens devia a mitjans d’any 3 milions d’euros en conceptes diversos de subvencions i que segons l’Oficina de Gestió Tributària (OGT) els impagats – impostos, taxes, plusvàlues ... - de l’ajuntament estan en nivell similars al 2011, és a dir, gaire bé un milió d’euros, tot plegat ens porta al que els creditors i proveïdors estan cobrant a més de cent dies de mitjana per manca de liquiditat. Això també és un fet que encara ofega més l’encomia de les petites empreses que ens tenen com un dels seus principals clients. Per sort hem pogut donar una empenta important amb el préstec concedit per l’Estat però tenim pendent de pagament encara 4,7 milions d’euros segons dades d’Intervenció<br />
<br />
Vull acabar amb l’altre gran argument que ens obliga a votar en contra dels seus pressupostos generals pel 2013, és a dir, els de l’ajuntament més els de les empreses municipals: Hospital i GURSAM. Des del mes de juny estem denunciant diverses actuacions realitzades per alguns responsables de l’Hospital, entre ells vostè, que entenem que són casos flagrants de mala de mala gestió, opacitat i abús de la seva majoria absoluta en el si del Consell d’Administració. Vostè va amagar als Consellers de l’oposició el segon contracte de lloguer del servei de rehabilitació que ascendeix a la immoral xifra de 15 mil euros mensuals (iva inclòs) o el que és el mateix 180 mil anuals, vostè ens va dir el 2008 que la ubicació d’aquest servei seria provisional a l’espera que s’alliberés l’actual edifici que acull la residencia de gent gran mentre no es construïa la nova, vostè dilluns es va negar a rescindir el contracte que ens acabarà costant prop de dos milions d’euros el 2017, incloent l’iva, la clàusula de finalització de contracte i les obres de condicionament que vam fer al local de rehabilitació el 2008 , quant a Amposta hi ha en aquests moments plantes baixes de mil metres quadrats ubicades en carrers principals de la ciutat, disponibles per 3000 euros mensuals, és a dir, 5 vegades menys que el estem pagant ... <br />
<br />
En definitiva un sumatori de coses tant pel que fa del pressupost municipal com al de l’Hospital Comarcal que ens impossibiliten ni tants sols abstenir-nos com vam fer l’any passat. <br />
<br />
<br />
Toni Espanyahttp://www.blogger.com/profile/03114239638741759011noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-27038926.post-8774407177227853352012-12-20T10:43:00.000+01:002012-12-20T10:43:13.090+01:00Manel Ferré es nega definitivament a rescindir el contracte de lloguer del servei de rehabilitació<br />
<i><b><b>El lloguer ja ha costat 459.000 euros a l’Hospital i el muntant total arribarà prop de 2 milions d’euros el 2017<br />
</i><i></i></b><i></i></b><br />
Manel Ferré va tancar definitivament la porta a la rescissió del contracte de lloguer del servei de rehabilitació, el passat dilluns en el transcurs d’un Consell d’Administració de l’Hospital. La reunió es produí després de la insistència del PSC i d’haver-ho sol•licitat per escrit. A la reunió a la que s’invità als representants de l’empresa propietària del lloguer, es tractà en dos punts i per separat, la possibilitat de rebaixar el preu del lloguer per tal d’adaptar-lo als preus actuals de mercat per una banda i per l’altra la possibilitat de rescindir el contracte i reubicar el servei en alguna de les plantes lliures de l’Hospital.<br />
<br />
A la primera possibilitat els representants de l’empresa es van negar a rebaixar el preu del lloguer al•legant que amb aquests diners paguen la hipoteca del local a una entitat bancària. El que no van concretar es si es referien a la hipoteca dels baixos de 500 metres quadrats o del tot l’edifici on està ubicat el servei de rehabilitació, perquè amb 15.000 euros mensuals es poden pagar capitals hipotecaris molt alts ... Tot i així estaven en el seu dret ates que el contracte està vigent i no inclou cap clàusula de revisió. Volem recordar en aquest punt que Manel Ferré va amagar l’existència de l’esmentat contracte als Consellers de l’oposició com ja hem denunciat en diverses ocasions. Hem de dir que en aquests moments a Amposta hi ha plantes baixes de mil metres quadrats ubicades en carrers principals de la ciutat, disponibles per 3000 euros mensuals, és a dir, 5 vegades menys que el estem pagant.<br />
<br />
Tancada aquesta via es discutí, també a petició del PSC, la possibilitat de rescindir el contracte i reubicar el servei en alguna de les plantes lliures de l’Hospital. Manel Ferré, que disposa de majoria absoluta dintre el Consell d’Administració es negà al•legant si fèiem això perdríem els 459.000 euros que ja portàvem pagats a l’empresa propietària del local. La posició de tots els grups de l’oposició fou unànime: es preferible no recuperar aquest capital a pagar tres vegades més, que és el que queda pendent dins el 2017. Els nostres càlculs ens diuen que amb un cost d’uns 300.000 euros es podria adaptar una de les plantes lliures de l’Hospital per acollir el servei de rehabilitació i alliberar d’aquesta manera un milió llarg d’euros compromesos amb el lloguer i dedicar-los a mantenir el nivell retributiu dels treballadors de l’Hospital o reforçar els serveis i els equipaments existents.<br />
<br />
Hem de recordar en aquest punt les hemeroteques on Manel Ferré deia el 2009 que la ubicació del servei de rehabilitació al Carrer Amèrica era provisional, a l’espera de la construcció de la nova residència de gent gran que havia d’alliberar l’actual edifici-residència ubicat al costat mateix de l’Hospital. En aquell moment afirmà que l’actual residència de gent gran seria la seu definitiva del servei de rehabilitació i on també s’ubicaria la Llar Municipal de Jubilats que s’ha quedat petita.<br />
<br />
Des del PSC volem manifestar un cop més la nostra indignació per la manera en que Manel Ferré, president del Consell d’Administració, alcalde de la ciutat i a la vegada treballador del propi Hospital, ha gestionat aquest tema que esta suposant una vergonyosa i immoral sagnia 15 mil euros mensuals. Ocultació d’informació, mala gestió, manca de transparència i abús de la seva majoria absoluta, són els qualificatius que millor defineixen aquesta esperpèntica història.<br />
<br />
Mentrestant, estem esperant que el Manel Ferré ens digue qui va autoritzar l’adjudicació d’un contracte de 30.000 euros pel lloguer d’una grua a l’empresa MAGFEN CENTRIC vinculada a un alt responsable de l’Hospital, i no que el justifique dient que era l’oferta més barata o que reconegue a que a l’empresa propietària del local del servei de rehabilitació se li han adjudicat contractes per valor de més 5 milions d’euros, en els darrers anys, entre obres de remodelació de l’Hospital i les obres del futur CAP d’Amposta adjudicades des de l’any passat i anunciades a bombo i plateret en plena campanya per les municipals.<br />
Toni Espanyahttp://www.blogger.com/profile/03114239638741759011noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-27038926.post-23140106059902128242012-12-14T09:03:00.000+01:002012-12-14T09:03:08.172+01:00Reflexions sobre el 25 N<br />
Sensació agredolça seria la paraula que millor definiria com encaixem els socialistes els resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya del passat 25 N. <br />
<br />
Per una banda satisfacció com a territori pel fet que s'hagi aconseguit que Núria Ventura mantingui el seu escó de diputada i les Terres de l'Ebre continuïn tenint una veu d'esquerres al Parlament. En aquest sentit hem aconseguit batre les enquestes adverses que no ens donaven el tercer diputat per Tarragona amb el perill que suposava que l'Ebre quedes orfe de veu a la Cambra Catalana. I tot i ser la tercera força política en escons al Parlament, continuem sent la segona formació pel que fa a vot popular amb més de mig milió de persones que han continuat confiant en el nostre projecte polític, la qual cosa no s’ha traduït en escons per l’arcaic i injust sistema electoral vigent a Catalunya.<br />
<br />
També cal remarcar el rotund fracàs de Mas, que va convocar eleccions per treure majoria absoluta, i no només no l'ha tret sinó que ha baixat en nombre d'escons a causa de la seva mala gestió, cosa que ha de fer reflexionar a les forces polítiques que donin suport al nou govern sorgit del 25 N, sinó volen pagar un alt cost electoral en les properes eleccions.<br />
<br />
El resultat a les Terres de l'Ebre i a Amposta, on hem quedat amb un percentatge del 10 % de vot, gaire be la meitat de fa només dos anys, ens obliga a reflexionar també sobre el nostre projecte i a prendre decisions perquè sigui més fort en benefici del territori. Continuarem treballant per tots i cadascun dels nostres conciutadans, molts dels quals s'ho estan passant molt malament per la crisi, agreujada per les retallades de CiU i el PP. Tot i això, reconec que hem de guanyar credibilitat pel que fa al projecte Federalista que ens ha costat molt explicar en una campanya molt polaritzada entre Independència i Neocentralisme i això passa a la vegada per redefinir les relacions amb el PSOE i la visualització que el PSC és un partit que defensa els interessos de Catalunya amb la mateixa convicció que CiU o ERC. I per altra banda, hem de recuperar el nostre ideari de justícia social en el que fins ara es veia reflectida una part molt important de la societat catalana. La gent ens veu un partit allunyat dels seus problemes i la seva realitat. <br />
<br />
Finalment hem d’agrair els prop de mil votants (950 exactament) que van tornar a fer-nos confiança a Amposta, però també mostrar la preocupació sobre el fet que 5.600 persones es quedessin a casa un cop més sense anar a votar. Això sumat als mes de 400 vots en blanc o nuls, fan un total de més de 6 mil persones que no van votar cap partit per 8 mil que si que ho van fer. La xifra és encara més esfereïdora si tenim en compte que el partit més votat va treure només 3.100 vots. Està clar que alguna cosa no estem fent be tots plegats i els socialistes no ens resignem. Només puc dir que continuarem treballant pel be comú d’Amposta, l’Ebre, Catalunya i Espanya.<br />
Toni Espanyahttp://www.blogger.com/profile/03114239638741759011noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-27038926.post-2717799313016334182012-11-28T14:45:00.000+01:002012-11-28T14:45:56.650+01:00Pagues extres amagades i censura veïnal, proganitzen el darrer Ple<br />
El Ple ordinari del mes de novembre va quedar eclipsat per les eleccions del 25 N i els temes que es van tractar, alguns de calat, van passar desapercebuts a la ciutadania. Les bones notícies són que es va aprovar per unanimitat sumar-se al front institucional ebrenc contra el Pla de Conca de l’Ebre del PP que contempla uns cabals molt inferiors als proposats per la Comissió de Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre. I una altra, és que sembla que definitivament la construcció d’un nou equipament esportiu per a Amposta en forma de pistes de tennis i pàdel seran una realitat en breu i que a més no costarà un euro a la ciutat, ja que aniran a càrrec del concessionari. Per cert, la ubicació que han triat no ens agrada gaire: la zona de terra que hi ha entre la pista d’atletisme i el canalet de la Ràpita. Aquesta pastilla queda hipotecada per 25 anys i en aquest temps ens pot fer falta per ubicar algun altre equipament esportiu més important.<br />
<br />
Les males, que l’equip de Govern va aprovar en solitari la supressió de la paga extra de Nadal dels treballadors municipals, segons ells per imperatiu legal, tot i que no vam fer el mateix amb els seus sous. Fa unes setmanes ens assabentàvem per boca del regidor de personal i règim interior, i en directe al Ple d’octubre, que els regidors amb sou de l’equip de Govern, tot i cobrar 12 pagues l’any, tenien absorbides dintre aquestes mensualitats les dos pagues extres anuals. Una trampeta per evitar precisament que les retallades que s’apliquen als treballadors els afecten a ells i de retruc amagar als ciutadans i als funcionaris de l’ajuntament que ells si que cobren pagues extres. No em sorprèn, és una mostra més de l’actitud hipòcrita de CiU a Amposta, van de bons xiquets però com diem popularment el mes tonto fa rellotges ... Per cert, aprofito per felicitar els treballadors municipals per l’èxit de la concentració del 14 N que va aplegar més del 50 % de la plantilla darrera una pancarta a la plaça de l’ajuntament en contra de les retallades. Tot i que molt pocs van fer vaga, va ser un detall important tenint en compte la ferri control polític al que els tenen sotmès l’equip de govern.<br />
<br />
L’altra cara amarga del Ple, fou l’agre <a href="http://www.lavanguardia.com/local/terres-de-lebre/20121126/54355860663/associacions-de-veins-i-govern-municipal-s-enfronten-per-la-participacio-de-les-entitats-als-plens.html">enfrontament protagonitzat pel President de la Federació de Veïns d’Amposta i Manel Ferré</a>, perquè aquest darrer va tornar a impedir que els representants veïnals poguessin defensar tres mocions que havien fet arribar a tots els grups polítics i que només el PSC va portar a debat a la sessió Plenària. La primera de les propostes de la Federació demanava precisament que els permetessin presentar mocions directament i poder-les defensar, sense necessitat de passar per la Taula d’Entitats, atès que és una òrgan de participació ciutadana que no funciona i de fet no ha funcionat mai. CiU votà en contra i incomprensiblement ERC es va abstenir, amb l’argument que si totes les entitats ho poguessin fer el Ple no seria operatiu, intentant diluir la representativitat d’una associació de 2on grau – representen 6 associacions de veïns - al nivell d’una entitat qualsevol de base. Està clar que el seu treball desinteressat no és entès per molts regidors !<br />
<br />
Les altres mocions demanaven una cosa tant elemental com transparència i objectivitat en el repartiment de les subvencions que es donen a les entitats. Per una banda, els 50.000 euros que SOREA dona anualment a l’ajuntament i que l’equip de Govern reparteix discrecionalment entre les entitats que ell considera oportú i l’altra, les subvencions als barris per organitzar les seves Festes i que generen un important malestar perquè hi ha barris que reben el triple que altres. La primera la van votar en contra al•legant que “com el conveni diu que els diners es destinaran a les entitats que el Consistori estime mes oportú” fer una altra cosa seria contradir el conveni. Al•lucinant !! I l’altra la van votar a favor amb l’argument de que ja es donen de forma transparent. És a dir, que un barri cobre tres vegades que un altre per fer les seues festes també és un criteri objectiu ! <br />
<br />
Com dic moltes vegades, és el que hi ha per voluntat popular i el que ens tocarà seguir aguantant fins els 2015. I llavors ja portaran 28 anys de majories ininterrompudes. Arribaran als 32 anys ? Tinc curiositat ...<br />
Toni Espanyahttp://www.blogger.com/profile/03114239638741759011noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-27038926.post-13298846145226065352012-09-26T12:03:00.000+02:002012-09-26T12:03:03.717+02:00Manel Ferre puja la contribució del 2013 en una mostra d’autisme polític<br />
Sis cents mil aturats a Catalunya, més de 2.000 a Amposta, rebaixes dels sous d’un 20 % de mitja de les nòmines en els darrers anys dels que continuen treballant, ja siguen treballadors públics o privats, baixades generalitzades de les facturacions de les empreses, previsió de congelació de les pensions per al 2013, infinitat de famílies amb tots els seus membres sense cap ingrés, retallades generalitzades de les prestacions als aturats de llarga durada i expulsió dels joves del país i del sistema d’ajuts que existia abans de l’arribada del PP i CiU als governs de l’Estat i Catalunya.<br />
<br />
Amb aquest panorama desolador el que toca és com a mínim congelar impostos i si és possible baixar-los. Doncs no, a Amposta tenim un equip de govern que no ho creu així i ha decidit pujar la contribució (IBI) pel 2013 un 2 %. Aquesta decisió, només la podem atribuir a una desconnexió total i absoluta de la realitat de Manel Ferré i el seu equip. <br />
<br />
L’impost de Bens i Immobles (IBI) és el que grava més les butxaques dels ciutadans i en el cas d’Amposta porta una pujada acumulada de més del 100% en els darrers 10 anys. Invitem qualsevol ciutadà a comparar els rebut el que va pagar de contribució del 2002 i el que acabarà pagant enguany i comprovarà que per un pis de 90 metres, hem passat d’uns 200 euros anuals a més 400. L’equip de govern tenia la possibilitat de reduir el tipus impositiu, com ha fet en alguna ocasió en anys preelectorals, fins i tot amb baixades d’un 3 % i no ho ha fet.<br />
<br />
Que hi ha en realitat darrera d’aquesta decisió ? Els fan falta 250.000 euros per quadrar els pressupostos del 2013. Aquesta xifra se li va escapar al portaveu de CiU en la tertúlia radiofònica que fem posterior als Plens a Ràdio Amposta. Immediatament els vam donar la solució: eliminar els 100.000 euros del famós decret anual de gratificacions i revisar a la baixa els lloguers de locals que te concertats l’ajuntament amb diversos proveïdors i que suposen prop de 400.000 euros anuals.<br />
<br />
Malauradament això no passarà. Manel Ferré necessita mantenir la despesa anual als nivells de “sempre” per aguantar els compromisos polítics que tan bons resultats electorals li han donat des de fa 26 anys. Una extensa xarxa de favors i compra de voluntats que es sustenta amb un pressupost anual de 20 milions d’euros que paguem tots els ampostins i ampostines amb el que es financen sous polítics, càrrecs de confiança, multitud de despeses supèrflues i moltes d’altres d’absurdes, quan no directament inútils o ineficaces.<br />
<br />
La majoria absoluta de la que gaudeix CiU els ve permetre desestimar la nostra proposta de bonificar el pagament avançat voluntari d’impostos. Aquesta pràctica que es realitza en alguns ajuntaments, permet fer un descompte en aquells ciutadans que a començaments d’any i de forma voluntària, vulguin pagar la totalitat dels impostos de l’any en curs. Això permetria disposar de liquidat en la tresoreria municipal i no haver de recórrer a pòlisses de funcionament per finançar el dia amb el consegüent estalvi d’interessos.<br />
<br />
Finalment volem dir que vam arrencar el compromís de l’equip de Govern de no passar el rebut del segon semestre de la contribució al mes de setembre. Un mes que comporta una important despesa familiar per la compra de material escolar. Una coincidència que per altra banda demostra aquesta insensibilitat que denunciàvem al començament. Qualsevol persona lligada mínimament a la realitat sap que el mes de setembre és el que te més impacte sobre les economies domèstiques. Com és que Manel Ferré i el seu equip no ho saben ? La resposta és evident: no saben el que passa de veritat a les cases de la gent o dit en altres paraules, <i>no toquen de peus enterra </i>...Toni Espanyahttp://www.blogger.com/profile/03114239638741759011noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-27038926.post-81129688097545392082012-08-14T12:21:00.000+02:002012-08-19T12:10:36.995+02:00Done-se'n pena senyor Alcalde<b></b><br />
Amb esta expressió tan ampostina volem donar un toc d’atenció al nostre alcalde, perquè mal que mos pese a alguns, és la persona que representa la nostra ciutat, dins i fora. Vergonya se n’hauria de donar del que està fent. Vostè es pensa que tot li està bé. Deu mirar molt la televisió, vaja estes televisions en les que s’inculquen els valors de: “tot s’hi val...” , oblidant principis bàsics d’educació. Ens referim a les seves desafortunadíssimes intervencions en els últims actes festius. Sí, actes festius i no polítics. Les festes majors són de tots els ampostins i ampostines que lliurement assistim als actes a gaudir de la companyia dels nostres conciutadans. <br />
<br />
Algú li ha de dir que en uns actes populars i festius, està de més fer un miting criticant la feina que fa l’oposició amb arguments que no s’aguanten per cap lloc. Concretarem més, ja que vostè no ho fa. En l’acte de presentació de les pubilles ja va fer esment de puntetes, perquè no va ser clar tampoc, no va dir clarament que estava molt enfadat perquè el grup socialista havia destapat un afer que per lo vist ha molestant més del compte. Sí, senyor alcalde, el preu desorbitat de 15000 euros al mes que paga el poble d’Amposta per un lloguer, ara en dret a compra, d’un local, concretament el del servei de rehabilitació. Tenint espais a l’hospital comarcal tancats que es podien aprofitar i deixar de pagar este lloguer. Ara ens diuen que són més metres i que és en dret a compra. El document que així ho certifica ha aparegut ara perquè al consell d’administració se li va “amagar”. I amb l’excusa que és amb dret a compra, el poble d’Amposta, en definitiva, acabarà pagant més de 1,5 milions d’euros, per un local que ara no val ni la quarta part. No em vam tindre prou amb la sagnia de l’escorxador?. Com que no els ha passat factura, ara torna a repetir-se la història. Si us plau, si deuen favors a algú, els suggerim que ho paguen de la seva butxaca. Els diners públics són de tots.<br />
<br />
I vostè senyor alcalde aprofita la concurrència en actes festius de ciutadans i ciutadanes per amollar els disbarats que amolla. Això es fa als plens, en els que l’oposició té dret a rèplica, perquè, perdone però ni les pubilles, ni les pubilletes, ni el pregoner, senyor Ramon Gallart, es mereixien aquesta presentació. Amb aquesta falta de tacte i poca sensibilitat per les persones que, en moments com els que estem passant necessitem uns instants de relax i treure’ns del pensament, ni que sigue per uns instants, les barbaritats que una colla de polítics irresponsables ens estan fent passar.<br />
<br />
Les persones que l’han votat, que per això tenen majoria absoluta, que no paren de recordar-ho als grups de l’oposició, no es mereixen que el seu alcalde faci els escarafalls que fa en públic i quan “no toca”. Si el càrrec li va gran, au cap a casa falta gent!!!. Dixe pas a persones que estan capacitades i tenen l’educació i saber estar que es mereixen els ampostins i ampostines. Dixe de tractar-mos com ignorants dels quals només li interessa que fiquen la papereta correcta el dia de les eleccions, que “la policia no es tonta” i al final se li veu el llautó.<br />
<br />
Volem acabar donant les gràcies pel comportament exemplar dels nostres conciutadans i conciutadanes que, en lloc de rebentar l’acte amb xiulades o aixecant-se dels seus seients per marxar, van quedar-se per respecte a les pubilles i pubilletes que tan bé representen Amposta i les seves festes, i al pregoner. I altres que com a públic estaven a la plaça de l’Ajuntament, es van limitar a no aplaudir-lo i esperar pacientment que acabés la seva DESAFORTUNADISSIMA INTERVENCIÓ, per poder escoltar el pregó, que per cert va valdre la pena. Esperem que l’hagi escoltat amb tota l’atenció que es mereixia i reflexione en profunditat sobre les paraules del nostre pregoner.Toni Espanyahttp://www.blogger.com/profile/03114239638741759011noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-27038926.post-60968690747653278952012-07-25T13:20:00.000+02:002012-07-25T13:20:01.587+02:00Manel Ferré no va informar el Consell d’Administració de l’Hospital del lloguer de 15.000 euros<br />
El passat dijous 19 de juliol es va reunir el Consell d’Administració de l’Hospital Comarcal d’Amposta desprès de 4 setmanes de demanar-li a Manel Ferré com a president del Consell, la documentació del contracte de 15.000 euros mensuals pel servei de rehabilitació del Carrer Amèrica. Contràriament al que ha havia dit fins el moment, va reconèixer que la còpia dels auditors on s’especificava que es pagaven 180.000 euros a l’any per 343 metres + 160 d’altell ens la va donar ell personalment, tal i com constava a l’acta de la sessió anterior i el testimoni de tots els membres del Consell.<br />
<br />
L’altre fet destacable de la sessió fou que el gerent econòmic de l’Hospital, reconegué que ell i el president del Consell, Manel Ferré, tenen poders per actuar al marge del Consell d’Administració. Això explicaria, com fou possible que aquest lloguer desbaratat passes inadvertit als ulls dels consellers de l’oposició.<br />
<br />
Examinada la documentació que se’ns va lliurar al Consell hem vist que el desembre del 2008 es va subscriure un contracte amb el propietari del local del Carrer Amèrica, per una superfície de 343 metres + 160 d’altell i per un cost mensual de 1.900 euros (sense iva), i que es destinarien a oficines. En aquest contracte s’especifica que les obres de condicionament del local aniran a càrrec del llogater. La signatura d’aquest contracte fou informada al Consell d’Administració sense detallar superfícies, cost ni condicions, tal i com consta a les actes de setembre, octubre i novembre de 2008.<br />
<br />
Posteriorment, el gener del 2010 es signa un nou contracte, en el que s’amplia la superfície de lloguer a la planta primera - entresol de l’edifici, amb una superfície de 567 metres quadrats més, és a dir, doblant la superfície llogada. El cost del lloguer però, passa a ser de 15.000 euros (iva inclos), és a dir 9 vegades més !! Aquest nou contracte, disposa d’una annex d’opció de compra que especifica que per executar-se s’han de pagar 95 quotes de 15.000 euros (fins el novembre del 2017), més 133.685 euros de despeses financeres, més una quota final de 193.685 euros en concepte d’opció de compra, és a dir, un total de <b>1.752.443 euros </b>!! El Consell d’Administració de l’Hospital <b>no fou informat </b>d’aquest nou contracte , que fou signat per Manel Ferré en representació del Consell d’Administració i pel representant de Construccions Arayo-Ardit SL, propietari dels dos locals.<br />
<br />
Aclarit el procediment i les xifres, se’ns obren nous interrogants:<br />
<br />
Perquè vam pagar entre el desembre del 2008 i el 2009, gaire be 30.000 euros si no va haver cap activitat al local llogat, fins a finals del 2009 ?<br />
<br />
Perquè no va ser informat el Consell d’Administració del segon contracte de lloguer ?<br />
<br />
Perquè es taxen pel mateix valor la planta baixa més l’altell i la planta primera entresol, quan el seu valor de mercat no te res a veure ? Perquè l’informe de taxació dels locals contracte no està visat ? No consta en la documentació que es miresen alternatives a la ubicació final.<br />
<br />
Aquestes preguntes es sumen a les que hem vingut fent en el darrer mes i que continuen estan sense resposta.<br />
<br />
La situació en les darreres hores s’ha agreujat arran de la <a href="http://www.nwrevistadereus.cat/vida-municipal/Sagessa-no-podr%EF%BF%BD-pagar-n%EF%BF%BDmines-a-partir-de-setembre-si-l'ICS-no-compleix-els-seus-compromisos-econ%EF%BF%BDmics-/532/">recent informació feta publica per SAGESSA</a>, en la que el grup que gestiona l’Hospital d’Amposta reconeix que si la Generalitat no els paga el que els deu, no podran pagar les nòmines dels treballadors del mes de setembre. És a dir, mentre el sou dels treballadors està en perill, Manel Ferré continua entestat en mantenir aquest lloguer a totes llums abusiu. La seva rescissió i la reubicació en alguna de les plantes lliures de l’Hospital, suposaria un estalvi de més d’un milió d’euros que es podrien destinar a fer front i a mantenir el nivell retributiu dels treballadors de l’Hospital.<br />
<br />
La immoralitat és més esfereïdora si a més tenim en compte les famílies d’Amposta que per desgràcia es veuen obligades a recórrer als serveis assistencials, tancament de comerços de tota la vida, 25 % d’ampostins/nes a l’atur, centenars de peticions de la Llei de la dependència bloquejades, hores de mestres retallades, llistes d’espera en augment ... Però això si, cent mil euros en gratificacions als fidels, pujades de l’IBI urbà, de la taxa de les Llars d’infants municipals i de la zona blava. I entre tant, Manel Ferré, evadit mitja setmana per Barcelona fent de vore que no va amb ell la cosa.<br />Toni Espanyahttp://www.blogger.com/profile/03114239638741759011noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-27038926.post-60776919481898894042012-07-17T10:45:00.000+02:002012-07-17T10:45:54.490+02:00Li donem l'oportunitat a Ferré a rectificar pel bé d'Amposta<br />
Finalment, després de tres setmanes de demanar reiteradament explicacions sobre al cost del lloguer del servei de rehabilitació de l’Hospital, Manel Ferré ha comparegut personalment davant els mitjans de comunicació. Bàsicament, per tornar a dir i intentar demostrar documentalment que el local és de 1.000 metres quadrats. Cap grup de l’oposició ha vist encara el contracte tot i haver-lo demanat.<br />
<br />
Les seves darreres declaracions resten credibilitat a la seva argumentació, ja que va ser el propi Manel Ferré qui va lliurar la informació al nostre representant al Consell d’Administració de l’Hospital. Ho va fer davant la presència de la resta de Consellers, la còpia de la nota dels auditors, que hem fet pública, on s’especificava clarament que el lloguer era de 15.000 euros mensuals per un local de 343 metres quadrats més 160 d’altell. Tot plegat, introdueix encara més confusió en aquest embolic en el que el mateix Ferré s’ha posat i del que clarament no sap com sortir-se’n.<br />
<br />
Queden per contestar encara moltes preguntes que Ferré va obviar:<br />
<br />
• Com explica que l’ajuntament tingui llogats 6 locals, que en conjunt sumen també mil metres quadrats i que per aquests estem pagant 5.500 euros mensuals ?<br />
• Perquè insisteix en mantenir el contracte durant 8 anys, al final dels quals acabarem pagant més d’un milió i mig d’euros, per un local que no val ni la quarta part a preu actual de mercat ?<br />
• Perquè no és possible rescindir el contracte i reubicar el servei en alguna de les plantes lliures de l’Hospital ?<br />
• Perquè no és possible, com a mínim, renegociar el contracte de lloguer a preu actual de mercat ?<br />
<br />
Com ja és habitual en ell, Ferré va aprofitar per tornar a renyar el PSC i fins i tot va <i>ordenar callar al seu portaveu</i>, és a dir a mi, amb la típica excusa, treta del manual, que si tenim alguna queixa ho portem als jutjats. Estem obligats a fiscalitzar la feina del govern i a treballar pel nostre poble i així ho continuarem fent, mal li pesi al nostre alcalde. Amposta no es mereix que els seus polítics callin sinó que parlin i expliquin què està passant. <br />
<br />
L'actitud demostrada durant els darrers dies ha mostrat realment com és el senyor Ferré. Durant les darreres setmanes ha mostrat la seva actitud més barroera i autoritària, posant en evidència la incomoditat i el nerviosisme en què l’hem situat simplement per fer la nostra feina com a grup a l’oposició. I això que en aquest mandat només tenim tres regidors. <br />
<br />
Reiterem el que ja vam dir fa pocs dies. Massa preguntes sense resposta i contradiccions que posen en evidència la maniobra de distracció que està intentant fer Manel Ferré per amagar informació que la ciutadania te dret a conèixer. Li donem l’oportunitat de rectificar i tornem a demanar per tercera vegada la paralització immediata del lloguer i el trasllat del servei a alguna de les plantes desocupades de l’Hospital, o la seva renegociació a preu actual de mercat. Tindran tot el nostre suport, però hem d’aturar urgentment aquesta sagnia que ja ha costat als ciutadans 450.000 euros. És immoral que amb els temps que corren hagin ampostins que hagin d’acudir a la beneficència, mentre es malbaraten aquesta quantitat de diners desorbitada.<br />Toni Espanyahttp://www.blogger.com/profile/03114239638741759011noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-27038926.post-75325736590068142832012-07-04T14:33:00.000+02:002012-07-04T14:33:31.222+02:00Amposta mereix respostes clares<br />
Fa pocs dies, des del PSC d’Amposta instàvem a Manel Ferré a aturar el lloguer d’un local de 500 metres quadrats, que acull el servei de rehabilitació de l'Hospital perquè té un cost mensual de 15.000 euros, deu vegades més del que el consistori està pagant per un altre local de dimensions semblants, concretament el de la Policia Local ubicat al carrer Barcelona i que costa 1.500 euros al mes. Segons els nostres càlculs ja portem gastats 450.000 euros de lloguers, en un local que hores d’ara té un valor de mercat aproximat de la meitat d'aquesta xifra.<br />
<br />
La informació ha causat estupefacció en bona part de la ciutadania i, per tant, tots esperàvem una resposta clara i nítida per part del màxim responsable municipal i a la vegada President del Consell d’Administració de l’Hospital Comarcal d’Amposta, Manel Ferré. Finalment, la reacció fou una simple però virulenta intervenció a l’emissora municipal de Ràdio, en la que bàsicament es dedica a agredir verbalment el portaveu del PSC en un to, segons diversos oients, completament inapropiat i indigne del que se suposa que ha de ser el màxim representant de la ciutat.<br />
<br />
Enmig dels excessos verbals es van poder escoltar dues o tres justificacions: “<i>No sé de què es queixen si ells també formen part del Consell d’Administració de l’Hospital</i>”, “<i>no són 500 metres quadrats sinó 1.000</i>”, i “<i>quan es va signar el contracte el preu de mercat del local era molt alt</i>”.<br />
<br />
Afortunadament hi ha les hemeroteques i en diversos mitjans de comunicació, el novembre del 2009 es reproduïa textualment:<i> ”... l'alcalde d'Amposta va anunciar que aquest mes de novembre es posaran en marxa les noves dependències del Centre de Fisioteràpia i Rehabilitació Ambulatòria, Domiciliària i Logopèdia en un espai de 475 metres quadrats del carrer Amèrica. Les instal•lacions, que han suposat una inversió de 350.000 euros, dependran funcionalment del mateix hospital ...”. </i>I aquesta és exactament la informació que se’ns va donar al Consell d’Administració.<br />
<br />
Durant el Ple en què li vam demanar explicacions, el senyor Ferré va manifestar que tenia la intenció de mantenir aquest lloguer quatre anys més, el que significa que s’arribarà a pagar un total d'1 milió d'euros, quan el preu del mercat actual d'aquest local no val ni la quarta part del que està disposat a pagar. <br />
<br />
Els ciutadans d’Amposta es pregunten en aquests moments, quan les administracions haurien de ser exemple d’austeritat, per què estem pagant 15.000 euros al mes per un local pel qual hauríem de pagar-ne 1.500? Per què no es pot rescindir el contracte i reubicar el servei en alguna planta lliure de l’Hospital?<br />
<br />
Amb els més de 12.000 euros que estem pagant de més mensualment es podrien atendre les necessitats alimentàries de gairebé pràcticament totes les famílies d’Amposta que en aquests moments han de recórrer als serveis de les entitats benèfiques; o no caldria incrementar les quotes de les llars d’infants, o es podrien resoldre definitivament el problemes de finançament de la majoria d’entitats culturals i esportives d’Amposta.<br />
Malauradament, aquestes preguntes es quedaran sense resposta i es sumaran al rosari d’assumptes foscos que arrossega l’equip de Govern com el forat de 2 milions d’euros de l’Escorxador o els cent mil euros de gratificacions. I tot això, quan encara falten tres anys de mandat. <br />Toni Espanyahttp://www.blogger.com/profile/03114239638741759011noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-27038926.post-91422030797859929112012-06-15T11:58:00.004+02:002012-07-04T14:35:59.517+02:00Qui es justifica s'acusa ...<br />
És la sensació que he tingut amb la compareixença dels regidors convergents , Manel Ferré i Isabel Ferré, respecte a la sentencia judicial que exonera el nostre ajuntament d’indemnitzar els multicines de Roquetes. <br />
<br />
Per al PSC, la sentència és una bona noticia perquè ens deslliura d’una indemnització de gaire bé 5 milions d’euros que en cas d’haver-se executat hagués suposat un enfonsament irreversible de les finances d’Amposta. Per tant, bé està el que bé acaba ... <br />
<br />
És revelador que durant els dos darrers anys, temps en el que la demanda ha estat “viva” als Jutjats , els dos Ferrés que ara han comparegut amb “bombo i plateret” hagin estan desapareguts respecte el possible desenllaç. Fins ara s’havien limitat a tímides i lacòniques contestes telefòniques, als periodistes que els interrogaven sobre com s’havia desenvolupat el procediment d’obertura dels cinemes i les possibles repercussions. Evidentment no les tenien totes. <br />
<br />
Llavors perquè surten ara, traient pit en un tema del que com a mínim haurien d’estar avergonyits per la seva insolvència i que ha arrossegat una vegada més el nom d’Amposta pels Jutjats ? Ja hem dit en diverses ocasions que el nostre consistori, és un dels més demandats de Catalunya per la desídia amb la que es tramiten molt procediments administratius i la manca de seguiment dels temes per part dels seus responsables polítics. A finals del 2011 estàvem involucrats en 13 contenciosos judicials !! <br />
<br />
L’explicació per nosaltres està molt clara. El ressentiment i la incompetència servil són els motius que guien les accions dels nostres governants municipals. <br />
<br />
Ressentiment perquè fa pocs dies el PSC repartia per Amposta un nou numero de la publicació gratuïta 4 Cantons en el que explicàvem sense embuts la mala gestió de l’equip de Govern en temes com els importants i injustificats increments de la taxa de les Llars d’infants municipals i de la zona blava o el Pla de Tresoreria en els ens trobem immersos per poder pagar els proveïdors per culpa del deute que te la Generalitat amb el poble d’Amposta de 3 milions d’euros. <br />
<br />
I la incompetència servil perquè tot i les continues retallades que esta sofrint la nostra ciutat en tots els àmbits, especialment en els educatius, sanitaris i socials per part del Govern de la Generalitat, el Sr Ferré amaga el cap sota l’ala i fa veure que no va amb ell. Als centres educatius d’Amposta els retallen hores de mestres i personal administratiu, a l’Hospital augmenten les llistes d’espera, centenars de ciutadans tenen bloquejades les prestacions que tenen aprovades de la Llei de la Dependència, comerços de tota la vida tanquen portes, un 25 % dels ampostins/es estan a l’atur, i podrien seguir pàgines i pàgines ... <br />
<br />
I que fa entretant el Sr Ferré ? Convocar una roda de premsa per renyar el PSC i passar-se mitja setmana a Barcelona evadint-se de les seves responsabilitats municipals. Bon balanç pel primer any d’aquest nou mandat de CiU a Amposta.Toni Espanyahttp://www.blogger.com/profile/03114239638741759011noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-27038926.post-76393736033124959122012-02-28T18:10:00.001+01:002012-02-28T18:12:48.054+01:00L’opacitat continua dominant la gestió municipal a AmpostaAquesta és per desgràcia el tret característic del nostre actual equip de govern, expliquen les coses que volen, com volen, quan volen i si volen ... I si poden evitar explicacions de segons quin temes millor que millor. Per desgràcia tenim exemples mes sovint del que ens agradaria i que ho il•lustren de forma clara.<br /><br />El darrer ha estat assabentar-nos remenant entre els centenars de decrets d’alcaldia que passen mensualment entre la documentació dels Plens, que l’equip de Govern ha aprovat amb <em>nocturnitat</em> un any més el famós decret de gratificacions tècnicament conegut com a Incentius de Productivitat 2012 i que afecta uns quans “escollits” funcionaris municipals.<br /><br />Perquè la gent ens entengue, estem parlant d’un sobresou que afecta més d’una vintena de treballadors municipals, destinat a “<em>retribuir l’especial rendiment, l’activitat extraordinària, l’interes i la iniciativa amb la que el funcionari realitza el seu treball”</em> segons resa l’encapçalament del propi decret i que evidentment determina l’alcalde en funció de criteris completament arbitraris i en alguns casos de clara afinitat política. Fins i tot el propi Comitè d’Empresa de l’ajuntament, que representa el conjunt dels més de 300 treballadors municipals, s’ha manifestat obertament contrari al famós “decret de gratificacions” perquè és un greuge comparatiu entre els empleats municipals i perquè en aquests moments d’austeritat pressupostària on tots els empleats públics estan contribuint de forma “obligatòria” a la reducció dels seus salaris, és injust i “immoral” que alguns “escollits” estiguen al marge d’aquestes retallades i fins i tot vegin incrementat el seu sou base en 22.000 euros anuals en algun cas gràcies a l’esmentat decret.<br /><br />Agreuja encara més aquesta arbitrarietat el fet que alguns d’aquests funcionaris tinguen concedida la “compatibilitat” per exercir tasques professionals de caràcter privat en el seu temps lliure. En que quedem ? Si les gratificacions es reben per “l’activitat extraordinària” realitzada fora de l’horari laboral habitual, com és possible que a la vegada puguen fer feines privades en un horari que ja està retribuït per aquest decret de gratificacions ? <br /><br />Igual que l’any passat, el 2012 serà un any complicat per moltes entitats culturals i esportives, que han vist reduïdes les aportacions per manca d’espònsors i d’impagament de moltes quotes de socis a causa de l’estat de les economies familiars. Un increment en un 30 % de les aportacions al conjunt de les entitats culturals i esportives amb l’ajuntament igual que s’ha fet amb les de caire social seria el correcte. Estem parlant de uns 100.000 euros extres, respecte a un pressupost de 21 milions d’euros, o el que és el mateix, els que ens estalviaríem si suprimissin el decret de gratificacions. De que ens servirà tenir un Centre de Tecnificació, un centre universitari d’INEF o les millors Bandes de música de Catalunya, si la cantera que ha de nodrir aquests centres esta disminuïda per manca d’entrades de nous xiquets i xiquetes ?Toni Espanyahttp://www.blogger.com/profile/03114239638741759011noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-27038926.post-7353098526325651422012-01-30T16:21:00.003+01:002012-01-30T16:32:47.103+01:00Finalment el PSC no vota a favor dels pressupostos pel 2012<em>A continuació repdrodueixo la meua intervenció en el Ple de pressupostos del 2012celebrat avui dilluns 30 de gener. Com ja he dit en alguna ocasió, és possible que trobeu el text una mica llarg i farragòs, però per als qui us agrade la política, el pressupost, és l’instrument de gestió més important d’un ajuntament i per entendre’l un s’ha de submergir una mica en termes econòmics. A mi també em costar una mica però val la pena: </em><br /><br />Estem davant uns pressupostos que per segona vegada consecutiva en la seva història recent pateixen un decreixement de un 20. 84 %, respecte el 2010 en passar de 26,7 milions d’euros el 2010 als 21,2 el 2011 i als 21,0 al 2012. <br /><br />Continuem amb la dinàmica de la baixada dels ingressos corrents, que passen dels 19,23 als 18,94 milions d’euros, la qual cosa s’explica per la baixa aportació dels impostos lligats a la construcció un any més i especialment per la disminució de les transferències corrents de les Administracions superiors (Estat i Generalitat) que suposen un total de 1,1 mil euros menys. Tot i això la baixada d’ingressos respecte l’any passat és només de 300.000 euros a causa del fort increment de l’IBI pel 2102 que acabarà sent del 15 % ( 3% increment ajuntament + 6 % revisió cadastral + 6 % increment imposat pel govern central).<br /><br />Vull fer notar en aquest punt l’informe d’intervenció en el que avisa que s’ha de fer un seguiment dels ingressos per si es produeix alguna evolució en negatiu i fer la corresponent rectificació. <br /><br />Respecte les despeses, que con ja saben són l’apartat al que ens agrada dedicar més atenció, a diferència de l’any passat, baixen prop del 4 %, i passem dels 17,3 als 16,7 milions d’euros, 800.000 euros menys. Aquesta xifra d’entrada ja és un bon indicador ates que reflexa la voluntat de gastar menys, si mes no, en aquests moments de escassos recursos públics. Dit això si i si analitzem la despesa en els dos grans blocs de personal i bens i serveis, la valoració ja no és tant positiva. <br /><br />Pel que fa a la despesa en personal veiem que continua sent la partida més gran del pressupost amb 8,5 milions euros i 40 % respecte al total de despesa. Tot i reconèixer que baixa gaire be 9 punts respecte el 2011, any en que ens vam gastar 9,3 milions d’euros, aquest fet és atribuïble principalment al decret de l’Estat del 2011 que baixava un 5 % el sou dels funcionaris i que al 2012 s’ha traduït en una congelació de la massa salarial de tots els treballadors públics, inclosos els del nostre ajuntament. La resta de la baixada es deu a l’amortització de diverses places per mort o jubilació.<br /><br />Compartim l’objectiu de no acomiadar personal, però s’hagués pogut anar més enllà en aprimar la gran bossa de despesa en personal municipal, que com ja he dit és del 40 % i els donaré alguns exemples que el Govern de la Generalitat està aplicant als seus treballadors:<br /><br />• Reducció de les pagues extres de Juny i Nadal<br />• Eliminació del Fons d’Acció Social (aquí Ajut Social)<br />• Disminució del 15 % del sou i salari dels personal interí<br />• Eliminació del complement de productivitat pel 2012<br /><br />Evidentment no som partidaris d’aplicar la majoria d’aquestes mesures i el nostre partit així s’ha manifestat a nivell nacional. Vostès mantenen però, pel 2012, 120.000 euros en concepte d’incentius de productivitat i gratificacions a alguns funcionaris municipals. Ja els vam dir en les reunions prèvies al Ple de pressupostos que aquest punt seria un dels principals esculls si volien comptar am el nostre vot positiu. Fins i tot el propi Comitè d’Empresa de l’ajuntament s’ha manifestat obertament contrari al famós “decret de gratificacions” perquè és un greuge comparatiu entre els treballadors municipals i perquè en aquests moments d’austeritat pressupostària on tots els empleats públics estan contribuint de forma “obligatòria” a la reducció dels seus salaris, és injust i “immoral” que alguns “escollits” estiguen al marge d’aquestes retallades i fins i tot vegin incrementat el seu sou base en 23.000 euros anuals en algun cas gràcies a l’esmentat decret.<br /><br />En definitiva, creiem que hi ha molta capacitat d’estalvi en aquesta gran bossa de despesa, optimitzant per una banda els recursos humans i per l’altra reduint les contractacions d’urgència, que acaben sent contractacions “a dit” i d’alguns càrrecs de confiança, com ja han fet. Cal dotar de més transparència la contractació de personal.<br /><br />Pel que a la despesa corrent, la segona partida en importància del pressupost, a diferència de la de personal, puja un 2,7% i passa de 6,6 el 2011 a 6,7 milions d’euros el 2012. Fem una valoració positiva d’alguna de les mesures de contenció que vostès apliquen, de les que moltes han estat propostes nostres no en les reunions prèvies sinó en debats de pressupostos anteriors (els invito a llegir les actes dels Plens de pressupostos dels anys 2010 i 2011 i ho comprovaran). Així aplaudim la reducció de les franges deficitàries de les línies de BUS urbà, la contractació conjunta dels serveis de neteja que ja tenim externalitzats, l’estalvi en l’enllumenat públic que ha passat de 600 mil a 400 mil euros anuals ... Però els vull recordar que encara hi ha moltes partides de despesa corrent que es pot millorar i els posaré algunes dades: <br /><br />• 555.000 euros en conservació i manteniment d’edificis municipals i reparacions de vehicles<br />• 300.000 euros ens consums elèctrics d’edificis municipals<br />• 115.000 euros en telefonia (existeix l’alternativa de la telefonia per internet)<br />• 100.000 en calefaccions d’edificis públics (tenim col•legis que gasten el triple que altres en calefacció)<br />• 92.000 en lloguers d’edificis (mentre tenim l’Escorxador buit i sense ús)<br />• 80.000 euros en combustibles <br />• 15.000 euros en indemnitzacions patrimonials per mal estat de la via pública<br /><br />Sense esmentar tots els serveis municipals que són deficitaris i que sumen en conjunt més d’un milió d’euros més. Hi ha molt de camí a recórrer com veuen encara en aquest apartat. <br /><br />Voldria fer menció a part d’una altre tema dintre la despesa corrent, en aquest cas de l’apartat de transferències corrents, és a dir tot el conjunt de subvencions que des de l’ajuntament es dona a les entitats i associacions de la ciutat i el territori que passen de 914 mil a 1 milió d’euros. Aquesta partida té un increment del 10 %, que segons vostès van a reforçar les entitats caire social, cultural i esportiu del municipi. Podem compartir aquest diagnòstic pel que fa en l’aspecte social on hi ha un increment del 30 % en les aportacions municipals, però no en les culturals on la pujada és només del 5 % o les esportives que és només del 1,6 %.<br /> <br />Igual que l’any passat, el 2012 serà un any complicat per moltes entitats culturals i esportives, que han vist reduïdes les aportacions per manca d’espònsors i d’impagament de moltes quotes de socis a causa de l’estat de les economies familiars. Un increment en un 30 % de les aportacions al conjunt de les entitats culturals i esportives amb l’ajuntament igual que s’ha fet amb les de caire social seria el correcte. Estem parlant de uns 100.000 euros extres, respecte a un pressupost de 21 milions d’euros, o el que és el mateix, els que ens estalviaríem si suprimissin el decret de gratificacions. De que ens servirà tenir un Centre de Tecnificació, un centre universitari d’INEF o les millors Bandes de música de Catalunya, si la cantera que ha de nodrir aquests centres esta disminuïda per manca d’entrades de nous xiquets i xiquetes ?<br /><br />Igualment vostès diuen que un altre punt fort dels seus pressupostos són la important aposta que fan de suport al comerç, l’empresa, la indústria i el turisme. Coincidim en aquesta necessitat i aplaudim el que han fet amb la creació de l’àrea d’empresa i indústria que esperem que done els fruits que volem però si anem a veure en que es tradueix aquest gran suport que vostès diuen, en números reals trobem que destinen pel 2012, només 30.000 euros a la promoció del comerç, 24.000 a empresa i indústria i 20.000 al turisme. Amb aquests xifres tan petites permeten que dubtem de l’efectivitat dels seus objectius que li he dit que compartim.<br /><br />Quant a les inversions per al 2012 són de només 2,2 milions d’euros, una xifra ínfima si tenim en compte que nomes fa 4 anys estàvem en xifres superiors als 15 milions i per tant l’impacte que aquesta injecció econòmica hauria de tenir en el conjunt d’empreses locals, una de les aportacions que hauria de fer la primera entitat publica municipal en aquests moments de crisi i poca activitat, serà pràcticament inexistent.<br /><br />Ens preocupa a més la projecció que fan quadriennal de les inversions on diuen que passarem de 2,2 mil eur el 2012, a 1,7 el 2013, 1,9 el 2014 i 1,1 el 2015 !! És a dir, podem afirmar que les inversions desapareixen del cartipàs municipal com un dels objectius politics prioritaris de qualsevol ajuntament. Viurem de les inversions arrossegades fins que fins i tot aquestes desapareixeran. Continuem finançant la practica totalitat de les inversions amb préstec, les d’enguany i les dels propers anys, ates que tot l’estalvi brut (2,24 milions enguany) l’hem de dedicar a amortitzacions financeres i no tenim capacitat de finançar inversions amb estalvi net que enguany serà només de 140.000 euros i 0 euros per als propers anys. <br /><br />Aquesta situació fa que els seus compromisos electorals estiguen desapareguts no només del pressupost del 2012 sinó fins i tot fins al 2015. Que se n’ha fet de l’ampliació de la Llar de Jubilats, del nou CAP, de la nova residència de gent gran, de la nova estació de BUS interurbà, ... ? ni tant sols coses relativament petites com la urbanització de la plaça sobre el riu del carrer Buenos Aires hi surt contemplada.<br /><br />No tot ho veiem en clau negativa, en l’apartat d’inversions, valorem positivament la construcció del Pavelló del Centre de Tecnificació, la urbanització del Passeig Canal, la peatonalització del carrer Major, la urbanització i millora de diversos carrers i especialment la partida d’arranjament de camins municipals. No he pogut esbrinar la xifra que hi destinen al 2012 (si 0 o 50.000 euros) però en qualsevol cas és molt més del que s’ha destinat fins ara, més si tenim en compte que recaptem més 400 mil euros d’IBI rústic i que majoritàriament s’haurien de dedicar a infraestructures de millora de les nostres finques agrícoles i forestals.<br /><br />Finalment, acabo amb l’apartat del deute. Segons les dades facilitades per Intervenció l’ajuntament deu 13,99 milions d’euros a 31 del XII del 2011 o el que és equivalent al 76,92 % del pressupost municipal i que supera el 75 % que permet la Llei 39/2010 dels Pressupostos Generals de l’Estat del 2011. Ho dic per clarificar les xifres. Una cosa és el deute sumant Ajuntament, GURSAM i Hospital que és del 60 % i l’altra el de l’ajuntament estrictament que és pràcticament del 77 % i que per tant incompleix clarament la legislació vigent. Reconeixem que la majoria d’ajuntaments de dimensions similars estan encara més endeutats que el nostre, però tot i així les xifres s’ha de contextualitzar i s’han d’explicar tal con són sense maquillatges.<br /><br />Si a aquest fet li sumem que la Generalitat ens deu, en paraules de la regidora d’Hisenda 2 milions d’euros en conceptes com la subvenció corresponent a les Llars d’Infants, l’Escola d’Art, les Escoles de Música, l’ACA, ...) i que segons l’informe de la Oficina de Gestió Tributària (OGT) els impagats de l’ajuntament a data del 31/XII/2011 sumen gaire bé un milió d’euros (700.000 corresponent als anys 2009, 2010 i 2011) aquest fet ens porta al que vostès mateixos van anunciar en roda de premsa la setmana passada que ens veiem obligats a fer un Pla de Tresoreria per poder pagar els creditors i proveïdors per manca de liquiditat.<br /><br />No els acuso, exposo els fets tal com són. Són temps complicats, per les famílies principalment però també per les administracions públiques. Avui podíem haver votat en contra, l’any passat ho vam fer, però veiem alguns gestos seus que van en la línea del que entenem que ha de ser en aquests moments la gestió dels recursos públics, tímids al nostre criteri, especialment pel que fa als incentius de productivitat d’alguns treballadors. Si això li sumen que el context general de crisi no és atribuïble a l’ajuntament, el nostre vot per responsabilitat política serà l’abstenció.Toni Espanyahttp://www.blogger.com/profile/03114239638741759011noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-27038926.post-80638101632406219962011-12-28T12:31:00.005+01:002011-12-28T12:44:27.915+01:00Les caigudes a la plaça del Mercat centren l'atenció del PleEl Ple ordinari del mes de desembre del 2011 només tenia 10 punts en l’ordre del dia i gràcies a les mocions dels grups de l’oposició i especialment al torn de preguntes del nostre grup municipal es va allargar gaire bé 1 hora, en lloc de 20 minuts com era previsible.<br /><br />D’entrada es va produir una situació anòmala que feia molts anys que no es donava, l’equip de govern no va portar a aprovació els Pressupostos del 2012 com és tradicional en el darrer Ple de l’any. Estarem per tant en pressupostos prorrogats segurament fins al Ple de gener. L’explicació oficial és que estan esperant a veure quines mesures aplica el nou Govern del PP per si te repercussions en les previsions d’ingressos i despeses i així evitar fer modificacions pressupostàries per adaptar-se. Avui a la premsa estatal, s’anuncia que Rajoy segurament esperarà al mes de març a explicar les mesures més radicals del seu mandat. De moment el poc que ha dit són mesures de cara a la galeria amb poc impacte sobre l’economia “real”: congelació dels sous dels funcionaris, passar els ponts als dilluns i revalorització de les pensions ...<br /><br />En aquest context, el nostre grup va fer una bateria de preguntes dirigides a l’equip de Govern en la línea de controlar la seva gestió. Possiblement, la que ha tingut més <a href="http://www.diaridetarragona.com/ebre/063414/lajuntament/damposta/fer/front/dues/reclamacions/per/caigudes/recentment/inaugurada/plaa/mercat">ressò </a>és la que vam demanar al Sr Manel Ferré si tenia prevista alguna actuació per donar solució als accidents que han patit diverses persones en la renovada plaça del Mercat durant les últimes setmanes -dues de les quals, una venedora del mercat i una dona d'edat avançada, haurien presentat una reclamació patrimonial al consistori després de trencar-se el braç en la caiguda-. Considerem que col•locant una petita reixa sobre el canalet que provoca les caigudes, per evitar el desnivell, com haurien suggerit els tècnics municipals, seria una "bona solució". No és normal que en poques setmanes hagin hagut tants incidents.<br /><br />Ferré va admetre l'existència d'aquestes reclamacions patrimonials, i les va considerar "normals", com les que es produeixen en altres punts de la ciutat. Tot i així, va reconèixer que una petita canalització que recull les aigües pluvials i que creua longitudinalment la plaça es trobaria en l'origen de les caigudes. "Els arquitectes de l'obra i els tècnics ens diuen que compleix la normativa i que no cal modificar això” va explicar en un intent de minimitzar els accidents.<br /><br />Cal recordar que l'obra va ser inaugurada fa poc més de dues setmanes i s'ha fet conjuntament amb la construcció d'un aparcament soterrat que Ferré va ser incapaç de precisar quan s’obriria, ates que sembla que te alguns problemes de connexió de subministrament elèctric<br /><br />Aprofito aquesta entrada al meu Blog per desitjar un bona entrada d’any 2012 a tothom.Toni Espanyahttp://www.blogger.com/profile/03114239638741759011noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-27038926.post-78940196303259838412011-10-25T16:25:00.002+02:002011-10-25T16:44:50.405+02:00L'oposició d'Amposta ens veiem obligats a demanar ajuda al Sindic de Greujes<a href="http://3.bp.blogspot.com/-FyxLgv3w12Q/TqbHEdUdsJI/AAAAAAAAABo/Q9LkPFSNj3E/s1600/Roda%2Bsala%2Bde%2Bpremsa.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 240px;" src="http://3.bp.blogspot.com/-FyxLgv3w12Q/TqbHEdUdsJI/AAAAAAAAABo/Q9LkPFSNj3E/s320/Roda%2Bsala%2Bde%2Bpremsa.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5667436060496212114" /></a><br />L’oposició en bloc hem anunciat avui, en una imatge inèdita, que presentem una queixa conjunta al Síndic de Greuges arran de la prohibició de l‘equip de Govern perquè la resta de grups municipals puguem fer ús lliure de la nova sala de premsa municipal. Tot i les diferències ideològiques entre els tres partits de l’oposició, ens hem vist obligats a comparèixer junts per denunciar l’ús abusiu que l’equip de Govern de CiU fa de la seva majoria absoluta. En aquest cas tombant una moció presentada al Ple de mes del setembre, en la que de forma raonada i educada es demanava una cosa que fins i tot en ajuntaments com el de la veïna ciutat de Tortosa, on la bel•ligerància entre l’equip de Govern i l’oposició és més accentuada que a la nostra ciutat, es permet des de fa anys.<br /><br />Em veig en l’obligació de posar en evidència una vegada mes les formes barroeres de CiU que pocs minuts desprès que convoquéssem la roda de premsa conjunta, van fer arribar un comunicat als mitjans de comunicació on anunciaven un acord amb els grups de l’oposició pel tema que ens ocupa. Aquest pressumpte acord, que no existeix, es limita pel poc que sabem a que ens “donaran permís” per usar la sala de premsa desprès dels Plens i quan ells ho consideren oportú prèvia sol•licitud i estudi detingut de la mateixa. Vergonyant i indigne d’un partit que es diu ser demòcrata ...<br /><br />Jo ja començo a ser veterà a l’ajuntament, és el meu 9è any. Durant les dos legislatures anteriors, recordo com a mínim dos iniciatives similars de l’oposició que també foren tombades pel rodet convergent. En una demanàvem la retransmissió dels Plens per televisió i en un altra la presència de tots els grups polítics municipals en els òrgans de govern dels mitjans de comunicació local: la Revista Amposta i Ràdio Amposta. Fins fa 4 anys, els grups municipals a l’oposició no disposàvem ni tan sols d’un espai propi a l’ajuntament on reunir-nos o rebre els ciutadans que es volguessin trobar amb nosaltres, quan en d’altres municipis més petits aquest era un dret del que l’oposició gaudia des de feia anys. Fins que no va arribar la nova secretaria municipal no vam tenir accés als decrets d’Alcaldia, aquells que serveixen per perdonar multes de trànsit o per establir gratificacions als funcionaris lleials, entre d’altres ...<br /><br />Es fa pesat veure passar els anys i comprovar, que tot i l’oferiment sincer de col•laboració en temes d’interès general de la ciutat, l’equip de Govern que fa 25 anys que governa Amposta amb còmodes majories i que arribarà als 28 al final d’aquest mandat (28 !!, aviat està dit ...) desprecia el nostre treball. Dos generacions senceres de politics vàlids i honestos d’esquerres ampostins, que estimen tant o més que els mandataris actuals la seva ciutat, han estat ningunejats i obviats i el que es pitjor no hi veig propòsit d’esmena per part dels que ens governen ni d’aquells que els han posat on són. Algú ha dit que la vida política d’Amposta està “valencianitzada” i potser te raó ....Toni Espanyahttp://www.blogger.com/profile/03114239638741759011noreply@blogger.com1