divendres, de desembre 15, 2006

Que passa amb els cítrics ?

El sector citrícola ha estat, en els darrers anys, el sector agrícola que més ha aportat al PIB de les Terres de l'Ebre. Amb només 11.000 hectàrees ha facturat tant com la resta de sector agraris del territori en conjunt, i ha ocupat i ocupa milers de temporers, tant en les feines de camp com en les de magatzem, entre els mesos d'octubre a març.

Tanmateix, aquest sector citrícola està travessant per tercer any consecutiu una situació de preus que pot posar problemes a la continuïtat d'algunes explotacions.

Considerem que potser en el seu moment no es va saber aprofitar el llarg cicle de bonança i elevades rendes per enfortir els punts dèbils del sector. Aquestes febleses són: concentració excessiva de l'oferta en el temps, sobretot en Clementines; afectació del virus de la tristesa (cada cop menys, gràcies a l'esforç del Departament d'Agricultura); reduïda dimensió de les explotacions; major exigència dels mercats; desconeixement de la qualitat del producte per part dels consumidors; difícil control de les plagues i malalties, i reduïda capacitat general d'emmagatzematge entre d'altres.

Cal constatar que la situació dels cítrics ebrencs és compartida per totes les zones productores de l'Estat i s'estén al conjunt del sector de la fruita de bona part de les zones productores de l'Europa mediterrània (l'Ebre produeix només 200.000 tones de les més de 7 milions de tones de cítrics que es fan a tot l'Estat). Les causes tenen a veure amb un estancament del consum per part dels principals mercats destinataris, els centreuropeus, i per la competència cada vegada més important dels productes de l'altre costat de l'Estret i l'hemisferi sud.

A la vegada, però, existeixen importants punt forts sobre els quals recolzar-nos: condicions agroclimàtiques favorables; coneixement i tradició del cultiu; tecnologies de la producció avançades; lideratge a nivell estatal del sector viverista; transferència tecnològica i formació de gran nivell (IRTA, ECA, i ADVs); diversificació de l'oferta de qualitat (producció integrada i producció ecològica); proximitat a grans mercats de consum; prestigi comercial a l'exterior; gran tradició exportadora; existència de la marca de qualitat: IGP Clementines de les Terres de l'Ebre; elevat nivell d'investigació, i moderada capacitat d'inversió

Des d'aquesta anàlisi positiva, hi ha mesures que el sector i l'Administració poden instrumentar per pal·liar la situació. De fet a Catalunya ja hem començat a aplicar-ne algunes, fruit del consens aconseguit en el marc de la Taula Sectorial dels Cítrics, on hi ha representats, a més de l'Administració, els sindicats agraris, els productors i la indústria. Des d'aquí, i durant l'anterior legislatura, es va elaborar conjuntament un Pla de Suport que és en l'actualitat el full de ruta que el Departament d'Agricultura està aplicant des de fa dos campanyes i que té un seguiment semestral en el marc de les pròpies taules sectorials.

Aquest Pla contempla accions en l'àmbit de la sanitat vegetal, la transferència tecnològica, la millora de la qualitat, la promoció de la marca i la modernització i millora de la comercialització de les cooperatives citrícoles i l'agroindústria. Només dues dades de referència: per segon any consecutiu s'ha fet una campanya de promoció als mitjans de comunicació catalans dels productes amb DOP o IGP des de la Generalitat, incentivant el consum dels nostres productes de qualitat (entre ells la Clementina), i des que hi ha la crisi de preus, a cap cooperativa ni agroindústria citrícola se li han denegat cap dels ajuts que han sol·licitat per a la modernització de les seves estructures.

Evidentment, el Pla és obert a qualsevol aportació positiva, vingui d'on vingui, i estem contemplant noves mesures en col·laboració amb d'altres comunitats autònomes i el Ministeri. El sector sap que ens té al seu costat i que aquesta situació la passarem conjuntament, cadascun fent el paper que li pertoca, però tots treballant per aconseguir els mateixos objectius.