dilluns, de setembre 24, 2007

La legislatura arrenca amb mal peu

Avui hem celebrat el primer Ple amb contingut polític de la legislatura. Em sap greu, però el regust que m’han deixat les 2 hores de debat plenari ha estat de profunda i sincera decepció. I això, tenint en compte que estem a l’inici de la legislatura i que és ara quan tots els grups polítics fixem la nostra estratègia per la resta del mandat, mostra unes perspectives molt poc engrescadores.

He vist un equip de govern mediocre, insegur, amb plantejaments de molt curta volada i el que és pitjor, sense cap intenció de cercar aliats ni que sigue per temes puntuals. Tenen la majoria absoluta i apliquen el rodet sense cap remordiment. Em sap greu perquè l’oferiment que vaig fer el dia de la constitució del nou ajuntament era sincer, i tot i que el mantenim en els grans temes, inevitablement es perdran moltes sinèrgies que acabaran perjudicant els ciutadans.

Vergonyós ha estat el rebuig de la moció que presentàvem conjuntament amb ERC en la que es demanava que es retransmetessin els Plens municipals per Ràdio Amposta. L’alcalde ha tingut el coratge de dir en veu alta que qui vulgui conèixer el que es debat al Ple que vingui a veure-ho personalment, entre d’altres bajanades d’alt calat argumental. Em preocupa seriosament aquest missatge d’opacitat hereu de l’estil Roig que marca quina potser la tònica d’aquest mandat.

La sorpresa positiva d’aquest nou curs està sent però la nova secretaria municipal. Està demostrant un nivell de solvència professional i d’independència que, venint d’on venim és tant gratificant ... Gràcies a l’informe que li vam demanar en el darrer Ple sobre la validesa jurídica del famós decret d’alcaldia que va permetre hipotecar la concessió de l’Escorxador, hem deixat en evidència l’embolic monumental en el que s’ha posat CiU en aquest tema. La Secretaria ha certificat la nul·litat de ple dret del decret, ates que les competències per autoritzar-lo corresponien al Ple. Vull recordar les paraules de Roig al respecte el febrer passat: ... L'alcalde d'Amposta ha explicat que la llei "demana" per autoritzar aquest tipus d'hipoteques una resolució d'alcaldia i no un acord de Ple ... "L'Ajuntament ha actuat de forma impecable", ha insistit Roig. Sense comentaris !!! (Més informació:) http://www.ebredigital.cat/ebredigital/web/index.php?idArea=6&idnot=6141&idSeccio=6&idPes=1

La broma li pot acabar costant a les arques municipals entre 2 i 3 milions d’euros (1,5 de l’obra civil i entre 0.5 i 1,5 segons el que estableixi el Jutjat Mercantil) com a responsables subsidiaris de la hipoteca i per tant dels deutes existents. Està clar que ha hagut una mala gestió d'un projecte que, consideràvem que ja "no era viable" des de bon principi. En el seu dia ja vam denunciar que el projecte de l'escorxador estava sobredimensionat per a les necessitats de la ciutat i que per a resultar rentable requeria un volum d'animals molt important que havia de provenir d'arreu de Catalunya i l'Estat. Per acabar-ho d’adobar, els carnissers d'Amposta no han sacrificat animals aquí.

La perla final de la sessió ens l'ha confirmat l’alcalde en el torn de preguntes, quan ha admès que l’urbanització del carrer del Grao s’haurà de refer a causa dels importants problemes que genera en la circulació de vehicles. Ja ho vam denunciar en plena campanya electoral i el senyor Ferré ens va acusar de fer demagògia. En fí, com es diu popularment la veritat és molt tossuda.

dimecres, de setembre 12, 2007

Trobar l'equilibri

Fa gaire bé tres mesos (16 de juny) que no actualitzo el meu bloc. Aquesta vegada no ha estat per mandra o perquè no tingues cap a cosa a dir. Necessitava un tall, distanciar-me de la frenètica activitat que he portat sense interrupció des de començaments del 2004, quan a més de portaveu del PSC a l’ajuntament vaig a accedir a la direcció de serveis del DAR a l’Ebre.

Vull agrair a la premsa el respecte que han tingut durant aquest estiu en no trucar-me molt, cosa que m’ha permès desconnectar gaire bé del tot. Em consta que ells són els més fidels seguidors del meu blog. Per respecte a ells, i més gent que se que esperem novetats, també avui el reprenc i em poso a la seva disposició per les necessitats informatives del territori.

Pel que fa a l’ajuntament ja han passat tres mesos de la seva constitució. Una primera impressió: res a veure l’equip de govern actual amb l’anterior, tant per a bé com a per mal. El nivell de solvència política ha baixat molts punts. Des de l’alcalde que té serioses dificultats per expressar-se en públic sense guió, fins alguns dels seus regidors que segur que donaran molt a parlar durant el present mandat. Els donarem un marge de confiança però, no gaire més temps ... Entre altres coses perquè no hem d’oblidar que l’alcalde cobra un sou de 4.275 euros al mes i 7 dels 8 regidors en cobren 2.500, a més de cinc càrrecs de confiança. Un total de 12 persones alliberades que han de demostrar que la seva dedicació reverteix en la millora de la qualitat dels serveis i equipaments de la nostra ciutat.

No obstant però, he de reconèixer que l’ambient polític a nivell personal i entre grups polítics ha millorat ostensiblement. A això, sens dubte ha contribuït la desaparició física de l'ajuntament (que no real) de personatges com Rius, Roig, Magí, o fins i tot Almuvede, per als quals l’activitat política era alguna cosa més que una ideologia. Espero que l’estil populista de Roig, doni pas a una normalització de la vida política local pel bé de la qualitat democràtica d’Amposta.

Pel que fa al territori, es nota que entrem en precampanya de les Generals. Caldrà veure quin tipus de missatge llença CiU, tant en clau nacional com ebrenca, tenint en compte que al meu criteri anem cap a la sociovergència a Madrid. Això evidentment tindrà repercussions a Catalunya a mitjà termini. La prudència que estan demostrant en molts temes és indicadora d’aquest context.

Per acabar, vull agrair a Luís, una persona que he conegut aquest estiu per haver-me ajudat a valorar més les coses importants de la meva vida personal. L’activitat política a un cert nivell és pràcticament incompatible amb una vida privada més o menys endreçada. Aquesta és una de les conclusions que he tret de tot allò que m’ha passat darrerament i un dels reptes que m’he marcat per al futur. Trobar l'equilibri sempre ha estat per per mi l'objectiu prioritari. Espero tenir la saviesa per assolir-lo.