dilluns, de gener 29, 2007

El Nou Pla General d'Amposta

L'octubre del 2002 es presentava l'avanç del nou Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) d'Amposta en societat (http://www.amposta.cat/poum_ap/index.htm). Quatre anys i mig més tard, el gener del 2007, la Comissió d'Urbanisme de les Terres de l'Ebre, màxim òrgan competent en la matèria, l'ha aprovat definitivament. Tot i això, no entrarà en vigor fins a mitjans d'any, desprès de complimentar tot el procediment administratiu corresponent. Enmig, un llarg i intermitent procés de revisió i participació, on han intervingut professionals de l'urbanisme i la construcció d'Amposta, associacions de veïns i nombrosos ciutadans a títol personal.

El nostre grup polític es va implicar de bon començament fent una anàlisi en profunditat del planejament que ha de regir la ciutat fins l'horitzó del 2020, presentant mes de 30 al·legacions. El nostre vot en les diverses sessions Plenàries, ha anat variant. Ens vam abstenir en la primera aprovació inicial, en la que confiàvem que l'equip de govern incorporaria les aportacions més importants del nostre grup. Finalment vam votar en contra de la darrera aprovació, atès que el Pla no renunciava a un model en excés expansionista des del punt de vista del sol industrial i poc sensible en 'àmbit deltaic, entre d’altres dèficits.

Per sort, la Comissió d’Urbanisme ha esmenat la majoria d'aquestes deficiències, recollint bona part de les al·legacions que el nostre grup havia presentat. Podem afirmar sens dubte, que ha quedat un nou Pla d’Urbanisme ambiciós però a la vegada equilibrat.

Al meu criteri les modificacions més remarcables són:
· La congelació de bona part del sol industrial proposat, en qualificar varis dels polígons ubicats al costat de l'actual traçat de l’eix de l’Ebre, com a sol urbanitzable no delimitat.
· En els que si quedem delimitats, incorpora la conveniència d'admetre un ús residencial en la franja més propera a l'actual eix de l'Ebre. Això ha de facilitar el creixement residencial natural d'Amposta més enllà d'aquesta via i deixa clar que és tracta d'un eix viari amb vocació de futura ronda urbana de circumval·lació.
· La congelació de tots els creixements a l'interior del Delta (Poble Nou, Balada i Eucaliptus), classificant tots els proposats com a sols no urbanitzables. Admet però un cert creixement en algun cas, si es justifica la seva no inundabilitat mitjançant un estudi de detall.
· La necessitat de fer una reserva de sol per ubicar una futura estació ferroviària, dintre l'actual traçat València – Barcelona.
· La reserva d’un corredor de 50 mts d’amplada que pugui connectar de forma desdoblada la N-340 i l'eix de l’Ebre, més enllà de l'actual traçat periurbà, al peu del Montsianell.
· La continuïtat de l'avinguda Catalunya per sobre l'avinguda Santa Bàrbara, que permetrà una importantíssima connexió viària amb l'avinguda Aragonesa.
· La rebaixa d'algunes edificabilitats exagerades d'alguns sectors de la ciutat.

La veritat que desprès de sortir de la darrera sessió Comissió d'Urbanisme, de la que en formo part com a representant del DAR, em recorria el cos una certa eufòria en pensar que el treball fet durant aquests 4 anys, ni que fos des de l'oposició, havia estat escoltat. Qui tingue la sort de governar Amposta amb aquest Pla, disposarà d'un instrument molt potent.

Malauradament en l’actualitat amb prou feines tenim la ciutat endreçada i encara hem de començar a aplicar el nou POUM, i ja hi ha qui pensa amb Marines, canals de Navegació i milers de noves hectàrees per urbanitzar. No dic que no, però en tot cas el 2020.

dimecres, de gener 24, 2007

La Participació Ciutadana

Des del grup municipal del PSC hem estat reivindicant durant tota la legislatura la potenciació de les Associacions de Veïns i les entitats com a vies naturals de participació ciutadana. Hem apostat per una delimitació en barris de la ciutat que finalment s'ha fet i perquè cada barri tingui un local de referència propi per fer activitats i espais d'oci proporcionals a la seva població. Aquest és i serà una de les prioritats en l'acció del nostre partit.

La necessitat d'espais a disposició de les entitats per una banda i la millora de comunicació entre les associacions i el govern municipal són les dues grans assignatures pendents en aquest àmbit a Amposta. Des de la nostra concepció de participació i en la majoria dels sistemes madurs democràtics actuals, no n'hi ha prou en anar a votar cada 4 anys.


Potenciarem les Associacions de Veïns com a vies naturals de participació ciutadana

Consolidarem les existents actualment i impulsarem la constitució de les que legalment correspongui a cada barri, dels 13 en els que s'ha de sectoritzar la ciutat urbanísticament.

Des de l’Ajuntament vetllarem perquè disposin d'un local propi, de mitjans suficients perquè poguin funcionar de forma autònoma i per fomentar assamblees de barri com a forma natural de participació ciutadana en la vida de la ciutat.

Els presidents de les associacions de veïns podran participar amb veu a les distintes comissions sempre que aquestes tractin temes d'interès per al seu barri. Cada barri tindrà assignat un regidor municipal de referència, a qui els veins es podran adreçar per consultar les qüestions que els poguin afectar.


Impulsarem la creació d'una Federació de Veïns amb capacitat executiva

Fomentarem que les diferents AAVV s'agruparan en un Federació de Veïns formada per diferents representants de cada Associació. El president de la federació de veïns podrà participar amb veu però sense vot a tots els Plens de l’Ajuntament.

Abans de l'aprovació anual dels pressupostos, l'ajuntament els sotmetrà a la consideració de la junta de la Federació de Veïns, perquè de comú acord amb l'equip de govern, poguen fer les esmenes i aportacions que es consideren oportunes.


Potenciarem els Consells Consultius amb capacitat executiva

Moltes àrees de gestió municipal són susceptibles de tenir consells consultius asociats: esport, ensenyament, dona, joventut, cultura, immigració… com a via de participació oberta als ciutadans i entitats en àmbits concrets de la gestió municipal. Sovint aquests consells deixen de ser operatius als pocs de mesos de funcionament perquè les seves propostes no tenen capacitat executiva si el regidor corresponent no les incorpora al seu programa d'actuacions. Per evitar aquest desencant en la gent que està disposada a col.laborar de bona fe, proposem que cada Consell Consultiu pogui disposar d'un pressupost propi de les àrees a les que assessora.


Incentivarem i reconeixerem el Voluntariat

En una ciutat de 20.000 habitants, es realitzen una gran quantitat d'esdeveniments lúdico-festius al llarg de l’any (festes, fires, saló de la infància i joventut, campionats esportius, actes culturals, etc.). Igualment, el ventall d'accions socials solidaries que es realitzin o es puguin realitzar en un futur es important.

Hi ha molts ciutadans que estan disposats a donar el seu temps de forma desinteressada per estima, en aquests cas, a la seva ciutat, especialment la gent més gran i la més jove. De fet, aquest voluntariat ja existeix de forma parcial i no reconeguda, en grups dispersos de gent que col·labora en l'organització de les Festes Majors, Nadal, Fires, ...

Es fa necessari el reconeixement i organització d'un equip humà coordinat que participi de forma activa amb l’organització de tota mena d'actes i que actue de forma directa en quantes accions socials siguin necessaris. Aquest reconeixement passaria per una acreditació, una assegurança, un pla de formació permanent, un vestuari identificatiu i la coordinació per part d'un responsable.


Potenciarem la figura del Defensor del Ciutadà

Cal que sigui l'autèntic tramitador de les queixes i suggeriments dels ciutadans sobre el funcionament de l'administració en particular o qualsevol altre problema que sorgeixi a nivell municipal (sempre que no sigui competència d'una altra figura).

Cal donar màxima difusió de les funcions que fa a través dels mitjans de comunicació locals, adequar l'horari d'atenció a les necessitats dels usuaris i dotar-lo dels mitjans mínims per un funcionament digne.


Professionalitzar i obrir a la participació els mitjans de comunicació local

Ràdio Amposta i la Revista Amposta, són els dos mitjans de comunicació municipal existents a la ciutat. Tots dos necessiten uns recursos mínims per desenvolupar una qualitat informativa i comunicativa que una ciutat de les dimensions d’Amposta es mereix. Cal reconèixer que sovint això no és així especialment en la Revista Amposta.

Per altra banda, ambdós mitjans no estan sent utilitzats per la ciutadania per fer sentir les seves inquietuds o per apoiar el conjunt de polítiques municipals, especialment les de recolzament en l'àmbit dels serveis socials, salut, cultura, esport, joventut i immigració.

Ens proposem també normalitzar aquests dos importants instruments de comunicació social municipal durant la propera legislatura.

divendres, de gener 19, 2007

Escoltar-se un mateix

Tinc 41 anys i reconec que excepte una incidència física remarcable als 27, he tingut la sort de gaudir en general d'una bona salut (la meva mare segur que no comparteix aquesta visió).

He d'admetre però, que mai he estat atent als missatges que el cos t'envia de tant en tant per indicar-te que hauries de fer-te una revisió de vista, d'oïda, de boca, de pell ... Simplement, la màquina funcionava i amb això n'hi havia prou. Ara però, des de fa poc, em començo a escoltar. No sé si perquè he enfilat la recta del numero 5 o perquè m'adono que des que ho faig, em sento com a més enfocat o més afinat (com diem a l'Ebre).
Com en moltes de les coses importants que ens acaben passant, aquesta introspecció física, es va produir casualment. En menys d'un any vaig augmentar 10 kg. Val a dir que el pes d'arrencada era de poc més de 60. No puc dir per tant que ara estigue gras, simplement tinc el pes que em pertoca per la meva alçada.

La meva sorpresa fou que, a més saltar de talla de pantalons d'un dia per l'altre, vaig deixar de constipar-me a l'hivern, aguantava més temps fent footing, ..., em sentia com si m'haguessin rectificat el motor. Des llavors maleeixo els partits de tennis perduts per esgotament precoç, els dies passats al llit sofrint per la febre gripal i els centenars de mocadors gastats per les meves al·lèrgies hivernals.

M'he promès a mi mateix, escoltar-me seriosament. Simplement, mentre respiri, vull gaudir al 100 % del cos que la meva genètica familiar m'ha atorgat.
PD: El motiu de l'augment de pes ? Un altre dia ho explicaré ...

dijous, de gener 11, 2007

Cal millorar l'eficiència dels recursos municipals

La estat de la via pública i la circulació de la ciutat són sens dubte els temes que més preocupen els ampostins/nes. Hi ha però un altre aspecte important que necessita millorar i molt: la gestió dels recursos humans i pressupostaris de l'ajuntament.
El nostre ajuntament té prop de 150 treballadors municipals i gestiona un pressupost de 30 milions d'euros. Hi ha per tant un marge important per millorar l'eficàcia d'aquests recursos.
Fruit del nostre treball durant aquesta legislatura, hem elaborat 5 propostes per assolir aquest objectiu:

1. Modernitzar i optimitzar els recursos humans i materials del consistori

Cal redefinir les àrees internes de serveis i l'organigrama de personal de l'actual ajuntament seguint criteris de modernització, professionalització, eficàcia i optimització dels recursos. Això passa per:

Agrupar els diferents serveis municipals en gerències tècniques - Area d'Urbanisme i Ordenació Territorial (agricultura i medi ambient), Area d'Hisenda i Personal, Area Social (Benestar, Salut i Educació), Area de Promoció Econòmica i Noves Tecnologies i Area Cultural (Cultura, Joventut i Esports) - dirigides per un gerent o cap de servei que dependria del regidor/s corresponent. Aquesta estructura no té perquè comportar despeses de personal extres ja que es poden aprofitar en part els recursos humans existents.

Crear una central de compres, per gestione tota la despesa anual del consistori de bens i serveis. Això evitaria duplicitats i possibles malbaratament de recursos. Aquesta responsabilitat dependria del gerent de l'àrea de Personal i Hisenda. Estimem que amb aquesta proposta podriem reduir en un 10 % la despesa d'un pressupost de compres anuals de 8 milions d'euros.

Valorar, revisar, actualitzar i publicitar la relació de llocs de treball municipal. Això vol dir, normalitzar les situacions de greuges comparatius entre els diferents grups professionals municipals, adequar el personal administratiu entre àrees sobredimensionades i altres infradotades i esmenar els dèficits de personal en algunes àrees estratègiques (neteja, conservació i policia). Tot això amb el consens del comitè d'empresa i els sindicats.

Potenciar la formació continuada del personal de l'Ajuntament (funcionaris i laborals) mitjançant la signatura d'un conveni amb els sindicats representatius que assumeixin aquesta funció.

2. Apropar al ciutadà el serveis i personal de l'ajuntament

És fa necessària l'elaboració d'una guia de serveis externs de l'ajuntament que oriente els ciutadans sobre els funcionaris que porten les diferents àrees de gestió, la seva ubicació física dintre l'ajuntament i l'horari d'atenció al públic.

Això passa inevitablement per una redistribució dels funcionaris que tenen una atenció al públic dels que no la tenen en espais de treball diferenciats i la remodelació interior de l'actual edifici consistorial, amb l'objectiu de fer més fàcils i accessibles les gestions dels ciutadans, racionalitzar i optimitzar els espais, augmentar la comoditat i interrelació dels funcionaris i habilitar dependències per l'atenció al públic dels regidors i el diferents grups municipals.

Cal potenciar les Noves Tecnologies com a via de resolució de gestions senzilles que eviten desplaçaments innecessaris als usuaris que ho desitgen i adequar l'horari d'atenció al públic a les necessitats diverses dels usuaris.

3. Creació d'una borsa de treball transparent on es publiciten els llocs de treball públics

Cal establir un sistema transparent d'accés als llocs de treball públics, mitjançant una Borsa de treball oberta i uns sistemes de selecció objectius i transparents.

Volem evitar la frustració i impotència entre la gent que aspira a accedir a un lloc de treball públic, especialment els més joves. Per això, cal la màxima difusió i transparència. L'ajuntament ha de publicitar les vacants que regularment es van produint, tant per cobrir els interinatges temporals com per cobrir places de nova creació, perquè tothom es pugui inscriure a l'Oficina de Treball (OTG) en funció de les demandes de l'ajuntament en igualtat d'oportunitats . El consistori disposa de mitjans de comunicació locals com Ràdio Amposta, la revista Amposta i el lloc web oficial de l'ajuntament per fer aquesta funció.

Igualment cal afavorir l'accés a la funció pública municipal als discapacitats.

4. Sanejament de les finances municipals

Fruit de l'aplicació de les mesures anteriors i de l'alliberament d'un paquet significatiu de recursos econòmics, es poden assolir tres objectius estratègics a nivell pressupostari que són la causa de l'actual precarietat econòmica municipal:

Adaptar la despesa corrent (la fixa i consolidada anual) als ingressos corrents. Actualment les despeses es financen en part per un impost que és de caràcter extraordinari com el de construccions (ICO). Tot apunta que s'està arribant al final del cicle expansiu de la construcció i això en situa en una situació de risc que no es pot permetre.

Finançar amb recursos propis fins el 40 % de les inversions municipals. Si reduïm despeses innecessàries i incrementem l'estalvi, podem augmentar la capacitat inversora amb recursos propis. Actualment és només del 1,4 %, xifra absolutament ridícula.

Per altra banda ens proposem disminuir l'endeutament progressivament fins arribar a nivells raonables (actualment és més del 70 % del pressupost o l'equivalent a 11 milions d'euros).

5. Disminució de la pressió fiscal modulant l'IBI urbà mentre dure la revisió cadastral

L'impost mes important per a un Ajuntament, i per tan el que afecta més a la majoria de ciutadans, es el Impost de Bens Immobles ( IBI Urbà). Si fem un anàlisis del període 1996-2005, en el cas de un pis normal i corrent de la ciutat d'Amposta, aquest impost s'ha incrementat en un 67 %. Aquestes xifres posen en evidència de forma fefaent la gran pressió fiscal que està duen a terme l'equip de govern a Amposta en els darrers anys i que ve motivada, com s'ha explicat, per poder fer front d'una banda a l'increment de les despeses corrents, que any rere any es produeixen, i per l'altra a la carrega financera que ens ha originat la seva política d'endeutament.

Proposem per tant modular l'IBI urbà mentre dure l'actual procés d'adaptació cadastral que obliga a incrementar de forma anual un 8 % l'impost durant 10 anys, fins el 2014. Aquesta modulació permetria rebaixar en uns punts la fiscalitat sobre els ciutadans i a la vegada no perjudicar la salut de les finances municipals. També proposem una bonificació de l'IBI urbà en les rendes més baixes.