El lloguer immoral de l'Hospital i el decret de gratificacions ens obliguen a votar en contra dels Pressupostos del 2013

Per tercera vegada consecutiva en la seva història recent, ens trobem amb uns pressupostos municipals que pateixen un decreixement. El 2010 el pressupost fou de 26,7 milions d’euros, el 2011 va baixar a 21,2 el 2012 a 21,0 i el 2013 serà de 19,2, és a dir un 8,3 % menys que l’any anterior. En tres anys aquest ajuntament ha perdut 7,5 milions d’euros pel que fa als ingressos i ha imposat una reducció equivalent en l’apartat de despeses, és a dir, gastem un 30 % menys ara que fa tres anys.

Contràriament al 2012 hi ha una lleugera pujada dels ingressos corrents, que passen dels 18,94 als 19.04 milions d’euros, la qual cosa s’explica per l’increment recaptador lligat a l’IBI, que el 2013 serà d’un 2 % més que vostès van aprovar en solitari i per la major previsió pel que fa a l’impost de plusvàlues. Tot i això continuem amb aportacions sota mínims vinculats als impostos lligats a la construcció i per fi, hi ha una estabilització de les transferències corrents de les Administracions superiors (Estat i Generalitat) que ens situen en 4,93 milions d’euros respecte els 5,15 de l’any passat i que hem de recordar que estàvem en caiguda lliure també des del 2010.

Respecte les despeses, que és l’apartat que des del nostre punt de vista ens hem de mirar amb més atenció que mai ates la importància que tenen els escassos i per tant valuosíssims recursos públics, ens trobem que de forma similar a l’any passat, baixen un 3,6 % i passem dels 16,7 milions d’euros als 16,1, 600.000 euros menys. Aquesta xifra d’entrada és un bon indicador ates que reflexa la voluntat de gastar menys, en uns moments que requereixen màxima contenció. Dit això, si analitzem la despesa en els dos grans blocs de personal i bens i serveis, la valoració ja és diferent.

Pel que fa a la despesa en personal aquesta continua sent la partida més gran del pressupost amb 8 milions euros i un 41 % respecte al total de despesa. Aquest capítol baixa un 5,5 % respecte el 2012, any en que ens vam gastar 8,5 milions d’euros. Aquesta tendència a la baixa en la despesa de personal, va començar amb el decret de l’Estat del 2011 que baixava un 5 % el sou dels funcionaris, que al 2012 ha continuat amb un 7 % imposat per l’Estat amb la retallada de la paga extra de Nadal i que el 2013 s’ha traduït en una congelació de la massa salarial de tots els treballadors públics, inclosos els del nostre ajuntament.

Valorem positivament els gestos de disminuir un 15 % el sou dels càrrecs de confiança i el mateix nivell les aportacions als grups polítics municipals i també un 5 % dels sous i assistències tant dels regidors del govern com dels l’oposició. Tot i això hagués estat més just que la disminució en aquest darrer apartat fos del 7 % ates que aquest percentatge ha estat la retallada que han sofert els treballadors municipals i el càrrecs polítics hem de donar exemple i solidaritzar-nos els esforços que s’imposen als que menys culpa tenen del que està passant.

Dit això hi ha alguns punts negres en aquests apartat que són difícilment assumibles per al nostre grup municipal. Per una banda, vostès mantenen pel 2013, un partida important del voltant de cent mil euros en concepte d’incentius de productivitat i gratificacions a alguns funcionaris municipals. Ja saben com en anys anteriors que aquest punt és un dels principals esculls si volen comptar amb el nostre suport. No vull ser reiteratiu però el Comitè d’Empresa de l’ajuntament s’ha manifestat obertament contrari al famós “decret de gratificacions” perquè és un greuge comparatiu entre els treballadors municipals i perquè en aquests moments d’austeritat pressupostària on tots els empleats públics estan contribuint de forma “obligatòria” a la reducció dels seus salaris, especialment els del nostre ajuntament que se’ls ha retallat un 7 % de la seua massa salarial bruta, és injust i “immoral” que alguns “escollits” estiguen al marge d’aquestes retallades. No entenem tampoc com després de tres anys, encara usen l’argument del catàleg de lloc de treball que està elaborant la Diputació de Tarragona per continuar justificant aquest abús. Tampoc entenem les formes que s’empren, mitjançant un decret que pressuposa una productivitat per l’any que comença, es a dir, paguem per una productivitat no realitzada ! Aquesta estratègia hauria de ser digna d’estudi en les universitats que imparteixen cursos sobre funció pública. I tampoc entenem la discrecionalitat i poc rigor del repartiment d’aquestes prebendes. Com és possible que l’àrea d’urbanisme s’endugue 18.000 euros en gratificacions entre cinc tècnics quan ha hagut una baixa importantíssima en la càrrega de treball d’aquest àrea i hi ha mesos que per la comissió no passa una sola llicència de nova construcció ? Per no parlar dels 4 treballadors municipals que continuen enduent-se 45.000 euros en conjunt, 5.000 menys que l’any passat, de sobresou gràcies a l’esmentat decret.

Par l’altra banda, vostès han après a externalitzar serveis per no justificar nous càrrecs de confiança però que a la pràctica fan el mateix paper. Ens referim al servei d’assessorament extern de l’àrea d’Empresa i Indústria que ens costa 40.000 euros l’any i també al de Fires que està al voltant dels 6000. És una manera de camuflar noves contractacions que estan posant en practica d’un temps cap aquí.
En definitiva, creiem que continua havent molta capacitat d’estalvi en la més gran bossa de despesa, optimitzant per una banda els recursos humans i per l’altra reduint les contractacions d’urgència i assessoraments externs, que acaben sent contractacions “a dit” i d’algun càrrec de confiança. La transparència en la contractació de personal continua sent una de les assignatures d’aquesta casa.

Pel que a la despesa corrent, la segona partida en importància del pressupost, a comprovem que queda estabilitzada en 6,7 milions d’euros pel 2013, el mateix import que pel 2012. Fem una valoració positiva d’alguna de les mesures de contenció que vostès apliquen, algunes de les quals ja va proposar el nostre grup al Ple de pressupostos de l’any passat. Així aplaudim la previsió que fan de reducció de la despesa en partides com la de telefonia, protocol, publicitat, Revista Amposta, Festes Majors, etc ... En algunes encara haguessin pogut anar més enllà. Però els he de recordar que encara hi ha moltes partides de despesa corrent que es pot millorar. Em consta que han conscienciat els gestors dels serveis i bens municipals i que estan mirant com reduir la despesa però encara continuen sent molt altes en casos com:

• 475.000 euros en conservació i manteniment d’edificis municipals i reparacions de vehicles
• 300.000 euros ens consums elèctrics d’edificis municipals
• 100.000 en calefaccions d’edificis públics (continuem tenint edificis que gasten el triple que altres en calefacció tenint volumetries similars)
• 82.000 en lloguers d’edificis (mentre tenim l’Escorxador vell i nou buits i sense ús)
• 80.000 euros en combustibles
• 15.000 euros en indemnitzacions patrimonials per mal estat de la via pública

I sense esmentar com ja saben tots els serveis municipals que són deficitaris i que sumen en conjunt més d’un milió d’euros més que han de sortir les arques municipals. Vull fer notar que la piscina municipal que l’any 2012 va aconseguir disminuir el seu dèficit, pel 2013 es preveu que el torne a incrementar. Hi ha molt de camí a recórrer com veuen encara en aquest apartat tot i que he reconeixem que han començat a fer algun gest en la bona direcció tot i que encara insuficients.

Pel que fa a l’apartat de transferències corrents, és a dir tot el conjunt de subvencions que des de l’ajuntament es dona a les entitats i associacions de la ciutat i el territori, veiem que passen de 1 milió d’euros a 915 mil. Aquesta partida té un descens del 9 %, i pateixen especialment la baixada les entitats esportives amb una mitja d’un 10 %. Valorem que hagin mantingut el mateix suport que l’any passat a les entitats de caire social i cultural, però els he de recordar que situen la resta d’entitats amb el mateix suport que tenien el 2011.

Igual que l’any passat i l’anterior, el 2013 serà un any complicat per moltes entitats, especialment les esportives, que han vist reduïdes les aportacions per manca d’espònsors i d’impagament de moltes quotes de socis a causa de l’estat de les economies familiars. El que tocava per tant en mantenir el nivell de suport i fins i tot augmentar-lo Estem parlant de uns 100.000 euros extres o el que és el mateix, els que ens estalviaríem si suprimissin el decret de gratificacions. No cal dir, que pel camí es poden perdre moltes potencialitats individuals que haurien de nodrir en el futur l’important projecte esportiu de la ciutat que pivota al voltant de les entitats esportives, el centre de tecnificació i els estudis universitaris d’Educació Física.

Continuem notant a faltar un suport més decidit a les àrees de comerç, empresa, indústria i turisme. Coincidiran amb nosaltres que en aquests moments de crisi, aquestes activitats són les úniques que poden generar dinàmiques econòmiques positives a la ciutat. En números reals trobem que destinen pel 2012, 55.000 euros a la promoció del comerç el que suposa un increment important, però només 20.000 a promoció d’empresa i indústria i res destinat a la promoció turística. És a dir mantenen els mateixos números que l’any passat, però distribuïts de forma diferent. Continuem pensant que amb aquests xifres és difícil que aquestes àrees estratègiques ajuden a canviar la tendència econòmica d ela ciutat.

Quant a les inversions per al 2013 ens situem en una xifra mai vista en la història d’aquest ajuntament 375.968 euros, una xifra ínfima si tenim en compte que l’any passat ja estàvem en uns baixíssims 2,2 milions d’euros i fa 5 anys estàvem en xifres superiors als 15 milions i per tant l’impacte que aquesta injecció econòmica hauria de tenir en el conjunt d’empreses locals, una de les aportacions que hauria de fer la primera entitat publica municipal en aquests moments de crisi i poca activitat, serà inexistent. Aquestes son xifres d’inversions de municipis de menys de 500 habitants.

L’única cosa positiva que veiem és que també per primera vegada en la història de les inversions municipals aquestes es finançaran al 100 % amb recursos propis, de la qual cosa ens hem de felicitar per aquesta és la via de futur, tot que la quantia sigue de moment tan modesta. També els he de fer notar que vostès mateixos incompleixen la projecció d’inversions quadriennal que van presentar al Ple de Pressupostos de l’any passat. Pel 2013 van posar 1,7 milions d’euros pels 375 mil que finalment seran.

Pel que fa a l’apartat del deute. Segons les dades facilitades per Intervenció, l’ajuntament deurà 14,84 milions d’euros a 31 del XII del 2012 o el que és equivalent al 79,48 % del pressupost municipal i que supera el 75 %, de caràcter extraordinari que permet la Llei dels Pressupostos Generals de l’Estat pel 2012. L’any passat estàvem al 76,92 %, és a dir, hem pujat en pràcticament 3 punts el nivell l’endeutament, la qual cosa ens torna a impossibilitar el recórrer al crèdit com via alternativa de finançament. Una altra conseqüència és l’elevada càrrega financera que hem d’afrontar i que pel del 2013 està prevista en més de 400.000 euros. Tot i això lloem l’objectiu de situar-nos per sota del 70 % a finals del 2013, tant de bo sigue així perquè ens permetria disminuir la càrrega financera i alliberar recursos propis per augmentar les inversions i contribuir des de l’ajuntament a dinamitzar l’economia local.

Si a aquest fet li sumem que la Generalitat ens devia a mitjans d’any 3 milions d’euros en conceptes diversos de subvencions i que segons l’Oficina de Gestió Tributària (OGT) els impagats – impostos, taxes, plusvàlues ... - de l’ajuntament estan en nivell similars al 2011, és a dir, gaire bé un milió d’euros, tot plegat ens porta al que els creditors i proveïdors estan cobrant a més de cent dies de mitjana per manca de liquiditat. Això també és un fet que encara ofega més l’encomia de les petites empreses que ens tenen com un dels seus principals clients. Per sort hem pogut donar una empenta important amb el préstec concedit per l’Estat però tenim pendent de pagament encara 4,7 milions d’euros segons dades d’Intervenció

Vull acabar amb l’altre gran argument que ens obliga a votar en contra dels seus pressupostos generals pel 2013, és a dir, els de l’ajuntament més els de les empreses municipals: Hospital i GURSAM. Des del mes de juny estem denunciant diverses actuacions realitzades per alguns responsables de l’Hospital, entre ells vostè, que entenem que són casos flagrants de mala de mala gestió, opacitat i abús de la seva majoria absoluta en el si del Consell d’Administració. Vostè va amagar als Consellers de l’oposició el segon contracte de lloguer del servei de rehabilitació que ascendeix a la immoral xifra de 15 mil euros mensuals (iva inclòs) o el que és el mateix 180 mil anuals, vostè ens va dir el 2008 que la ubicació d’aquest servei seria provisional a l’espera que s’alliberés l’actual edifici que acull la residencia de gent gran mentre no es construïa la nova, vostè dilluns es va negar a rescindir el contracte que ens acabarà costant prop de dos milions d’euros el 2017, incloent l’iva, la clàusula de finalització de contracte i les obres de condicionament que vam fer al local de rehabilitació el 2008 , quant a Amposta hi ha en aquests moments plantes baixes de mil metres quadrats ubicades en carrers principals de la ciutat, disponibles per 3000 euros mensuals, és a dir, 5 vegades menys que el estem pagant ...

En definitiva un sumatori de coses tant pel que fa del pressupost municipal com al de l’Hospital Comarcal que ens impossibiliten ni tants sols abstenir-nos com vam fer l’any passat.

Manel Ferré es nega definitivament a rescindir el contracte de lloguer del servei de rehabilitació

El lloguer ja ha costat 459.000 euros a l’Hospital i el muntant total arribarà prop de 2 milions d’euros el 2017

Manel Ferré va tancar definitivament la porta a la rescissió del contracte de lloguer del servei de rehabilitació, el passat dilluns en el transcurs d’un Consell d’Administració de l’Hospital. La reunió es produí després de la insistència del PSC i d’haver-ho sol•licitat per escrit. A la reunió a la que s’invità als representants de l’empresa propietària del lloguer, es tractà en dos punts i per separat, la possibilitat de rebaixar el preu del lloguer per tal d’adaptar-lo als preus actuals de mercat per una banda i per l’altra la possibilitat de rescindir el contracte i reubicar el servei en alguna de les plantes lliures de l’Hospital.

A la primera possibilitat els representants de l’empresa es van negar a rebaixar el preu del lloguer al•legant que amb aquests diners paguen la hipoteca del local a una entitat bancària. El que no van concretar es si es referien a la hipoteca dels baixos de 500 metres quadrats o del tot l’edifici on està ubicat el servei de rehabilitació, perquè amb 15.000 euros mensuals es poden pagar capitals hipotecaris molt alts ... Tot i així estaven en el seu dret ates que el contracte està vigent i no inclou cap clàusula de revisió. Volem recordar en aquest punt que Manel Ferré va amagar l’existència de l’esmentat contracte als Consellers de l’oposició com ja hem denunciat en diverses ocasions. Hem de dir que en aquests moments a Amposta hi ha plantes baixes de mil metres quadrats ubicades en carrers principals de la ciutat, disponibles per 3000 euros mensuals, és a dir, 5 vegades menys que el estem pagant.

Tancada aquesta via es discutí, també a petició del PSC, la possibilitat de rescindir el contracte i reubicar el servei en alguna de les plantes lliures de l’Hospital. Manel Ferré, que disposa de majoria absoluta dintre el Consell d’Administració es negà al•legant si fèiem això perdríem els 459.000 euros que ja portàvem pagats a l’empresa propietària del local. La posició de tots els grups de l’oposició fou unànime: es preferible no recuperar aquest capital a pagar tres vegades més, que és el que queda pendent dins el 2017. Els nostres càlculs ens diuen que amb un cost d’uns 300.000 euros es podria adaptar una de les plantes lliures de l’Hospital per acollir el servei de rehabilitació i alliberar d’aquesta manera un milió llarg d’euros compromesos amb el lloguer i dedicar-los a mantenir el nivell retributiu dels treballadors de l’Hospital o reforçar els serveis i els equipaments existents.

Hem de recordar en aquest punt les hemeroteques on Manel Ferré deia el 2009 que la ubicació del servei de rehabilitació al Carrer Amèrica era provisional, a l’espera de la construcció de la nova residència de gent gran que havia d’alliberar l’actual edifici-residència ubicat al costat mateix de l’Hospital. En aquell moment afirmà que l’actual residència de gent gran seria la seu definitiva del servei de rehabilitació i on també s’ubicaria la Llar Municipal de Jubilats que s’ha quedat petita.

Des del PSC volem manifestar un cop més la nostra indignació per la manera en que Manel Ferré, president del Consell d’Administració, alcalde de la ciutat i a la vegada treballador del propi Hospital, ha gestionat aquest tema que esta suposant una vergonyosa i immoral sagnia 15 mil euros mensuals. Ocultació d’informació, mala gestió, manca de transparència i abús de la seva majoria absoluta, són els qualificatius que millor defineixen aquesta esperpèntica història.

Mentrestant, estem esperant que el Manel Ferré ens digue qui va autoritzar l’adjudicació d’un contracte de 30.000 euros pel lloguer d’una grua a l’empresa MAGFEN CENTRIC vinculada a un alt responsable de l’Hospital, i no que el justifique dient que era l’oferta més barata o que reconegue a que a l’empresa propietària del local del servei de rehabilitació se li han adjudicat contractes per valor de més 5 milions d’euros, en els darrers anys, entre obres de remodelació de l’Hospital i les obres del futur CAP d’Amposta adjudicades des de l’any passat i anunciades a bombo i plateret en plena campanya per les municipals.

Reflexions sobre el 25 N

Sensació agredolça seria la paraula que millor definiria com encaixem els socialistes els resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya del passat 25 N.

Per una banda satisfacció com a territori pel fet que s'hagi aconseguit que Núria Ventura mantingui el seu escó de diputada i les Terres de l'Ebre continuïn tenint una veu d'esquerres al Parlament. En aquest sentit hem aconseguit batre les enquestes adverses que no ens donaven el tercer diputat per Tarragona amb el perill que suposava que l'Ebre quedes orfe de veu a la Cambra Catalana. I tot i ser la tercera força política en escons al Parlament, continuem sent la segona formació pel que fa a vot popular amb més de mig milió de persones que han continuat confiant en el nostre projecte polític, la qual cosa no s’ha traduït en escons per l’arcaic i injust sistema electoral vigent a Catalunya.

També cal remarcar el rotund fracàs de Mas, que va convocar eleccions per treure majoria absoluta, i no només no l'ha tret sinó que ha baixat en nombre d'escons a causa de la seva mala gestió, cosa que ha de fer reflexionar a les forces polítiques que donin suport al nou govern sorgit del 25 N, sinó volen pagar un alt cost electoral en les properes eleccions.

El resultat a les Terres de l'Ebre i a Amposta, on hem quedat amb un percentatge del 10 % de vot, gaire be la meitat de fa només dos anys, ens obliga a reflexionar també sobre el nostre projecte i a prendre decisions perquè sigui més fort en benefici del territori. Continuarem treballant per tots i cadascun dels nostres conciutadans, molts dels quals s'ho estan passant molt malament per la crisi, agreujada per les retallades de CiU i el PP. Tot i això, reconec que hem de guanyar credibilitat pel que fa al projecte Federalista que ens ha costat molt explicar en una campanya molt polaritzada entre Independència i Neocentralisme i això passa a la vegada per redefinir les relacions amb el PSOE i la visualització que el PSC és un partit que defensa els interessos de Catalunya amb la mateixa convicció que CiU o ERC. I per altra banda, hem de recuperar el nostre ideari de justícia social en el que fins ara es veia reflectida una part molt important de la societat catalana. La gent ens veu un partit allunyat dels seus problemes i la seva realitat.

Finalment hem d’agrair els prop de mil votants (950 exactament) que van tornar a fer-nos confiança a Amposta, però també mostrar la preocupació sobre el fet que 5.600 persones es quedessin a casa un cop més sense anar a votar. Això sumat als mes de 400 vots en blanc o nuls, fan un total de més de 6 mil persones que no van votar cap partit per 8 mil que si que ho van fer. La xifra és encara més esfereïdora si tenim en compte que el partit més votat va treure només 3.100 vots. Està clar que alguna cosa no estem fent be tots plegats i els socialistes no ens resignem. Només puc dir que continuarem treballant pel be comú d’Amposta, l’Ebre, Catalunya i Espanya.

Pagues extres amagades i censura veïnal, proganitzen el darrer Ple

El Ple ordinari del mes de novembre va quedar eclipsat per les eleccions del 25 N i els temes que es van tractar, alguns de calat, van passar desapercebuts a la ciutadania. Les bones notícies són que es va aprovar per unanimitat sumar-se al front institucional ebrenc contra el Pla de Conca de l’Ebre del PP que contempla uns cabals molt inferiors als proposats per la Comissió de Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre. I una altra, és que sembla que definitivament la construcció d’un nou equipament esportiu per a Amposta en forma de pistes de tennis i pàdel seran una realitat en breu i que a més no costarà un euro a la ciutat, ja que aniran a càrrec del concessionari. Per cert, la ubicació que han triat no ens agrada gaire: la zona de terra que hi ha entre la pista d’atletisme i el canalet de la Ràpita. Aquesta pastilla queda hipotecada per 25 anys i en aquest temps ens pot fer falta per ubicar algun altre equipament esportiu més important.

Les males, que l’equip de Govern va aprovar en solitari la supressió de la paga extra de Nadal dels treballadors municipals, segons ells per imperatiu legal, tot i que no vam fer el mateix amb els seus sous. Fa unes setmanes ens assabentàvem per boca del regidor de personal i règim interior, i en directe al Ple d’octubre, que els regidors amb sou de l’equip de Govern, tot i cobrar 12 pagues l’any, tenien absorbides dintre aquestes mensualitats les dos pagues extres anuals. Una trampeta per evitar precisament que les retallades que s’apliquen als treballadors els afecten a ells i de retruc amagar als ciutadans i als funcionaris de l’ajuntament que ells si que cobren pagues extres. No em sorprèn, és una mostra més de l’actitud hipòcrita de CiU a Amposta, van de bons xiquets però com diem popularment el mes tonto fa rellotges ... Per cert, aprofito per felicitar els treballadors municipals per l’èxit de la concentració del 14 N que va aplegar més del 50 % de la plantilla darrera una pancarta a la plaça de l’ajuntament en contra de les retallades. Tot i que molt pocs van fer vaga, va ser un detall important tenint en compte la ferri control polític al que els tenen sotmès l’equip de govern.

L’altra cara amarga del Ple, fou l’agre enfrontament protagonitzat pel President de la Federació de Veïns d’Amposta i Manel Ferré, perquè aquest darrer va tornar a impedir que els representants veïnals poguessin defensar tres mocions que havien fet arribar a tots els grups polítics i que només el PSC va portar a debat a la sessió Plenària. La primera de les propostes de la Federació demanava precisament que els permetessin presentar mocions directament i poder-les defensar, sense necessitat de passar per la Taula d’Entitats, atès que és una òrgan de participació ciutadana que no funciona i de fet no ha funcionat mai. CiU votà en contra i incomprensiblement ERC es va abstenir, amb l’argument que si totes les entitats ho poguessin fer el Ple no seria operatiu, intentant diluir la representativitat d’una associació de 2on grau – representen 6 associacions de veïns - al nivell d’una entitat qualsevol de base. Està clar que el seu treball desinteressat no és entès per molts regidors !

Les altres mocions demanaven una cosa tant elemental com transparència i objectivitat en el repartiment de les subvencions que es donen a les entitats. Per una banda, els 50.000 euros que SOREA dona anualment a l’ajuntament i que l’equip de Govern reparteix discrecionalment entre les entitats que ell considera oportú i l’altra, les subvencions als barris per organitzar les seves Festes i que generen un important malestar perquè hi ha barris que reben el triple que altres. La primera la van votar en contra al•legant que “com el conveni diu que els diners es destinaran a les entitats que el Consistori estime mes oportú” fer una altra cosa seria contradir el conveni. Al•lucinant !! I l’altra la van votar a favor amb l’argument de que ja es donen de forma transparent. És a dir, que un barri cobre tres vegades que un altre per fer les seues festes també és un criteri objectiu !

Com dic moltes vegades, és el que hi ha per voluntat popular i el que ens tocarà seguir aguantant fins els 2015. I llavors ja portaran 28 anys de majories ininterrompudes. Arribaran als 32 anys ? Tinc curiositat ...

Manel Ferre puja la contribució del 2013 en una mostra d’autisme polític

Sis cents mil aturats a Catalunya, més de 2.000 a Amposta, rebaixes dels sous d’un 20 % de mitja de les nòmines en els darrers anys dels que continuen treballant, ja siguen treballadors públics o privats, baixades generalitzades de les facturacions de les empreses, previsió de congelació de les pensions per al 2013, infinitat de famílies amb tots els seus membres sense cap ingrés, retallades generalitzades de les prestacions als aturats de llarga durada i expulsió dels joves del país i del sistema d’ajuts que existia abans de l’arribada del PP i CiU als governs de l’Estat i Catalunya.

Amb aquest panorama desolador el que toca és com a mínim congelar impostos i si és possible baixar-los. Doncs no, a Amposta tenim un equip de govern que no ho creu així i ha decidit pujar la contribució (IBI) pel 2013 un 2 %. Aquesta decisió, només la podem atribuir a una desconnexió total i absoluta de la realitat de Manel Ferré i el seu equip.

L’impost de Bens i Immobles (IBI) és el que grava més les butxaques dels ciutadans i en el cas d’Amposta porta una pujada acumulada de més del 100% en els darrers 10 anys. Invitem qualsevol ciutadà a comparar els rebut el que va pagar de contribució del 2002 i el que acabarà pagant enguany i comprovarà que per un pis de 90 metres, hem passat d’uns 200 euros anuals a més 400. L’equip de govern tenia la possibilitat de reduir el tipus impositiu, com ha fet en alguna ocasió en anys preelectorals, fins i tot amb baixades d’un 3 % i no ho ha fet.

Que hi ha en realitat darrera d’aquesta decisió ? Els fan falta 250.000 euros per quadrar els pressupostos del 2013. Aquesta xifra se li va escapar al portaveu de CiU en la tertúlia radiofònica que fem posterior als Plens a Ràdio Amposta. Immediatament els vam donar la solució: eliminar els 100.000 euros del famós decret anual de gratificacions i revisar a la baixa els lloguers de locals que te concertats l’ajuntament amb diversos proveïdors i que suposen prop de 400.000 euros anuals.

Malauradament això no passarà. Manel Ferré necessita mantenir la despesa anual als nivells de “sempre” per aguantar els compromisos polítics que tan bons resultats electorals li han donat des de fa 26 anys. Una extensa xarxa de favors i compra de voluntats que es sustenta amb un pressupost anual de 20 milions d’euros que paguem tots els ampostins i ampostines amb el que es financen sous polítics, càrrecs de confiança, multitud de despeses supèrflues i moltes d’altres d’absurdes, quan no directament inútils o ineficaces.

La majoria absoluta de la que gaudeix CiU els ve permetre desestimar la nostra proposta de bonificar el pagament avançat voluntari d’impostos. Aquesta pràctica que es realitza en alguns ajuntaments, permet fer un descompte en aquells ciutadans que a començaments d’any i de forma voluntària, vulguin pagar la totalitat dels impostos de l’any en curs. Això permetria disposar de liquidat en la tresoreria municipal i no haver de recórrer a pòlisses de funcionament per finançar el dia amb el consegüent estalvi d’interessos.

Finalment volem dir que vam arrencar el compromís de l’equip de Govern de no passar el rebut del segon semestre de la contribució al mes de setembre. Un mes que comporta una important despesa familiar per la compra de material escolar. Una coincidència que per altra banda demostra aquesta insensibilitat que denunciàvem al començament. Qualsevol persona lligada mínimament a la realitat sap que el mes de setembre és el que te més impacte sobre les economies domèstiques. Com és que Manel Ferré i el seu equip no ho saben ? La resposta és evident: no saben el que passa de veritat a les cases de la gent o dit en altres paraules, no toquen de peus enterra ...

Done-se'n pena senyor Alcalde

Amb esta expressió tan ampostina volem donar un toc d’atenció al nostre alcalde, perquè mal que mos pese a alguns, és la persona que representa la nostra ciutat, dins i fora. Vergonya se n’hauria de donar del que està fent. Vostè es pensa que tot li està bé. Deu mirar molt la televisió, vaja estes televisions en les que s’inculquen els valors de: “tot s’hi val...” , oblidant principis bàsics d’educació. Ens referim a les seves desafortunadíssimes intervencions en els últims actes festius. Sí, actes festius i no polítics. Les festes majors són de tots els ampostins i ampostines que lliurement assistim als actes a gaudir de la companyia dels nostres conciutadans.

Algú li ha de dir que en uns actes populars i festius, està de més fer un miting criticant la feina que fa l’oposició amb arguments que no s’aguanten per cap lloc. Concretarem més, ja que vostè no ho fa. En l’acte de presentació de les pubilles ja va fer esment de puntetes, perquè no va ser clar tampoc, no va dir clarament que estava molt enfadat perquè el grup socialista havia destapat un afer que per lo vist ha molestant més del compte. Sí, senyor alcalde, el preu desorbitat de 15000 euros al mes que paga el poble d’Amposta per un lloguer, ara en dret a compra, d’un local, concretament el del servei de rehabilitació. Tenint espais a l’hospital comarcal tancats que es podien aprofitar i deixar de pagar este lloguer. Ara ens diuen que són més metres i que és en dret a compra. El document que així ho certifica ha aparegut ara perquè al consell d’administració se li va “amagar”. I amb l’excusa que és amb dret a compra, el poble d’Amposta, en definitiva, acabarà pagant més de 1,5 milions d’euros, per un local que ara no val ni la quarta part. No em vam tindre prou amb la sagnia de l’escorxador?. Com que no els ha passat factura, ara torna a repetir-se la història. Si us plau, si deuen favors a algú, els suggerim que ho paguen de la seva butxaca. Els diners públics són de tots.

I vostè senyor alcalde aprofita la concurrència en actes festius de ciutadans i ciutadanes per amollar els disbarats que amolla. Això es fa als plens, en els que l’oposició té dret a rèplica, perquè, perdone però ni les pubilles, ni les pubilletes, ni el pregoner, senyor Ramon Gallart, es mereixien aquesta presentació. Amb aquesta falta de tacte i poca sensibilitat per les persones que, en moments com els que estem passant necessitem uns instants de relax i treure’ns del pensament, ni que sigue per uns instants, les barbaritats que una colla de polítics irresponsables ens estan fent passar.

Les persones que l’han votat, que per això tenen majoria absoluta, que no paren de recordar-ho als grups de l’oposició, no es mereixen que el seu alcalde faci els escarafalls que fa en públic i quan “no toca”. Si el càrrec li va gran, au cap a casa falta gent!!!. Dixe pas a persones que estan capacitades i tenen l’educació i saber estar que es mereixen els ampostins i ampostines. Dixe de tractar-mos com ignorants dels quals només li interessa que fiquen la papereta correcta el dia de les eleccions, que “la policia no es tonta” i al final se li veu el llautó.

Volem acabar donant les gràcies pel comportament exemplar dels nostres conciutadans i conciutadanes que, en lloc de rebentar l’acte amb xiulades o aixecant-se dels seus seients per marxar, van quedar-se per respecte a les pubilles i pubilletes que tan bé representen Amposta i les seves festes, i al pregoner. I altres que com a públic estaven a la plaça de l’Ajuntament, es van limitar a no aplaudir-lo i esperar pacientment que acabés la seva DESAFORTUNADISSIMA INTERVENCIÓ, per poder escoltar el pregó, que per cert va valdre la pena. Esperem que l’hagi escoltat amb tota l’atenció que es mereixia i reflexione en profunditat sobre les paraules del nostre pregoner.

Manel Ferré no va informar el Consell d’Administració de l’Hospital del lloguer de 15.000 euros

El passat dijous 19 de juliol es va reunir el Consell d’Administració de l’Hospital Comarcal d’Amposta desprès de 4 setmanes de demanar-li a Manel Ferré com a president del Consell, la documentació del contracte de 15.000 euros mensuals pel servei de rehabilitació del Carrer Amèrica. Contràriament al que ha havia dit fins el moment, va reconèixer que la còpia dels auditors on s’especificava que es pagaven 180.000 euros a l’any per 343 metres + 160 d’altell ens la va donar ell personalment, tal i com constava a l’acta de la sessió anterior i el testimoni de tots els membres del Consell.

L’altre fet destacable de la sessió fou que el gerent econòmic de l’Hospital, reconegué que ell i el president del Consell, Manel Ferré, tenen poders per actuar al marge del Consell d’Administració. Això explicaria, com fou possible que aquest lloguer desbaratat passes inadvertit als ulls dels consellers de l’oposició.

Examinada la documentació que se’ns va lliurar al Consell hem vist que el desembre del 2008 es va subscriure un contracte amb el propietari del local del Carrer Amèrica, per una superfície de 343 metres + 160 d’altell i per un cost mensual de 1.900 euros (sense iva), i que es destinarien a oficines. En aquest contracte s’especifica que les obres de condicionament del local aniran a càrrec del llogater. La signatura d’aquest contracte fou informada al Consell d’Administració sense detallar superfícies, cost ni condicions, tal i com consta a les actes de setembre, octubre i novembre de 2008.

Posteriorment, el gener del 2010 es signa un nou contracte, en el que s’amplia la superfície de lloguer a la planta primera - entresol de l’edifici, amb una superfície de 567 metres quadrats més, és a dir, doblant la superfície llogada. El cost del lloguer però, passa a ser de 15.000 euros (iva inclos), és a dir 9 vegades més !! Aquest nou contracte, disposa d’una annex d’opció de compra que especifica que per executar-se s’han de pagar 95 quotes de 15.000 euros (fins el novembre del 2017), més 133.685 euros de despeses financeres, més una quota final de 193.685 euros en concepte d’opció de compra, és a dir, un total de 1.752.443 euros !! El Consell d’Administració de l’Hospital no fou informat d’aquest nou contracte , que fou signat per Manel Ferré en representació del Consell d’Administració i pel representant de Construccions Arayo-Ardit SL, propietari dels dos locals.

Aclarit el procediment i les xifres, se’ns obren nous interrogants:

Perquè vam pagar entre el desembre del 2008 i el 2009, gaire be 30.000 euros si no va haver cap activitat al local llogat, fins a finals del 2009 ?

Perquè no va ser informat el Consell d’Administració del segon contracte de lloguer ?

Perquè es taxen pel mateix valor la planta baixa més l’altell i la planta primera entresol, quan el seu valor de mercat no te res a veure ? Perquè l’informe de taxació dels locals contracte no està visat ? No consta en la documentació que es miresen alternatives a la ubicació final.

Aquestes preguntes es sumen a les que hem vingut fent en el darrer mes i que continuen estan sense resposta.

La situació en les darreres hores s’ha agreujat arran de la recent informació feta publica per SAGESSA, en la que el grup que gestiona l’Hospital d’Amposta reconeix que si la Generalitat no els paga el que els deu, no podran pagar les nòmines dels treballadors del mes de setembre. És a dir, mentre el sou dels treballadors està en perill, Manel Ferré continua entestat en mantenir aquest lloguer a totes llums abusiu. La seva rescissió i la reubicació en alguna de les plantes lliures de l’Hospital, suposaria un estalvi de més d’un milió d’euros que es podrien destinar a fer front i a mantenir el nivell retributiu dels treballadors de l’Hospital.

La immoralitat és més esfereïdora si a més tenim en compte les famílies d’Amposta que per desgràcia es veuen obligades a recórrer als serveis assistencials, tancament de comerços de tota la vida, 25 % d’ampostins/nes a l’atur, centenars de peticions de la Llei de la dependència bloquejades, hores de mestres retallades, llistes d’espera en augment ... Però això si, cent mil euros en gratificacions als fidels, pujades de l’IBI urbà, de la taxa de les Llars d’infants municipals i de la zona blava. I entre tant, Manel Ferré, evadit mitja setmana per Barcelona fent de vore que no va amb ell la cosa.