Sobre la crisi de la sequera

Reconec que la gestió comunicativa de la crisis de la sequera i les seves possibles solucions podia haver estat francament millor. Sens dubte aquesta manca de coherència informativa, ha restat credibilitat al Govern. Això, entre d’altres, ha provocat que tot que i ja s’ha apostat per connectar temporalment la xarxa CAT – ATLL com a solució a la sequera conjuntural fins l’entrada en funcionament de la dessaladora del Prat, una part de la població de l’Ebre vegi amb recels aquesta solució. El decret deixar molt clara aquesta excepcionalitat i temporalitat. Quan es va signar el compromís per l'Ebre l'octubre del 2003, també es va deixar molt clara la posició del PSC respecte aquesta possibilitat.

Em preocupen algunes coses de l’enrenou que s’està generant a l’Ebre:

1. Que es vulgui comparar la situació actual (portar 30 Hm cúbics entre octubre del 2008 i maig del 2009 a Barcelona per a consum domèstic) amb la de l’any 2000 (portar 1050 Hm cúbics anuals a València, Múrcia, Almeria i Barcelona per a continuar potenciant creixements insostenibles).

2. Que no es reconegui l’esforç fet pels habitants i industries de Barcelona en els darrers 4 anys, que en complicitat amb tots els nivells de l’administració , han disminuït els seus consums fins convertir-la en la capital europea amb menys consum d’aigua per càpita. I tot això aplicant els principis de la Nova Cultura de l’Aigua: increment de l’estalvi en el consum urbà, millores en la depuració, recuperació d’aqüífers, millores de les infraestructures hidràuliques i modernització dels regs agrícoles. Sens dubte encara es pot anar més enllà, especialment en els dos darrers apartats. Aquests principis van ser majoritàriament assumits per la població metropolitana, gràcies entre d’altres, a les manifestacions promogudes pels seus carrers pels ebrencs, a les que ells es van sumar massivament.

3. Que es disfressi amb arguments ambientalistes el debat realment de fons, que no és altre que el clàssic del reequilibri territorial, legítim, però que s’amaga perquè no sone políticament incorrecte. Els excedents que arribaran des del CAT a Barcelona es compensaran amb les mesures d'estalvi del conjunt de regants de la conca de l'Ebre. A la desembocadura arribarà per tant la mateixa aigua que fins ara.

4. La fractura social que es pot produir entre l’àrea metropolitana i l’Ebre. Certament el nostre territori exporta moltes coses, entre d’altres, energia i joves, cap a Barcelona, però a l’inrevés, bona part de la nostra activitat econòmica depèn dels seus consums: turisme, productes agroalimentaris, .. per citar-ne alguns. No vull pensar en els efectes que podria tenir sobre la nostra economia, si s’instal•la en la població metropolitana, una percepció d’hostilitat de l’Ebre cap a les solucions que han de resoldre la seva necessitat puntual d’aigua.

5. Que es criminalitzen regs de suport històrics del nostre territori que s’estan impulsant per la voluntat majoritària dels pagesos i propietaris de les finques afectades i dels alcaldes dels municipis beneficiats. El millor servei que podem des del Govern per la preservació del nostre espai agrari és estabilitzar les produccions.

6. Que s’intente desacreditar autoritats en gestió hidràulica que fins fa quatre dies eren els inspiradors intel•lectuals del moviment social, com Pedro Arrojo, Narcís Prat o Ramon Folch, per admetre públicament com una solució raonable la interconnexió temporal de les xarxes CAT - ATLL.

7. Que alguns partits al territori li tremolin les cames per defensar solidàriament la solució adoptada pel Govern. Tots els Consellers de la Generalitat i els grups parlamentaris dels partits que donen suport al Govern estan demostrant una unitat que ens hauria de servir de mirall polític.

8. El paper d’irresponsabilitat política del principal partit de l’oposició en aquesta crisi. En alguns ajuntaments i consells comarcals, estan votant fins i tot en contra de portar aigua en vaixells des de Tarragona !! M’agradaria saber com ho explicaran als ciutadans de l’àrea metropolitana (o pitjor, als seus familiars i amics). Es van equivocar al 2000 i es tornen a equivocar ara. Políticament tinc la mateixa sensació que amb el PP, amb aquesta actitud estaran molts i molts anys sense tornar al Govern, ja em va bé ... , però com a ciutadà em preocupa la radicalitat en la que s’ha instal•lat en el principal partit de l’oposició. En la meva concepció de la política no tot s’hi val. Hi ha límits.

9. Que es titlle al Govern d’emprar mètodes nazis per difondre els seus postulats. Em recorda alguns dirigents del darrera etapa Pujol, acusant els líders de la Plataforma d’emprar mètodes terroristes. Aquest estil de desqualificar l’adversari té un nom molt clar de praxi autoritària.

10. Que es vulgue intimidar alguns responsables polítics del territori que defensen posicions governamentals derivades del seu càrrec, senyalant-los amb noms i cognoms com a responsables de decisions que es prenen a nivells polítics i administratius superiors.


Per tot això, em sento afortunat de pertànyer a una organització política que davant els problemes dels ciutadans és capaç de:

1. prendre decisions justes, que són assumides per el conjunt dels seus membres independentment del seu càrrec o territori.
2. aplicar des de fa 4 anys els principis de la Nova Cultura de l’Aigua i reduir el consum d’aigua a l’àrea metropolitana de forma exemplar.
3. mantenir la credibilitat dels experts en gestió hidràulica, independentment, de si ens agraden o no les seves opinions.
4. ser l’únic partit a l’Ebre que transmet un missatge de solidaritat envers les necessitats puntuals d’aigua de Barcelona.
5. treballar per treure l’Ebre del dèficit històric d’infraestructures, en col•laboració amb la resta d’administracions de Catalunya i l’Estat.
6. preservar els nostres espais rurals dotant-los de mitjans perquè s’automantinguen i de contribuir a la modernització dels nostres regadius, tot reduint els consums històrics.
7. liderar les respostes a les necessitats i els problemes del ciutadans dels nostres pobles.
8. no fer oportunisme polític davant d’un problema d’emergència nacional.
9. apostar pel diàleg i la tolerància, davant la diversitat d’opinions.
10. respectar les persones, per damunt de tot, independentment de les postures que democràticament defense, la seva filiació política o del càrrec de representació que ostente.

Sequera creativa

Ho reconec, he tornat a tenir una recaiguda blocaire ... des del 1 de febrer que no he fet una entrada, 2 mesos i mig sense escriure, imperdonable ! I no és que no tingui temes, al contrari: el resultat de les darreres eleccions generals a Amposta (excepcional), el Pla de Seguretat Viària de la ciutat, la reubicació de la caserna de la policia local i l’Escola d’Art, la crisi de la sequera ...

Suposo que és un problema d’exigència. No sé asseure’m a l’ordinador i escriure sis o set línees tal qual, opinant del tema del dia que toqui. Quan faig un escrit, ja fa dies que l’he parit mentalment, escriure’l és pura mecànica. Per aquí també reconec que punxo, em manca temps per pensar.

Això va en contra del que penso que ha de fer una persona amb responsabilitats públiques. Estem obligats a explicar el sentit de la nostra feina. Els blocs personals són uns aliats perfectes per a això, més enllà de la cobertura mediàtica que tenen molts dels actes en els que participem. En aquest espai pots explicar directament als ciutadans la teva percepció de les coses sense intermediaris.

Per això, despres d'aquest, seguirà en breu un escrit sobre com estic vivint la crisi de la sequera (aquesta vegada la metereològica).

La participació ciutadana haurà d'esperar fins el 2011

Des del grup municipal del PSC hem estat reivindicant durant la passada legislatura la potenciació de les Associacions de Veïns i les entitats com a vies naturals de participació ciutadana.
La necessitat d’espais a disposició de les entitats per una banda i la millora de comunicació entre les associacions i el govern municipal han estat les dues grans assignatures pendents en aquest àmbit a Amposta. Des de la nostra concepció de participació i en la majoria dels sistemes madurs democràtics actuals, no n’hi ha prou en anar a votar cada 4 anys.

Reconeixem que en els darrers dos anys s’han començat a donar passos en aquesta direcció com la delimitació en barris de la ciutat, a finals de la legislatura passada, i l’inici de dotació de locals perquè les entitats i associacions d’Amposta puguin funcionar de forma autònoma. El nostre desig és que pugui donar resposta a totes les peticions

Queda encara molt de camí a recórrer i al nostre criteri caldria fomentar les assemblees de barri i implicar els representants de les associacions de veïns en els temes que els afecten de forma directa i oberta.

Recentment s’ha constituït a la nostra ciutat una Federació de Veïns que agrupa la practica totalitat de les associacions de veïns d’Amposta. Ens hem de felicitar perquè la societat civil de la nostra ciutat tingui iniciatives d’aquesta naturalesa, que demostren la maduresa que estan adquirint gradualment les nostres associacions.

Diverses normatives (Llei reguladora de les bases de règim local i el text refós de legislació municipal i de regim local de Catalunya) emparen els principis de participació ciutadana en els Plens, permetent que els ciutadans puguin a més d’assistir ala seu desenvolupament, presentar iniciatives i participar directament

Existeixen diversos precedents tant a Amposta com en ciutats veïnes. La Sra. Encarna Ferré, alcaldessa del Poble Nou del Delta, tot i no ser regidora del nostre ajuntament assisteix a tots els Plens amb veu i sense vot, ocupant un escó com qualsevol altre regidor i intervenint quan algun dels temes tractats en plenari fan referència a la seva pedania. Per altra banda, al final del plens celebrats al municipi veí de Sant Carles de la Ràpita, l’alcalde cedeix la paraula a qualsevol ciutadà que tingue alguna interpel•lació al membre de l’equip de govern

Per tot això, el grup municipal del PSC vam proposar en el passat Ple celebrat el 28 de gener reconèixer el paper d’interlocució preferent de la recent constituïda Federació d’Associacions de Veïns d’Amposta, permetent que el seu President pogués intervenir en els Plens en aquells assumptes que fossen d’interès per les entitats que representa.

El resultat final fou que CiU un cop mes aplicant el rodet de la majoria absoluta tombà la nostra moció, al•legant que ningú de la Federació s’havia adreçat a l’equip de govern per presentar-se i que els constava que tenien problemes de representativitat interns en un dels presidents de les associacions federades.

Un autèntic cop baix al moviment veïnal de la ciutat que lluny de veure com des de l’ajuntament se’ls obren les portes de bat a bat i s’aplica una relació de complicitat i bon rollo des del començament, se’ls gira l’esquena i s’aixequen barreres de forma totalment incomprensible.

No em cansaré de repetir-ho durant aquesta legislatura. És el que la gent ha votat i és el que tenim ...

Requiem pel Jardi Municipal

En el Ple del passat dilluns 28 de gener es va debatre la proposta del CiU de construir dos nous aparcaments soterrats a Amposta. Un sota la plaça del mercat i l’altre sota el jardí municipal, davant l’Hospital Comarcal.

La construcció i la concessió de l’explotació dels dos pàrquings es vincula a la vegada a la gestió de la zona blava de la ciutat, la qual s’amplia en tres nous trams: passeig canal, un tros de l’avinguda de la Ràpita (fins a Noé) i l’avinguda Santa Bàrbara (entre la Lira i la rotonda d’entrada).

En nostre grup es va abstenir en la votació. Incomprensiblement, la nota de premsa de l’ajuntament diu que vam votar en contra. Una nova errada del servei de premsa municipal que ja comença a ser preocupant ...

El PSC va manifestar el seu acord respecte a la ubicació del pàrquing del mercat, atès que ha de contribuir a la millora dels serveis del que en un futur proper ha de ser la gran zona comercial i peatonal de la ciutat. A més, existeix un ampli consens entre els veïns i comerciants de la zona.

Respecte a l’altre pàrquing vam manifestar el nostre desacord per dos motius. Per una banda la seva construcció suposarà la desaparició de l’actual jardí municipal i la conversió d’aquest espai en una plaça dura (li posarem una mica gespa va dir l’alcalde) i per l’altra l’existència d’alternatives properes com el solar de la caserna de la guàrdia civil que en pocs anys s’ha de reubicar.

Ja vam denunciar en el seu dia, que una concentració de serveis tant importants com l’Institut Pere Mata, l’ampliació de l’Hospital Comarcal, la residencia de gent gran i el Museu Comarcal col•lapsaria una zona de la ciutat que urbanísticament no estava preparada ni dissenyada per això. Com sempre la realitat s’ha acabat imposant i la saturació és evident cada dia.

El més lamentable de tot fou l’afirmació de l’Alcalde durant el debat, que en resposta a una intervenció meua en la que constatava que la construcció d’aquests pàrquings no suposaran una millora substancial dels greus problemes circulatoris de la ciutat, s’atreví a dir que Amposta no té problemes de circulació. La rialla general dels periodistes que cobrien el Ple, majoritàriament de fora de la ciutat, fou la millor resposta que es podia donar.

Més Informació:


La construcció d'un aparcament subterrani a Amposta enfronta govern i oposició

ERC i PSC qüestionen l’ubicació de l’aparcament soterrat a la plaça de l’hospital comarcal que impulsa el govern d’Amposta

Propostes del PSC per millorar la circulació d'Amposta

Comença la cursa electoral

Amb la recent aprovació de la composició de les llistes a les properes eleccions generals per part dels Consells Nacionals del PSC i CiU, es dona el tret de sortida a Catalunya de la propera cursa electoral.

La companya Lluïsa Lizàrraga finalment li ha correpost la tercera posició de la llista de Tarragona. No és el que la Federació del PSC a l’Ebre havia demanat a la direcció del partit, però tot i això, és la candidata del territori amb més possibilitats d’ocupar un escó al Congrés dels Diputats a partir del 9 de març.

Ja he dit en alguna ocasió que el paper que ha fet la Lluïsa a Madrid no ha estat valorat en tota la seua dimensió. El seu perfil de política propera, més preocupada per resoldre els problemes i les necessitats del dia a dia de les nostres comarques, que per sortir als mitjans de comunicació fent grans declaracions, junt amb les legítimes aspiracions de la Federació del Camp de Tarragona, l’han acabat fent saltar un lloc a la llista. Tot i això, els companys de l’Ebre li han reconegut aquesta tasca votant-la massivament com a la seua candidata en el darrer Consell de Federació celebrat a Tortosa. No cal dir que per a Amposta és un orgull que sigui ella la persona designada.

Sempre que venen eleccions, des dels aparells dels partits se sent a dir que aquestes són les més importants. Aquesta vegada jo també sóc d’aquesta opinió, sincerament. Ens juguem moltes coses que poden marcar les regles del joc i les tendències polítiques en el començament d’aquest segle: el manteniment d’un model de convivència civilitzada entre les diferents parts de l’Estat, el desenvolupament d’un Estatut que ha de satisfer el desig de la majoria dels catalans en l’avanç del finançament i l’autogovern pels propers lustres i la consolidació del procés de normalització cívic i social (especialment a la Catalunya rural) en desaparèixer CiU de la majoria d’institucions importants del país després de 23 anys.

CiU també és conscient d’aquesta cruïlla estratègica en la que ens trobem, amb el dramatisme afegit de la pèrdua contínua de suports, en haver desaparegut el gran poder cohesionador intern que li donava estar al govern. Són plenament conscients que si no són capaços de condicionar numèricament el proper govern de l’Estat, s’acaba definitivament la seva hegemonia política a Catalunya. La renúncia de Mas com a líder i el trencament entre Convergència i Unió serien les primeres imatges d’una nova era dintre l’espectre sociopolític del nacionalisme català.

En aquest escenari del “tot o res” en el que es troba atrapat CiU, els seus ideòlegs han dissenyat una campanya electoral inspirada en el moviment social de rebuig al PHN sorgit precisament a l’Ebre, i que li va costar en gran part la pèrdua de la Generalitat el 2003. Veurem un mes de febrer farcit de manifestacions suposadament de base ciutadana, que estan sent preparades des de fa mesos a consciència pel cacics territorials de CiU, amb el suport del PP. Tot el franquisme sociològic de la Catalunya rural està activat al servei una vegada més dels interessos dels poders fàctics de sempre. Esperem que aquesta sigui per sempre més la darrera imatge del Vell Règim.

En el cas de l’Ebre, l’acte que s’està preparant a Amposta (no és casualitat que sigui un dels darrers bastions del antic regim), en plena campanya electoral i en contra del govern a la Generalitat, és la prova fefaent d'aquesta estratègia. Justament els mateixos que no van tenir el coratge de sortir a defensar l'aigua de l'Ebre fa 4 anys, ara convoquen manifestacions per atacar a aquells que van aturar el transvasament. Més enllà de la legitimitat d'alguna de les queixes expressades, cal que la gent s'adoni de la manipulació que alguns dels seus representants, al servei de partits molt concrets, intenten fer dels seus associats. Confio però en la saviesa popular i estic convençut que el 9 de març la gent col.locarà cadascú al lloc que li pertoca.

Caçadors, pescadors i pagesos es manifesten per defensar el món rural de l'Ebre

Entitats agràries, pesqueres, taurines i de caça es manifestaran al febrer en contra de la 'marginació' del món rural ebrenc

Les plataformes ebrenques es desmarquen de la manifestació de caçadors, pagesos i pescadors contra la política mediambiental

CiU diu que a Amposta no li cal un Casal de Joventut

Una de les sol•licituds més reiterades que va tenir el nostre partit polític durant la confecció del programa electoral en les passades eleccions municipal fou la de donar resposta a les necessitats d’espais públics específics per a adolescents.

Molts joves entre 13 i 16 anys, a causa de la seva minoria d'edat i per la manca d'alternatives d'oci a la nostra ciutat, es veuen obligats a deambular els caps de setmana sense opcions. Els clubs juvenils, tot i que en alguns casos poden suplir aquest buit, no són una alternativa.

Certament, l’ajuntament ha habilitat en la passada legislatura algun espai que usen els joves de la ciutat, com el telecentre al Castell o el Casal. No obstant, es tracta d’usos molt puntuals per activitats de formació dirigides, en el cas del Casal, i per accedir a internet en el cas de telecentre.

A Amposta li cal centralitzar en únic espai tot els serveis d'oci i assessorament públics d’Amposta per als joves. La seva gestió es podria fer des d’un Consell Municipal de la Joventut en col•laboració amb l'àrea municipal corresponent, que s'encarregaria de la programació i coordinació de les activitats de joves i per a joves.

Petites ciutats veïnes com Masdenverge o l’Aldea, tenen en funcionament un centre d’aquestes característiques amb un notable èxit de participació. Per altra banda, el govern de la Generalitat col•labora en l’impuls i finançament d’aquest tipus d’equipaments.

És en aquest espai on els nostres joves podrien trobar solució a moltes de les demandes d'oci i formació alternativa: fòrums, xerrades informatives, cursos, accés gratuït a internet, jocs de taula o simplement un lloc de trobada alternatiu les tardes dels caps de setmana i dies festius. Aquest lloc podria actuar a la vegada de punt d'assessorament per les seves necessitats, ubicant-hi el punt d'informació juvenil, i complementant-se amb algun servei d'assessorament laboral (joves emprenedors, borsa de treball, ...).

Per aquest motiu el PSC – PM va proposar en el Ple municipal del dia 28 de desembre, què l’equip de govern realitzés les accions oportunes perquè durant la present legislatura Amposta dispose d’un Casal Juvenil que done resposta a les alternatives d’oci i formació que els nostres joves i les seves famílies demanden.

Malauradament CiU hi votà en contra argumentant que amb els serveis actuals n’hi ha de sobres i que no ens podem comparar amb poblets com Masdenverge que nomes tenen mil habitants. Sense comentaris !. Els motius reals de la negativa cal buscar-los en la fragilitat financera en la que està immersa l’ajuntament. Un local d’aquestes característiques necessitaria una inversió d’entre 1,5 i 2 milions d’euros. El mateix que ens ha costat el ruïnós Escorxador de Tosses o la meitat del famós superàvit de 3.5 milions d’euros que s’han fos en un temps record de 6 mesos.

Incomprensiblement ERC es va abstenir al•legant que un casal no és prioritari segons la seva visió de les necessitats de la nostra gent jove ...

Els primers pressupostos de la legislatura

El passat divendres 28 (dia dels innocents) l’equip de govern va aprovar en solitari, 9 a 8, els primers pressupostos de la legislatura 2007-2011.

Vistes les xifres des de fora, poden donar la imatge d’un ajuntament amb un ampli marge inversor que li han de permetre la realització de moltes actuacions l’any 2008. Del total de 46 milions d’euros, 33 corresponen al ajuntament, 12 a l’hospital comarcal i 0.5 a Gursam, la societat de gestió urbanística municipal.

Cal destacar pel que fa als diferents capítols de despesa, el 8 milions d’euros que es dediquen a personal, la qual cosa i tal com portàvem al programa a les darreres municipals, per si sol ja justificaria en escreix la creació d’una gerència específica per gestionar aquesta macroarea municipal. També cal destacar els 6 milions destinats a la compra de bens i serveis, una altra despesa que també per ella mateixa justificaria la creació d’una central de compres per racionalitzar i controlar aquesta important partida. Mireu l'apartat del programa en el que ho explicàvem.

Però sens dubte, la més important tant des del punt de vista pressupostari com polític és la de inversions dotada amb 16 milions d’euros. Si mirem en detall com es finançaran aquests 16 milions ens adonem ràpidament de la fragilitat de les inversions previstes:

1. Més del 50 %, prop de 9 milions d’euros, surten de quotes d’urbanització pagades pels propietaris afectats per la actuacions urbanístiques previstes a Tosses fase 2 (5.7 milions), Eucaliptus (1.6 milions) i Avinguda Sant Jaume (0.9 milions). Per tant l’ajuntament no hi posa ni euro i li dona un toc enganyós en apropiar-se d’aquestes inversions. Per cert, les dues darreres s’arrosseguen des de fa dos anys per la incapacitat de l’equip de govern d’executar-les.

2. Uns altres 4.5 milions, està previst que surtin de la venda de diverses pastilles de sol industrial municipal a Tosses i l’Oriola i de sol residencial municipal del sector cementeri II. El propi alcalde va reconèixer que si no s’aconsegueix vendre aquests terrenys no es podran executar les següents inversions: urbanització del nou sector residencial cementeri II (on en teoria van el Decathlon i el Carrefour), la piscina lúdica descoberta, la residencia del centre de tecnificació, el casal de la música, la nova comissaria de policia local o els locals destinats a entitats a l’antic solar del dipòsit municipal d’aigües. D’aquí la fragilitat de totes aquestes previsions.

3. 1.6 milions surten d’un préstec que consolida l’endeutament de l’ajuntament en 10 milions d’euros (70 % del pressupost de despeses corrents), que a la vegada generen un pagament en concepte de d’interessos anuals de 550.000 euros !!! És potser el toc més continuista dels pressupostos.

4. Es manifesta també la debilitat de les finances municipals en comprovar que l’equip de govern només és capaç de consignar 7 euros !!! (no és cap broma) per finançar les inversions del 2008 amb recursos propis. Això demostra la nul•la capacitat d’estalvi de l’ajuntament. Els recursos propis haurien de finançar com a mínim un 20 % de les inversions.

El propi informe de l’interventor municipal manifesta la poca rigurositat en l’execució del pressupost del 2007, en el que es va produir una desviació de 3.5 milions d’euros i dona un toc d’alerta de cara al 2008. Gràcies al famós superàvit esbombat a bombo i plateret ara fa un any, l’equip de govern ha sobreviscut tot un any marcat per una despesa incontrolada. També manifesta l’interventor els seus dubtes pel que fa a assolir la xifra prevista en la recaptació de l’ICO (impost de construccions) atenent el cicle de baixada de l’activitat constructora i critica obertament que part d’aquests diners es dediquen a finançar despeses corrents.

Finalment, i ja fent una crítica més política, els pressupostos no afronten els dos grans problemes d’Amposta: l’estat de la via pública i la circulació viària.

Pel que fa al primer aspecte, només s’hi destinen 300.000 euros a arranjar carrers i 120.000 euros a comprar una nova màquina netejadora. El nostre grup estava disposat a invertir fins els 50 % dels pressupost d’inversions durant la primera legislatura a un pla de xoc de recuperació de la via pública molt ambiciós que havia de recuperar els nostres espais públics de forma integral i rentar la cara de la ciutat de forma important.

Pel que fa a la circulació viària, l’altra gran assignatura pendent d’Amposta, no es preveu cap actuació per avançar en la consolidació de les dues rondes de circulació ràpides que preveia el nostre programa electoral. Ni tampoc es dedica pràcticament ni un euro a resoldre els problemes derivats del Pla de Seguretat Viària elaborat per la Direcció General de Trànsit i que posa el dit a la llaga en el diagnòstic dels principals problemes circulatoris.

En fi, com em sentireu dir en moltes ocasions durant aquesta legislatura, és el que tenim i és allò que la gent ha votat.