Text de la meva intervenció en elPle de dia 26/X/09, sobre la moció del Palau de la Música

A continuació reprodueixo la meva intervenció en el Ple del passat dilluns 26 d'octubre, en el debat de la moció en la que demanaven explicacion sobre els diners aportats per l'ajuntament d'Amposta a la Fundació Orfeó Català - Palau de la Müsica


En primer lloc, deplorar una vegada més l’atac visceral i personalitzat de la seva formació política capa a la meva persona. A veure si d’una vegada per totes s’adonen que el fem aquí és política i no una pedregada entre xiquets que s’enfaden perquè un li ha dit una mala paraula a un altre. Aquesta moció està plantejada en termes polítics pel nostre grup municipal, i a mi em pertoca defensar-la com a portaveu i aborda un tema, que agradarà o no, però al que se li ha de donar una resposta política. Aquestes reaccions tipus ara te n’enteraras de qui som natros són una manifestació clara d’actitud xulesca (feixista es deia abans) que pretén amedrentar el contrari, que per desgracia només es dona en aquest ajuntament. Saben vostès que aquesta actitud seva, en aquest portaveu mai ha funcionat, al contrari em refermen cada cop més en la necessitat d’un canvi polític a la nostra ciutat per higiene democràtica i per passar pàgina d’una vegada per totes d’aquestes formes pre-democratiques indignes dels temps que vivim i que malauradament, ens pensàvem eradicades en la seva formació amb el canvi d’alcaldia.
Feta aquesta prèvia, vostè ha dit públicament que no tenen res que amagar. Que els diners que l’ajuntament va transferir presumptament als comptes del Palau, 51.400 euros per la informació que hem tingut accés nosaltres entre el 1997 i el 2004, 69.400 segons vostès pq disposen informació anterior al 1997, estan plenament justificats i acreditats. Per cert, estem parlant de gaire bé 70.000 euros, és a dir, més de 11.500.000 de les antigues pta.
Suposo que avui haurem de sentir de la seva formació raonaments del tipus, que avui dia llogar l’auditori del Palau val 12.000 euros i que el poble d’Amposta ha guanyat diners amb aquests convenis, és a dir, i que fins i tot li hauríem d’estar agraïts als senyors Milet i Montull per la seva immensa generositat.
Que tots els serveis que preveien els convenis, que són 8 compromisos per any no només l’actuació de les Bandes al Palau, s’han complert escrupolosament. Cosa que vostè sap que no és certa. I tenim una manera molt fàcil de contrastar-ho, per mig de l’auditoria que proposem i que haurien de fer els tècnics municipals: la secretaria i l’interventor concretament.

També haurem de sentir animalades del tipus i cito textualment el que vostè va dir “el que volen és embrutar el nom d’Amposta, fer mal als músics de les bandes i a les entitats”. Sap perfectament, que els únics que han implicats les Bandes en aquest tema han estat vostès i molt em temo que continuarà sent la seva formació política.

Sap quina es la classe de mal que li ha fet el meu partit a les bandes d’Amposta, que per primera vegada en la seva història, signaran un conveni abans d’acabar l’any per finançar les seves respectives escoles de música i dignificar les condicions de treball del seu professorat. Això ho farà un govern de Catalunya presidit pel meu partit. Vostès en 23 anys van ser incapaços de fer-ho. És que ni i pensaven en les bandes de música ...

Per la seva desgràcia, la gent d’Amposta sap perfectament allò que avui el PSC porta a aprovació d’aquest Plenari: transparència i voluntat d’aclarir la destinació d’aquests 70.000 euros dels ampostins. De que tenen temor ? Que volen amagar ? Si s’han acomplert els convenis de forma tan escrupolosa i els diners s’han transferit als comptes correctes, aprovem la moció per unanimitat i sortim tots davant la ciutadans mostrant la veritat i en senyal de total i màxima transparència.
O es que a vostè no l’escandalitza el que ha succeït al Palau: més de 20 milions d’euros de particulars i administracions diverses (entre ells segurament els nostres 70.000 euros) desviats en benefici dels antics gestors o d’alguna Fundació política. Vostè creu que ni tan sols cal demanar els comprovants dels ingressos dels diners que vam transferir. Ja se que des d’aquí els tenim, faltaria més, però on es van ingressar, vostè em pot demostrar que els diners van arribar al lloc que havien d’arribar? Això només ens ho poden corroborar els actuals gestos del Palau, als quals la moció els demana aquesta confirmació.

Tots ens em sentir enganyats per l’escàndol del Palau, des dels particulars que van aportar modestament 50 euros per la suposada restauració del orgue el 2004, fins les institucions que van transferir subvencions milionàries pensant que contribuïen al foment i la promoció de la cultura i la música catalana, com la Generalitat o el Ministeri de Cultura. Per aquest motiu, totes aquestes institucions s’han posat d’acord per personar-se davant el jutge que intrueix el cas com a part afectada, i d’aquesta manera tenir accés al sumari i conèixer de primera ma on van a anar a parar els diners que els van transferir de bona fe. No oblide, que l’ajuntament d’Amposta ostenta la condició de membre protector de la Fundació Orfeó Català – Palau de la Música, gràcies a haver signat els convenis. Qui més autoritzat que nosaltres per tant per com membre protector per demanar explicacions del que ha passat amb els nostres diners ?

Molt en temo que, el resultat de la votació d’avui provocarà la vergonya de molts ampostins que difícilment entendran que una cosa tant elemental com demanar transparència en el destí dels seus diners sigue rebutjat per l’equip que actualment governa Amposta.

CiU d'Amposta es nega a demanar explicacions als gestors del Palau sobre el destí de l'aportació econòmica feta per l'Ajuntament

Reprodueixo la nota de premsa que hem emes desprès del Ple d'avui 26/X/2009, en el que CiU i ERC (per sorpresa) han votat en contra de la moció del PSC:

El Grup Municipal Socialista a l'Ajuntament d'Amposta ha lamentat avui que CiU s'hagi negat a demanar explicacions als gestors del Palau de la Música sobre la destinació de les aportacions fetes per l'Ajuntament a aquesta entitat. Els socialistes consideren que el vot en contra de CiU a la moció en què es demanava obrir una investigació per determinar el destí dels diners que el consistori va atorgar a la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana arran dels convenis signats entre l'Ajuntament i aquesta entitat que pugen, segons el propi govern, a 69.400 euros, demostra poca voluntat de transparència per part del govern municipal. El PSC, que també ha lamentat el vot contrari d'ERC, creu que s'ha perdut una oportunitat de demostrar a la ciutadania que l'Ajuntament té cura de com es gasten els seus impostos, que vetlla per l'interès general de la ciutat i que contribueix a garantir la correcta administració dels cabals públics.

El portaveu del grup, Antoni Espanya, ha criticat també la tergiversació i la manipulació de la moció per part de l'alcalde en voler transmetre un contingut fals del perquè d'aquesta proposta. “Amb la demagògia i la manipulació a la qual ens tenen acostumats han estès que nosaltres presentàvem aquesta moció per difamar la nostra ciutat i les nostres entitats musicals. És una manera de fer política barroera i simplista”, ha assenyalat. Per aquest motiu, Espanya ha emfasitzat: “Les bandes de música i els ampostins i les ampostines rebran sempre el nostre suport. Les societats musicals de la ciutat tenen tot el nostre respecte i admiració per una trajectòria encomiable i perquè han estat sovint els principals ambaixadors de la nostra ciutat. Hem treballat i treballem pel seu futur i aviat es veuran els resultats de la nostra gestió. No admetem en cap cas la difamació del govern en aquest sentit”. Segons ell, aquesta és una manera de fer política des de la demagògia i emprant tècniques de distracció d'altres èpoques. “Si no s'atreveixen a obrir una investigació per qualsevol altre motiu, que no ens vinguin amb mentides i falses acusacions”.

Finalment, el PSC d'Amposta ha recordat que el principal objecitu de la moció, després que esclatés l'escàndol d'irregularitats a l'entorn de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música, era confirmar la recepció de les quantitats aportades per l'Ajuntament. “Per tant, si tal com diuen no tenen res a amagar, es podia haver encarregat una auditoria per determinar si s'havien dut a terme els serveis acordats en els convenis”. I és que, segons els socialistes, només s'ha complert al cent per cent un dels set compromisos estipulats, l'actuació anual de les bandes a l'auditori del Palau.

La Fundació Orfeo Català - Palau de la Música va rebre més de 50.000 de l'ajuntament d'Amposta

Reprodueixo la noticia publicada avui per l'Agència Catalana de Notícies, desprès de la roda de premsa que hem fet aquest matí:

El grup municipal del PSC a l'Ajuntament d'Amposta demanarà al ple del proper dilluns que el consistori obri una investigació per determinar el destí final dels 51.400 euros que el consistori va aportar a la Fundació Orfeó Català – Palau de la Música Catalana mitjançant dos convenis signats amb l'entitat entre 1997 i 2004. La moció socialista reclama que els actuals gestors de la fundació confirmin els ingressos rebuts i que el govern municipal encarregui una auditoria sobre els serveis acordats i prestats per l'entitat en virtut dels convenis.

El 20 de gener de 1997 els llavors president de la Fundació Orfeó Català – Palau de la Música, Fèlix Millet, i l'alcalde d'Amposta, el convergent Joan Maria Roig, signaven el primer dels dos convenis de 'col·laboració' entre l'entitat i el consistori. L'acord establia una aportació de 6.000 euros anuals, durant quatre anys, per part de l'Ajuntament d'Amposta en concepte de difusió de la música i la cultura catalana.

Com a contrapartida, la Fundació es comprometia a acollir anualment un concert d'una de les dues societats musicals de la ciutat així com organitzar activitats conjuntes -entre les quals, una actuació gratuïta de l'Orfeó Català a Amposta- i facilitar entrades, publicacions i invitacions del Palau a l'Ajuntament. El consistori, a més, va rebre l'estatus de 'membre protector' de la Fundació.

El conveni no només es va renovar per quatre anys més, l'1 de febrer de 2001, sinó que la seva dotació va passar a ser de 6.600 euros anuals a càrrec de les arques municipals. A més, el 19 de novembre de 2004, la Junta de Govern Local de l'Ajuntament d'Amposta aprovava el pagament de 1.000 euros a la Fundació en concepte d'apadrinament d'un tub de l'orgue del Palau de la Música, que estava essent restaurat.

En total, el consistori va aportar a l'entitat 51.400 euros entre els anys 1997 i 2004. Ara, amb el recent escàndol pel cas Millet com a rerefons, el grup municipal del PSC a l'Ajuntament d'Amposta ha presentat una moció al proper ple de dilluns per conèixer el destí final d'aquestes aportacions i fer balanç dels convenis perquè, en funció del resultat, l'Ajuntament d'Amposta pugui comparèixer com a part afectada en el procés judicial obert.

En primer lloc, els socialistes volen que l'Ajuntament requereixi als actuals gestors de la Fundació que confirmin els ingressos efectuats pel consistori en els comptes de l'entitat. 'Volem comprovar que aquests 50.000 euros, que són una quantitat molt significativa pel fet musical d'Amposta, s'han dedicat al que s'havia de dedicar i no hi ha hagut cap deixadesa en l'aplicació correcta dels convenis', ha declarat el portaveu municipal del PSC a l'Ajuntament d'Amposta, Antoni Espanya.

Auditoria del conveni

De fet, però, el PSC té fundades sospites que bona part de les contraprestacions previstes en el conveni difícilment s'han acabat materialitzant. Tot i reconèixer que les bandes de música de les dues societats ampostines van actuar algun cop al Palau, Espanya vol conèixer amb detall si aquest compromís es va acabar complint anualment. És per això, que el segon punt de la moció proposa encarregar als serveis tècnics municipals una auditoria dels serveis prestats per l'entitat que en valori el grau de compliment.

En el cas que aquesta investigació i l'auditoria vinculada detectessin alguna irregularitat en els pagaments o serveis prestats, els socialistes reclamen a l'Ajuntament que es personi com a 'part afectada' en el procediment judicial obert contra els antics responsables de la Fundació. Més i tot, ha precisat, si es descobrís que els pagaments no van arribar al seu destí final, Espanya sol·licitaria que l'Ajuntament comparegués a títol d'acusació particular'.

El portaveu socialista confia que la moció pugui ser aprovada per unanimitat –caldria el suport de l'equip de govern de CiU, amb majoria, i el grup d'ERC també a l'oposició- amb l'ànim de donar 'transparència' al destí final dels fons: 'no només per a la tranquil·litat dels contribuents ampostins sinó també dels membres de les societats musicals'. En aquesta línia, el portaveu ha recordat que les bandes de música (la Filha i la Lira) reben 17.000 euros de l'Ajuntament però la seva principal font de finançament són les quotes dels seus socis.

Amposta ha pujat un 70 %l’IBI urbà en els darrers 10 anys

L’impost de Bens i Immobles (IBI) és en aquests moments l’impost municipal que finança la major part de la despesa corrent als nostres ajuntaments. En el cas d’Amposta aquesta despesa ha estat xifrada per al 2009 en 18.581.000 euros (3.090 milions de Pta), creixent un 7.26 % respecte el 2008. Els increments quantitatius mes importants els trobem en els apartats de:

• Personal, amb una pujada de mes del 11 % respecte el 2008. Suposen 9.1 milions d’euros, es a dir, el 50 % de les despeses corrents del nostre ajuntament. Hem repetit en moltes ocasions que aquesta elevada xifra justificaria la creació d’una gerència especifica de recursos humans per optimitzar aquesta important area de despesa del consistori. I a la vegada fer-la més transparent. Hi ha un clar abús en les contractacions d’urgència que acaben sent personal interí indefinit. Podríem posar molts casos, amb noms i cognoms, i molts amb clares afinitats polítiques.

• Compres i serveis, amb un pujada de mes del 6 %. Suposen 6.4 milions d’euros, es a dir el 35 % de les despeses corrents. També aquesta area necessitaria una central de compres i serveis per tal d’aprofitar al màxim la despesa corrent en aquest apartat.

El 2009, la previsió recaptatòria de l’IBI urbà fou de 4.500.000 euros, és a dir, que tot i ser l’impost més important que paguem els ciutadans no arriba a cobrir el 25 % de la despesa corrent . Fruit d’aquest despesa “poc controlada” que creix any rera any, l’equip de govern es veu obligat a fer diversos malabarismes, finançant part de la despesa corrent amb ingressos de caràcter extraordinari, com el de construccions o apujant any rera any l’IBI urbà. D’aquesta manera hem comprovat que en els darrers 10 anys aquest impost ha pujat una mitjana de 7 punts anuals, mentre que el cost de la vida o l’IPC ha estat només de 3 punts. I si ho ampliem al període 1996 – 2009, és a dir, els darrers 15 anys. La pujada ha estat del 102 % !!

És a dir, que una persona que l’any 1999 pagava 200 euros l’any per un pis estàndard , ara en paga 340, 140 euros més. Mentre que si s’hagués aplicat l’IPC estrictament n’hauria de pagar 260, és dir 80 menys. Si reculem al 1996, estaríem parlant d’una pujada de 205 euros, és a dir, que ara pagaria un rebut de 405 euros !! Invito a qualsevol persona a agafar el rebut de l’IBI de fa 10 anys i que el contraste amb el 2009 per demostrar la nostra afirmació.

Sempre que hem reclamat la rebaixa d’aquest impost, la resposta de l’Alcalde és la mateixa: nosaltres no apugem l’impost, és culpa de la revisió cadastral que el puja automàticament un 6 %. L’equip de govern té mitjans per modular aquesta pujada automàtica rebaixant el tipus a aplicar. Ho va fer l’any previ a les darreres eleccions municipals rebaixant el tipus més d’un 3 %, passant-lo del 0.92 al 0.87 compensant una part de la pujada.

Enguany, atenent l’escenari important de crisi que afecta moltes famílies ampostines, reclamem que s’aplique una rebaixa de l’IBI del 6 %, passant del 0.89 al 0.83. L’alcalde com sempre ha fet cas omís de la nostra petició. Està clar que la seva preocupació no és apretar-se el cinturó en temps de crisi com tothom, sinó disposar de més diners per continuar incrementant la plantilla de personal de la seva confiança i gastant descontroladament en bens i serveis molts d’ells prescindibles, i tot a costa de la butxaca del sofert contribuent ampostí.

El nostre camp te futur

Dissabte passat una manifestació de pagesos a Tortosa reivindicava, entre d’altres, preus justos i dignes per al sector agrari. Aquesta lògica demanda que tots compartim, malauradament no és de fàcil aplicació ni molt menys de immediata solució.

El sistema econòmic en el que ens movem encara avui, malgrat algú no ho vulgui veure, es regeix per la llei de l’oferta i la demanda o del lliure mercat. Aquesta realitat imposa unes regles del joc que dona molt poc marge de maniobra a les Administracions pel que fa la regulació dels preus dels productes. Els mecanismes de correcció passen per tant per l’elaboració de normatives indirectes que pretenen que els aliments que arriben a les nostres cases siguin de bona qualitat, segurs i que hagin estat produïts en condicions de sostenibilitat tant des del punt de vista ambiental com laboral.

En aquest context, i fruit d’un constant diàleg amb el sector, des del DAR s’han engegat diverses iniciatives de les que voldria ressaltar-ne dos. La creació de l’observatori de preus, que implica tot els esglaons de la cadena alimentària, producció, distribució i comercialització, per tal de fer visible al conjunt dels agents que operen, els salts no justificats de preu i prendre les mesures correctores pertinents. L’altra és la campanya institucional anual de promoció de productes amb DOP I IGP (Denominacions d’origen i Indicacions geogràfiques protegides). Mai cap govern de Catalunya havia invertit tants recursos a promocionar els productes catalans tant a l’exterior com a casa nostra.

Més enllà d’aquesta problemàtica conjuntural de preus d’alguns sectors que afecta no només els pagesos de l’Ebre, sinó els de bona part de Catalunya, Espanya i la Unió Europa, i reconeixent que la situació és complicada per molts professionals, voldria aprofitar per llençar un missatge d’optimisme en base a les bones perspectives que tenen els sectors primaris de les nostres comarques. No filosofaré només posaré una evidència. En els darrers Plans de Reconversió Varietal que el DAR ha posat a disposició dels sectors dels cítrics, la vinya i la fruita dolça, prop de 600 pagesos que representen al voltant de 2000 Ha de conreus s’han acollit voluntàriament amb l’objectiu de modernitzar i posar al dia les seves explotacions. El DAR subvenciona com a molt el 50 % d’aquesta important despesa. L’altre 50 % l’ha de posar el pagès de la seva butxaca. Per mi aquesta és la proba del nou. Qui no veu futur no arrisca els seus diners.

Que està passant aleshores ? Que estem assistint a un progressiu i inexorable canvi de model agrari al nostre territori. El pagès a temps parcial o de cap de setmana que mantenia la finca que havia heretat dels seus ancestres està donant pas a un pagès – empresari que cada vegada porta més superfície de terra i està altament mecanitzat. El resultat és que cada cop tenim menys pagesos però en paral·lel no perdem superfície agrària útil (SAU), al contrari, n’estem guanyant poc a poc en aquest procés.

El Govern sap que un dels pilars econòmics que ha de continuar projectant cap el futur les Terres de l’Ebre són els sectors primaris i a la vegada l’important mon rural i el teixit agroindutrial que sostenen. Les apostes pel regadius de suport en el conjunt de les 4 comarques amb més de 500 milions d’euros d’inversió o el fet que siguem l´única regió de Catalunya beneficada en la seva totalitat pels programes Leader i que poden generar projectes per valor de més de 50 milions d’euros fins el 2013 en matèria de diversificació econòmica són per mi l’altra prova del nou

A l'equador de la Legislatura Municipal

En les darreres setmanes hem tingut l’oportunitat d’assistir a dos esdeveniments a la nostra ciutat que ens omplen d’esperança de cara el futur pel que fa a la participació ciutadana: per una banda, la recreació del mercat tradicional d’Amposta de fa 100 anys i per l’altra la 1ª Fira d’Entitats.

Afortunadament, a Amposta, en els darrers anys els Governs de l’Estat i la Generalitat estan invertint un gran quantitat de recursos en projectes que ha de resoldre definitivament alguns dèficits històrics que per grandària de població ens pertocaven. Per citar-ne alguns dels fets en els darrers 5 anys o que hi ha previstos fer abans de final de legislatura: el nou Parc de Bombers, el nou centre de primària Consol Ferré, l’ampliació de l’Hospital Comarcal, la Caserna dels Mossos, l’Arxiu històric comarcal, el Centre d’Arts Visuals, l’ampliació de la piscina, el passeig fluvial, la via verda fins a Sant Jaume, el Centre de Tecnificació, la nova carretera als Freginals ..., per citar-ne alguns.

Gràcies a aquest esforç inversor sense precedents a la nostra ciutat, la mediocre gestió de l’equip de govern està passant desapercebuda als ulls de molts ciutadans. L’equip de govern va fer en campanya electoral moltes promeses que difícilment podrà complir aquesta legislatura. Ja ho recordarem quan arribe el moment. Entre tant, tenim un equip de govern sense projecte global de ciutat, incapaç d’executar els seus propis pressupostos, el 2008 no van arribar al 20 % d’execució, un record en tota la història d’ajuntaments democràtics i amb un tarannà autoritari, fruit de la còmoda majoria absoluta que margina les veus discrepants quan les hi ha.

El forat de 550.000 euros de l’Escorxador, el culebron de la llicència dels multicinemes (que encara no s’ha acabat), el lamentable estat general de la nostra via pública, la manca de diàleg en el tema dels pàrquings soterrats, la falta d’accions per millorar la circulació general d’Amposta, l’increment important d’impostos especialment de l’IBI urbà des de fa cinc anys, la manca d’iniciatives en àmbits socials clau com la Joventut, les obres inacabables del Parc dels Xiribecs (anem per la 4ª legislatura), els problemes de comunicació amb moltes entitats, el favoritisme descarat cap alguns empresaris locals pel que fa a l’ampliació de noves zones comercials, la mala gestió del patrimoni municipal venent solars com els de l’antic club nàutic, l’ús descaradament partidista de la Revista Amposta ..., són alguns dels exemples del que venim denunciant des de fa anys.

No tot es fa malament evidentment, hem començat reconeixent dues accions bones, però són ja tantes les coses que haurien d’anar d’una altra manera i tants els cops que hem denunciat aquest estil de governar, que només ens resta confiar que algun dia, la majoria dels votants de la nostra estimada ciutat s’adonen de les oportunitats que estem perdent. Al final d’aquesta legislatura portarem 24 anys governats pel mateix partit. Tota una generació de polítics d’esquerres, fa anys que està esperant l’oportunitat de portar a la pràctica el seu somni: la millor Amposta que mai hem tingut, tant en l’aspecte com en el contingut. Amb la vostra ajuda esperem veure-ho a les properes municipals. Entre tots podem !

Votaras a les Europees?

Cada vegada que hi ha eleccions sentim dels partits polítics que aquestes són les més importants i que per tant, és imperatiu anar a votar. No és el missatge que jo vull donar, però si fer una petita reflexió del que per mi és Europa i dels risc de desentendre’ns d’aquest procés electoral proper.

Europa, per mi és un conjunt de societats que compartim un espai i uns valors socials comuns, i per tant un estil de vida similar, fruit de la nostra història, la nostra cultura i la nostra geografia. En multitud d’ocasions hem estat enfrontats, política i econòmicament, i també militarment. Fa poc més de 50 anys que vivim amb un cert clima de respecte i tolerància, exceptuant el recent període de conflicte a l’ex-iugoslàvia. Tot i això, Europa avui dia, som el conjunt de ciutadans que viu amb les majors quotes de benestar i llibertat del planeta.

Ara que tothom parla d’Obama, el flamant nou president dels Estats Units, que sembla que és qui ha de guiar el mon cap un nou ordre econòmic i social, jo dic que només adaptant el sistema sociosanitari i laboral europeu al seu país, passaria com el millor líder que ha existit en la història del seu estat. Amb això vull dir que no som conscients de les prestacions que rebem per part dels nostres països pel sol fet de ser ciutadans europeus. No vull amagar però, que a l’altra banda de l’Atlàntic estan més avançats en altres aspectes, especialment de caire econòmic i tecnològic. Però que important és tenir la salut d’un mateix i la dels seus coberta, tingues la malaltia que tingues i unes prestacions laborals mínimes segures si et quedes sense feina.

Les institucions europees, a més, cada cop tenen més pes en la nostra vida quotidiana, especialment aquí a l’Ebre l’activitat agrària és encara molt important. La major part del pressupost comunitari es destina a la famosa PAC (política agrària comuna) que es tradueix en subvencions per als conreus de l’arròs, l’olivera i els citrics, a més de sufragar bona part de les infraestructures bàsiques del mon rural: camins i regadius, però també ajuts per el nostre important teixit agroindustrial i cooperatiu.

És cert, que ens trobem en un moment d’impàs pel que fa al procés de construcció d’una Europa més forta, pels recents revessos electorals d’alguns països cap a la Constitució europea. Però no hi ha prou amb l’unió monetària, tot i l’important que ha estat. Cal avançar cap una unió de països en temes essencials per progressar conjuntament sense deixar ningú endarrerit en temes com política fiscal, ambiental, comercial, judicial … i un llarg etc que ens han de fer més forts i per tant amb quotes de benestar i llibertat encara més elevades.

Per això, en aquestes properes eleccions, correm el risc que fruit del malestar social per la crisi que ens afecta a tots, guanyen pes les opcions antisistema o antieuropees com a càstig al canvi de sistema econòmic financer a nivell mundial que estem vivint. Cal ser inteligents i no deixar-se enlluernar pels cants de sirena del Ruiz Mateos de torn, que els hi haurà.

Com en totes les societats riques, sempre hi ha elements que frivolitzen aquest guanys comuns que han costat la vida a milions d’europeus en conflictes bèl·lics en el passat i que senyalen a Europa com a font de tots els mals dels seus països. Que no us enganyen. Els discursos antieuropeus sovint amaguen actituds xenòfobes i aïllacionistes que oculten la por a perdre àmbits d’influència de determinats partits i persones.

Per això, en aquestes eleccions la millor opció és MES EUROPA, el lema dels socialistes catalans, que compartim un espai ideològic comú amb els socialistes espanyols i europeus. Una gran família que creu amb l’Europa de les llibertats i el progrés.