dilluns, de novembre 27, 2006

La Fira d'Amposta

Enguany celebrem la 46ena edició de la Fira d'Amposta, la Fira de referència del Montsià i el Delta.

Cal preguntar-se si en l'època de les noves tecnologies, on el ciberespai és el major aparador de productes real i imaginable de la història, aquestes activitats d'origen majoritàriament medieval continuen tenint sentit. Jo crec que sí, però amb matisos.

Les Fires que funcionen són les que han sabut adaptar-se als temps actuals, on els expositors s'especialitzen en les darreres novetats del seu sector i el públic acudeix atret per tot aquest ventall d'innovacions multisectorials. I tot plegat, sense oblidar el caràcter tradicional lúdic, especialment per als més petits..

Pel que fa a La Fira d'Amposta, com ja he reiterat en diverses ocasions, encara hi ha moltes possibilitats de millora que caldria explorar per fer el salt qualitatiu que sens dubte es podria assolir.

Tenim un potencial d'ubicació difícil de superar en tot el territori. L'eix del canal de la Ràpita sumat al Parc dels Xiribechs, i tractats com espais complementaris de les instal·lacions firals suposarien multiplicar la superfície d'exposició exterior. Per assolir aquest objectiu, caldria fer un tractament urbanístic d'aquests dos espais annexos d'acord a aquests objectius i hem de reconèixer que l'equip de govern no ho té com una prioritat. El Parc dels Xiribechs fa gaire bé tres legislatures que s'arrossega i encara està lluny de veure el final, i el conjunt del canal, com ja he denunciat mols cops, ha esdevingut un circuit de curses urbanes i un espai urbà marginal indigne de les seves potencialitats.

A més, a Fira Amposta li cal una identitat pròpia. Una marca que la diferencie de la resta de certàmens i que li permeti exposar una oferta que no es pugui trobar enlloc de les Terres de l'Ebre. Les possibilitats són àmplies i molt lligades als punts forts del teixit cultural, de serveis i comercial de la ciutat: música, medi natural, gastronomia, construcció, ... i no tenen perquè anar vinculades inevitablement a la Fira de desembre. Podrien constituir, com ja vaig anunciar l'any passat, un complement primaveral per rendabilitzar les actual instal·lacions que en l'actualitat només ofereixen una gran fira anual i petits certàmens de cavalls i vehicles d'ocasió.

dijous, de novembre 23, 2006

La perseverança i la serietat s'imposen

Feia temps que no escrivia. Les eleccions autonòmiques i l'agitada vida municipal ampostina no m'han donat gaires treves.
Per als que no esteu al corrent, us recomano que llegiu http://totxanaampostina.blogspot.com Per cert, felicitats per a qui ha tingut la genial idea de fer aquest recopilatori.
Personalment em sento com si entres en nou solstici professional i polític.
Hem estat capaços de reeditar un govern nacional d'entesa pel progrés. Una altra cosa no hagués estat compresa pels electors del meu partit, el PSC, ates que aquest cop ens havíem convertit en el partit frontissa, a l'igual que ho va ser ERC el 2003.
Independentment dels resultats del 1 N i dels pactes que en podien resultar, no vaig viure amb inquietud la campanya electoral ni les jornades posteriors d'incertesa. Aquests tres anys, en els que he tingut l'oportunitat de participar en el govern territorial a l'Ebre, han significat un avenç qualitatiu en la relació administració - administrat. S'han afrontat els problemes i les necessitats de la gent i les institucions de forma objectiva, sense distingir colors polítics. Hem creat un nou model de país en positiu, en oposició al model encorsetat i primitiu de l'administració que dona a aquells que es porten bé amb els qui governen. Hem fet pedagogia de país. Aquest model no té marxa endarrere, és un guany col·lectiu, especialment dels territoris rurals com l'Ebre.
Pel que fa a Amposta, tinc una sensació agredolça. Vaig tenir la mala sort d'estrenar-me políticament a l'oposició, sense cap tutor polític proper, i peleant amb el sector més fòssil i reaccionari de CiU de l'Ebre i possiblement de Catalunya. Sinó hagués estat per la meva vocació política (qui no la té és impossible que ho entengue) no hagués aguantat aquests tres anys i mig de pressió, amenaces de querelles, actituds prepotents i desafiants, negació de la salutació de gent anònima pel carrer i moments d'amenaces velades i insults. També d'algunes satisfaccions ho de reconèixer, poques però ... Simplement, atrevir-se a qüestionar l'acció de govern municipal era anatema. CiU a Amposta és alguna cosa més que un partit i Roig alguna cosa més que un alcalde.
El temps però ha acabat posant a cadascú al seu lloc i el desvetllament públic de la xarxa empresarial que pivota al voltant diversos càrrecs públics de l'ajuntament ha commocionat la ciutat i l'electorat convergent.
No me n'alegro, al contrari que molta gent propera que m'han vist patir aquests darrers anys. No m'agrada que el nom de la meua ciutat es vegi rebregat per la manca d'escrupols d'alguns dels seus dirigents. Però la veritat és que em sento alleujat política i personalment.