dijous, de novembre 23, 2006

La perseverança i la serietat s'imposen

Feia temps que no escrivia. Les eleccions autonòmiques i l'agitada vida municipal ampostina no m'han donat gaires treves.
Per als que no esteu al corrent, us recomano que llegiu http://totxanaampostina.blogspot.com Per cert, felicitats per a qui ha tingut la genial idea de fer aquest recopilatori.
Personalment em sento com si entres en nou solstici professional i polític.
Hem estat capaços de reeditar un govern nacional d'entesa pel progrés. Una altra cosa no hagués estat compresa pels electors del meu partit, el PSC, ates que aquest cop ens havíem convertit en el partit frontissa, a l'igual que ho va ser ERC el 2003.
Independentment dels resultats del 1 N i dels pactes que en podien resultar, no vaig viure amb inquietud la campanya electoral ni les jornades posteriors d'incertesa. Aquests tres anys, en els que he tingut l'oportunitat de participar en el govern territorial a l'Ebre, han significat un avenç qualitatiu en la relació administració - administrat. S'han afrontat els problemes i les necessitats de la gent i les institucions de forma objectiva, sense distingir colors polítics. Hem creat un nou model de país en positiu, en oposició al model encorsetat i primitiu de l'administració que dona a aquells que es porten bé amb els qui governen. Hem fet pedagogia de país. Aquest model no té marxa endarrere, és un guany col·lectiu, especialment dels territoris rurals com l'Ebre.
Pel que fa a Amposta, tinc una sensació agredolça. Vaig tenir la mala sort d'estrenar-me políticament a l'oposició, sense cap tutor polític proper, i peleant amb el sector més fòssil i reaccionari de CiU de l'Ebre i possiblement de Catalunya. Sinó hagués estat per la meva vocació política (qui no la té és impossible que ho entengue) no hagués aguantat aquests tres anys i mig de pressió, amenaces de querelles, actituds prepotents i desafiants, negació de la salutació de gent anònima pel carrer i moments d'amenaces velades i insults. També d'algunes satisfaccions ho de reconèixer, poques però ... Simplement, atrevir-se a qüestionar l'acció de govern municipal era anatema. CiU a Amposta és alguna cosa més que un partit i Roig alguna cosa més que un alcalde.
El temps però ha acabat posant a cadascú al seu lloc i el desvetllament públic de la xarxa empresarial que pivota al voltant diversos càrrecs públics de l'ajuntament ha commocionat la ciutat i l'electorat convergent.
No me n'alegro, al contrari que molta gent propera que m'han vist patir aquests darrers anys. No m'agrada que el nom de la meua ciutat es vegi rebregat per la manca d'escrupols d'alguns dels seus dirigents. Però la veritat és que em sento alleujat política i personalment.

4 comentaris:

El sapo roig ha dit...

Com et comprenc amic Espanya.

Anònim ha dit...

Al Perelló passa el mateix que Amposta però amb petit: l'alcalde té les principal empreses del poble és promotor urbanistic, constructor i te un important magatzem de menterials de construcció, totes les obres importants com l'hotel,urbanitzacions... es fan amb interesos intercreuats.
Com t'entenc amic Toni

Anònim ha dit...

la totxanaampostina aquesta és un instrument del PSC-PSOE d'Amposta? com ja ho va ser el Forum Amposta XXI a les passades eleccions municipals, amb els membres més destacats del qual van acabar sent els primers de la llista socialista a Amposta???

Anònim ha dit...

Així fa la política vostè??

Amb les acusacions i intents de relacionar empreses amb polítics no ha tingut en compte les repercusions en els treballadors d'Amposta i de fora que treballen en aquetes empreses. La seva política d'arrasar tot el que se li posa davant amb l'únic objectiu de fer mal polític a qui sigui, s'està posant en contra empreses, empresaris i treballadors. Així no es fa política. S'està posant en contra la majoria dels ciutadans d'Amposta, fins i tot els que voten el seu partit (que a vostè no el voten)