dimecres, de maig 31, 2006

Home o Natura, l'etern debat

Recordo que fa uns anys estava en el centre de debat al territori la gestió dels espais naturals i en concret el Delta de l'Ebre. Manifestacions de pagesos, entitats agràries i ajuntaments per una banda i d'ecologistes per una altre. Van ser moments de fortes tensions entre els dos col.lectius, molt personalitzades en les figures de Rafel Balada Director del Parc i l'Albert Martinez, el seu cap de Conservació.

El fons del debat, un clàssic, que ha de primar més en la gestió del territori les activitats humanes o els seus valors ambientals ? Sempre vaig pensar que aquest plantejament dual era un error i que havia de ser possible un model integrador i racional de les dues visions.

CiU va jugar fort en aquell moment fent una autèntica cacera de bruixes entre els que ells presumien de desafectes a les posicions oficials, entre ells jo mateix. La meua posició conciliadora entre els dos bàndols, em va costar en aquell moment l'enemistat d'alguns i la incomprensió de molts. D'aquella experiència en vaig treure una lliçó que encara avui dia tinc molt present: en moments de guerra oberta, o t'alinees en un cantó o apartat que prendràs mal. Malauradament, el debat racional i productiu només es pot donar quan el context ho permet.

El passat dissabte 27, vaig assistir a la cloenda del Congres Delta + 10, un esdeveniment que es repetia 10 anys desprès del primer que es va fer a Sant Carles de la Ràpita. Alguns, poquets, érem repetidors; qüestions d'edat ... El debat, el mateix de sempre, és la xarxa natura 2000 una oportunitat o una amenaça per als arrossers? hem d'usar l'aigua de l'Ebre per regar o hem prioritzar els usos ambientals del riu? és la implantació eòlica un objectiu que justifica els mitjans o no?

Sovint he tingut la sensació que alguns dels que defensen amb arguments ambientals avui certes posicions (als 90 la majoria d'ells no ho feien), en el fons no s'atreveixen a plantejar allò que realment els amoïna que és el reequilibri territorial. Embolcallen amb arguments políticament correctes les seves revindicacions estrictament de desenvolupament econòmic. A més, el debat ara va més enllà, atès que alguns partits fan bandera d'aquests temes que abans no s'incorporaven als idearis polítics, també una novetat d'aquesta dècada.

La gran diferència entre ara i abans és per mi, que avui dia pots discrepar de les posicions oficials i no cal tenir por a les represàlies i això al meu entendre és símptoma de normalitat democràtica, de més llibertat i de que sens dubte el país avança en la bona direcció.

divendres, de maig 19, 2006

Benvinguts al Clan

Participació record, la candidatura de Tortosa s'imposa a la d´Amposta, ... Són alguns dels titulars que hem tingut ocasió de llegir en motiu de les recents eleccions a la Cambra de Comerç.

Més enllà de quina serà la persona que acabarà presidint l'entitat, aquesta notícia de l'actualitat ebrenca em dona peu a parlar sobre el model de relació institucional i territorial que els dirigents polítics, socials, econòmics, sindicals, ...- del territori haurien/hauríem d'impulsar per trencar l'actual model, sovint basat en el tribalisme i la rivalitat estèril.

A ningú se li escapa que aquest ha estat el motor que ha alimentat l'elevada participació en el procés electoral de la Cambra de Comerç. Ho he viscut en el meu entorn. Visites insistents, trucades desesperades, ... Si no aneu a votar tornarà a guanyar Tortosa. Em consta que a Tortosa passava més o menys el mateix.

Malauradament aquest argument tan pobre i si se'm permet miserable funciona. A les dades de participació em remeto.

Jo no estic per aquest model. Hem de ser capaços de superar aquesta visió territorial tan elemental i assumir el concepte de ciutat-territori o de vegueria en xarxa. Una visió objectiva de com ha de funcionar un sistema de 3.000 km quadrats (10 % de Catalunya) i 170.000 habitants (2.5 %) no donen altra alternativa.

O comencem a crear complicitats entre ciutats, a treballar en xarxa, a cercar aliats per objectius estratègics, o no superarem aquest model primitiu i autodestructiu que ens aboca una vegada rera altra de forma irremissible a la frustració.

Malauradament una part important de la classe dirigent veterana alimenta aquest circuit pervers perquè dona vots i distreu el públic dels assumptes realment importants. Jo ho tinc clar, però hem de ser més, molts més ...

dilluns, de maig 15, 2006

Aturada temporal

Ja ho sabia que em costaria això del bloc ...

És una llàstima que finalment ERC hagi pres la decisió de votar no al nou Estatut.

El PSC i ERC tenim objectius polítics comuns que hauriem de recorrer plegats durant una bona part del nostre camí en els propers anys. Per una banda, tenim encara pendent la normalització democràtica del país despres de 23 anys d'un govern asfixiant de CiU i per l'altra l'avenç cap a més autogovern. Sens dubte el nou Estatut és un pas important cap aquest darrer objectiu. ERC, no pot obviar que el PSC-PSOE és l'únic partit amb qui pot avançar i compartir aquests objectius estratègics. Simplement, ara per ara, no hi ha alternativa.

Personalment, tot i que no em sentia còmode amb els estiravots d'alguns membres d'ERC, he treballat molt a gust amb la majoria de directors de serveis a les Terres de l'Ebre. Alguns d'ells em va donar suport quan CiU a Amposta em va amenaçar amb una querella quan vaig fer la denúncia de manca d'ètica urbanística de l'equip de govern (març 2004). Ara he estat jo qui els he donat ànims.

En política el que compta són els objectius polítics, però també ajuda molt el feeling personal. I sincerament, amb ERC, tenim molt més en comú de les dues coses que amb CiU.

dimecres, de maig 03, 2006

A Amposta, ara ja toca

El passat més de març, vaig estar designat per l'agrupació local del PSC com a candidat a l'Alcaldia d'Amposta i a principis d'abril feiem la presentació formal i publica de la candidatura en un sopar multitudinari amb la presència del 1er vice-secretari nacional del PSC Miquel Iceta. Crec que és oportú per tant, fer en aquests moments, una valoració de la feina feta i de línies mestres del nostre projecte per Amposta.

Durant aquests tres anys de Cap de l'Oposició a l'ajuntament, he liderat un grup municipal actiu que ha presentat prop de 70 mocions i gaire bé 200 preguntes als Plens, participant activament a les diferents comissions municipals i controlant l'acció de govern. Hem denunciat la política de desgast personal que se'ns ha fet quan hem defensat alguna altra opció contrària a la que propugna l'equip de govern. En democràcia, el respecte per les idees, i sobretot a les persones, és fonamental. Crec que aquest ha estat el fet diferencials més remarcable del nostre estil polític.
El nostre projecte per Amposta es basa entre tres grans eixos: urbanisme i qualitat de vida, participació ciutadana i millora dels recursos municipals. Sobre ells giraran totes les propostes que anirem desgranant de forma regular durant aquest any pre-electoral i sobre ells s'ha centrat també la nostra acció municipal des del 2003.

Pel que fa a l'urbanisme, tot i reconèixer que Amposta és una ciutat que ha crescut molt en els darrers anys, ho ha fet de forma desendreçada i això es nota en aspectes fonamentals que marquen la qualitat de vida d'una ciutat. Estem infradotats en espais verds i zones de lleure, especialment infantils, hi ha una evident indisciplina urbanística, s'ha d'actuar en la recuperació i rehabilitació de les zones antigues, encara queda molt a fer per resoldre la circulació viària, cal millorar aspectes d'estètica urbana bàsica, carrers, voreres o de convivència com els sorolls. L'ordenació urbanística crec que és l'assignatura pendent d'Amposta, a la que tampoc ajuda d'incomprensible allargament en l'aprovació del nou Pla General d'Ordenació Urbanística. Hi ha un relaxament evident i manca de dedicació en aquesta àrea per part de l'equip de govern.

Pel que fa a la participació ciutadana, entenem que això s'ha de produir a través de les associacions de veïns i fora bo que cada barri estés representat per una associació. Recentment s'ha aprovat la delimitació dels barris de la ciutat, després de la insistència de l'oposició, i s'ha creat una comissió de participació ciutadana. Al nostre criteri, això hauria de ser un pas previ a la creació d'una una futura Federació d'Associacions de Veïns que siguin els interlocutors naturals del poble davant l'Ajuntament, tot donant-los capacitat de co-decisió en les inversions a cada barri, la seguretat ciutadana i la gestió de la immigració. Creiem en la democràcia participativa i per tant no hi ha prou en anar a votar cada 4 anys.

Finalment un dels nostres objectius és millorar la gestió dels recursos muncipals. Actualment tenim un ajuntament endeutat en més del 100% de l'equivalent al seu pressupost, pràcticament al límit del que marca la Llei d'Hisendes municipals. Això fa que la capacitat d'inversió amb recursos propis sigui el 2006 només de 12 euros! Tota la resta, fins a 6 milions d?euros, es farà via crèdits, contribucions especials o transferències d'altres administracions. Caldria fixar-se com a objectiu el fet de reduir l'endeutament municipal en un 50%, amb una estratègia econòmica de reducció d'un 10% anual del dèficit municipal en els propers 5 anys per tal de recuperar la capacitat inversora.

Els socialistes estem als governs d'Espanya i Catalunya i en aquest aspecte intentem col·laborar en tots els àmbits positius per Amposta. Crec que això s'ha demostrat en temes com justícia, promoció industrial, sanitat, cultura, agricultura, infraestructures, seguretat, etc .. Tot i això, és evident que no és el mateix estar al govern que a l'oposició i per altra banda, seria una oportunitat històrica desaprofitada que Amposta no ha tingut mai, la possibilitat de crear aliances polítiques amb tots els nivells de l'Administració.

En definitiva volem transmetre que tenim idees pròpies per al futur d'Amposta i que som el relleu amb més garanties de cara als propers anys. El nostre missatge és el d'un equip de gent jove, professionals experimentats en diversos camps, que en alguns casos tenim responsabilitats rellevants a la Generalitat o a Madrid i que intentem fer una tasca honesta i rigorosa. No amaguem per tant l'ambició de governar la ciutat el 2007. L'alternança política és l'essència de la democràcia i després de 20 anys de govern d'un mateix color polític, sense desmerèixer l'acció realitzada, crec que a Amposta ara ja toca.