Trobar l'equilibri
Fa gaire bé tres mesos (16 de juny) que no actualitzo el meu bloc. Aquesta vegada no ha estat per mandra o perquè no tingues cap a cosa a dir. Necessitava un tall, distanciar-me de la frenètica activitat que he portat sense interrupció des de començaments del 2004, quan a més de portaveu del PSC a l’ajuntament vaig a accedir a la direcció de serveis del DAR a l’Ebre.
Vull agrair a la premsa el respecte que han tingut durant aquest estiu en no trucar-me molt, cosa que m’ha permès desconnectar gaire bé del tot. Em consta que ells són els més fidels seguidors del meu blog. Per respecte a ells, i més gent que se que esperem novetats, també avui el reprenc i em poso a la seva disposició per les necessitats informatives del territori.
Pel que fa a l’ajuntament ja han passat tres mesos de la seva constitució. Una primera impressió: res a veure l’equip de govern actual amb l’anterior, tant per a bé com a per mal. El nivell de solvència política ha baixat molts punts. Des de l’alcalde que té serioses dificultats per expressar-se en públic sense guió, fins alguns dels seus regidors que segur que donaran molt a parlar durant el present mandat. Els donarem un marge de confiança però, no gaire més temps ... Entre altres coses perquè no hem d’oblidar que l’alcalde cobra un sou de 4.275 euros al mes i 7 dels 8 regidors en cobren 2.500, a més de cinc càrrecs de confiança. Un total de 12 persones alliberades que han de demostrar que la seva dedicació reverteix en la millora de la qualitat dels serveis i equipaments de la nostra ciutat.
No obstant però, he de reconèixer que l’ambient polític a nivell personal i entre grups polítics ha millorat ostensiblement. A això, sens dubte ha contribuït la desaparició física de l'ajuntament (que no real) de personatges com Rius, Roig, Magí, o fins i tot Almuvede, per als quals l’activitat política era alguna cosa més que una ideologia. Espero que l’estil populista de Roig, doni pas a una normalització de la vida política local pel bé de la qualitat democràtica d’Amposta.
Pel que fa al territori, es nota que entrem en precampanya de les Generals. Caldrà veure quin tipus de missatge llença CiU, tant en clau nacional com ebrenca, tenint en compte que al meu criteri anem cap a la sociovergència a Madrid. Això evidentment tindrà repercussions a Catalunya a mitjà termini. La prudència que estan demostrant en molts temes és indicadora d’aquest context.
Per acabar, vull agrair a Luís, una persona que he conegut aquest estiu per haver-me ajudat a valorar més les coses importants de la meva vida personal. L’activitat política a un cert nivell és pràcticament incompatible amb una vida privada més o menys endreçada. Aquesta és una de les conclusions que he tret de tot allò que m’ha passat darrerament i un dels reptes que m’he marcat per al futur. Trobar l'equilibri sempre ha estat per per mi l'objectiu prioritari. Espero tenir la saviesa per assolir-lo.
Vull agrair a la premsa el respecte que han tingut durant aquest estiu en no trucar-me molt, cosa que m’ha permès desconnectar gaire bé del tot. Em consta que ells són els més fidels seguidors del meu blog. Per respecte a ells, i més gent que se que esperem novetats, també avui el reprenc i em poso a la seva disposició per les necessitats informatives del territori.
Pel que fa a l’ajuntament ja han passat tres mesos de la seva constitució. Una primera impressió: res a veure l’equip de govern actual amb l’anterior, tant per a bé com a per mal. El nivell de solvència política ha baixat molts punts. Des de l’alcalde que té serioses dificultats per expressar-se en públic sense guió, fins alguns dels seus regidors que segur que donaran molt a parlar durant el present mandat. Els donarem un marge de confiança però, no gaire més temps ... Entre altres coses perquè no hem d’oblidar que l’alcalde cobra un sou de 4.275 euros al mes i 7 dels 8 regidors en cobren 2.500, a més de cinc càrrecs de confiança. Un total de 12 persones alliberades que han de demostrar que la seva dedicació reverteix en la millora de la qualitat dels serveis i equipaments de la nostra ciutat.
No obstant però, he de reconèixer que l’ambient polític a nivell personal i entre grups polítics ha millorat ostensiblement. A això, sens dubte ha contribuït la desaparició física de l'ajuntament (que no real) de personatges com Rius, Roig, Magí, o fins i tot Almuvede, per als quals l’activitat política era alguna cosa més que una ideologia. Espero que l’estil populista de Roig, doni pas a una normalització de la vida política local pel bé de la qualitat democràtica d’Amposta.
Pel que fa al territori, es nota que entrem en precampanya de les Generals. Caldrà veure quin tipus de missatge llença CiU, tant en clau nacional com ebrenca, tenint en compte que al meu criteri anem cap a la sociovergència a Madrid. Això evidentment tindrà repercussions a Catalunya a mitjà termini. La prudència que estan demostrant en molts temes és indicadora d’aquest context.
Per acabar, vull agrair a Luís, una persona que he conegut aquest estiu per haver-me ajudat a valorar més les coses importants de la meva vida personal. L’activitat política a un cert nivell és pràcticament incompatible amb una vida privada més o menys endreçada. Aquesta és una de les conclusions que he tret de tot allò que m’ha passat darrerament i un dels reptes que m’he marcat per al futur. Trobar l'equilibri sempre ha estat per per mi l'objectiu prioritari. Espero tenir la saviesa per assolir-lo.
2 comentaris:
Conseguir el equilibro es muy dificil, pero no dudes que lo mas complicado es dar el primer paso hacia ese objetivo. Enhorabuena por ello. Sort i felicitat. Luis
Seria tot un detall que el tal sr Luis es donés a conèixer. Estem tots molt intrigats per la seva identitat.
Publica un comentari a l'entrada