Les Oliveres monumentals
Recordo que vaig prendre possessió com a director dels Serveis Territorials del DAR el 9 de febrer del 2004 a les 9 h a Tortosa i a les 10 h ja estava a Ulldecona a la finca de l'Arion de la família Porta, visitant el conjunt d'oliveres monumentals més important que tenim a les Terres de l’Ebre.
Fruit d'aquesta visita i del compromís del propi conseller d'aleshores, Antoni Siurana, al cap de tres mesos encarregàvem al Consorci de Serveis Agroambientals de les comarques del Baix Ebre i Montsià (CODE) un inventari d'aquest patrimoni singular del nostre territori. Un any i mig desprès, la tardor del 2005, el CODE ens lliurava el catàleg encarregat. En mig, un intens treball de recerca en el que van col·laborar pagesos, tècnics municipals i d'oficines comarcals ... fins i tot el col·legi d'arquitectes, rastrejant entre els centenars de milers d'oliveres distribuïdes dintre les 60.000 hectàrees de conreu existent a les quatre comarques de l'Ebre.
El resultat, 130 finques del territori (867 hectàrees), distribuïdes entre 44 dels 52 municipis l'Ebre, tenien oliveres que es podien considerar monumentals. D’aquestes, n'hi havia 37 que tenien conjunts d'oliveres monumentals (és dir més d’una) i al voltant d'un miler d'exemplars susceptibles de ser protegits.
Aprofitant la redacció de la nova Llei d’Ordenació del sòl agrari que el DAR estava promovent, s'incorporà en una de les Disposicions Adicionals de la Llei un text de protecció, conservació i foment de l'ús sostenible de les oliveres monumentals. Aquest text proposava declarar protegides, sense necessitat de resolució singularitzada, tots els exemplars de l'espècie ”Olea europea“ o conjunt arbrat d'aquests exemplars existents a Catalunya, que igualin o superin 3 metres de perímetre de tronc, en varietats empeltre, sevillenca i morrut i 4 metres en varietats farga i borda, mesurat a una alçada de 1.30 metres del terra.
Les eleccions anticipades, van fer decaure la llei just quan anava a iniciar el tràmit parlamentari l'estiu del 2006. Ara ha tornat a començar el procediment corresponent. El DAR no descarta tampoc, que els propietaris afectats per la protecció es puguin acollir als beneficis del Contractes Globals d'Explotació, que ha de regir la relació administració – professional agrari (ATP) en el futur, i que permetria un ajut als propietaris d'aquests arbres per la seva gestió i conservació. Igualment es contempla la creació d'un òrgan de dinamització d'aquest conjunt patrimonial amb representació dels Departaments de la Generalitat competents en matèria de medi ambient i del paisatge, les administracions locals, les entitats agràries i els propietaris afectats.
Sé que han passat tres anys des del compromís inicial, però ja estem en la recta final. Per sort, la gran majoria de comerç d’oliveres existent en l’actualitat són d'exemplars que no entrarien dintre els perímetres mínims establers per ser considerats arbres monumentals.
El que tampoc podem, ni volem, és impedir el comerç de totes les oliveres pel fet que tinguin més de 200 anys d'antiguetat. Això afectaria la pràctica totalitat de finques d'oliveres de l’Ebre i a més interferíem en les legítimes expectatives econòmiques dels propietaris. Com en tot, cal trobar un equilibri entre conservació i desenvolupament raonable.
Fruit d'aquesta visita i del compromís del propi conseller d'aleshores, Antoni Siurana, al cap de tres mesos encarregàvem al Consorci de Serveis Agroambientals de les comarques del Baix Ebre i Montsià (CODE) un inventari d'aquest patrimoni singular del nostre territori. Un any i mig desprès, la tardor del 2005, el CODE ens lliurava el catàleg encarregat. En mig, un intens treball de recerca en el que van col·laborar pagesos, tècnics municipals i d'oficines comarcals ... fins i tot el col·legi d'arquitectes, rastrejant entre els centenars de milers d'oliveres distribuïdes dintre les 60.000 hectàrees de conreu existent a les quatre comarques de l'Ebre.
El resultat, 130 finques del territori (867 hectàrees), distribuïdes entre 44 dels 52 municipis l'Ebre, tenien oliveres que es podien considerar monumentals. D’aquestes, n'hi havia 37 que tenien conjunts d'oliveres monumentals (és dir més d’una) i al voltant d'un miler d'exemplars susceptibles de ser protegits.
Aprofitant la redacció de la nova Llei d’Ordenació del sòl agrari que el DAR estava promovent, s'incorporà en una de les Disposicions Adicionals de la Llei un text de protecció, conservació i foment de l'ús sostenible de les oliveres monumentals. Aquest text proposava declarar protegides, sense necessitat de resolució singularitzada, tots els exemplars de l'espècie ”Olea europea“ o conjunt arbrat d'aquests exemplars existents a Catalunya, que igualin o superin 3 metres de perímetre de tronc, en varietats empeltre, sevillenca i morrut i 4 metres en varietats farga i borda, mesurat a una alçada de 1.30 metres del terra.
Les eleccions anticipades, van fer decaure la llei just quan anava a iniciar el tràmit parlamentari l'estiu del 2006. Ara ha tornat a començar el procediment corresponent. El DAR no descarta tampoc, que els propietaris afectats per la protecció es puguin acollir als beneficis del Contractes Globals d'Explotació, que ha de regir la relació administració – professional agrari (ATP) en el futur, i que permetria un ajut als propietaris d'aquests arbres per la seva gestió i conservació. Igualment es contempla la creació d'un òrgan de dinamització d'aquest conjunt patrimonial amb representació dels Departaments de la Generalitat competents en matèria de medi ambient i del paisatge, les administracions locals, les entitats agràries i els propietaris afectats.
Sé que han passat tres anys des del compromís inicial, però ja estem en la recta final. Per sort, la gran majoria de comerç d’oliveres existent en l’actualitat són d'exemplars que no entrarien dintre els perímetres mínims establers per ser considerats arbres monumentals.
El que tampoc podem, ni volem, és impedir el comerç de totes les oliveres pel fet que tinguin més de 200 anys d'antiguetat. Això afectaria la pràctica totalitat de finques d'oliveres de l’Ebre i a més interferíem en les legítimes expectatives econòmiques dels propietaris. Com en tot, cal trobar un equilibri entre conservació i desenvolupament raonable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada