Degoteig de bones notícies

Continuo pensant que allò que majoritàriament fa sortir la gent al carrer és el sentiment de marginació i d’oblit històric de les nostres comarques respecte el conjunt del país. Per això no tenim altra alternativa que continuar amb el nostre treball soterrat, sense fer soroll, però que de forma incansable està traient poc a poc les Terres de l’Ebre del dèficit històric d’infraestructures amb el que ens el vam trobar desprès de 23 anys de governs convergents. Així finalitzava la reflexió que vaig penjar el juny passat al meu blog, Tots hem après alguna cosa aquesta plujosa primavera, desprès de donar per tancada la crisi de l’aigua.

La darrera setmana s’han produït diverses notícies que demostren, que poc a poc, les nostres aspiracions col•lectives com a territori es van materialitzant i de forma gradual es va capgirant la percepció local de territori pobre i marginat.

En primer lloc l’estudi del prestigiós economista canareu, Germà Bel, que trenca un munt de tòpics sobre la suposada pobresa i manca d’industrialització del nostre territori. La realitat és que tenim una de les agroindustries més potents de Catalunya, que juntament amb l’important sector del moble, per darrera, i la indústria energètica, ens situen en millor posició respecte el conjunt del país per afrontar la crisi generalitzada que estem vivint.

D’altra banda, en el darrer Consell de Govern, es va aprovar la partida de 15 milions d’euros que han finançar el nou edifici que s’ha de construir per acollir el conjunt d’ensenyaments universitaris a Tortosa. Igualment important, per estratègica, era la notícia sobre la implantació el proper curs al Campus de l’Ebre de la URV, de l'ensenyament de Mestre en Educació Primària. Poc a poc, es consoliden els estudis universitaris al nostre territori.

Finament, una altra notícia que pot semblar menor, però de gran transcendència per consolidar el nostre propi model de desenvolupament turístic: la redacció per part del Govern d’un pla estratègic per al foment de la bicicleta i de delimitació d’una xarxa territorial de carrils bici. Sens dubte, si a Catalunya hi ha algun territori privilegiat per al turisme d’aquest tipus, justament és l’Ebre.

Sens dubte encara estem lluny de les nostres aspiracions col.lectives: la Vegueria, les millores ferroviaries, els desdoblaments de l'eix de l'Ebre i de la N 340, ... Però que ningú duigui que no progressem adequadament. I al nostre estil, sense fer soroll, sense sectarismes i escoltant les necessitats reals de la gent.