dimarts, de setembre 08, 2009

El nostre camp te futur

Dissabte passat una manifestació de pagesos a Tortosa reivindicava, entre d’altres, preus justos i dignes per al sector agrari. Aquesta lògica demanda que tots compartim, malauradament no és de fàcil aplicació ni molt menys de immediata solució.

El sistema econòmic en el que ens movem encara avui, malgrat algú no ho vulgui veure, es regeix per la llei de l’oferta i la demanda o del lliure mercat. Aquesta realitat imposa unes regles del joc que dona molt poc marge de maniobra a les Administracions pel que fa la regulació dels preus dels productes. Els mecanismes de correcció passen per tant per l’elaboració de normatives indirectes que pretenen que els aliments que arriben a les nostres cases siguin de bona qualitat, segurs i que hagin estat produïts en condicions de sostenibilitat tant des del punt de vista ambiental com laboral.

En aquest context, i fruit d’un constant diàleg amb el sector, des del DAR s’han engegat diverses iniciatives de les que voldria ressaltar-ne dos. La creació de l’observatori de preus, que implica tot els esglaons de la cadena alimentària, producció, distribució i comercialització, per tal de fer visible al conjunt dels agents que operen, els salts no justificats de preu i prendre les mesures correctores pertinents. L’altra és la campanya institucional anual de promoció de productes amb DOP I IGP (Denominacions d’origen i Indicacions geogràfiques protegides). Mai cap govern de Catalunya havia invertit tants recursos a promocionar els productes catalans tant a l’exterior com a casa nostra.

Més enllà d’aquesta problemàtica conjuntural de preus d’alguns sectors que afecta no només els pagesos de l’Ebre, sinó els de bona part de Catalunya, Espanya i la Unió Europa, i reconeixent que la situació és complicada per molts professionals, voldria aprofitar per llençar un missatge d’optimisme en base a les bones perspectives que tenen els sectors primaris de les nostres comarques. No filosofaré només posaré una evidència. En els darrers Plans de Reconversió Varietal que el DAR ha posat a disposició dels sectors dels cítrics, la vinya i la fruita dolça, prop de 600 pagesos que representen al voltant de 2000 Ha de conreus s’han acollit voluntàriament amb l’objectiu de modernitzar i posar al dia les seves explotacions. El DAR subvenciona com a molt el 50 % d’aquesta important despesa. L’altre 50 % l’ha de posar el pagès de la seva butxaca. Per mi aquesta és la proba del nou. Qui no veu futur no arrisca els seus diners.

Que està passant aleshores ? Que estem assistint a un progressiu i inexorable canvi de model agrari al nostre territori. El pagès a temps parcial o de cap de setmana que mantenia la finca que havia heretat dels seus ancestres està donant pas a un pagès – empresari que cada vegada porta més superfície de terra i està altament mecanitzat. El resultat és que cada cop tenim menys pagesos però en paral·lel no perdem superfície agrària útil (SAU), al contrari, n’estem guanyant poc a poc en aquest procés.

El Govern sap que un dels pilars econòmics que ha de continuar projectant cap el futur les Terres de l’Ebre són els sectors primaris i a la vegada l’important mon rural i el teixit agroindutrial que sostenen. Les apostes pel regadius de suport en el conjunt de les 4 comarques amb més de 500 milions d’euros d’inversió o el fet que siguem l´única regió de Catalunya beneficada en la seva totalitat pels programes Leader i que poden generar projectes per valor de més de 50 milions d’euros fins el 2013 en matèria de diversificació econòmica són per mi l’altra prova del nou

2 comentaris:

Mario ha dit...

Potser algú s'hauria de preguntar perquè un tebi ecologista com jo sigue el primer en respondre.
Tinc un pagès a la família, només pagès, que ja és rar. I si no fos per la mica de ramaderia, no viuria. La terra dona, l'especulació i els cultius industrials ho arrabassen tot com sempre, i com els polítics no feu los deures que calen, no los que els li calen als especuladors, malament rai.
Com financeu a fons perdut els nous regadius, mafia al canto.
Sembleu passerells o que esteu al marro.
La Generalitat és de lo més penós que es pugues imaginar agrícolament. Lleida mana, i, amb ella, els nou regadius, il.legals a l'UE, amb el remei dels transvasaments del Segre a Barcelona. (Rialb)
És patètic.
Ho sento Toni, així ho veig.
No se com t'han embolicat, però t'han fotut ben al mig.
500 milions. Ja. Sense saber ni els regants, ni les superfícies reals a regar ni plans de regadiu, com al X-S.
Amb el teu permís, No als nous regadius especulatius! Ni aquí, ni a Lleida, ni a l'Aragó. Cabal ambiental primer. O Agricultura no dona suport al Parlament?

Antoni Espanya ha dit...

Mario,

respecto la teva opinió, però espero que tu com a mínim respectis la meva.

Saps quina ha estat la meva trajectoria professional i no em sento en absolut ni embolicat, ni enredat ... ans tot el contrari.

Per mi és un error que el moviment ambientalista tingue en el seu punt de mira els regs de suport (de suport, no els transformació). No hi ha millor servei que puguem fer al territori que estabilitzar les produccions dels notres conreus tradicionals per evitar l'abandonament del camp, donar instruments de competitivitat als pagesos i de retruc manteneir tot el nostre valuòs patrimoni agroculutral (camins, masos, oliveres, construccions de pedra en sec ...)