Qui diu que estem condemnats a l’enfrontament ?

El passat dia 25, durant el Ple ordinari del mes de gener, l’equip de Govern a l’ajuntament d’Amposta presentava una moció reclamant la cocapitalitat de la futura Vegueria de les Terres de l’Ebre, en clau de cooperació i no d’enfrontament.

Per primera vegada, els convergents ampostins es desmarcaven del discurs populista i aïllacionista de l’anterior alcalde, que durant anys va estar alimentant la confrontació directa amb Tortosa reclamant la capitalitat, en una actitud clarament provocadora i atiant els més baixos instints d’una part del seu electorat.

El nostre vot favorable, també per primera vegada, responia al fet que la moció en cap moment qüestiona Tortosa com a seu institucional de la Delegació del Govern de la Generalitat i del futur Consell de Vegueria, sinó que reclama un paper per la segona ciutat de l’Ebre quan a la prestació dels futurs serveis que des d’aquestes dos Administracions s’han de prestar al conjunt del territori. Des del PSC, vam anar més enllà i també vam reclamar un paper per la resta de capitals de comarca i fins i tot per les ciutats més grans o amb especificitats econòmiques molt concretes. És tracta de construir entre totes les ciutats de l’Ebre un model de cooperació en xarxa que potencie les capacitats individuals i a la vegada les sinergies col•lectives. És un model que de fet ja està funcionant amb la descentralització de diversos serveis de la Generalitat a Amposta i a Mora i que caldria ampliar en futur a altres ciutats i també pel que fa als serveis que presta la Diputació.

L’Ebre no ha de reproduir els debats estèrils que estan protagonitzant ciutats d’altres possibles Vegueries pel tema de la capitalitat. Els líders polítics estan o hauríem d’estar per resoldre problemes, no per crear-ne mes. Això és encara més cert en un moment de greus dificultats econòmiques per moltes famílies i en el que aquestes baralles no interessen de fet ningú, mes enllà de la classe política o periodística. Discussions d’aquest tipus acaben tenint un efecte bumerang i engrandeixen encara més la distància entre la gent i els seus representants.

Cal posar l’èmfasi en el que representa recuperar desprès de més de 200 anys la nostra pròpia organització territorial pel que fa a la proximitat dels serveis que la Vegueria ha de prestar a tots/es els ebrencs/ques i pel guany que tindrem en l’optimització de recursos i augment de l’eficàcia de la maquinària administrativa. Això és el que importa, més i millors serveis i més propers als ciutadans.

Per assolir aquest important objectiu cal que cooperem, cal que abandonem els discursos partidistes i localistes i que tinguem la generositat que el moment històric reclama en ares del consens. Ciutats i partits, ciutadans i representants units a favor de la recuperació del Vegueria de l’Ebre i en contra de l’enfrontament estèril.