Els pressupostos del 2011, una oportunitat perduda per a Amposta

El pressupost del 2011 de la ciutat d’Amposta va ser aprovat en solitari per l’equip de govern de CiU, l’abstenció d’ERC i el vot en contra del PSC. El portaveu socialista va al•legar que en el context de crisi actual, no son els pressupostos que la ciutat necessita per contribuir a la dinamització de l’economia local i tampoc són un exemple d’austeritat ni d’estalvi de recursos municipals.

Amb aquest titular es pot resumir la posició del nostre grup polític en el passat Ple del dia 30 de desembre sobre pressupostos municipals . Uns pressupostos que per primera vegada en la seva història recent patien un decreixement de un 20. 84 %, en passar de 26,7 milions d’eur el 2010 als 21,2 el 2011. Aquesta quantiosa disminució es atribuïble principalment a la baixada dels ingressos lligats a la construcció un any més i a la manca d’interès de l’equip de govern en finançar inversions amb quotes d’urbanització com han vingut fent en els darrers anys. Sorprenentment, tot i la baixada dels ingressos, les despeses augmenten en mig milió d’euros fins assolir la xifra de 17,3 milions d’euros (16,8 milions d’euros el 2010).

En aquest context de restriccions enteníem que l’ajuntament havia de donar exemple d’austeritat i eficiència en els recursos municipals, com totes les economies familiars es veuen obligades a fer en aquests moments, i presentaria unes despeses corrents inferiors al 2010. Malauradament no va ser així. La major despesa municipal continua sent la de personal, 230 persones entre personal funcionari i laboral, que ascendeix a 9,3 milions d’euros (44 % del total de la despesa). Creiem que hi ha molta capacitat d’estalvi en aquestes gran bossa de despesa, optimitzant per una banda els recursos humans a través d’una gerència, com tenen la majoria d’ajuntaments de dimensions mitjanes, i reduint les contractacions d’urgència, que acaben sent contractacions “a dit” i els càrrecs de confiança. Cal dotar de més transparència la contractació de personal.

Per altra banda, també caldria agrupar totes les compres sota un únic responsable o central i auditar certes despeses sumptuàries i innecessàries. Hi ha diversos serveis municipals, a més que estan generant dèficit i que caldria revisar i esmenar. Per donar només 4 dades, ens gastem 1.000.000 euros anuals en manteniment i conservació d’edificis i instal•lacions municipals, 680.000 en despesa elèctrica, 150.000 en calefaccions i combustibles, 110.000 en telèfon, 109.000 en lloguers d’edificis, 73.000 en assegurances diverses, 64.000 en material d’oficina, 60.000 en reparació de vehicles i així podria seguir fins a 6,5 milions d’euros que és al que ascendeix aquest capítol, un 31 % del total de la despesa.

A més, tot i generar 1,8 milions d’euros d’estalvi brut (la diferència entre ingressos i despeses corrents), ens veiem obligats a destinar el 100 % d’aquests diners a amortitzacions financeres. En aquests moments tenim un deute viu de 16,4 milions d’euros o l’equivalent al 78,4 % del pressupost, que ens obligarà a més a destinar 550.000 euros extres en concepte d’interessos, i que deixarà lligat pel que fa a nous crèdits, el proper consistori que sortirà de les properes eleccions municipals del mes de maig.

Quant a les inversions per al 2011 són de només 5,2 milions d’euros, un 65 % menys que el 2010 i per tant l’impacte que aquesta injecció econòmica tindrà en el conjunt d’empreses locals, una de les aportacions que hauria de fer la primera entitat publica municipal en aquests moments de crisi i poca activitat, serà molt menor respecte altres anys.

Però a més d’aquestes crítiques de tipus econòmic, caldria afegir-ne algunes altres de tipus polític i social. No hi ha contemplat cap pla de suport, ni de promoció, cap al comerç interior, el turisme o la indústria municipal. Les úniques tres activitats que podrien generar una mica de moviment econòmica a la ciutat en les circumstàncies actuals. Al contrari, tenim el centre de la ciutat “aixecat” per obres d’urbanització de diversos carrers, que han distorsionat la campanya de Nadal de molts comerços per haver-los impedit l’accessibilitat. És d’una manca de sensibilitat i previsió imperdonable.

Només es destinen 116.000 euros d’euros a millora de carrers i espais públics, la gran assignatura pendent d’Amposta, junt amb la manca d’aparcament gratuït i la millora de circulació. Hem dit moltes vegades, que l’IBI urbà (pop de 6 milions d’euros), s’hauria de destinar majoritàriament a restaurar i millorar l’aspecte de la ciutat: carrers, places, voreres, enllumenat, zones verdes, senyalitzacions, ..., que per això el paguem i és l’objecte principal d’aquest impost.

Finalment, igual que l’any passat, en un any complicat per moltes entitats culturals i esportives, que han vist reduïdes les aportacions per manca d’espònsors i d’impagament de moltes quotes de socis a causa de l’estat de les economies familiars, vam sol•licitar que s’incrementés en un 30 % les aportacions al conjunt de les entitats conveniades amb l’ajuntament. Estem parlant de uns 150.000 euros extres, respecte a un pressupost de 21.2 milions d’euros. De que ens servirà tenir un Centre de Tecnificació, un centre universitari d’INEF o les millors Bandes de música de Catalunya, si la cantera que ha de nodrir aquests centres esta disminuïda per manca d’entrades de nous xiquets i xiquetes ?