Autovia de l'Aragó i col.lapse circulatori

Ahir dilluns, es va fer el Ple ordinari del mes de febrer. Sorprenia la poca assistència de públic, ben just 10 persones i només un periodista. El vent fred de Dalt no invitaba gaire a sortir de casa. Vam enllestir en 45 minuts un ordre del dia de 13 punts, preguntes incloses. Es nota que l'equip de govern està en hores baixes i defuig la confrontació. És lògic, desprès del seguit de marrons que se li estan acumulant els darrers mesos (trama immobiliària, denuncies ciutadanes a Fiscalia, forat de l'escorxador, ...).

La sorpresa de la nit saltà però, en la moció que va presentar el nostre grup, la mateixa que s'havia presentat als Consells Comarcals i en altres ajuntaments del territori i on havia estat aprovada en la majoria d'institucions per unanímitat. En ella es demanava que es dones suport al traçat de la futura Autovia de l'Aragó (A 68) que ha de connectar Saragossa, via Alcanyís, fins el mediterrani. La connexió proposada era per Gandesa i Pinell de Brai fins enllaçar amb l'eix de l'Ebre i el port dels Alfacs (passant per Amposta evidentment). CiU hi votà en contra al.legant que l'autovia de l'interior (la que vé de València) ha retardat les inversions de l'Estat en la millora de la N-340 i que el que s'ha de prioritzar és el desdoblament de l'eix de l'Ebre. ERC s'hi va abstenir repetint el segon mateix argument de CiU. (Jo em pregunto que tenen a veure els naps i les cols)

Ens vam quedar tots de pasta de moniato. CiU d'Amposta, tornava a desmarcar-se de la disciplina de vot de la seva formació de l'Ebre per enèsima vegada (cítrics, capitalitat, ...). La raó és obvia, en aquest agònic i llarg final de cicle polític, és incapaç de votar cap iniciativa política que vingui del nostre grup per raonable que aquesta sigue. ERC, tornava a donar un missatge inquietant de complicitat amb Roig i Ferré.

Si vulgues podria fer demagògia fàcil dient que CiU va votar en contra de que la futura Autovia de Saragossa al Mediterrani passe per Amposta. Ells ho farien sense tremolar i amb entusiasme. No ho faré. Em provoca tristesa aquesta sublimació de la incapacitat política en accions contràries als interessos de la nostra ciutat.

El que no és demagògia però, és que avui 27 de febrer, 5 de les 7 sortides o entrades d'Amposta estan bloquejades: pont penjant per l'arranjament del pont, la Carroba per la urbanització del carrer del Grao, Avinguda de la Ràpita per la urbanització d'un tram de la via, camí de Comes (eix de l'Ebre) per obres a l'avinguda Aragonesa i camí de Toses (eix de l'Ebre) per obres del sector urbà del cementiri. Només es pot entrar i sortir per l'avinguda Santa Bàrbara i pels bucles del pont de la N-340. I el caos circulatori interior com sempre per la indisciplina de les obres.

I la ciutadania més cremada que la pipa d'un indi i amb raó ...

Cal oferir alternatives als joves

Com diu el títol de l'article a Amposta cal oferir alternatives als joves. Fruit d'aquests 4 anys a l'ajuntament i veient les mancances de serveis per la gent jove de la ciutat, hem dissenyat un paquet d'accions a impulsar des de la corporació municipal. Són proposts pensades bàsicament a donar resposta a les seves necessitats i que al nostre criteri serien un revulsiu important per la seva dinamització.

1. Creació d'un Casal de la Joventut a l’Escorxador

Molts joves entre 14 i 18 anys, a causa de la seva minoria d'edat i per la manca d'alternatives d'oci a la nostra ciutat, es veuen obligats a deambular els caps de setmana sense opcions. Els clubs juvenils, tot i que en alguns casos poden suplir aquest vuit, no són una alternativa.

Proposem la reconversió de l'antic Escorxador en un centre de dinamització juvenil. Es tractaria de centralitzar en únic espai tot els serveis d'oci i assessorament públics d’Amposta per als joves. La seva gestió es faria des del Consell Municipal de la Joventut en col·laboració amb l'àrea municipal corresponent, que s'encarregaria de la programació i coordinació de les activitats de joves i per a joves.

És en aquest espai on els nostres joves podrien trobar solució a moltes de les demandes d'oci i formació alternativa: actuacions musicals, assaigs de grups, fòrums, xerrades informatives, cursos, accés gratuït a internet, o simplement un lloc de trobada alternatiu.

Podria actuar a la vegada punt d'assessorament per les seves necessitats, ubicant-hi el punt d'informació juvenil, i complementant-se amb algun servei d'assessorament laboral (joves emprenedors, borsa de treball, ...).

2. Facilitar l'accés a l'habitatge per als joves

L'altra gran necessitat dels nostres joves amb edat d'emancipar-se és l'accés a l'habitatge. Els joves han de poder escollir el seu futur sense la incertesa provocada per la inseguretat laboral o per la manca d'una vivenda digna.

Des de l’ajuntament es poden impulsar accions per facilitar l'accés als joves a un habitatge digne i l'abast de les seves possibilitats, mitjançant la cessió de sol públic municipal perquè els promotors construeixin segons uns criteris fixats per assolir aquests objectius

Pretenem impulsar un parc d'habitatges de lloguer rotatori per una banda i per l'altra la construcció de més habitatges protegit, digne i de qualitat, en col·laboració amb la Generalitat. Pretenem arribar a gestionar una borsa de 150 habitatges d'aquestes característiques durant la primera legislatura i anar-la incrementant en funció de les necessitats.


3. Promoció de polítiques d’ocupació juvenil

Hem de reconèixer la baixa taxa d'atur a la nostra ciutat, que a la vegada és compartida pel conjunt de pobles i ciutats del nostre territori. No obstant, hi ha molts joves que tot i que estan treballant somnien en muntar la seva pròpia empresa. El mateix passa amb joves que es troben estudiant fora d'Amposta i que els agradaria establir-se professionalment a la seva ciutat.

Tot i que bona part de les polítiques laborals depenen de la Generalitat, des de l'Ajuntament es poden incentivar accions en aquest sentit. En proposem establir un punt d'assessorament per joves emprenedors, ajudant-los en la realització dels estudis de viabilitat o amb les mesures fiscals que des de l'ajuntament es puguin prendre o facilitant-los l'adquisició de terrenys o locals.

4. Consolidació d'una programació anual d'activitats juvenils

Amposta compta a diverses entitats que organitzen puntualment activitats per als joves. Cal potenciar-les i donar-los més recursos, per tal que en col·laboració amb l'ajuntament consolidem una programació anual d'activitats. Les possibilitats són molts grans i algunes ja han començat: festes majors i revetlles alternatives (Carnestoltes, Sant Joan, Casatanyada, Cap d'Any, ..), programa de sortides i excursions, trobades informàtiques, concerts mensuals, trobades interculturals, ...

Seria oportú promoure una Fira de la Joventut on es pugui trobar informació i darreres novetats sobre tot allò que els afecta i els interessa: estudis universitaris, viatges, esports, música, moda, informàtica, joves emprenedors, …


5. Consolidar una oferta anual d'activitats infantil

Des de fa molts anys es celebra el Saló de la Infància i la Joventut de Setmana Santa, que enguany s'ha complementat amb un certamen nadalenc. Igualment, a través de la Xarxa Teatre i una entitat de la ciutat, fa molts anys que s'organitzen espectacles infantils. La Biblioteca, també organitza de forma regular actes infantils.

Respectant el funcionament de cada entitat, cal potenciar totes aquestes iniciatives, dotant-les dels recursos necessaris per garantir una oferta regular i de qualitat d'0activitats infantils al llarg de l'any.

També ens comprometem a incrementar, en un mínim de 4 noves zones d'oci infantil la ciutat. Amposta està clarament infradotada en aquest sentit. Les poques que hi ha tenen overbooking especialment a la sortida dels col·legis.

Les Oliveres monumentals

Recordo que vaig prendre possessió com a director dels Serveis Territorials del DAR el 9 de febrer del 2004 a les 9 h a Tortosa i a les 10 h ja estava a Ulldecona a la finca de l'Arion de la família Porta, visitant el conjunt d'oliveres monumentals més important que tenim a les Terres de l’Ebre.

Fruit d'aquesta visita i del compromís del propi conseller d'aleshores, Antoni Siurana, al cap de tres mesos encarregàvem al Consorci de Serveis Agroambientals de les comarques del Baix Ebre i Montsià (CODE) un inventari d'aquest patrimoni singular del nostre territori. Un any i mig desprès, la tardor del 2005, el CODE ens lliurava el catàleg encarregat. En mig, un intens treball de recerca en el que van col·laborar pagesos, tècnics municipals i d'oficines comarcals ... fins i tot el col·legi d'arquitectes, rastrejant entre els centenars de milers d'oliveres distribuïdes dintre les 60.000 hectàrees de conreu existent a les quatre comarques de l'Ebre.

El resultat, 130 finques del territori (867 hectàrees), distribuïdes entre 44 dels 52 municipis l'Ebre, tenien oliveres que es podien considerar monumentals. D’aquestes, n'hi havia 37 que tenien conjunts d'oliveres monumentals (és dir més d’una) i al voltant d'un miler d'exemplars susceptibles de ser protegits.

Aprofitant la redacció de la nova Llei d’Ordenació del sòl agrari que el DAR estava promovent, s'incorporà en una de les Disposicions Adicionals de la Llei un text de protecció, conservació i foment de l'ús sostenible de les oliveres monumentals. Aquest text proposava declarar protegides, sense necessitat de resolució singularitzada, tots els exemplars de l'espècie ”Olea europea“ o conjunt arbrat d'aquests exemplars existents a Catalunya, que igualin o superin 3 metres de perímetre de tronc, en varietats empeltre, sevillenca i morrut i 4 metres en varietats farga i borda, mesurat a una alçada de 1.30 metres del terra.

Les eleccions anticipades, van fer decaure la llei just quan anava a iniciar el tràmit parlamentari l'estiu del 2006. Ara ha tornat a començar el procediment corresponent. El DAR no descarta tampoc, que els propietaris afectats per la protecció es puguin acollir als beneficis del Contractes Globals d'Explotació, que ha de regir la relació administració – professional agrari (ATP) en el futur, i que permetria un ajut als propietaris d'aquests arbres per la seva gestió i conservació. Igualment es contempla la creació d'un òrgan de dinamització d'aquest conjunt patrimonial amb representació dels Departaments de la Generalitat competents en matèria de medi ambient i del paisatge, les administracions locals, les entitats agràries i els propietaris afectats.

Sé que han passat tres anys des del compromís inicial, però ja estem en la recta final. Per sort, la gran majoria de comerç d’oliveres existent en l’actualitat són d'exemplars que no entrarien dintre els perímetres mínims establers per ser considerats arbres monumentals.

El que tampoc podem, ni volem, és impedir el comerç de totes les oliveres pel fet que tinguin més de 200 anys d'antiguetat. Això afectaria la pràctica totalitat de finques d'oliveres de l’Ebre i a més interferíem en les legítimes expectatives econòmiques dels propietaris. Com en tot, cal trobar un equilibri entre conservació i desenvolupament raonable.

L'esport com a prioritat

L'esport s'ha convertit en un dels fets socials més significatius del segle XXI. La seua importància i la contribució a l'estat del benestar l'han convertit en el factor d'ocupació del temps de lleure per excel·lència dels nostre dies. L'esport és una eina que transmet valors, que millora la salut, la participació i l'autoestima; en definitiva genera cultura social. Avui, l'esport, és una realitat cultural molt més rica i complexa que la imatge que es desprèn de la seua vessant de competició.

Per sort, Amposta és un clar exemple del dinamisme i diversitat de la pràctica esportiva i que implica la participació de molts ciutadans. És per això, que per al PSC l'impuls de l'esport serà una de les prioritats de la propera legislatura.

1. Un Centre de Tecnificació multiesportiu potent, obert al territori

Ens proposem la posada en marxa definitiva, en col·laboració amb la Generalitat, de totes les infraestructures projectades que han de donar suport al centre de tecnificació: nou IES pel esportistes, nou pavelló multiesportiu, pavelló d'esgrima, centre de rem i residència d'esportistes. Això permetrà descongestionar l'ús d’algunes instal·lacions esportives col·lapsades en aquests moments i a la vegada oferir més possibilitats a la gent de la ciutat.
També impulsarem la creació de noves especialitats o cicles formatius esportius com atletisme, natació, tennis, escacs i tir olímpic, que se sumaran a les existents (esgrima, rem, handbol femení, piragüisme i ciclisme).

Farem del centre de tecnificació esportiva d'Amposta, un autèntic referent a les Terres de l'Ebre, exercint de capitalitat en aquest àmbit i actuant amb complicitat amb la resta de ciutats del territori amb equipaments esportius: ciclisme a Vinallop i activitats nàutiques a la Ràpita.

2. Ampliació i construcció de noves infrastructures esportives

* Ampliació de la piscina, juntament amb un nou vas de 15 x 15 m per a ampliar les activitats de salut, bebès, iniciació i gent gran.
* Construcció de pistes de tenis i frontó. Amposta no disposa d'unes instal·lacions públiques d'aquestes característiques, el que fa que la gent es desplaci a poblacions veïnes.
* Construcció d'una piscina pública lúdica descoberta. Ens cal una piscina estrictament lúdica, per evitar que les famílies es desplacen també fora de la ciutat durant l'estiu. El seu disseny, pot ser compatible amb certes activitats formatives de la piscina actual i d'aquesta manera es podria descongestionar una part de l'ús existent: cursets de nens, rehabilitació aquàtica,., i per altra gent que la vol utilitzar per lliure.
*Ampliació del gimnàs municipal. El gimnàs s'ha de potenciar, actuant de complement als serveis que ofereix la piscina municipal, especialment pel que fa a serveis de SPA (sauna, jacuzzi i hamam) i rehabilitació.
*Millora de les instal·lacions per la pràctica del futbol sala. Hi ha un col·lectiu molt important de practicants del futbol sala que no disposen dels serveis mínims per realitzar aquest esport amb normalitat: vestuaris, dutxes, punts d'aigua, bancs, il·luminació ... i que cal resoldre.

3. Més suport als Clubs Esportius d’Amposta

Algunes disciplines com el handbol, el rem, l'esgrima, patinatge, hockei, el futbol o el mateix futbols sala, estan en nivells molt alts de competició i mereixen un tractament personalitzat per part de l'ajuntament. Proposem signar convenis específics de suport amb tots els clubs que representin la ciutat en aquests nivells.
Ens proposem també, en tots aquells esports en els que els òrgans de direcció dels clubs estiguen d'acord i amb la mediació de l’Ajuntament, signar convenis de col·laboració amb clubs més grans de Catalunya, amb la finalitat de treballar conjuntament i tenir un contacte permanent entre ells. Això permetria aconseguir que els clubs d’Amposta siguin el referent d'aquests més grans a la comarca del Montsià. Les possibilitats són molt grans i permetria la promoció natural de molts esportistes amb talent.
Cal una millora dels recursos municipals destinats a l'esport, tant humans com materials.

4. Foment de l’esport al carrer i a l’escola, Amposta ciutat promotora de l’Esport

Promourem que el plantejament urbanístic incorpori la utilització esportiva dels espais públics. Ens comprometem a instal·lar en totes les noves zones d'oci públiques de la ciutat algun element que fomenti la pràctica de l'esport al carrer (cistelles de basquet, porteries, circuits de caminar ...).
Cal fomentar des de l'Ajuntament l'esport entre els diferents centres d'educació de la ciutat. Cal motivar a les escoles per a que realitzen activitats esportives entre elles de caire lúdic. S'ha de treballar coordinadament, des de l'ajuntament, amb els Centres Educatius per tal d'aprofitar l'oferta municipal d'activitat esportiva i d'instal·lacions municipals.
Cal contemplar la possibilitat d'obrir les instal·lacions esportives escolars, en caps de setmana, a altres àmbits esportius municipals, amb la tutela corresponent per part de l'ajuntament.

5. Foment de l'esport entre la gent gran.

Ens proposem oferir un servei municipal consistent en realitzar sessions esportives gratuïtes, realitzades per professionals, adaptades específicament a la gent gran. Això permetria que aquest col·lectiu pugui practicar l'esport adaptat a les seves necessitats i capacitats físiques, especialment la mobilitat, la coordinació i la flexibilitat.
Habilitarem circuits urbans per caminar amb seguretat, convenientment senyalitzats i segregats del trànsit rodat.

6. Creació d'una Gerència d'Esports com a promotora de la pràctica esportiva.

Impulsarem d'una gerència d'Esports professionalitzada com agent promotor de la pràctica esportiva i com a coordinador en la utilització de les instal·lacions municipals.

Aquesta gerència, estarà assessorada pels membres de les diferents entitats esportives de la ciutat i aglutinarà i coordinarà tota els recursos humans i materials en l'àmbit esportiu de l'ajuntament.