Massa tard per a alguns

Una de les coses que més greu em sap del resultat de les darreres eleccions municipals, és l’oblit al que es veuran condemnades diverses persones d’edat, a les que per afinitats polítiques els actuals governants d’Amposta no els faran cap reconeixement públic.

Em refereixo, entre altres, als pocs soldats vius de la ciutat que van participar en la Guerra Civil. Segons els meus càlculs, en deu haver una dotzena entre els dos bàndols i estan tots entre els 85 i 90 anys. Suposo que a finals de legislatura en quedaran la meitat, ben just. Hi ha tant per fer en la recuperació de la memòria històrica a Amposta en aquest sentit ! Al maig del 2004, el nostre grup municipal va presentar una moció que va ser aprovada per unanimitat, en la que instàvem l’equip de govern a col·laborar amb el COMEBE en la recuperació dels esdeveniments ocorreguts a Amposta i a posar en valor tot el patrimoni vinculat. Han passat els anys i res de res ...

He reviscut precisament avui aquest sentiment de frustració personal, després d’haver estat a casa del Sr Salvador Pagà parlant (millor dit escoltant) gaire bé 2 hores. Un altre clar exemple de marginació per la seva militància comunista. El Sr Pagà (1931) va formar part del grup de col·laboradors del professor Esteve Gálvez, precursor del Museu del Montsià. De caràcter fort – típicament nostre - és l’únic encara en vida d’aquell equip. Tot i la seua condició de treballador i la manca de formació especialitzada, Salvador va participar en multitud d’excavacions arqueològiques. Primer, com a ajudant i, al cap dels anys, per iniciativa pròpia i guiat pel seu natural instint, va rastrejar i descobrir multitud d’assentaments, molts dels qual no ha volgut fer mai públics per evitar el seu espoli. És un pou de coneixements que qualsevol dia desapareixerà. Encara ara, amb 76 anys, diàriament surt a les 5 del matí de casa per indagar noves restes arqueològiques del Montsià.

En fi, he marxat del domicili del Sr Pagà amb un cert sentiment de culpa. Malauradament, fins que la gent de la meua adscripció política no arribe al govern de la ciutat, molts d’aquestes personalitats anònimes continuaran relegades a l’ostracisme. Per a molts ja serà tard. A molts altres però, antics col·laboradors del Franquisme i actualment considerats intel·lectuals de pro de la ciutat, ja se’n va encarregar l’alcalde Roig de fer-los els corresponents homenatges abans de marxar.