Un any marcat pel continuisme, la manca d'ambició i l'absència de lideratge

El 17 de juny del 2007 es constituïa la VIIIa legislatura municipal a Amposta des de la restauració dels ajuntaments democràtics, ara fa tot just un any.

Toca fer per tant un balanç d’aquest primer any. Pot ser sonarà a tòpic però les paraules que millor el definirien serien continuisme i poca ambició. Es viu de renda de la legislatura passada en la majoria de temes. No hi ha iniciatives noves.

Estem davant un equip de govern molt desigual, amb el nivell de solvència política més baix de tota la història d’ajuntaments democràtics. Amb una manca evident de lideratge i coordinació política per part de l’actual Alcalde. Arrosseguen el vici de l’escassa voluntat de diàleg amb les entitats. Tenen majoria absoluta i l’apliquen sense contemplacions quan hi ha algun problema que requereix consens. D’exemples en tenim molts: la polèmica dels pàrquings soterrats, la veu de la nova Federació de Veïns als Plens, les escoles de musica de les Bandes, els noms franquistes d'alguns carrers, les festes de l’Acollidora, ...Continua la política de l’amiguisme amb el tracte amb les entitats. La prova més evident és el sectarisme amb que s’usen els mitjans de comunicació municipals: Ràdio Amposta i la Revista Amposta i la marginació a la que estem sotmesos els grups de l’oposició i les entitats desafectes.

Ja vaig dir que a nivell personal, les relacions entre regidors han millorat molt respecte la legislatura passada i el tracte és en general correcte. Tot i això, hi ha una hostilitat política manifesta per part de la majoria dels regidors cap al nostre grup. El PSC és l’enemic a batre i aquesta consigna es nota en el dia a dia de la vida municipal.

Si fem un repàs a les actuacions que estan en marxa o previstes en aquests moments, ens adonem que gaire bé totes elles són inversions pactades amb la Generalitat en l’anterior legislatura: Centre Arts Visuals, Arxiu històric comarcal, Caserna dels mossos, nou CEIP Consol Ferre, nou CAP, ampliació de l’Hospital comarcal i centre de tecnificació (IES, pavelló i residència, nou centre de rem). O bé amb l’Estat: 2ª Fase del Passeig fluvial, obres del Pont penjant, remodelació de l’avinguda de la Ràpita, ...

Pel que a les mancances, no s’està actuant en les dos grans necessitats de la ciutat: el mal estat i poca qualitat dels carrers i espais públics i els problemes circulatoris i la poca seguretat viària. El poc interès en la recuperació de la via pública és escandalós i indigne d’una ciutat amb vocació de serveis. Els exemples més clars són els endarreriments inexplicables com l’acabament del Parc dels Xiribecs (és la 4 ª legislatura que arrosseguem l’obra !!!), l’urbanització de l’avinguda Sant Jaume, del carrers Miquel Granell i Verge del Pilar, la mateixa avinguda de la Ràpita, totes elles obres que es podrien realitzar si es prioritzes econòmicament aquest aspecte.

Un altre element que sens dubte ens perjudica és la manca de fe en els grans actius d’Amposta: el turisme, especialment de natura, la industria agroalimentària i el comerç de proximitat i el fenomen musical. Com a exemples: no s’ha fet res en noves implantacions industrials, el gran polígon industrial d’Amposta, l’Oriola està igual que fa 6 anys. No es preveu cap actuació de dotació de serveis ni de millora de la zona litoral ni dels nuclis del Delta (Eucaliptus, Balada i Poble Nou).Deltebre ens ha tornat a passar la ma per la cara amb la realització d’una Fira de Natura que tenia que haver-se impulsat des d’Amposta ( torna a passar com amb la creació del Parc Natural l’any 1983). No s’apoia el comerç local, al contrari s’han aprovat 10.000 metres nous sense la seva implicació ni coneixement, amb l’únic interès d’afavorir interessos de persones i empreses molt concretes. Pel que fa la Cultura i la Joventut no hi ha idees noves i la promeses electorals d’habitatges assequibles i de lloguer per a joves i la consolidació de les escoles de música de les Bandes estan quedant en aigua de borraines a causa de la desídia dels responsables d’aquestes àrees i l’Alcalde en darrer termini.

Per acabar, continua una preocupant manca de rigor en l’elaboració i execució del pressupost. De mitjana només s’executa un 40 % de les inversions anuals previstes, hi ha una nul•la capacitat d’estalvi a causa d’un endeutament consolidat de 11 milions d’euros i una despesa incontrolada, digna de l’exèrcit de Panxo Villa. La casa consistorial te una molt mala organització dels recursos humans tant pel que fa a la relació de llocs de treball com en la distribució dels espais d’atenció al públic. L’opacitat en la contractació de personal és endèmica.

Tot i això hem de reconèixer que s’està fent algunes coses bones. Per primera vegada s’estan posant locals a disposició de les entitats, insuficients per les necessitats. S’està habilitant un nou centre per malalts d’Alzheimer, encara que la ubicació no és la correcta segons els propis familiars. El projecte pioner de Ciutat Digital, tot i que està avançant amb molta lentitud i opacitat. La nova caserna de policia local que racionalitzarà la seva ubicació, el procediment urbanístic però ha estat nefast, la qual cosa retardarà fins l’any que ve la seva posada en funcionament. Les beques de transport per estudiants universitaris, per cert la única promesa electoral que de moment CiU ha complert (de moment de les propostes estrella, el nou pavelló firal i la nova residencia de 200 places per gent gran no se’n sap res ...)

El paper d’oposició és poc agraït. A part de fiscalitzar l’acció de govern, regularment presentem propostes en positiu a través de mocions que majoritàriament són rebutjades pel simple fet de venir del nostre grup o s’aproven i desprès no es posen en pràctica. En el que porten de legislatura, n’hem presentat mes de 10. Les més importants: proposta que l’Autovia de l’Aragó arribe fins el port dels Alfacs, en contra; retransmissió dels Plens per Ràdio Amposta, en contra (conjunta amb ERC); condemna de les agressions homofobes a Tosses, a favor; nova ubicació de l’Escola Oficial d’Idiomes, en contra; millores de serveis del mercat setmanal, a favor; creació d’un casal de joventut, en contra; veu als plens de la nova Federació de veïns d’Amposta, en contra; petició que sigue l’ajuntament el sol•licitant dels Bous de l’Acollidora a efectes de responsabilitat civil, en contra (conjunta amb ERC). I continuarem ...

Tot i això no defallim, i com a portaveu municipal ofereixo una vegada més la col•laboració del nostre grup polític en els grans temes que ciutat. Reitero el que ja vaig dir en el discurs de constitució del nou ajuntament. El nostre és un oferiment sincer, amb tot el que això comporta quan a complicitats polítiques a nivells superiors. Amb el desig que el retorn sigui en el mateix sentit, és a dir, diàleg obert i transparent en tots aquells temes que convinguem de mutu acord, que són transcendents pel futur d’Amposta i la millora de la qualitat de vida dels seus ciutadans. Des de la nostra concepció de la política no hi ha res més gratificant per una persona que estima la seva ciutat, que intentar contribuir des de la participació política a la millora de les condicions de vida dels seus familiars, amics i veïns.