Josep Subirats Piñaña, tot un referent.

El passat divendres 10 d’octubre, la sala d’adults de la Biblioteca Sebastià Juan Arbó, es va omplir per escoltar la presentació del seu darrer llibre: La repressió franquista en la postguerra (Pilatos 1939-1941). La conferència de l’autor de prop de 90 anys, fou molt emotiva, captant l’atenció del públic de forma extraordinària en tot moment.

El llibre és un repàs autobiogràfic dels dos anys posteriors de la guerra civil de les vivències de l’autor, des del moment en que es capturat per les tropes mores de l’exèrcit franquista prop de Vic, on inicià un itinerari per diversos camps de concentració de l’Estat, fins la presó de la Punxa a Tarragona i posteriorment a la de Pilatos.

La narració és riquíssima en detalls de la vida diària plena d’angoixa dels empresonats, i denota la vocació periodística de Josep Subirats, però també del context de l’època. Al llibre hi ha reproduïts la relació dels comunicats publicats al Diario Español anunciant els Consells de Guerra i els noms de tots aquells que havien de ser jutjats i posteriorment, molts d’ells afusellats. Es una relació macabra de noms, des del febrer del 1939 fins el juliol del 1940. Entre els que figuren diverses persones d’Amposta, però també de moltes de localitats veïnes com l’Aldea, Sant Bàrbara, Ulldecona, La Ràpita, Camarles , La Cava, Tortosa, Vinaròs, .... A tall d’exemple, a la portada hi surt fotografiat el Sr Ramon Valldeperez Prades, pare de la Francesca Valldeperez al costat del Sr Subirats qui per sort es va poder escapar de l’execució. L’autor, a la vegada, emmarca la vida a la presó amb l’evolució de la II Guerra Mundial que s’havia iniciat tot just desprès de la espanyola i les esperances dels presoners en una resolució positiva d’aquest conflagració que arrossegues al règim franquista.

Aquesta és per mi i segur que per molta molta gent una història propera, que hem escoltat en diferents versions i visions a les persones grans de la nostres famílies. En el meu cas, de boca de diversos oncles de la meva família paterna que van haver d’exiliar-se a Mèxic des d’Amposta per escapar d’un afusellament segur a causa de la seva significació política. Escoltar el Sr Subirats em recorda les llargues sobretaules d’aquests familiars, que a partir dels anys 70 van poder tornar a la seva ciutat sense por a ser repressaliats i que em van sembrar sense jo ser-ne conscient, el virus de la política.

Aquest llibre, s’emmarcà en un moment en que comencen a concretar-se diverses iniciatives en la línea de la recuperació de la memòria històrica que es deriven de la Llei que va aprovar el Congres de Diputats ara tot just fa un any o la Llei del Memorial Democràtic promoguda pel Parlament de Catalunya ara també fa un any. Així estem assistint l’obertura de fosses comunes i la identificació dels cossos per ser retornats als familiars o a filmacions com la pel•lícula Los girasoles ciegos que vol divulgar l’ambient de repressió existent a Espanya els anys posteriors a la Guerra Civil.

Malauradament avui dia queda molt poca gent d’aquella generació que pugue donar un testimoni viu. Per això va ser tot un privilegi poder gaudir de la presència en directe d’algú com el Sr. Josep Subirats Piñana, al qui des d’aquí li vull agrair profundament la seva xerrada (ell viu a Barcelona) i al qui aprofito per mostrar-li el nostre total reconeixement per la seva trajectòria professional, política, però especialment humana.


Ressenya autobiogràfica de Josep Subirats i Piñana:

Josep Subirats i Piñana (Tortosa 1920) polític, intendent mercantil i censor jurat de comptes. Doctor en ciències econòmiques. L'any 1934, amb 14 anys, entrà com a redactor en el diari republicà "El Pueblo", de Tortosa, fundat per Marcel•lí Domingo, del qual va arribar a ser director, tres anys més tard entre 1937 i 1938. Després de la guerra civil espanyola fou empresonat a cadena perpètua, de la qual complí 7 anys. Un cop alliberat, el 1946, passà a dirigir el periòdic clandestí "Ara", de Barcelona, i el Centre d'Estudis Politècnic (1955-75). A mitjans dels anys quaranta ingressà a Esquerra Republicana de Catalunya, i el 1976 s'afilià al Partit dels Socialistes de Catalunya. Ha estat professor de Política Fiscal de l'Empresa a la Universitat Autònoma de Barcelona.

A les eleccions generals espanyoles de 1977 fou escollit senador a les Corts constituents per la coalició Entesa dels Catalans, i a les eleccions generals espanyoles de 1979 fou novament senador pel PSC-PSOE. Entre altres càrrecs polítics fou vicepresident de la comissió de pressuposts del Senat i membre de la comissió dels vint que redactà a Sau el projecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya i de la comissió dels vint-i-u que participà en la redacció definitiva de l'Estatut. L'any 1982 fou elegit conseller del Tribunal de Comptes d'Espanya i el 1986 esdevingué magistrat del Tribunal de Comptes de la Comunitat Europea. És doctor honoris causa per la Universitat Rovira i Virgili i el 2005 va ser estat reconegut amb la Creu de Sant Jordi.

Algunes de les seves publicacions més destacades:

• Actitudes de los empresarios ante la evolución del sistema tributario (1957-1975).
• La era de la evaluación global (1990)
• La transició des del Senat (1991)
• Marcel•lí Domingo, per ell mateix (1995)
• Tortosa, front de guerra (1996)
• La Unió Europea pas a pas (1998)
• Entre vivències (2003) que va presentar fa cinc anys on estem ara per l’ICE.
• Quatre alcaldes republicans de Tortosa (2005)
• Les Oblates, 1939-1941. Presó de dones de Tarragona (2007)
• La repressió franquista en la postguerra. Pilatos 1939-1941. Presó de Tarragona. 2007