M’agradaria participar en la cadena del 11 S però no ho faré ...
Perquè tot i reconèixer que Catalunya te un problema d’encaix amb Espanya, no soc independentista. I perquè el lema de la cadena és netament independentista i no vull que em comptem dintre aquesta opció, respectable i legítima, però que no és la meua. Jo soc federalista.
No comparteixo tampoc però, que es genere por respecte l’opció independentista al•legant una possible pèrdua d’inversions a nivell internacional. En política totes les opcions són vàlides si es defensen amb arguments i amb respecte. No vull ni puc oblidar que amb molts d’aquests independentistes, durant 7 anys vam demostrar al País que es podia governar d’una altra manera, sense mirar filiacions polítiques, només pensant en l’interès i el benestar general. I tot i el seu independentisme, em sento més prop d’ells que de la dreta, per molt sobiranista que diuen s’ha tornat.
No m’agrada d'altra banda, cert to despectiu que percebo cap als que no som independentistes. Com si fossem els nous fatxes de Catalunya, especialment cap als federalistes, fent-nos sentir com uns desviats políticament parlant.
No entenc com els representants institucionals del partit majoritari que dona suport a la cadena, diuen que no saben si hi participaran, i ningú parle d’aquesta flagrant incoherència.
No entenc que un partit federalista, que està pel Dret a Decidir, i que defensa la via intermèdia en l’opció d’avançar, sense trencar sigue l’objecte de tota la pressió política i mediàtica i a la vegada se’l titlle d’unionista, desqualificació política de moda.
No m’agrada que amb els problemes que te la gent de carn i ossos, els mitjans de comunicació a Catalunya es dediquen a informar prioritàriament sobre petits actes independentistes arreu del Pais, molts organitzats per institucions públiques que haurien d’esmerçar els seus recursos a combatre la pobresa i la crisi, i s'oblide del dia a dia de les persones.
No m’agrada que es genere pressió social a les Terres de l’Ebre de ser mals catalans , per ser el lloc de Catalunya on la cadena té menys inscrits. Algú s’ha preguntat si la gent es pot permetre participar en la cadena ? He sentit a més d’un dir "això són coses per als que estan bé" - anímica i econòmicament parlant ... – i pot ser no van desencaminats. Al meu poble prop del 10 % de la gent necessita l’ajut de Caritas i Creu Roja per cobrir les necessitats quotidianes.
En resum, no m’agrada aquest procés que dia a dia ens està separant a les persones entre independentistes i no independentistes, per sort no moltes, enmig d’una gran massa de gent que viu aliena a un debat que només veuen a traves dels mitjans de comunicació. L’únic que els interessa a aquesta gent, que són els nostres veïns, els nostres familiars, els nostres amics ..., és saber com pagaran el proper rebut de la hipoteca o d’on trauran els diners per enviar el fill a estudiar el curs vinent en el millor dels casos, quan no directament com compraran el menjar que necessiten per subsistir diàriament. Aquest si que és un dret inalienable i que ens hauria d'unir a tots.
5 comentaris:
Exactament, alguns polítics fan de l'independentisme un joc perquè no es parle de l'atur, de les retallades i de les coses que no estan fent per treure'ns endavant.
Salutacions
Vagi per endavant que respecto la teva opinió i m'agrada que la facis pública.
Però, com diuen els de la "ñ", "lo cortés no quita lo valiente", no puc compartir la teva opinió.
Dir que la gent independentista o la gent que van a la via catalana del 11 de setembre, no tenen sensibilitat social, és un poc agosarat i un acte més, d'allò que critigues, dividir a la gent. És com si diguessis que poden haver gent de dretes i d'esquerres (i això no és divisió, sinó expressió del pensament polític) i en canvi no poden haver independentistes i no independentistes (aquesta divisió, sembla als teus ulls malsana i artificial).
A l'independentisme s'hi ha sumat molta gent que ha vingut per camins molts diferents, i no tots, fruits del borreguisme, com diu un comentarista de la teva entrada. Moltes persones hem arribat a l'independentisme, com a fruit d'una reflexió, assenyada més enllà de la passió que desperten aquest tipus de debat. Amb Espanya rés ens pot anar bé. No hi ha ningú que s'hagi independitzat d'Espanya, que se n'hagi apenedit. Per alguna cosa serà. Resistir-se a restar dins d'Espanya, potser avui per avui, té molts menys arguments racionals que mai. El voler-hi ser, per tant, potser sí que és un acte més de continuïsme en l'estatus quo actual.
Jo sí que aniré a la cadena de l'11 de setembre i un dels motius és que em preocupa l'atur i el deteriorament dels serveis socials. D'aquesta situació n'hi ha molts culpables, però pocs pares. El fet, és que mentre cada any ens volin 16 .000 milions d'euros de Catalunya cap a altres llocs, Catalunya no prosperarà. I no em valen motius de solidaritat interterritorial i que l'important són les persones i no els territoris. Què collons fem tots plegat per Síria per exemple? No són persones també?
m'agradaria saber amb qui et vols federar? perquè tu pots ser molt federalista, però els espanyols no ho són. Començant pel teu partit, que de federal només té el nom dels congressos.
Això del dret inalienable de pagar el proper rebut de la hipoteca ho trobo desconcertant.
Jo em pensava que els drets inalienables eren tots uns altres.
Jo no tinc cap hipoteca i no percebo que perdi cap dels meus drets.
Viure de lloguer és una opció igualment digna. Dir que els què vivim de lloguer hem perdut drets inalienables ho trobo molt fora de lloc.
Així no avançarem en el vessant social. Per molt socialistes que ens fem dir.
Publica un comentari a l'entrada