La Gestió de l’Hospital i el decret de gratificacions ens obliguen a votar un any més en contra dels Pressupostos del 2014

Per primera en vegada en els darrers 4 anys , ens trobem amb uns pressupostos municipals que pateixen un creixement, petit, de només 244 mil euros però creixement al cap i a la fi. Per cert, el titular de la nota de premsa que el seu grup polític va penjar a la web municipal diu “L'equip de govern d'Amposta presenta un pressupost 1 milió d'euros superior al de l'any passat” cosa que evidentment no s’ajusta a la realitat. El 2010 el pressupost fou de 26,7 milions d’euros, el 2011 va baixar a 21,2 el 2012 a 21,0 i el 2013 continuà baixant fins a 19,2, i el 2014 es preveu que sigue de 19,5 un 1,7 % més que l’any anterior. D’entrada és un indicador del canvi de tendència en el que entrem i que esperem que sigue l’entrada definitiva en un nou cicle econòmic que perquè sigue durador, s’ hauria de caracteritzar per la contenció de la despesa, la reducció del dèficit i el rigor pressupostari.

Contràriament al 2013 hi ha una notable baixada dels ingressos corrents, que passen dels 19,04 als 18.34 milions d’euros, la qual cosa s’explica per una baixada recaptadora lligada a l’IBI i per l’aplicació de la metodologia SECH al pressupost que el fa més realista. Vull fer notar que hem pressupostat la insignificant xifra de 15 mil euros vinculats als impostos lligats a la construcció, també un clar indicador de la situació límit a la que ha arribat el mercat immobiliari que sembla que encara no hagi tocat fons. Hem de celebrar però que després de molts exercicis hagi un increment del 10,8 % de les transferències corrents de les Administracions superiors (especialment de l’Estat) que ens situen en 5,4 milions d’euros respecte els 4,9 de l’any passat. Vull recordar que estàvem en caiguda lliure en aquest capitol també des del 2010, després d’una estabilització l’any passat.

Respecte les despeses, que com ja saben es l’apartat que des del nostre punt de vista ens hem de mirar amb més atenció que mai ates la importància que tenen els escassos recursos públics, ens trobem que per primera vegada també després de 4 anys, s’incrementen un 2 % i passem dels 16,1 milions d’euros als 16,4, és a dir, 300.000 euros més. Aquesta xifra entenem que també és un indicador del cicle de recuperació en el que sembla que ens tornem a situar. Però hem d’aprendre la lliçó del passat i ara que tornem a tenir una mica per gastar, ho hem de fer amb més criteri que mai. Dit això, si analitzem la despesa en els dos grans blocs de personal i bens i serveis, la valoració ja és diferent.

Pel que fa a la despesa en personal aquesta continua sent la partida més gran del pressupost amb 7,8 milions euros i un 40 % respecte al total de despesa. Aquest capítol baixa un 2,2 % respecte el 2013, any en que ens vam gastar 8 milions d’euros. Aquesta tendència a la baixa en la despesa de personal, va començar amb el decret de l’Estat del 2011 que baixava un 5 % el sou dels funcionaris, que al 2012 va continuar amb un 7 % imposat per l’Estat amb la retallada de la paga extra de Nadal i que el 2013 es va traduir en una congelació de la massa salarial de tots els treballadors públics, inclosos els del nostre ajuntament i que pel que veiem continuarà aplicant-se el 2014. La lleugera baixada de 170 mil euros en el capítol de personal d’enguany, s’explica bàsicament per l’amortització de les places de les 5 persones que s’han jubilat el 2013.

Una vegada més vostès mantenen pel 2014, un partida important de 110 mil euros en concepte d’incentius de productivitat i gratificacions a alguns funcionaris municipals. Ja saben com en anys anteriors que aquest punt és un dels principals esculls si volen comptar amb el nostre suport. No vull ser reiteratiu però el Comitè d’Empresa de l’ajuntament s’ha manifestat sempre contrari al famós “decret de gratificacions” perquè és un greuge comparatiu entre els treballadors municipals. Continuem sense entendre tampoc com després de quatre anys i mig, encara usen l’argument del catàleg de lloc de treball que està elaborant la Diputació de Tarragona per continuar justificant aquest abús.

En un altre ordre de coses cal reduir les contractacions d’urgència no justificades. La transparència en la contractació de personal continua sent una de les assignatures d’aquesta casa.

Pel que a la despesa corrent, la segona partida en importància del pressupost, a comprovem que puja un important gaire be 6 %, i passa de 6,7 milions d’euros pel 2013, a 7,1 el 2014. Continuem fent una valoració positiva d’alguna de les mesures de contenció que es mantenen i que moltes van ser proposades pel nostre grup. En algunes encara haguessin pogut anar més enllà i els he de recordar que encara hi ha moltes partides de despesa corrent que es poden millorar. Hem entrat en un procés de conscienciació dels gestors dels serveis i bens municipals, però després d’uns anys d’estabilitzacions i fins i tot reducció en els consums, hem detectat pujades important en algunes partides elèctriques i de combustibles.
El 2014 gastarem 72 mil euros en lloguers d’edificis, però a la vegada signarem un conveni amb una entitat bancària per disposar d’un nou espai d’ús municipal, quan tenim edificis de propietat sense cap us. Hem de continuar disminuint el dèficit dels serveis municipals que no s’autofinancen i que sumen en conjunt més d’un milió d’euros més que han de sortir les arques municipals. Tot i això, reconeixem que des de fa dos anys s’estan fent gestos en la bona direcció tot i que encara insuficients.

Vull deixar constància de l’impacte de la mesura que el nostre grup va proposar durant aquest 2013 de repartir les contractacions de bens i serveis a diferents proveïdors quant aquests superen el 5 mil euros de facturació amb el consistori i que va ser aprovada per unanimitat. Entenem que aquesta rotació de proveïdors que ja s’està aplicant, en una despesa corrent de més de 7 milions d’euros com és el nostre cas, pot ajudar a sobreviure moltes petites empreses de la ciutat, que és del que es tracta en aquests moments de dificultat.

Pel que fa a l’apartat de transferències corrents, és a dir tot el conjunt de subvencions que des de l’ajuntament es dona a les entitats i associacions de la ciutat i el territori, veiem que a l’inrevés del 2013 que vam passar de 1 milió d’euros a 915 mil, el 2014 es preveu un increment del 8 %, i ens tornem a situar a nivells del 2012. Valorem l’increment general que han tingut la majoria d’entitats, excepte algun cas puntual i difícil d’entendre com les subvencions a les entitats agràries que perden més del 50 % de la subvenció, i esperem que aquesta sigue la tònica dels propers anys. Les entitats culturals i esportives estan més necessitades que mai per manca d’espònsors i d’impagament de moltes quotes de socis o directament perquè moltes famílies donen de baixa els xiquets de les entitats. Només cal veure com la majoria d’entitats s’espavilen per treure diners organitzant concerts, exposicions, i activitats diverses.

Un any més continuem notant a faltar un suport més decidit a les àrees de comerç, empresa, indústria i turisme. Saben que aquestes activitats són les úniques que poden generar dinàmiques econòmiques positives a la ciutat. En números reals trobem que destinen pel 2013, 50.000 euros a la promoció del comerç el que suposa una disminució del 9 % respecte el 2013 i només 20.000 a promoció d’empresa i indústria i 15.000 euros destinats a promoció turística. Continuem pensant que amb aquests xifres és difícil que aquestes àrees estratègiques ajuden a canviar la tendència econòmica de la ciutat.

Quant a les inversions per al 2014 ens situem amb significatiu increment i passem de poc més 300 mil euros del 2013 a 1,1 milions, una xifra que continua sent molt petita per una ciutat de 21 mil habitants, i més tenint en compte que fa 6 anys estàvem en xifres superiors als 15 milions. L’impacte que aquesta injecció econòmica hauria de tenir en el conjunt d’empreses locals, una de les aportacions que hauria de fer la primera entitat publica municipal en aquests moments de crisi i poca activitat, continuarà sent simbòlica. Tornem, com en els vells temps a finançar el 100 % de les inversions via crèdit, la qual cosa mostra la debilitat de la nostra capacitat de generar recursos propis.

Pel que fa als conceptes de les inversions, no veiem la necessitat en aquests moments de gastar 400 mil euros en peatonalitzar el Carrer Major i la Plaça de l’ajuntament i 450 mil euros més en l’habilitació d’una nova oficina de Turisme. Coincidim que són dos actuacions que a mig termini poden ser interessants per no en aquests moments quant el prioritari seria falcar l’economia productiva, modernitzar els equipaments i instal•lacions municipals perquè generen menys despesa i mantenir l’important patrimoni de les entitats de la ciutat. I li donaré alguns exemples, als nostre pagesos els aniria molt bé una forta injecció econòmica en la millora de la xarxa de camins rurals per facilitar-los l’accés a les seus finques i en definitiva facilitar-los el seu treball. L’agricultura continua sent una activitat fonamental encara avui dia a Amposta. S’ha parlat de modernitzar tota la xarxa d’enllumenat públic que genera la despesa corrent més important de la ciutat. Més de 400 mil euros. Per no citar d’introducció progressiva en tots els edificis municipals d’energies renovables o alternatives als combustibles tradicionals. Hi ha al mercat moltes ofertes competitives que si be generarien una despesa inicial serien ràpidament amortitzables per l’estalvi que generarien. I seguint l’exemple de la col•laboració encetada amb el Casino, que tot i ser una transferència, també computa com una inversió pel concepte dels diners que s’invertiran, moltes entitats emblemàtiques i històriques d’Amposta agrairien una injecció per restaurar façanes, arreglar teulades, etc ... i d’aquesta manera evitar-los una despesa més important més endavant. Sincerament creiem que actuacions com aquestes són les que toquen ara i no continuar amb inversions que generaran després encara més despesa de manteniment.

Pel que fa a l’apartat del deute. Segons les dades facilitades per Intervenció, l’ajuntament deurà 13,26 milions d’euros a 31 del XII del 2013 o el que és equivalent al 65 % del pressupost municipal. Una bona noticia que indica que anem per bon camí pel que fa al sanejament de l’estructura pressupostària del nostre ajuntament. Aquesta línia ens ha de permetre en exercicis propers a l’objectiu de disminuir la càrrega financera i alliberar recursos propis per augmentar les inversions i contribuir des de l’ajuntament a dinamitzar l’economia local. Tot i això, el 2014 amortitzarem gaire 2 milions d’euros de deute i 450 mil euros en despeses financeres, la qual cosa continua representant un volum molt important de recursos segrestats per tornar els préstecs demanats en altres exercicis.

Finalment, igual que l’any passat he d’acabar amb l’altre gran argument que ens obliga a votar en contra dels seus pressupostos pel 2014, i és el que es refereix a la gestió de l’Hospital Comarcal. Ens preocupa que amb un pressupost de més de 15 milions d’euros, pràcticament el 80 % de l’equivalent al pressupost municipal, els mecanismes de fiscalització de la gestió siguen tan opacs i el que es pitjor, no detectem cap intenció de fer-la més transparent. Per gastar un pressupost de 19 milions d’euros i més de 300 treballadors, l’ajuntament te una àrea d‘intervenció i secretaria dotada de diverses tècnics de nivell alt i personal de suport divers tant tècnic com administratiu, en canvi a l’Hospital per gastar un pressupost de 15 milions d’euros i 200 treballadors, no existeix cap d’aquestes figures. Tot recau en la figura d’un gerent que visita el centre algun dia a la setmana i la majoria de gestions es porten directament des de Reus. Tot el poder de decisió recau en el President del Consell d’Administració, és a dir vostè i el gerent, sense cap figura tècnica intermèdia que vetlli per la gestió ajustada al rigor pressupostari i jurídic que cal als recursos públics. D’aquesta manera ens hem trobat amb diverses operacions financeres d’alt risc de deute subordinat o d’actius financers a curt termini que encara hores d’ara no sabem el que han costat a les arques de l’Hospital. Per no parlar de contractes poc ètics de grues signades amb empreses de treballadors d’alt nivell de l’Hospital, o del lloguer del servei de rehabilitació que ascendeix a la immoral xifra de 15 mil euros mensuals (iva inclòs) o el que és el mateix 180 mil anuals i que hem intentat tota l’oposició de totes les maneres possibles la seva renegociació o rescissió sense la seva col•laboració. La darrera operació de risc a la que vostè ens vol sotmetre i que ja va provocar que no donesem suport als pressupost de l’Hospital en el darrer Consell d’Administració, és la de començar les obres de la nova residencia de gent gran valorades en 12 milions d’euros el proper any, sense tenir cap compromís per escrit de la Generalitat pel que fa la concertació de places. Quan vostè sap que totes les places no concertades de les residencies de gent gran, començant per la nostra actual, estan sent desocupades perquè els familiars prefereixen tenir la gent gran a casa i cobrar la pensió que haver de pagar per tenir-los en una residència.

En definitiva un sumatori de coses tant pel que fa del pressupost municipal com al de l’Hospital Comarcal que ens impossibiliten ni tants sols abstenir-nos com hem fet en alguna ocasió.