Comença la cursa electoral

Amb la recent aprovació de la composició de les llistes a les properes eleccions generals per part dels Consells Nacionals del PSC i CiU, es dona el tret de sortida a Catalunya de la propera cursa electoral.

La companya Lluïsa Lizàrraga finalment li ha correpost la tercera posició de la llista de Tarragona. No és el que la Federació del PSC a l’Ebre havia demanat a la direcció del partit, però tot i això, és la candidata del territori amb més possibilitats d’ocupar un escó al Congrés dels Diputats a partir del 9 de març.

Ja he dit en alguna ocasió que el paper que ha fet la Lluïsa a Madrid no ha estat valorat en tota la seua dimensió. El seu perfil de política propera, més preocupada per resoldre els problemes i les necessitats del dia a dia de les nostres comarques, que per sortir als mitjans de comunicació fent grans declaracions, junt amb les legítimes aspiracions de la Federació del Camp de Tarragona, l’han acabat fent saltar un lloc a la llista. Tot i això, els companys de l’Ebre li han reconegut aquesta tasca votant-la massivament com a la seua candidata en el darrer Consell de Federació celebrat a Tortosa. No cal dir que per a Amposta és un orgull que sigui ella la persona designada.

Sempre que venen eleccions, des dels aparells dels partits se sent a dir que aquestes són les més importants. Aquesta vegada jo també sóc d’aquesta opinió, sincerament. Ens juguem moltes coses que poden marcar les regles del joc i les tendències polítiques en el començament d’aquest segle: el manteniment d’un model de convivència civilitzada entre les diferents parts de l’Estat, el desenvolupament d’un Estatut que ha de satisfer el desig de la majoria dels catalans en l’avanç del finançament i l’autogovern pels propers lustres i la consolidació del procés de normalització cívic i social (especialment a la Catalunya rural) en desaparèixer CiU de la majoria d’institucions importants del país després de 23 anys.

CiU també és conscient d’aquesta cruïlla estratègica en la que ens trobem, amb el dramatisme afegit de la pèrdua contínua de suports, en haver desaparegut el gran poder cohesionador intern que li donava estar al govern. Són plenament conscients que si no són capaços de condicionar numèricament el proper govern de l’Estat, s’acaba definitivament la seva hegemonia política a Catalunya. La renúncia de Mas com a líder i el trencament entre Convergència i Unió serien les primeres imatges d’una nova era dintre l’espectre sociopolític del nacionalisme català.

En aquest escenari del “tot o res” en el que es troba atrapat CiU, els seus ideòlegs han dissenyat una campanya electoral inspirada en el moviment social de rebuig al PHN sorgit precisament a l’Ebre, i que li va costar en gran part la pèrdua de la Generalitat el 2003. Veurem un mes de febrer farcit de manifestacions suposadament de base ciutadana, que estan sent preparades des de fa mesos a consciència pel cacics territorials de CiU, amb el suport del PP. Tot el franquisme sociològic de la Catalunya rural està activat al servei una vegada més dels interessos dels poders fàctics de sempre. Esperem que aquesta sigui per sempre més la darrera imatge del Vell Règim.

En el cas de l’Ebre, l’acte que s’està preparant a Amposta (no és casualitat que sigui un dels darrers bastions del antic regim), en plena campanya electoral i en contra del govern a la Generalitat, és la prova fefaent d'aquesta estratègia. Justament els mateixos que no van tenir el coratge de sortir a defensar l'aigua de l'Ebre fa 4 anys, ara convoquen manifestacions per atacar a aquells que van aturar el transvasament. Més enllà de la legitimitat d'alguna de les queixes expressades, cal que la gent s'adoni de la manipulació que alguns dels seus representants, al servei de partits molt concrets, intenten fer dels seus associats. Confio però en la saviesa popular i estic convençut que el 9 de març la gent col.locarà cadascú al lloc que li pertoca.

Caçadors, pescadors i pagesos es manifesten per defensar el món rural de l'Ebre

Entitats agràries, pesqueres, taurines i de caça es manifestaran al febrer en contra de la 'marginació' del món rural ebrenc

Les plataformes ebrenques es desmarquen de la manifestació de caçadors, pagesos i pescadors contra la política mediambiental