L'oportunitat de crear un gran espai públic al centre d'Amposta

En el darrer Ple ordinari celebrat el dia 26 de gener, es va aprovar l’adjudicació definitiva de la concessió d’obra pública per la construcció d’un aparcament soterrat i la seva explotació i, la concessió del servei d’explotació d’estacionaments controlats mitjançant expenedors de tiquets a la ciutat d’Amposta.

D’aquesta concessió, es desprèn l’obligatorietat per part de l’empresa adjudicatària, de redactar un projecte executiu que a més de contemplar l’estructura soterrada per acollir l’aparcament, prevegi la urbanització de l’espai que quedarà en superfície.

Aquest espai, un cop unificades les places del Mercat (Ramon Berenguer IV) i la de la Lira (Elisabets), serà un dels espais públics més grans de la ciutat i conjuntament amb la seva centralitat respecte el tramat urbà d’Amposta, li atorguen unes potencialitats d’us ciutadà i públic de gran transcendència de cara al futur. Des d’acollir la realització d’actes públics de gran format, fins la realització d’actes ciutadans, festius, de suport al comerç, culturals, etc .... Les possibilitats seran molt amplies i consolidaran aquest espai com l’autèntic centre social i comercial d’Amposta.

Per tot això, el grup municipal del PSC-PM a l’Ajuntament d’Amposta, proposarà al Ple del proper dilluns dia 23 de febrer el següent acord:

Que el projecte executiu prevegi aquests usos socials de futur, limitant al màxim les possibles compartimentacions tant horitzontals com verticals del conjunt de l’espai i permetent, per tant, el màxim aprofitament possible de l’espai unificat que quedarà.

Entenem que és una bona oportunitat per consolidar aquest espai com l'autèntic centre social, civic i comercial de la ciutat. Esperem comptar amb el suport de la resta de partits polítics del consistori.

La frivolitat que fa mal

He de confessar que una de les coses que més em molesta és la frivolitat amb la que algunes persones amb una certa rellevància social (polítics i periodistes principalment) despatxen temes que només coneixen de comentaris a la vegada frívols d’altres informants. No dic res de nou, però quan aquestes persones són influents en algun àmbit institucional o mediàtic, i l’acudit adquireix categoria de sentència, el mal que es pot arribar a fer és irreparable.

El darrer exemple l’he trobat avui en resseguir el dossier de premsa que m’ha arriba cada dia via mail i llegir la columna del prestigiós articulista de la Vanguardia Màrius Carol, al respecte d’alguns estudis encarregats pel Govern de la Generalitat i que estan sent estudiats per la Fiscalia per la seva suposada innecessarietat. En ell, el Sr. Carol fa una certa befa sobre la utilitat d'un estudi encarregat pel Departament d'Agricultura sobre el control que exerceix una espècie de ratpenat sobre una papallona, la larva de la qual, està considerada actualment el principal problema de gestió en el conreu de l'arròs.

Si el Sr. Carol, s’informés abans d’escriure i més en un mitjà que se suposa que et llegiran milers ciutadans, no hagués ferit profundament l’equip de tècnics que està col•laborant en l’estudi (enginyers agrícoles i biòlegs), ni els productors d’arròs que van escoltar atentament els resultats del mateix el passat dia 4 a la sala d’actes de la Cooperativa Arrossaires de Deltebre. Molts d’aquests pagesos, en acabar l’exposició, van demanar on podien aconseguir caixes per instal•lar-les als seus camps.

Ells saben que en un indret tan fràgil ambientalment com el Delta de l’Ebre i d’acord amb les normatives cada cop més restrictives en l’àmbit fitosanitari de la Unió Europea, estudis com aquests són imprescindibles per conciliar el respecte pel medi ambient i les necessitats productives dels arrossers.

El que em sorprèn però és que el Sr. Carol no conegui aquestes obvietats que tots els escolars de secundària de Catalunya comprenen sense necessitat que ningú els ho expliqui, perquè és el missatge general que fa anys que està arribant des de les instàncies europees i el sentit comú més elemental.

Serà que el Sr. Carol fa anys que no escolta els missatges que ens arriben des del Nord?

Degoteig de bones notícies

Continuo pensant que allò que majoritàriament fa sortir la gent al carrer és el sentiment de marginació i d’oblit històric de les nostres comarques respecte el conjunt del país. Per això no tenim altra alternativa que continuar amb el nostre treball soterrat, sense fer soroll, però que de forma incansable està traient poc a poc les Terres de l’Ebre del dèficit històric d’infraestructures amb el que ens el vam trobar desprès de 23 anys de governs convergents. Així finalitzava la reflexió que vaig penjar el juny passat al meu blog, Tots hem après alguna cosa aquesta plujosa primavera, desprès de donar per tancada la crisi de l’aigua.

La darrera setmana s’han produït diverses notícies que demostren, que poc a poc, les nostres aspiracions col•lectives com a territori es van materialitzant i de forma gradual es va capgirant la percepció local de territori pobre i marginat.

En primer lloc l’estudi del prestigiós economista canareu, Germà Bel, que trenca un munt de tòpics sobre la suposada pobresa i manca d’industrialització del nostre territori. La realitat és que tenim una de les agroindustries més potents de Catalunya, que juntament amb l’important sector del moble, per darrera, i la indústria energètica, ens situen en millor posició respecte el conjunt del país per afrontar la crisi generalitzada que estem vivint.

D’altra banda, en el darrer Consell de Govern, es va aprovar la partida de 15 milions d’euros que han finançar el nou edifici que s’ha de construir per acollir el conjunt d’ensenyaments universitaris a Tortosa. Igualment important, per estratègica, era la notícia sobre la implantació el proper curs al Campus de l’Ebre de la URV, de l'ensenyament de Mestre en Educació Primària. Poc a poc, es consoliden els estudis universitaris al nostre territori.

Finament, una altra notícia que pot semblar menor, però de gran transcendència per consolidar el nostre propi model de desenvolupament turístic: la redacció per part del Govern d’un pla estratègic per al foment de la bicicleta i de delimitació d’una xarxa territorial de carrils bici. Sens dubte, si a Catalunya hi ha algun territori privilegiat per al turisme d’aquest tipus, justament és l’Ebre.

Sens dubte encara estem lluny de les nostres aspiracions col.lectives: la Vegueria, les millores ferroviaries, els desdoblaments de l'eix de l'Ebre i de la N 340, ... Però que ningú duigui que no progressem adequadament. I al nostre estil, sense fer soroll, sense sectarismes i escoltant les necessitats reals de la gent.