dimarts, d’agost 30, 2016

Mos falten torracollons ?


Llegint una entrevista dels darrers dies al Gran Wyoming, home sense filtres mentals on els hagi, em quedo amb la frase “España es un país muy especial ya que estamos educados en el pillaje” ... Aquest comentari que fa arran de la seua incredulitat respecte els dos darrers resultats electorals consecutius a les Generals, posa el dit a la llaga en l’essència de la nostra societat. A la que conforma l’arc mediterrani europeu, em refereixo.

No se si és l’efecte climàtic, alimentari, geològic o el veïnatge amb el nord d’Àfrica, però alguna explicació ha d’haver darrera aquesta mentalitat tant diferent entre les societats centre i nord europees i les mes meridionals. És un abisme de valors tant gran, que la separació que imprimeix entre els països, és més profunda que la que poguen representar les distàncies geogràfiques, idiomàtiques o religioses.

Rules are rules” (les normes són les normes) és una frase que esculpeixen amb cisell al cervell dels xiquets des del naixement i que es va consolidant i assentant al llarg de tota la seua vida en les societats nòrdiques. En canvi, la nostra “feta la llei feta la trampa” que evidentment ningú t’ensenya, però que la majoria pràctica, és el referent dels joves mediterranis des de la més tendra infantesa.

Quina és l’actitud correcta davant la quotidianitat ? suposo que com en tot, depèn de la perspectiva amb que ho mirem. Moral i èticament està clar que complir les lleis i les normes és el que dona força i cohesió a una societat i la distingeix de la jungla de la llei del més fort (o del més pillo). Però a nivell personal ja no ho tinc tant clar, perquè al final la pròpia existència, te molt de lluita permanent entre el propi benestar i el de tots.

No se si hem de confluir cap als valors del Nord o ells cap als del Sud, però allà tenen un element que els impedeix adoptar el nostre sistema, cosa que nosaltres no tenim evidentment, perquè en cas contrari ja fa molts anys que estaríem europeïtzats. Em refereixo als torracollons, és a dir, als que s’encarreguen de fer complir les normes i no vull dir només el sistema policial i judicial, que nosaltres també tenim i no discutiré que sigui com a mínim tant eficaç com el seu. Parlo d'aquells que cada dia estan al carrer i als espais públics fent complir les normes. I aquí està la gran diferència.

Intenta colar-te al metro de Londres, o entrar en una zona restringida d’un centre d’interès turístic o cultural, o comportar-te inadequadament en un centre comercial, ... Immediatament acudirà una persona, que no serà un/a policia, per recordar-te que estàs actuant malament i demanant que esmenes el teu comportament. La majoria de vegades són persones contractades a tal efecte o simplement voluntaris o al capdavall la pròpia gent del país que et recordarà que allò no es la selva. Aquí no existeix aquesta figura, o no en la proporció dels països nòrdics, i és habitual veure tota classe de situacions inversemblants en els transports públics o en els centres comercials o d’interès cultural o turístic.

Al final es un tema organitzatiu i econòmic. Si tots aquests espais d’ús públic nostres, tinguessen en plantilla personal especialitzat a fer complir les normes, aquestes es complirien, perquè no hi hauria més trons. L’organització que els contractes segur que recuperaria els seus salaris en forma de menys inversions en manteniments i millores, i baixaria considerablement la taxa d’atur perquè estem parlant de milers de llocs de treball.

Es garantia que això al final ens igualaria a les societats nòrdiques ? No ho se. A lo millor perdríem encant com a destí turístic i molts dels veïns del Nord ens deixarien de visitar, atrets com venen molts, per aquest aire de far west o laisser faire, que es respira pels nostres espais públics ... En resum, no ho tinc clar. Per això em pregunto, mos calen torracollons ?