El valor de la mediació

Durant aquests poc més tres anys que porto com a director de serveis d'Agricultura he tingut ocasió de conèixer amb profunditat els sectors primaris del territori, d'implicar-me en molts projectes vinculats al mon agroalimentari a l'Ebre i de tractar personalment amb la majoria de líders agraris, ramaders, pesquers, sindicals i agroindustrals de les nostres comarques.

Recordo que el primer any en el càrrec vaig estar muntat en un tiobibo de reunions, visites i trucades del que tot just encara en surto ara. Aquí tot es viu amb passió, amb un dramatisme digne de la millor obra de Shakespeare, amb urgència, ... Costa donar-li el valor just a cada cosa sinó coneixes més o menys la història real que hi ha al darrera.

He de reconèixer que aquest, més enllà dels tòpics que la societat urbana li atribueix, és un món amb unes característiques que el fan molt especial, almenys als meus ulls. Conté una diversitat de subsectors inabastable, pots passar de les mandarines als conills, dels musclos a les dejeccions ramaderes o de l'oli a la grip aviar en un sol matí. Està molt mediatitzat per les polítiques europees, fins el punt que en algunes àrees som bàsicament una gestora dels recursos que ens transfereix la Unió Europea. Moltes entitats agràries han estat i encara són en alguns casos espais on es disputa la influència sobre tot un poble. I per altra banda el mon agrari està en excés tancat en ell mateix, arrossegant una inèrcia anacrònica que respon als temps en que aquest era el sector econòmic sobre el qual girava tota la resta d’activitats. En general la gent del camp és orgullosa, hereva d'una cultura més que mil·lenària, prudent, sovint en excés conservadora.

Aquest és també un mon de persones i per tant de problemes de relació, d'ofesos i ofenedors, de bons per uns i dolents pels altres, de bons professionals i també d'alguns cantamanyanes .... Per això, d’allò que em sento més orgullós és on la meva intervenció, no ha estat l'aconseguir una subvenció o el recolzament a un projecte determinat, sinó el d'haver estat la peça mediadora que ha propiciat la resolució d'un conflicte, on hi havia implicats molts sentiments i que havien arrossegat a la fractura una entitat i fins i tot un poble sencer. Per desgràcia, durant aquests tres anys m’ha tocat intervenir en molts d’aquests casos i no tots amb resolució satisfactòria. Quan te'n surts però, el resultat per tots plegats no es pot pagar amb diners.