Home o Natura, l'etern debat
Recordo que fa uns anys estava en el centre de debat al territori la gestió dels espais naturals i en concret el Delta de l'Ebre. Manifestacions de pagesos, entitats agràries i ajuntaments per una banda i d'ecologistes per una altre. Van ser moments de fortes tensions entre els dos col.lectius, molt personalitzades en les figures de Rafel Balada Director del Parc i l'Albert Martinez, el seu cap de Conservació.
El fons del debat, un clàssic, que ha de primar més en la gestió del territori les activitats humanes o els seus valors ambientals ? Sempre vaig pensar que aquest plantejament dual era un error i que havia de ser possible un model integrador i racional de les dues visions.
CiU va jugar fort en aquell moment fent una autèntica cacera de bruixes entre els que ells presumien de desafectes a les posicions oficials, entre ells jo mateix. La meua posició conciliadora entre els dos bàndols, em va costar en aquell moment l'enemistat d'alguns i la incomprensió de molts. D'aquella experiència en vaig treure una lliçó que encara avui dia tinc molt present: en moments de guerra oberta, o t'alinees en un cantó o apartat que prendràs mal. Malauradament, el debat racional i productiu només es pot donar quan el context ho permet.
El passat dissabte 27, vaig assistir a la cloenda del Congres Delta + 10, un esdeveniment que es repetia 10 anys desprès del primer que es va fer a Sant Carles de la Ràpita. Alguns, poquets, érem repetidors; qüestions d'edat ... El debat, el mateix de sempre, és la xarxa natura 2000 una oportunitat o una amenaça per als arrossers? hem d'usar l'aigua de l'Ebre per regar o hem prioritzar els usos ambientals del riu? és la implantació eòlica un objectiu que justifica els mitjans o no?
Sovint he tingut la sensació que alguns dels que defensen amb arguments ambientals avui certes posicions (als 90 la majoria d'ells no ho feien), en el fons no s'atreveixen a plantejar allò que realment els amoïna que és el reequilibri territorial. Embolcallen amb arguments políticament correctes les seves revindicacions estrictament de desenvolupament econòmic. A més, el debat ara va més enllà, atès que alguns partits fan bandera d'aquests temes que abans no s'incorporaven als idearis polítics, també una novetat d'aquesta dècada.
La gran diferència entre ara i abans és per mi, que avui dia pots discrepar de les posicions oficials i no cal tenir por a les represàlies i això al meu entendre és símptoma de normalitat democràtica, de més llibertat i de que sens dubte el país avança en la bona direcció.
El fons del debat, un clàssic, que ha de primar més en la gestió del territori les activitats humanes o els seus valors ambientals ? Sempre vaig pensar que aquest plantejament dual era un error i que havia de ser possible un model integrador i racional de les dues visions.
CiU va jugar fort en aquell moment fent una autèntica cacera de bruixes entre els que ells presumien de desafectes a les posicions oficials, entre ells jo mateix. La meua posició conciliadora entre els dos bàndols, em va costar en aquell moment l'enemistat d'alguns i la incomprensió de molts. D'aquella experiència en vaig treure una lliçó que encara avui dia tinc molt present: en moments de guerra oberta, o t'alinees en un cantó o apartat que prendràs mal. Malauradament, el debat racional i productiu només es pot donar quan el context ho permet.
El passat dissabte 27, vaig assistir a la cloenda del Congres Delta + 10, un esdeveniment que es repetia 10 anys desprès del primer que es va fer a Sant Carles de la Ràpita. Alguns, poquets, érem repetidors; qüestions d'edat ... El debat, el mateix de sempre, és la xarxa natura 2000 una oportunitat o una amenaça per als arrossers? hem d'usar l'aigua de l'Ebre per regar o hem prioritzar els usos ambientals del riu? és la implantació eòlica un objectiu que justifica els mitjans o no?
Sovint he tingut la sensació que alguns dels que defensen amb arguments ambientals avui certes posicions (als 90 la majoria d'ells no ho feien), en el fons no s'atreveixen a plantejar allò que realment els amoïna que és el reequilibri territorial. Embolcallen amb arguments políticament correctes les seves revindicacions estrictament de desenvolupament econòmic. A més, el debat ara va més enllà, atès que alguns partits fan bandera d'aquests temes que abans no s'incorporaven als idearis polítics, també una novetat d'aquesta dècada.
La gran diferència entre ara i abans és per mi, que avui dia pots discrepar de les posicions oficials i no cal tenir por a les represàlies i això al meu entendre és símptoma de normalitat democràtica, de més llibertat i de que sens dubte el país avança en la bona direcció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada