Les formes són importants

El passat dimecres vaig assisitir al Ple extraordinari de l'ajuntament d'Alcanar, on l'Alcalde Ricard Bort, havia de presentar la seva renuncia al càrrec en virtud del pacte de legislatura signat amb ERC, que repartia els tres primers anys pel PSC i el darrer pels republicans.

Estic acostumat als Plens del meu ajuntament - Amposta, on rarament es superen les 2 hores de durada, fins i tot, amb ordres del dia de més de 20 punts.

La meva primera sorpresa fou la durada de les intervencions dels portaveus dels grups polítics a l'oposició (CiU, PP i APAL), d'entre 30 i 45 minuts, cadascuna. De manera que el primer punt de l'ordre del dia, l'aprovació dels pressupostos del 2006, tardà 3 hores a ser despatxat. Malauradament no tenia previst estar tant estona i vaig haver de marxar sense poder veure la renúncia de l'Alcalde que era el 5è i darrer punt de l'ordre del dia.

La segona sorpresa fou les formes que van emprar alguns dels portaveus durant la seva intervenció contra l'Alcalde. Vaig sentir expressions del tipus vosté esta zumbat, vosté és un mentider, vosté és un Hitler, ... de les que la Secretaria Municipal va pendre la corresponent nota per redactar l'acta.

La tercera sorpresa, que els membres del govern aguantaven estoicament, l'allau d'insults i desqualificacions sense immutar-se.

Vaig arribar a la conclusió que a Alcanar hi ha un trencament total dintre el consistori, que va més enllà de les legítimes discrepàncies polítiques i que està absolutament personalitzat contra l'Alcalde per part dels portaveus a l'oposició.

Aquests usen els Plens com un autèntic teatre on desplegar tòpics retòrics buits i recurrents i on la paraula s'usa pel simple goig d'ostentar el protagonisme del Ple.

El govern, ha renunciat a posar ordre al debat i a demanar respecte als representants electes i es limita a complir amb la legalitat vigent, aprovant els punts per majoria desprès de les eternes intervencions dels grups de l'oposició.

Vaig sentir vergonya de l'utilització que és feia la màxima institució municipal, pena del govern que ja ha tirat la tovallola per intentar recuperar la dignitat del Ple i aborriment de les formes primitives d'una generació de polítics que estan en actiu per qualsevol cosa menys per servei als seus veins.

Potser soc un romàntic de la política però per mi les formes encara són importants.