Que passa amb els cítrics ?
El sector citrícola ha estat, en els darrers anys, el sector agrícola que més ha aportat al PIB de les Terres de l'Ebre. Amb només 11.000 hectàrees ha facturat tant com la resta de sector agraris del territori en conjunt, i ha ocupat i ocupa milers de temporers, tant en les feines de camp com en les de magatzem, entre els mesos d'octubre a març.
Tanmateix, aquest sector citrícola està travessant per tercer any consecutiu una situació de preus que pot posar problemes a la continuïtat d'algunes explotacions.
Considerem que potser en el seu moment no es va saber aprofitar el llarg cicle de bonança i elevades rendes per enfortir els punts dèbils del sector. Aquestes febleses són: concentració excessiva de l'oferta en el temps, sobretot en Clementines; afectació del virus de la tristesa (cada cop menys, gràcies a l'esforç del Departament d'Agricultura); reduïda dimensió de les explotacions; major exigència dels mercats; desconeixement de la qualitat del producte per part dels consumidors; difícil control de les plagues i malalties, i reduïda capacitat general d'emmagatzematge entre d'altres.
Cal constatar que la situació dels cítrics ebrencs és compartida per totes les zones productores de l'Estat i s'estén al conjunt del sector de la fruita de bona part de les zones productores de l'Europa mediterrània (l'Ebre produeix només 200.000 tones de les més de 7 milions de tones de cítrics que es fan a tot l'Estat). Les causes tenen a veure amb un estancament del consum per part dels principals mercats destinataris, els centreuropeus, i per la competència cada vegada més important dels productes de l'altre costat de l'Estret i l'hemisferi sud.
A la vegada, però, existeixen importants punt forts sobre els quals recolzar-nos: condicions agroclimàtiques favorables; coneixement i tradició del cultiu; tecnologies de la producció avançades; lideratge a nivell estatal del sector viverista; transferència tecnològica i formació de gran nivell (IRTA, ECA, i ADVs); diversificació de l'oferta de qualitat (producció integrada i producció ecològica); proximitat a grans mercats de consum; prestigi comercial a l'exterior; gran tradició exportadora; existència de la marca de qualitat: IGP Clementines de les Terres de l'Ebre; elevat nivell d'investigació, i moderada capacitat d'inversió
Des d'aquesta anàlisi positiva, hi ha mesures que el sector i l'Administració poden instrumentar per pal·liar la situació. De fet a Catalunya ja hem començat a aplicar-ne algunes, fruit del consens aconseguit en el marc de la Taula Sectorial dels Cítrics, on hi ha representats, a més de l'Administració, els sindicats agraris, els productors i la indústria. Des d'aquí, i durant l'anterior legislatura, es va elaborar conjuntament un Pla de Suport que és en l'actualitat el full de ruta que el Departament d'Agricultura està aplicant des de fa dos campanyes i que té un seguiment semestral en el marc de les pròpies taules sectorials.
Aquest Pla contempla accions en l'àmbit de la sanitat vegetal, la transferència tecnològica, la millora de la qualitat, la promoció de la marca i la modernització i millora de la comercialització de les cooperatives citrícoles i l'agroindústria. Només dues dades de referència: per segon any consecutiu s'ha fet una campanya de promoció als mitjans de comunicació catalans dels productes amb DOP o IGP des de la Generalitat, incentivant el consum dels nostres productes de qualitat (entre ells la Clementina), i des que hi ha la crisi de preus, a cap cooperativa ni agroindústria citrícola se li han denegat cap dels ajuts que han sol·licitat per a la modernització de les seves estructures.
Evidentment, el Pla és obert a qualsevol aportació positiva, vingui d'on vingui, i estem contemplant noves mesures en col·laboració amb d'altres comunitats autònomes i el Ministeri. El sector sap que ens té al seu costat i que aquesta situació la passarem conjuntament, cadascun fent el paper que li pertoca, però tots treballant per aconseguir els mateixos objectius.
Tanmateix, aquest sector citrícola està travessant per tercer any consecutiu una situació de preus que pot posar problemes a la continuïtat d'algunes explotacions.
Considerem que potser en el seu moment no es va saber aprofitar el llarg cicle de bonança i elevades rendes per enfortir els punts dèbils del sector. Aquestes febleses són: concentració excessiva de l'oferta en el temps, sobretot en Clementines; afectació del virus de la tristesa (cada cop menys, gràcies a l'esforç del Departament d'Agricultura); reduïda dimensió de les explotacions; major exigència dels mercats; desconeixement de la qualitat del producte per part dels consumidors; difícil control de les plagues i malalties, i reduïda capacitat general d'emmagatzematge entre d'altres.
Cal constatar que la situació dels cítrics ebrencs és compartida per totes les zones productores de l'Estat i s'estén al conjunt del sector de la fruita de bona part de les zones productores de l'Europa mediterrània (l'Ebre produeix només 200.000 tones de les més de 7 milions de tones de cítrics que es fan a tot l'Estat). Les causes tenen a veure amb un estancament del consum per part dels principals mercats destinataris, els centreuropeus, i per la competència cada vegada més important dels productes de l'altre costat de l'Estret i l'hemisferi sud.
A la vegada, però, existeixen importants punt forts sobre els quals recolzar-nos: condicions agroclimàtiques favorables; coneixement i tradició del cultiu; tecnologies de la producció avançades; lideratge a nivell estatal del sector viverista; transferència tecnològica i formació de gran nivell (IRTA, ECA, i ADVs); diversificació de l'oferta de qualitat (producció integrada i producció ecològica); proximitat a grans mercats de consum; prestigi comercial a l'exterior; gran tradició exportadora; existència de la marca de qualitat: IGP Clementines de les Terres de l'Ebre; elevat nivell d'investigació, i moderada capacitat d'inversió
Des d'aquesta anàlisi positiva, hi ha mesures que el sector i l'Administració poden instrumentar per pal·liar la situació. De fet a Catalunya ja hem començat a aplicar-ne algunes, fruit del consens aconseguit en el marc de la Taula Sectorial dels Cítrics, on hi ha representats, a més de l'Administració, els sindicats agraris, els productors i la indústria. Des d'aquí, i durant l'anterior legislatura, es va elaborar conjuntament un Pla de Suport que és en l'actualitat el full de ruta que el Departament d'Agricultura està aplicant des de fa dos campanyes i que té un seguiment semestral en el marc de les pròpies taules sectorials.
Aquest Pla contempla accions en l'àmbit de la sanitat vegetal, la transferència tecnològica, la millora de la qualitat, la promoció de la marca i la modernització i millora de la comercialització de les cooperatives citrícoles i l'agroindústria. Només dues dades de referència: per segon any consecutiu s'ha fet una campanya de promoció als mitjans de comunicació catalans dels productes amb DOP o IGP des de la Generalitat, incentivant el consum dels nostres productes de qualitat (entre ells la Clementina), i des que hi ha la crisi de preus, a cap cooperativa ni agroindústria citrícola se li han denegat cap dels ajuts que han sol·licitat per a la modernització de les seves estructures.
Evidentment, el Pla és obert a qualsevol aportació positiva, vingui d'on vingui, i estem contemplant noves mesures en col·laboració amb d'altres comunitats autònomes i el Ministeri. El sector sap que ens té al seu costat i que aquesta situació la passarem conjuntament, cadascun fent el paper que li pertoca, però tots treballant per aconseguir els mateixos objectius.
2 comentaris:
Tenim problemes de futur als següents sectors: Citrics, Arròs, Olivera.
La solucio passa per 5 actuacions conjuntes:
1-Creació marca única. "El pagés" (Ejemple)Unificar marca unica per a oli, arròs,citrics.
2-Unificar criteris de producció,fer productes de qualitat i de valor afegit (cas de l´arròs, farines, bases per a alimentació,)això vol dir tecnics dedicacats exclusivament a dir com s´han de fer les coses i enginyers i economistes com a Gerents a les Cooperatives.
3-Creació organisme de control importacions i exportacions amb capacitat de bloquejar entrada de productes de mala qualitat.
4-Centres de distribució propis. Crear supermercats de la linea "El Pagés".
5-Implicació de Administració,Cooperatives, Comunitats de regants o propietaris, per a generar recursos per disposar de milions d´euros per un tubo per a fer publicitat.
INCONVENIENTS.
S´ha de començar a treballar com una empresa, i el primer que cal fer és unificar les cooperatives i posar de presidents gent en carrera (enginyers,economistes,advocats )que saben el que es un Pla d´Empresa, com aplicarlo i com fer el seguiment per a que ningú s´aprofite del soci.
Una vegada això fet, quan els que estan al front dels consells rectors dedicats exclusivament al projecte comú i no a interesos particulars com passa ara, es l´hora de crear un organisme per damunt de totes les cooperatives on hi hagi representació de totes les entitats.
Jo aprofitaria el recent creat organisme PRODELTA, pero professionalitzat. No portat com ara pels mateixos que estan a les cooperatives, ADV i comunitats. S´ha de portar com una empresa.Objectius,Planificació,Execució i control.Aquest 4 blogs els entenen i els poden aplicar gent que sapique de que van,(professionals en carrera) els altres només fan que fer nosa.
A partir d´aqui es desenvolupa el projecte amb totes les parts implicades i cadascú ha d´aportar alló que millor sàpiga fer:
politics a unificar i tots a una
pagesos a fer qualitat i millorar produccions
enginyer economistes fer funcionar les empreses
i els altres, els que es pensen que son "directius" de les cooperatives, (pagesos de tractor posats a un càrrec sense cap estudi), cap a casa a fer el que saben fer, de pagesos.Com deia un famós empresari:
"els mediocres per als altres"
REFLEXIO FINAL.
Es un projecte complexe, que necessita de la col.laboració de tots, necessita que no posem interesos particulars davant dels interesos de tots , interesos de partir davant interesos de la gent del territori i en definitiva de treballar tots junts pel futur de tots els pagesos.
Hem de fer el canvi per millorar i el canvi es anar tots per a un objectiu comú, perque al final siguem pagesos, enginyers, politics o advocats, tots estem en el mateix barco, tots estimem la terra, i a tots ens interesa que el sector de la pagesia tire endavant. (suposo)
Salut.
Benvolgut jove agricultor,
no sé qui ets, però desprès de llegir el teu comentari et puc dir que comparteixo bona part de la teva anàlisi.
Per la part que em toca, crec que el sector agrari en general està passant per mals moments i per tant els polítics hem fer front comú per donar solucions.
En fí, gràcies per la teva aportació positiva. Tant de bó, quan hi ha problemes de veritat, tots fosim capaços d'abandonar els personalismes i els colors polítics i treballesem pel bé general.
Publica un comentari a l'entrada