Sobre la crisi de la sequera

Reconec que la gestió comunicativa de la crisis de la sequera i les seves possibles solucions podia haver estat francament millor. Sens dubte aquesta manca de coherència informativa, ha restat credibilitat al Govern. Això, entre d’altres, ha provocat que tot que i ja s’ha apostat per connectar temporalment la xarxa CAT – ATLL com a solució a la sequera conjuntural fins l’entrada en funcionament de la dessaladora del Prat, una part de la població de l’Ebre vegi amb recels aquesta solució. El decret deixar molt clara aquesta excepcionalitat i temporalitat. Quan es va signar el compromís per l'Ebre l'octubre del 2003, també es va deixar molt clara la posició del PSC respecte aquesta possibilitat.

Em preocupen algunes coses de l’enrenou que s’està generant a l’Ebre:

1. Que es vulgui comparar la situació actual (portar 30 Hm cúbics entre octubre del 2008 i maig del 2009 a Barcelona per a consum domèstic) amb la de l’any 2000 (portar 1050 Hm cúbics anuals a València, Múrcia, Almeria i Barcelona per a continuar potenciant creixements insostenibles).

2. Que no es reconegui l’esforç fet pels habitants i industries de Barcelona en els darrers 4 anys, que en complicitat amb tots els nivells de l’administració , han disminuït els seus consums fins convertir-la en la capital europea amb menys consum d’aigua per càpita. I tot això aplicant els principis de la Nova Cultura de l’Aigua: increment de l’estalvi en el consum urbà, millores en la depuració, recuperació d’aqüífers, millores de les infraestructures hidràuliques i modernització dels regs agrícoles. Sens dubte encara es pot anar més enllà, especialment en els dos darrers apartats. Aquests principis van ser majoritàriament assumits per la població metropolitana, gràcies entre d’altres, a les manifestacions promogudes pels seus carrers pels ebrencs, a les que ells es van sumar massivament.

3. Que es disfressi amb arguments ambientalistes el debat realment de fons, que no és altre que el clàssic del reequilibri territorial, legítim, però que s’amaga perquè no sone políticament incorrecte. Els excedents que arribaran des del CAT a Barcelona es compensaran amb les mesures d'estalvi del conjunt de regants de la conca de l'Ebre. A la desembocadura arribarà per tant la mateixa aigua que fins ara.

4. La fractura social que es pot produir entre l’àrea metropolitana i l’Ebre. Certament el nostre territori exporta moltes coses, entre d’altres, energia i joves, cap a Barcelona, però a l’inrevés, bona part de la nostra activitat econòmica depèn dels seus consums: turisme, productes agroalimentaris, .. per citar-ne alguns. No vull pensar en els efectes que podria tenir sobre la nostra economia, si s’instal•la en la població metropolitana, una percepció d’hostilitat de l’Ebre cap a les solucions que han de resoldre la seva necessitat puntual d’aigua.

5. Que es criminalitzen regs de suport històrics del nostre territori que s’estan impulsant per la voluntat majoritària dels pagesos i propietaris de les finques afectades i dels alcaldes dels municipis beneficiats. El millor servei que podem des del Govern per la preservació del nostre espai agrari és estabilitzar les produccions.

6. Que s’intente desacreditar autoritats en gestió hidràulica que fins fa quatre dies eren els inspiradors intel•lectuals del moviment social, com Pedro Arrojo, Narcís Prat o Ramon Folch, per admetre públicament com una solució raonable la interconnexió temporal de les xarxes CAT - ATLL.

7. Que alguns partits al territori li tremolin les cames per defensar solidàriament la solució adoptada pel Govern. Tots els Consellers de la Generalitat i els grups parlamentaris dels partits que donen suport al Govern estan demostrant una unitat que ens hauria de servir de mirall polític.

8. El paper d’irresponsabilitat política del principal partit de l’oposició en aquesta crisi. En alguns ajuntaments i consells comarcals, estan votant fins i tot en contra de portar aigua en vaixells des de Tarragona !! M’agradaria saber com ho explicaran als ciutadans de l’àrea metropolitana (o pitjor, als seus familiars i amics). Es van equivocar al 2000 i es tornen a equivocar ara. Políticament tinc la mateixa sensació que amb el PP, amb aquesta actitud estaran molts i molts anys sense tornar al Govern, ja em va bé ... , però com a ciutadà em preocupa la radicalitat en la que s’ha instal•lat en el principal partit de l’oposició. En la meva concepció de la política no tot s’hi val. Hi ha límits.

9. Que es titlle al Govern d’emprar mètodes nazis per difondre els seus postulats. Em recorda alguns dirigents del darrera etapa Pujol, acusant els líders de la Plataforma d’emprar mètodes terroristes. Aquest estil de desqualificar l’adversari té un nom molt clar de praxi autoritària.

10. Que es vulgue intimidar alguns responsables polítics del territori que defensen posicions governamentals derivades del seu càrrec, senyalant-los amb noms i cognoms com a responsables de decisions que es prenen a nivells polítics i administratius superiors.


Per tot això, em sento afortunat de pertànyer a una organització política que davant els problemes dels ciutadans és capaç de:

1. prendre decisions justes, que són assumides per el conjunt dels seus membres independentment del seu càrrec o territori.
2. aplicar des de fa 4 anys els principis de la Nova Cultura de l’Aigua i reduir el consum d’aigua a l’àrea metropolitana de forma exemplar.
3. mantenir la credibilitat dels experts en gestió hidràulica, independentment, de si ens agraden o no les seves opinions.
4. ser l’únic partit a l’Ebre que transmet un missatge de solidaritat envers les necessitats puntuals d’aigua de Barcelona.
5. treballar per treure l’Ebre del dèficit històric d’infraestructures, en col•laboració amb la resta d’administracions de Catalunya i l’Estat.
6. preservar els nostres espais rurals dotant-los de mitjans perquè s’automantinguen i de contribuir a la modernització dels nostres regadius, tot reduint els consums històrics.
7. liderar les respostes a les necessitats i els problemes del ciutadans dels nostres pobles.
8. no fer oportunisme polític davant d’un problema d’emergència nacional.
9. apostar pel diàleg i la tolerància, davant la diversitat d’opinions.
10. respectar les persones, per damunt de tot, independentment de les postures que democràticament defense, la seva filiació política o del càrrec de representació que ostente.