dimarts, de setembre 12, 2006

Setembre, com els d'abans

M'imagino que l'excusa més emprada als blocs durant aquest mes de setembre, per no haver-lo actualitzat durant setmanes, són les vacances. M'apunto ...

Mentre escric, està caient un aiguat com feia mesos no veia - ni escoltava, ni olorava. És curiós com badem - com bado - davant els espectacles naturals. Em passaria la tarda mirant la pluja torrencial per la finestra. Però també el foc com crema o el vent com bufa o les ones com trenquen o les formigues com desfilen o qualsevol acció natural espontània.

Em sedueix la natura, suposo que per això vaig estudiar Biologia, soc un xafarder del meu voltant, no ho puc evitar. M'imagino que inconscientment, pel mateix motiu també vaig entrar en política o més ben dit la política em va arrossegar cap ella. Hi ha coses que simplement no es poden evitar.

M'agrada que plogue al setembre. L'aigua s'endu la xafogor que no et deixava conciliar el son, neteja l'aire les boires enlluernadores i el terra de la pols acumulada. Ens prepara pel recolliment casolà i professional i també pel personal.

Pot ser per això m'ha sortit aquest escrit tant diferent dels altres ...