Escoltar-se un mateix

Tinc 41 anys i reconec que excepte una incidència física remarcable als 27, he tingut la sort de gaudir en general d'una bona salut (la meva mare segur que no comparteix aquesta visió).

He d'admetre però, que mai he estat atent als missatges que el cos t'envia de tant en tant per indicar-te que hauries de fer-te una revisió de vista, d'oïda, de boca, de pell ... Simplement, la màquina funcionava i amb això n'hi havia prou. Ara però, des de fa poc, em començo a escoltar. No sé si perquè he enfilat la recta del numero 5 o perquè m'adono que des que ho faig, em sento com a més enfocat o més afinat (com diem a l'Ebre).

Com en moltes de les coses importants que ens acaben passant, aquesta introspecció física, es va produir casualment. En menys d'un any vaig augmentar 10 kg. Val a dir que el pes d'arrencada era de poc més de 60. No puc dir per tant que ara estigue gras, simplement tinc el pes que em pertoca per la meva alçada.

La meva sorpresa fou que, a més saltar de talla de pantalons d'un dia per l'altre, vaig deixar de constipar-me a l'hivern, aguantava més temps fent footing, ..., em sentia com si m'haguessin rectificat el motor. Des llavors maleeixo els partits de tennis perduts per esgotament precoç, els dies passats al llit sofrint per la febre gripal i els centenars de mocadors gastats per les meves al·lèrgies hivernals.

M'he promès a mi mateix, escoltar-me seriosament. Simplement, mentre respiri, vull gaudir al 100 % del cos que la meva genètica familiar m'ha atorgat.

PD: El motiu de l'augment de pes ? Un altre dia ho explicaré ...