Mala gestió del patrimoni municipal

En el darrer Ple celebrat el passat dilluns dia 25, s'aprovà la compra d'uns terrenys per 180.000 euros a la vora del riu per ubicar el nou Club de Rem d'Amposta. Arran d'aquesta operació, em veig en l'obligació de posar en evidència el greu error que va dur a terme l'equip de govern de CiU quan van decidir vendre el solar on s'ubiquen en l'actualitat els Bombers, terrenys llavors de propietat municipal.

La qüestió es remunta a un decret d'alcaldia de l'abril de 1999, arran del qual s'acordà la venda en pública subhasta perquè no està previst que els terrenys siguin necessaris a l'Ajuntament ni ara ni en un futur, donat que per la seva situació i característiques no està prevista la ubicació de cap tipus de servei o instal·lació municipal o de serveis a la comunitat, entre altres raons pel trasllat del gimnàs municipal i del parc de Bombers, detalla el decret.

Si l'equip de govern no s'hagués venut aquest importantíssim patrimoni ara no caldria realitzar aquesta compra. Cal condemnar aquesta mala gestió de CiU, ja que els terrenys que estaven ubicats en una parcel·la estratègicament situada, eren ideals per situar un centre d'activitats fluvials, que es podria lligar amb la remodelació del club nàutic que ara es pretén fer i destinar-hi també un local a l'Associació de Veïns del barri de la Vila.

Fins i tot, hi havia la possibilitat de tancar un acord amb el promotor perquè l'Ajuntament es quedés amb la planta baixa i algun pis de la nova construcció, la qual cosa hagués permès evitar la pèrdua de patrimoni municipal.

Els terrenys que es van vendre a un promotor de la ciutat ocupaven una superfície de 1.585 metres quadrats, estan classificats en el PLa General d'Ordenació Urbana com a sòl urbà i amb una alçada reguladora màxima de planta baixa+tres plantes+àtic.

Malauradament també he de denunciar que la compra-venda dels terrenys dels Bombers, que no es va fer efectiva fins el passat mes de desembre del 2005, és a dir, quatre anys i mig més tard de la proposta d'acord, ha mantingut el preu dels 588.000 euros, mentre que la parcel·la es podria vendre ara per prop de cinc milions d'euros, una quantitat 10 vegades inferior als diners que ha ingressat l'Ajuntament d'Amposta.

Sense comentaris ...

A Amposta li cal un nou Pla de Mobilitat

Després de 2 plans de circulació, encara hi ha greus deficiències i sens dubte en aquests moments aquest és un del problemes urbans més greus que te plantejat Amposta. No s'ha fet un pla pensat en donar solucions que serveixin per un horitzó de 10 a 20 anys.

Les propostes que aplicarà el PSC quan arribe al govern de la ciutat són:

1. Tancament d'una anella viària de circulació interior ràpida. És segurament la clau per millorar ostensiblement el problema circulatori d'Amposta. Cal completar un sistema de rondes que permeten una mobilitat ràpida entre totes les parts de la ciutat sense necessitat de penetrar en els barris centrals. La base d'aquest anell seria l'avinguda Aragonesa, Avinguda Generalitat i Carrer Sant Cristòfol i hauria de contemplar noves connexions per un extrem amb la carretera de la Carroba pel Pla d'Empúries i per l'altre amb l'avinguda de Sant Jaume. Aquesta ronda ha de contemplar connexions fluides amb el centre de la ciutat a través dels carrers Terradelles, Arbó, Passeig Canal, avinguda Catalunya i Buenos Aires.

2. L'Eix de l'Ebre com anella viària exterior. Si existissin enllaços directes entre diferents punts de les rondes abans explicades i l'Eix de l'Ebre, les entrades i sortides d'Amposta es descongestionarien sensiblement ja que es disposaria de moltes alternatives per entrar i sortir de la ciutat. Cal potenciar enllaços pels camins de Tosses, de Comes i Sant Cristòfol est per a comunicar directament l'eix de l'Ebre, en les dues direccions, amb l'anella viària interior i des d'aquí amb el centre d'Amposta.

3. Delimitació real d'una xarxa de vials secundaris. L'existència d'una xarxa principal coneguda (Avinguda de la Ràpita, Carrer del Grao i Avinguda Sta. Bàrbara) pel centre de la ciutat, s'ha de complementar amb la delimitació d'una altra xarxa de vials secundaris alternatius als barris centrals de la ciutat: Carrer Barcelona, Carrer Navarra, Avinguda Buenos Aires, Carrer Madrid, Miquel Granel, Verge del Pilar, Amèrica .... Aquests xarxa paral·lela ha de fer una funció descongestionadora en moments de circulació punta i ha de rebre un tractament urbanístic que es correspongui amb l'objectiu que es vol aconseguir: asfaltats uniformes que indiquen la continuïtat d'aquella via als conductors i senyalització clara.

4. Millora dels accessos principals de la ciutat. En l'actualitat només una de les entrades de la ciutat té el tractament urbanístic viari que li correspon a una capital de comarca amb vocació de servei a la seva àrea d'influència (entrada des de Santa Bàrbara). Les entrades de la ciutat, a més de ser els seus portals de presentació, han d'ajudar a distribuir el trànsit pel conjunt de l'entramat de carrers i han d'actuar amb una lògica global en el conjunt de la ciutat. Aquest és el cas dels accessos per la Ràpita i Sant Jaume, en procés d'adequació i especialment les entrades des Tortosa, l'Aldea i el pont de la N-340. També cal començar a pensar en la construcció d'un tercer pont.

Altres mesures que afavoririen una millora del trànsit urbà serien:

Foment del transport públic urbà. Fa mes de tres anys que es posà en funcionament al nostre municipi una línia de BUS urbà. Durant aquest temps s'ha constatat un lleuger increment d'ús a partir del segon any de funcionament, però per altra banda hem de reconèixer tots plegats, que fins el moment no s'han cobert les expectatives d'ús raonablement exigibles per aquest servei. Tot i el poc ús actual, considerem que la línia s'ha de continuar mantenint pel foment que suposa del transport públic, perquè facilita la mobilitat a la nostra ciutat i perquè està d'acord amb el disseny d'una ciutat urbanística i energèticament sostenible que des del PSC creiem que s'ha de promoure. Cal per tant trobar fórmules imaginatives perquè els potencials usuaris de la línia urbana de BUS incrementen definitivament el seu ús, especialment per als col·lectius de jubilats i estudiants, més enllà de les reduccions que ja se'ls apliquen en aquest moments i altres que per les seves característiques puguin usar el servei. També caldria arribar a acords amb les associacions de comerç per tal que els justificants de les compres realitzats puguin comportar un accés gratuït al servei de BUS. Igualment cal pensar també amb un transport per els veïns de Balada i Poble Nou com mínim els dimarts perquè puguin pujar al mercat i millorar l'enllaç amb l'estació de l'Aldea.

Habilitació de noves zones d'aparcaments lliures. No s'ha pensat que, amb l'actual ritme de creixement del parc automobilístic, en determinades zones dotades de serveis assistencials existiran greus mancances d'aparcament. És necessari planificar unes zones d'aparcament no gaire lluny d'on es prestin els serveis i garantir un mínim de places necessàries per als usuaris més necessitats. En zones com els voltants del Castell, de l'Hospital, de la Plaça de la Castellania i l'Ajuntament, amb molta concentració de serveis cal habilitar aparcaments gratuïts. També convé fomentar acords amb les associacions de comerç per incentivar l'ús gratuït de les zones blaves.

Construcció d'una nova estació d'autobusos. L'actual emplaçament de la parada d'autobusos al centre d'Amposta no és l'adequat per la difícil accessibilitat que suposa per als vehicles de grans dimensions i els problemes de retencions que provoquen els autobusos quan entren i surten del centre urbà. S'ha de buscar una alternativa que comporti menys problemes que l'actual, no allunyada del centre, però amb millor accessibilitat. Els voltants de la Plaça de la Castellania fora un lloc idoni. Això no vol dir eliminar els baixadors urbans que existeixen i que han de continuar donant servei als usuaris.

Pla de Senyalització. Cal adequar la senyalització a la realitat circulatòria del moment, incidint especialment en les senyals mòbils que avisen els conductors amb antelació del tall d'algun carrer. Amb la complexitat actual de la circulació a la ciutat, això és bàsic per no estar donant tombs inútilment a causa de l'ocupació temporal d'alguna via pública. Cal revisar també la senyalització existent en l'actualitat i ser estrictes en les zones de no estacionar per evitar col·lapses puntuals

Educació vial. Si volem convertir Amposta en un model de ciutat hem d'aconseguir que cotxes i vianants convisquin de forma respectuosa. Per aconseguir-ho s'ha de fer una crida al civisme tant dels uns com dels altres. Des de l'Ajuntament s'han d'impulsar campanyes de conscienciació ciutadana encaminades a millorar els mals hàbits consolidats actuals. Cal començar per les escoles i conscienciar els futurs conductors. No volem una policia "sancionadora". Volem que la nostra policia municipal sigui una policia "educadora" i, només la reincidència en les infraccions facin adoptar mesures mes dures contra les persones incíviques.

Cos d'auxiliars de circulació. La policia local es veu obligada a gastar una part important del seu temps a tasques mecàniques d'ordenació del trànsit, especialment en els moments d'entrada i sortida dels centres escolars, que podria dedicar a tasques més necessàries. Això es podria resoldre creant un cos d'auxiliars de circulació, on es podrien integrar la gent gran, les AMPAs dels centres educatius i Protecció Civil .

L'estat de la Via Pública, la gran assignatura pendent d'Amposta

Fa pocs mesos, el defensor del ciutadà feia públic l'informe de gestió del 2005, en el qual es posava de manifest que el principal volum de queixes presentades pels ampostins es referien a qüestions relacionades amb la Via Pública: neteja, estat dels carrers, males olors, ocupacions de vials, ...

Per altra banda, un informe d'intervenció, revelava que entre els anys 2002 i 2005, l'ajuntament havia hagut d'indemnitzar més 60 particulars i establiments per danys patrimonials derivats del mal estat de la via pública per un valor total de 30.000 euros.

Crec que aquestes dades m'obliguen a fer d'aquest tema la primera proposta electoral als ciutadans per les properes eleccions municipals. Si governem la ciutat el 2007, afrontarem aquesta greu problemàtica d'Amposta mitjançant tres actuacions:

1. Execució d'un pla de xoc de rehabilitació integral de la Via Pública

Encarregarem de forma immediata un Pla de rehabilitació integral que contemple a les zones d'Amposta que ho necessiten.

Això vol dirreasfaltat i restauració dels carrers. Hi ha carrers amb un estat lamentable, indignes d'una ciutat amb vocació de serveis i de turisme com Amposta. Renovació i remodelació de les voreres. Hi ha voreres d'Amposta que no s'han renovat mai des del primer dia que es van instal·lar. Cal ampliar-les sempre que sigue possible i adaptar-les a les necessitats de les persones amb problemes de mobilitat. Senyalització horitzontal. Cal incrementar el número de passos zebra, les zones de prohibit estacionar i sobre tot, fer un manteniment continuat de la seva conservació. Pla de neteja urbana que contemple el manteniment dels solars abandonats i les zones periferiques de la ciutat, on hi ha una mancança de papereres i contenidors. Racionalització i reducció de la l'estesa de cablejats aeris als carrers que dona una qualitat estètica urbana molt baixa.

Cal dir que moltes d'aquestes propostes, les hem anat plantejant de forma separada com a mocions al Ple de l'ajuntament durant els darrers 3 anys. La majoria han estat rebutjades i les que han estat aprovades CiU no les ha executat.

Tot i les evidents restriccions pressupostàries que caldrà afrontar, per l'elevat endeutament del nostre ajuntament, estem disposats a invertir fins al 50 % del pressupost d'inversió dels primers anys de la nova legislatura per recuperar la imatge de la ciutat

2. Creació d'una Oficina de Gestió de la Via Pública

La segona proposta consisteix en crear una oficina municipal que resolgui de forma àgil i eficaç, totes les incidències relacionades amb la via pública: mal estat de carrers i voreres, manca de senyalització, ... Però també que s'ocupe de gestionar:

Les ocupacions viàries d'obres i la seva correcta senyalització. També que un cop finalitzada l'obra, el carrer quede en perfecte estat. Les ocupacions de via pública temporals, com les terrasses de bars, parades, tendals, ... Les urgències derivades de fuites d?aigua, males olors, ... Control de les emissions acústiques. Control i seguiment de l'estat de neteja dels carrers i punts d'abocaments incontrolats urbans. Seguiment d'obres que puguin afectar subministraments bàsics per la població (llum, aigua i gas) per evitar que es tornen a patir els talls d'aigua.

Evidentment, aquesta oficina hauria d'estar molt coordinada amb la Policia Local i la Brigada de Serveis.

3. Creació d'una Ordenança Municipal d'ocupació de la Via Pública

El PSC ja va demanar el setembre del 2005 a l'equip de govern de CiU a través d'una moció, que promogués amb caràcter d'urgència una Ordenança Municipal que regules l'ocupació de la Via Pública.

Igualment, aquesta és una de les principals conclusions de l'Informe 2005 del Defensor del Ciutadà d'Amposta. En ell es constata que una de les queixes més important rebuda es refereix als destorbs que provoquen la mala ubicació i senyalització de les diverses obres que es fan a la ciutat.

Cal que l'ajuntament implanti la cultura, dintre el gremi dels constructors de la ciutat, de la necessitat de conciliar la seguretat dels vianants amb les obres que es realitzen. El creixement ha d'anar associat a la qualitat. El que passa en l'àmbit de la construcció ho podem transposar en l'àmbit urbanístic general. L'assignatura pendent d'Amposta és la qualitat de vida i la sensibilitat en com es fan les coses.

Igualment, l'Associació de Veïns de l'Acollidora, que representa gaire bé la meitat de la zona urbana de la ciutat, ha mantingut diverses reunions amb els responsables municipals sol·licitant aquesta ordenança.

Cap de les gestions realitzades ha donat fruit fins el moment.

Setembre, com els d'abans

M'imagino que l'excusa més emprada als blocs durant aquest mes de setembre, per no haver-lo actualitzat durant setmanes, són les vacances. M'apunto ...

Mentre escric, està caient un aiguat com feia mesos no veia - ni escoltava, ni olorava. És curiós com badem - com bado - davant els espectacles naturals. Em passaria la tarda mirant la pluja torrencial per la finestra. Però també el foc com crema o el vent com bufa o les ones com trenquen o les formigues com desfilen o qualsevol acció natural espontània.

Em sedueix la natura, suposo que per això vaig estudiar Biologia, soc un xafarder del meu voltant, no ho puc evitar. M'imagino que inconscientment, pel mateix motiu també vaig entrar en política o més ben dit la política em va arrossegar cap ella. Hi ha coses que simplement no es poden evitar.

M'agrada que plogue al setembre. L'aigua s'endu la xafogor que no et deixava conciliar el son, neteja l'aire les boires enlluernadores i el terra de la pols acumulada. Ens prepara pel recolliment casolà i professional i també pel personal.

Pot ser per això m'ha sortit aquest escrit tant diferent dels altres ...