Ens cal consolidar el nostre patrimoni agrari

El conreu de l'olivera és el més tradicional de les nostres terres i amb una superfície de 60.000 Ha és el paisatge agrícola més genuïnament ebrenc. Cada cop més, per part de la societat actual, a l'activitat agrícola se li reconeix una multifuncionalitat que va més enllà de la simple producció d'aliments de bona qualitat. El manteniment d'un paisatge mil·lenari, la conservació dels seus elements patrimonials - masos, barraques, marges, camins, ... - la seva funció en la prevenció dels incendis per la discontinuïtat que suposa entre les masses forestals, el foment de la biodiversitat derivat d?aquest efecte mosaic i la fixació de la gent al territori, especialment als pobles petits, són algunes de les funcions socials que aporta l'activitat agrària al conjunt de la societat.

Des de les Administracions hem ser capaços de traduir aquest reconeixement en mesures concretes que equiparen la renda dels pagesos a la de la resta de sectors del mon del treball i que a la vegada garanteixin la viabilitat de les explotacions agroramaderes. Aquestes mesures passen per una adequada política d'ajuts, el foment d'assegurances, una bona transferència tecnològica, la promoció del productes de qualitat, però sobre tot per dotar l'espai agrari d'aquelles infraestructures que permeten les explotacions ser suficientment autònomes i competitives en els exigents mercats globalitzats.

L'impuls de regs de suport és una de les millors garanties per consolidar el nostre valuosíssim patrimoni agrari i a la vegada donar instruments als pagesos per afrontar els reptes de la competitivitat. Els regs de suport que s'estan dissenyant i executant en l'actualilitat en molts pobles de les Terres de l'Ebre estan basats en una gestió molt acurada de l'aigua que incorporen elements automatitzats i/o de telecontrol que optimitzen al màxim el reg a pressió per goteig.

En les zones on s'estan implementant aquests nous regadius hi ha una extraordinària il·lusió per veure completat el somni de generacions i generacions de pagesos. Des de l'Administració

Els Espais Naturals, una oportunitat per a l'Agricultura i els seus productes

El passat 9 de juny, els SSTT dels Departaments de Medi Ambient i Agricultura, vam organitzar de forma conjunta una jornada sobre comercialització de productes agroalimentaris de l'Ebre.

Els ponents, tots dos andalusos, van explicar el model de certificació de productes agroalimentaris, artesanals i turístics, vinculats a algun espai natural d'Andalusia. La idea consisteix en aprofitar el prestigi de la marca "Parques Naturales" per tal de donar un valor afegit a les empreses vinculades als tres sectors abans esmentats.

El projecte es va posar en marxa l'any 2003 i en aquests moments ja hi ha més de 160 empreses i 580 productes, inclosos dintre aquest sistema de certificació.

El sistema funciona amb dues potes. Per una banda hi ha una Fundació privada (Andanatura) sense ànim de lucre amb l'objectiu fundacional de fomentar el desenvolupament sostenible dels espais naturals d'Andalusia, que concentra els seus esforços en fomentar l'activitat econòmica del mon agroalimentari, artesanal i turístic de les empreses ubicades a l'interior dels municipis afectats per alguna figura de protecció. En aquesta Fundació participen les Conselleries de Medio Ambiente i Agricultura i empreses privades com Vodafone, Endesa, Sadiel o Ituzzi.

L'operativitat d'aquesta Fundació consisteix en garantir que tots els productes que es comercialitzen sota la marca "Parques Naturales" compleixen uns estàndards de qualitat màxima, per mig d'un sistema de tècnics que controlen de forma regular la producció i a la vegada autoritzen l?entrada a la marca.

L'altra pota és la federació d'empreses aixoplugades sota el paraigües de la marca, que comparteixen diversos serveis i a la vegada aprofiten els recursos promocionals de l'administració que de forma natural és present a la major de Fires i Events turístics de l?Estat i també a nivell internacional.

Aquest model dual és bàsic, sense l'interès del mon empresarial el sistema no tindria sentit i sense la implicació de l'Administració el sistema de certificació i la promoció no tindria la potencia que té.

És una altra manera de mirar-se les coses. La població i les empreses afectades per la declaració d'algun espai natural, té amb aquests sistema una discriminació positiva que fa que la protecció esdenvigue una oportunitat econòmica més enllà que la genera el corresponent flux de visitants als centres d'informació.

Seria molt interessant que a les Terres de lEbre, pugéssim adaptar aquest model. Per això cal a més de la implicació de l'Administració (que ja ho està) la del mon empresarial.

Les formes són importants

El passat dimecres vaig assisitir al Ple extraordinari de l'ajuntament d'Alcanar, on l'Alcalde Ricard Bort, havia de presentar la seva renuncia al càrrec en virtud del pacte de legislatura signat amb ERC, que repartia els tres primers anys pel PSC i el darrer pels republicans.

Estic acostumat als Plens del meu ajuntament - Amposta, on rarament es superen les 2 hores de durada, fins i tot, amb ordres del dia de més de 20 punts.

La meva primera sorpresa fou la durada de les intervencions dels portaveus dels grups polítics a l'oposició (CiU, PP i APAL), d'entre 30 i 45 minuts, cadascuna. De manera que el primer punt de l'ordre del dia, l'aprovació dels pressupostos del 2006, tardà 3 hores a ser despatxat. Malauradament no tenia previst estar tant estona i vaig haver de marxar sense poder veure la renúncia de l'Alcalde que era el 5è i darrer punt de l'ordre del dia.

La segona sorpresa fou les formes que van emprar alguns dels portaveus durant la seva intervenció contra l'Alcalde. Vaig sentir expressions del tipus vosté esta zumbat, vosté és un mentider, vosté és un Hitler, ... de les que la Secretaria Municipal va pendre la corresponent nota per redactar l'acta.

La tercera sorpresa, que els membres del govern aguantaven estoicament, l'allau d'insults i desqualificacions sense immutar-se.

Vaig arribar a la conclusió que a Alcanar hi ha un trencament total dintre el consistori, que va més enllà de les legítimes discrepàncies polítiques i que està absolutament personalitzat contra l'Alcalde per part dels portaveus a l'oposició.

Aquests usen els Plens com un autèntic teatre on desplegar tòpics retòrics buits i recurrents i on la paraula s'usa pel simple goig d'ostentar el protagonisme del Ple.

El govern, ha renunciat a posar ordre al debat i a demanar respecte als representants electes i es limita a complir amb la legalitat vigent, aprovant els punts per majoria desprès de les eternes intervencions dels grups de l'oposició.

Vaig sentir vergonya de l'utilització que és feia la màxima institució municipal, pena del govern que ja ha tirat la tovallola per intentar recuperar la dignitat del Ple i aborriment de les formes primitives d'una generació de polítics que estan en actiu per qualsevol cosa menys per servei als seus veins.

Potser soc un romàntic de la política però per mi les formes encara són importants.

Home o Natura, l'etern debat

Recordo que fa uns anys estava en el centre de debat al territori la gestió dels espais naturals i en concret el Delta de l'Ebre. Manifestacions de pagesos, entitats agràries i ajuntaments per una banda i d'ecologistes per una altre. Van ser moments de fortes tensions entre els dos col.lectius, molt personalitzades en les figures de Rafel Balada Director del Parc i l'Albert Martinez, el seu cap de Conservació.

El fons del debat, un clàssic, que ha de primar més en la gestió del territori les activitats humanes o els seus valors ambientals ? Sempre vaig pensar que aquest plantejament dual era un error i que havia de ser possible un model integrador i racional de les dues visions.

CiU va jugar fort en aquell moment fent una autèntica cacera de bruixes entre els que ells presumien de desafectes a les posicions oficials, entre ells jo mateix. La meua posició conciliadora entre els dos bàndols, em va costar en aquell moment l'enemistat d'alguns i la incomprensió de molts. D'aquella experiència en vaig treure una lliçó que encara avui dia tinc molt present: en moments de guerra oberta, o t'alinees en un cantó o apartat que prendràs mal. Malauradament, el debat racional i productiu només es pot donar quan el context ho permet.

El passat dissabte 27, vaig assistir a la cloenda del Congres Delta + 10, un esdeveniment que es repetia 10 anys desprès del primer que es va fer a Sant Carles de la Ràpita. Alguns, poquets, érem repetidors; qüestions d'edat ... El debat, el mateix de sempre, és la xarxa natura 2000 una oportunitat o una amenaça per als arrossers? hem d'usar l'aigua de l'Ebre per regar o hem prioritzar els usos ambientals del riu? és la implantació eòlica un objectiu que justifica els mitjans o no?

Sovint he tingut la sensació que alguns dels que defensen amb arguments ambientals avui certes posicions (als 90 la majoria d'ells no ho feien), en el fons no s'atreveixen a plantejar allò que realment els amoïna que és el reequilibri territorial. Embolcallen amb arguments políticament correctes les seves revindicacions estrictament de desenvolupament econòmic. A més, el debat ara va més enllà, atès que alguns partits fan bandera d'aquests temes que abans no s'incorporaven als idearis polítics, també una novetat d'aquesta dècada.

La gran diferència entre ara i abans és per mi, que avui dia pots discrepar de les posicions oficials i no cal tenir por a les represàlies i això al meu entendre és símptoma de normalitat democràtica, de més llibertat i de que sens dubte el país avança en la bona direcció.

Benvinguts al Clan

Participació record, la candidatura de Tortosa s'imposa a la d´Amposta, ... Són alguns dels titulars que hem tingut ocasió de llegir en motiu de les recents eleccions a la Cambra de Comerç.

Més enllà de quina serà la persona que acabarà presidint l'entitat, aquesta notícia de l'actualitat ebrenca em dona peu a parlar sobre el model de relació institucional i territorial que els dirigents polítics, socials, econòmics, sindicals, ...- del territori haurien/hauríem d'impulsar per trencar l'actual model, sovint basat en el tribalisme i la rivalitat estèril.

A ningú se li escapa que aquest ha estat el motor que ha alimentat l'elevada participació en el procés electoral de la Cambra de Comerç. Ho he viscut en el meu entorn. Visites insistents, trucades desesperades, ... Si no aneu a votar tornarà a guanyar Tortosa. Em consta que a Tortosa passava més o menys el mateix.

Malauradament aquest argument tan pobre i si se'm permet miserable funciona. A les dades de participació em remeto.

Jo no estic per aquest model. Hem de ser capaços de superar aquesta visió territorial tan elemental i assumir el concepte de ciutat-territori o de vegueria en xarxa. Una visió objectiva de com ha de funcionar un sistema de 3.000 km quadrats (10 % de Catalunya) i 170.000 habitants (2.5 %) no donen altra alternativa.

O comencem a crear complicitats entre ciutats, a treballar en xarxa, a cercar aliats per objectius estratègics, o no superarem aquest model primitiu i autodestructiu que ens aboca una vegada rera altra de forma irremissible a la frustració.

Malauradament una part important de la classe dirigent veterana alimenta aquest circuit pervers perquè dona vots i distreu el públic dels assumptes realment importants. Jo ho tinc clar, però hem de ser més, molts més ...

Aturada temporal

Ja ho sabia que em costaria això del bloc ...

És una llàstima que finalment ERC hagi pres la decisió de votar no al nou Estatut.

El PSC i ERC tenim objectius polítics comuns que hauriem de recorrer plegats durant una bona part del nostre camí en els propers anys. Per una banda, tenim encara pendent la normalització democràtica del país despres de 23 anys d'un govern asfixiant de CiU i per l'altra l'avenç cap a més autogovern. Sens dubte el nou Estatut és un pas important cap aquest darrer objectiu. ERC, no pot obviar que el PSC-PSOE és l'únic partit amb qui pot avançar i compartir aquests objectius estratègics. Simplement, ara per ara, no hi ha alternativa.

Personalment, tot i que no em sentia còmode amb els estiravots d'alguns membres d'ERC, he treballat molt a gust amb la majoria de directors de serveis a les Terres de l'Ebre. Alguns d'ells em va donar suport quan CiU a Amposta em va amenaçar amb una querella quan vaig fer la denúncia de manca d'ètica urbanística de l'equip de govern (març 2004). Ara he estat jo qui els he donat ànims.

En política el que compta són els objectius polítics, però també ajuda molt el feeling personal. I sincerament, amb ERC, tenim molt més en comú de les dues coses que amb CiU.

A Amposta, ara ja toca

El passat més de març, vaig estar designat per l'agrupació local del PSC com a candidat a l'Alcaldia d'Amposta i a principis d'abril feiem la presentació formal i publica de la candidatura en un sopar multitudinari amb la presència del 1er vice-secretari nacional del PSC Miquel Iceta. Crec que és oportú per tant, fer en aquests moments, una valoració de la feina feta i de línies mestres del nostre projecte per Amposta.

Durant aquests tres anys de Cap de l'Oposició a l'ajuntament, he liderat un grup municipal actiu que ha presentat prop de 70 mocions i gaire bé 200 preguntes als Plens, participant activament a les diferents comissions municipals i controlant l'acció de govern. Hem denunciat la política de desgast personal que se'ns ha fet quan hem defensat alguna altra opció contrària a la que propugna l'equip de govern. En democràcia, el respecte per les idees, i sobretot a les persones, és fonamental. Crec que aquest ha estat el fet diferencials més remarcable del nostre estil polític.
El nostre projecte per Amposta es basa entre tres grans eixos: urbanisme i qualitat de vida, participació ciutadana i millora dels recursos municipals. Sobre ells giraran totes les propostes que anirem desgranant de forma regular durant aquest any pre-electoral i sobre ells s'ha centrat també la nostra acció municipal des del 2003.

Pel que fa a l'urbanisme, tot i reconèixer que Amposta és una ciutat que ha crescut molt en els darrers anys, ho ha fet de forma desendreçada i això es nota en aspectes fonamentals que marquen la qualitat de vida d'una ciutat. Estem infradotats en espais verds i zones de lleure, especialment infantils, hi ha una evident indisciplina urbanística, s'ha d'actuar en la recuperació i rehabilitació de les zones antigues, encara queda molt a fer per resoldre la circulació viària, cal millorar aspectes d'estètica urbana bàsica, carrers, voreres o de convivència com els sorolls. L'ordenació urbanística crec que és l'assignatura pendent d'Amposta, a la que tampoc ajuda d'incomprensible allargament en l'aprovació del nou Pla General d'Ordenació Urbanística. Hi ha un relaxament evident i manca de dedicació en aquesta àrea per part de l'equip de govern.

Pel que fa a la participació ciutadana, entenem que això s'ha de produir a través de les associacions de veïns i fora bo que cada barri estés representat per una associació. Recentment s'ha aprovat la delimitació dels barris de la ciutat, després de la insistència de l'oposició, i s'ha creat una comissió de participació ciutadana. Al nostre criteri, això hauria de ser un pas previ a la creació d'una una futura Federació d'Associacions de Veïns que siguin els interlocutors naturals del poble davant l'Ajuntament, tot donant-los capacitat de co-decisió en les inversions a cada barri, la seguretat ciutadana i la gestió de la immigració. Creiem en la democràcia participativa i per tant no hi ha prou en anar a votar cada 4 anys.

Finalment un dels nostres objectius és millorar la gestió dels recursos muncipals. Actualment tenim un ajuntament endeutat en més del 100% de l'equivalent al seu pressupost, pràcticament al límit del que marca la Llei d'Hisendes municipals. Això fa que la capacitat d'inversió amb recursos propis sigui el 2006 només de 12 euros! Tota la resta, fins a 6 milions d?euros, es farà via crèdits, contribucions especials o transferències d'altres administracions. Caldria fixar-se com a objectiu el fet de reduir l'endeutament municipal en un 50%, amb una estratègia econòmica de reducció d'un 10% anual del dèficit municipal en els propers 5 anys per tal de recuperar la capacitat inversora.

Els socialistes estem als governs d'Espanya i Catalunya i en aquest aspecte intentem col·laborar en tots els àmbits positius per Amposta. Crec que això s'ha demostrat en temes com justícia, promoció industrial, sanitat, cultura, agricultura, infraestructures, seguretat, etc .. Tot i això, és evident que no és el mateix estar al govern que a l'oposició i per altra banda, seria una oportunitat històrica desaprofitada que Amposta no ha tingut mai, la possibilitat de crear aliances polítiques amb tots els nivells de l'Administració.

En definitiva volem transmetre que tenim idees pròpies per al futur d'Amposta i que som el relleu amb més garanties de cara als propers anys. El nostre missatge és el d'un equip de gent jove, professionals experimentats en diversos camps, que en alguns casos tenim responsabilitats rellevants a la Generalitat o a Madrid i que intentem fer una tasca honesta i rigorosa. No amaguem per tant l'ambició de governar la ciutat el 2007. L'alternança política és l'essència de la democràcia i després de 20 anys de govern d'un mateix color polític, sense desmerèixer l'acció realitzada, crec que a Amposta ara ja toca.

En resposta a una invitació

Després de la invitació que vaig rebre per part de Miquel Iceta i d'alguns coneguts i amics per tal que m'animés a fer un bloc, m'he decidit a començar ...

Tot i el meu perfil inevitablement polític, no voldria que aquest espai tingués únicament aquest objectiu. Per altra banda, m'agradaria que les meves opinions s'anessen actualitzant de forma regular.

Tinc per tant dos reptes, intentar desconnectar, almenys un cop a la setmana de la meva agenda diària per tal d'escriure i a la vegada que els continguts vagin més enllà d'allò estrictament polític i local.

Ho intentaré, però tinc la sensació que no serà fàcil. En fi, tindrem oportunitat de comprovar-ho ...