Per primera vegada en 10 anys no votem en contra del pressupost municipal

El passat dilluns 22 de desembre, vam fer realitzar el Ple de Pressupostos per l’any 2009. La notícia més destacada pel que fa al nostre grup municipal (PSC), fou que per primera vegada en 10 anys no vam votar en contra. Ens vam abstenir.

Els motius els teniu explicats a continuació. És possible que trobeu el text una mica llarg i farragòs, però per als qui us agrade la política, el pressupost, és l’instrument de gestió més important d’un ajuntament i per entendre’l un s’ha de submergir una mica en tecnicismes. A mi també em costar una mica. Comencem doncs:

Pel que fa a l’apartat d’ingressos corrents, puja 18.868.000 euros (3.140 milions pta) i creix un 9.29 %. El creixement es deu bàsicament a dos apartats:

• Per l’IBI urbà que puja un 8.5 % (4.500.000 euros). Aquí es demostra el que venim posant en evidencia any rere any. Vostès pel 2009 han venut que l’han apujat nomes un 2 %, però sumant-li la revisió cadastral en la que ens trobem immersos, ens situem en una xifra real molt superior tal i com el seu propi propi pressupost del 2009 reconeix.
• Per les transferències corrents d’altres administracions que creixen un 21 % respecte l’any passat. I especialment la provinent de l’Estat, que suposen 4 milions d’euros dels 6.2 d’aquest apartat. Aquesta aportació no s’ha confondre amb l’especial habilitada com a Fons Estatal. Aquest fort increment es deu al salt demogràfic d’Amposta en haver sobrepassat els 20.000 habitants la qual cosa comporta una major dotació de recursos per part d’administracions superiors.

Pel que fa a les despeses corrents, la xifra és de 18.581.000 euros (3.090 milions de Pta) i creix un 7.26 % respecte el 2007 i per tant no el podem qualificar de restrictiu. Els increments quantitatius mes importants els trobem en els apartats de:

• Personal, amb una pujada de mes del 11 % respecte el 2007. Suposen 9.1 milions d’euros, es a dir, el 50 % de les despeses corrents del nostre ajuntament. Hem repetit en moltes ocasions que aquesta elevada xifra justificaria la creació d’una gerència especifica de recursos humans per optimitzar aquesta important area de despesa del consistori.
• Compres i serveis, amb un pujada de mes del 6 %. Suposen 6.4 milions d’euros, es a dir el 35 % de les despeses corrents. També aquesta area necessitaria una central de compres i serveis per tal d’aprofitar al màxim la despesa corrent en aquest apartat.

Per altra banda, cal fer notar que tot i que el 2009 ens endeutarem en 3 milions d’euros mes (si ho comptem a data del 31/XII/2009), curiosament hi ha prevista una reducció de la quantitat que pagarem en concepte d’interessos en prop del 20 % respecte el 2007. Això malauradament no podem atribuir a la bona gestió econòmica de l’equip de govern sinó a la baixa generalitzada de tipus d’interès que hi ha i haurà en el mercat. Tot i això estem parlant de 443.00 de pagaments en concepte d’interessos pel 2009 que continua sent una xifra molt alta.


Pel que fa a les inversions, tenim un pressupost de 9 milions propis, més 3.5 provinents del Fons Estatal extraordinari aprovat pel Govern de l’Estat. En total 12.5 milions d’euros (2000 milions pta).

Dos novetats importants pel que fa al seu finançament:

• Nomes 400.000 euros (4.5 %) en quotes d’urbanització, respecte 10.4 milions l’any passat (65 %). Hi ha una millora important en la qualitat del finançament, que hauria de permetre un major nivell d’execució pressupostaria. L’any 2008 no hem arribat al 20 %, el més baix de tots els ajuntaments democràtics.
• Es destinen 350.000 euros generats per recursos propis !! en front els 12 euros de l’any passat. No es molt un 4 % però es un canvi qualitatiu molt important que celebrem i esperem que augmente en els pressupostos que queden de legislatura.

Per altra banda hi ha 4.5 milions d’euros que es financen via crèdit, cosa que no ens agrada, però ho entenem atesa la precarietat financera de les administracions locals derivada dels efectes directes indirectes del crak immobiliari. I finalment 3.5 milions d’euros provinents de la Generalitat, la Diputació i l’alienació de terrenys.

Mes de 4 milions d’euros dels 12.5 (es a dir el 32 %) es destina a arranjament d’espais públics: reasfaltats (que en tenim molta falta), urbanitzacions i peatonalitzacions de diversos carrers (Verge del Pilar, Cervantes, Canalet de la Rapita, Sant Roc, ...) i acabament del Parc dels Xirebechs.

Però el capítol que s’endu el gruix de les inversions son els equipaments esportius amb mes 5 milions d’euros destinats a la 1ª fase de la residencia esportiva, nova piscina lúdica descoberta, nou club de rem, cobriments de dues pistes de futbol sala, nous vestidors esportius i nova pista de basquet.

Per tant un 75 % de la inversió pel 2009 es destina a equipaments esportius i millora dels espais públics i zones verdes. Objectiu que el nostre grup comparteix.

Remarcar els 240.000 euros que es destinen a encarregar el projecte executiu de remodelació de la façana fluvial entre el Poado i la Plaça de la Pau, que a criteri del nostre grup polític hauria de ser una de les apostes de futur estratègic urbanístic d’Amposta i mes tenint en compte la receptivitat de l’Estat en cofinançar aquesta actuació.

Pel que fa als punts dèbils de pressupost 2009, destacaria:

• Disminució important del pressupost d’inversions. El 2007 eren 16 milions, enguany nomes 9 (un 44 % menys).
• Poca esforç de contenció en la despesa corrent que puja mes d’un 7 % respecte el 2007. No s’apliquen politiques d’optimització de recursos que he explicat amb anterioritat.
• Tornem a tenir un important nivell d’endeutament que ens situarà de 10 a 13 milions d’euros a 31/XII/2009 (i que ens obliga a fer un pla econòmic – financer)
• No esta garantida l’entrada de 750.000 en concepte de l’ICO derivades de les llicencies del Cementeri Sud. Risc deixar sense finançament una important de les despeses corrents. Continuen usant l’ICO per finançar despesa corrent cosa que es un risc. S’hauria de destinar a finançar inversions no prioritàries.

Finalment pel que fa als punts forts del pressupost 2009, cal destacar:

• Millor qualitat del finançament. Nomes un 4.5 % en quotes d’urbanització, respecte el 65 % de l’any passat, el que ha de permetre un augment significatiu de l’execució del pressupost. Recordem que enguany ens situarem al voltant del 20 %, una de les xifres mes baixes de la historia, sinó la mes baixa.
• Importants aportacions de l’Estat, gaire be un 25 % del pressupost total.
3.5 milions Fons Estatal + 4 milions Transferències corrents = 7.5 milions de 31.3 milions (18.8 + 9 + 3.5)
• Congelació de les retribucions als càrrecs electes i de lliure designació i als grups municipals. També una reducció del 6% en la partida de protocol, tal com demanàvem en la moció que ens van tombar al respecte.
• I finalment i mes important, hi ha molta inversió en obres destinades a millorar els espais públics de la ciutat, zones verdes i equipaments esportius que milloraran la pell d’Amposta i generaran una important font d’ocupació que ha d’apaivagar els elevats índexs d’atur que es preveuen pel 2009, tal i com demanàvem fa pocs dies públicament des del nostre grup municipal

Si a això afegim l’important entorn de crisis econòmica que esta generant situacions de manca de finançament en moltes administracions locals i un escenari de molta precarietat laboral pel proper 2009, i que entenem que la nostra posició política ha de ser de responsabilitat i solidaritat, vam decidir no oposar-nos als pressupostos del 2009. Per aquest motiu, i donada l’excepcionalitat de la situació, per primera vegada, el nostre grup en els darrers 10 anys es va abstenir en la votació.

Aquest vot en cap cas s’ha d’interpretar com un xec en blanc, ans al contrari, el seguiment de l’acció de govern serà mes elevat que mai, ates que l’equip de govern tenen ara mes que mai des del nostre ajuntament, l’obligació de contribuir a pal•liar la situació de crisi a la nostra ciutat executant el nivell mes alt possible dels 12.5 milions d’euros.

Josep Subirats Piñaña, tot un referent.

El passat divendres 10 d’octubre, la sala d’adults de la Biblioteca Sebastià Juan Arbó, es va omplir per escoltar la presentació del seu darrer llibre: La repressió franquista en la postguerra (Pilatos 1939-1941). La conferència de l’autor de prop de 90 anys, fou molt emotiva, captant l’atenció del públic de forma extraordinària en tot moment.

El llibre és un repàs autobiogràfic dels dos anys posteriors de la guerra civil de les vivències de l’autor, des del moment en que es capturat per les tropes mores de l’exèrcit franquista prop de Vic, on inicià un itinerari per diversos camps de concentració de l’Estat, fins la presó de la Punxa a Tarragona i posteriorment a la de Pilatos.

La narració és riquíssima en detalls de la vida diària plena d’angoixa dels empresonats, i denota la vocació periodística de Josep Subirats, però també del context de l’època. Al llibre hi ha reproduïts la relació dels comunicats publicats al Diario Español anunciant els Consells de Guerra i els noms de tots aquells que havien de ser jutjats i posteriorment, molts d’ells afusellats. Es una relació macabra de noms, des del febrer del 1939 fins el juliol del 1940. Entre els que figuren diverses persones d’Amposta, però també de moltes de localitats veïnes com l’Aldea, Sant Bàrbara, Ulldecona, La Ràpita, Camarles , La Cava, Tortosa, Vinaròs, .... A tall d’exemple, a la portada hi surt fotografiat el Sr Ramon Valldeperez Prades, pare de la Francesca Valldeperez al costat del Sr Subirats qui per sort es va poder escapar de l’execució. L’autor, a la vegada, emmarca la vida a la presó amb l’evolució de la II Guerra Mundial que s’havia iniciat tot just desprès de la espanyola i les esperances dels presoners en una resolució positiva d’aquest conflagració que arrossegues al règim franquista.

Aquesta és per mi i segur que per molta molta gent una història propera, que hem escoltat en diferents versions i visions a les persones grans de la nostres famílies. En el meu cas, de boca de diversos oncles de la meva família paterna que van haver d’exiliar-se a Mèxic des d’Amposta per escapar d’un afusellament segur a causa de la seva significació política. Escoltar el Sr Subirats em recorda les llargues sobretaules d’aquests familiars, que a partir dels anys 70 van poder tornar a la seva ciutat sense por a ser repressaliats i que em van sembrar sense jo ser-ne conscient, el virus de la política.

Aquest llibre, s’emmarcà en un moment en que comencen a concretar-se diverses iniciatives en la línea de la recuperació de la memòria històrica que es deriven de la Llei que va aprovar el Congres de Diputats ara tot just fa un any o la Llei del Memorial Democràtic promoguda pel Parlament de Catalunya ara també fa un any. Així estem assistint l’obertura de fosses comunes i la identificació dels cossos per ser retornats als familiars o a filmacions com la pel•lícula Los girasoles ciegos que vol divulgar l’ambient de repressió existent a Espanya els anys posteriors a la Guerra Civil.

Malauradament avui dia queda molt poca gent d’aquella generació que pugue donar un testimoni viu. Per això va ser tot un privilegi poder gaudir de la presència en directe d’algú com el Sr. Josep Subirats Piñana, al qui des d’aquí li vull agrair profundament la seva xerrada (ell viu a Barcelona) i al qui aprofito per mostrar-li el nostre total reconeixement per la seva trajectòria professional, política, però especialment humana.


Ressenya autobiogràfica de Josep Subirats i Piñana:

Josep Subirats i Piñana (Tortosa 1920) polític, intendent mercantil i censor jurat de comptes. Doctor en ciències econòmiques. L'any 1934, amb 14 anys, entrà com a redactor en el diari republicà "El Pueblo", de Tortosa, fundat per Marcel•lí Domingo, del qual va arribar a ser director, tres anys més tard entre 1937 i 1938. Després de la guerra civil espanyola fou empresonat a cadena perpètua, de la qual complí 7 anys. Un cop alliberat, el 1946, passà a dirigir el periòdic clandestí "Ara", de Barcelona, i el Centre d'Estudis Politècnic (1955-75). A mitjans dels anys quaranta ingressà a Esquerra Republicana de Catalunya, i el 1976 s'afilià al Partit dels Socialistes de Catalunya. Ha estat professor de Política Fiscal de l'Empresa a la Universitat Autònoma de Barcelona.

A les eleccions generals espanyoles de 1977 fou escollit senador a les Corts constituents per la coalició Entesa dels Catalans, i a les eleccions generals espanyoles de 1979 fou novament senador pel PSC-PSOE. Entre altres càrrecs polítics fou vicepresident de la comissió de pressuposts del Senat i membre de la comissió dels vint que redactà a Sau el projecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya i de la comissió dels vint-i-u que participà en la redacció definitiva de l'Estatut. L'any 1982 fou elegit conseller del Tribunal de Comptes d'Espanya i el 1986 esdevingué magistrat del Tribunal de Comptes de la Comunitat Europea. És doctor honoris causa per la Universitat Rovira i Virgili i el 2005 va ser estat reconegut amb la Creu de Sant Jordi.

Algunes de les seves publicacions més destacades:

• Actitudes de los empresarios ante la evolución del sistema tributario (1957-1975).
• La era de la evaluación global (1990)
• La transició des del Senat (1991)
• Marcel•lí Domingo, per ell mateix (1995)
• Tortosa, front de guerra (1996)
• La Unió Europea pas a pas (1998)
• Entre vivències (2003) que va presentar fa cinc anys on estem ara per l’ICE.
• Quatre alcaldes republicans de Tortosa (2005)
• Les Oblates, 1939-1941. Presó de dones de Tarragona (2007)
• La repressió franquista en la postguerra. Pilatos 1939-1941. Presó de Tarragona. 2007

Un any marcat pel continuisme, la manca d'ambició i l'absència de lideratge

El 17 de juny del 2007 es constituïa la VIIIa legislatura municipal a Amposta des de la restauració dels ajuntaments democràtics, ara fa tot just un any.

Toca fer per tant un balanç d’aquest primer any. Pot ser sonarà a tòpic però les paraules que millor el definirien serien continuisme i poca ambició. Es viu de renda de la legislatura passada en la majoria de temes. No hi ha iniciatives noves.

Estem davant un equip de govern molt desigual, amb el nivell de solvència política més baix de tota la història d’ajuntaments democràtics. Amb una manca evident de lideratge i coordinació política per part de l’actual Alcalde. Arrosseguen el vici de l’escassa voluntat de diàleg amb les entitats. Tenen majoria absoluta i l’apliquen sense contemplacions quan hi ha algun problema que requereix consens. D’exemples en tenim molts: la polèmica dels pàrquings soterrats, la veu de la nova Federació de Veïns als Plens, les escoles de musica de les Bandes, els noms franquistes d'alguns carrers, les festes de l’Acollidora, ...Continua la política de l’amiguisme amb el tracte amb les entitats. La prova més evident és el sectarisme amb que s’usen els mitjans de comunicació municipals: Ràdio Amposta i la Revista Amposta i la marginació a la que estem sotmesos els grups de l’oposició i les entitats desafectes.

Ja vaig dir que a nivell personal, les relacions entre regidors han millorat molt respecte la legislatura passada i el tracte és en general correcte. Tot i això, hi ha una hostilitat política manifesta per part de la majoria dels regidors cap al nostre grup. El PSC és l’enemic a batre i aquesta consigna es nota en el dia a dia de la vida municipal.

Si fem un repàs a les actuacions que estan en marxa o previstes en aquests moments, ens adonem que gaire bé totes elles són inversions pactades amb la Generalitat en l’anterior legislatura: Centre Arts Visuals, Arxiu històric comarcal, Caserna dels mossos, nou CEIP Consol Ferre, nou CAP, ampliació de l’Hospital comarcal i centre de tecnificació (IES, pavelló i residència, nou centre de rem). O bé amb l’Estat: 2ª Fase del Passeig fluvial, obres del Pont penjant, remodelació de l’avinguda de la Ràpita, ...

Pel que a les mancances, no s’està actuant en les dos grans necessitats de la ciutat: el mal estat i poca qualitat dels carrers i espais públics i els problemes circulatoris i la poca seguretat viària. El poc interès en la recuperació de la via pública és escandalós i indigne d’una ciutat amb vocació de serveis. Els exemples més clars són els endarreriments inexplicables com l’acabament del Parc dels Xiribecs (és la 4 ª legislatura que arrosseguem l’obra !!!), l’urbanització de l’avinguda Sant Jaume, del carrers Miquel Granell i Verge del Pilar, la mateixa avinguda de la Ràpita, totes elles obres que es podrien realitzar si es prioritzes econòmicament aquest aspecte.

Un altre element que sens dubte ens perjudica és la manca de fe en els grans actius d’Amposta: el turisme, especialment de natura, la industria agroalimentària i el comerç de proximitat i el fenomen musical. Com a exemples: no s’ha fet res en noves implantacions industrials, el gran polígon industrial d’Amposta, l’Oriola està igual que fa 6 anys. No es preveu cap actuació de dotació de serveis ni de millora de la zona litoral ni dels nuclis del Delta (Eucaliptus, Balada i Poble Nou).Deltebre ens ha tornat a passar la ma per la cara amb la realització d’una Fira de Natura que tenia que haver-se impulsat des d’Amposta ( torna a passar com amb la creació del Parc Natural l’any 1983). No s’apoia el comerç local, al contrari s’han aprovat 10.000 metres nous sense la seva implicació ni coneixement, amb l’únic interès d’afavorir interessos de persones i empreses molt concretes. Pel que fa la Cultura i la Joventut no hi ha idees noves i la promeses electorals d’habitatges assequibles i de lloguer per a joves i la consolidació de les escoles de música de les Bandes estan quedant en aigua de borraines a causa de la desídia dels responsables d’aquestes àrees i l’Alcalde en darrer termini.

Per acabar, continua una preocupant manca de rigor en l’elaboració i execució del pressupost. De mitjana només s’executa un 40 % de les inversions anuals previstes, hi ha una nul•la capacitat d’estalvi a causa d’un endeutament consolidat de 11 milions d’euros i una despesa incontrolada, digna de l’exèrcit de Panxo Villa. La casa consistorial te una molt mala organització dels recursos humans tant pel que fa a la relació de llocs de treball com en la distribució dels espais d’atenció al públic. L’opacitat en la contractació de personal és endèmica.

Tot i això hem de reconèixer que s’està fent algunes coses bones. Per primera vegada s’estan posant locals a disposició de les entitats, insuficients per les necessitats. S’està habilitant un nou centre per malalts d’Alzheimer, encara que la ubicació no és la correcta segons els propis familiars. El projecte pioner de Ciutat Digital, tot i que està avançant amb molta lentitud i opacitat. La nova caserna de policia local que racionalitzarà la seva ubicació, el procediment urbanístic però ha estat nefast, la qual cosa retardarà fins l’any que ve la seva posada en funcionament. Les beques de transport per estudiants universitaris, per cert la única promesa electoral que de moment CiU ha complert (de moment de les propostes estrella, el nou pavelló firal i la nova residencia de 200 places per gent gran no se’n sap res ...)

El paper d’oposició és poc agraït. A part de fiscalitzar l’acció de govern, regularment presentem propostes en positiu a través de mocions que majoritàriament són rebutjades pel simple fet de venir del nostre grup o s’aproven i desprès no es posen en pràctica. En el que porten de legislatura, n’hem presentat mes de 10. Les més importants: proposta que l’Autovia de l’Aragó arribe fins el port dels Alfacs, en contra; retransmissió dels Plens per Ràdio Amposta, en contra (conjunta amb ERC); condemna de les agressions homofobes a Tosses, a favor; nova ubicació de l’Escola Oficial d’Idiomes, en contra; millores de serveis del mercat setmanal, a favor; creació d’un casal de joventut, en contra; veu als plens de la nova Federació de veïns d’Amposta, en contra; petició que sigue l’ajuntament el sol•licitant dels Bous de l’Acollidora a efectes de responsabilitat civil, en contra (conjunta amb ERC). I continuarem ...

Tot i això no defallim, i com a portaveu municipal ofereixo una vegada més la col•laboració del nostre grup polític en els grans temes que ciutat. Reitero el que ja vaig dir en el discurs de constitució del nou ajuntament. El nostre és un oferiment sincer, amb tot el que això comporta quan a complicitats polítiques a nivells superiors. Amb el desig que el retorn sigui en el mateix sentit, és a dir, diàleg obert i transparent en tots aquells temes que convinguem de mutu acord, que són transcendents pel futur d’Amposta i la millora de la qualitat de vida dels seus ciutadans. Des de la nostra concepció de la política no hi ha res més gratificant per una persona que estima la seva ciutat, que intentar contribuir des de la participació política a la millora de les condicions de vida dels seus familiars, amics i veïns.

Tots hem après alguna cosa aquesta plujosa primavera

Encara no fa tres mesos de les darreres eleccions generals i tinc la sensació que han passat tres anys. La força de l’aigua ens ha tornat arrossegar a tots cap un mar de sentiments contradictoris que fan molt difícil definir, encara ara, el que ha passat en menys de 100 dies. Sens dubte tots hem après alguna cosa desprès d’aquesta plujosa primavera.

En els darrers quatre anys, als nous governs d’esquerres li han tocat gestionar algunes de les crisis més importants hagudes al país en els darrers 30 anys: col•lapse de la xarxa de rodalies, talls de subministrament elèctric de llarga durada generalitzats i la sequera més important dels darrers 60 anys. Totes elles són problemàtiques derivades de la falta de previsió i inversió històrica en qüestions claus pel funcionament normal d’una societat moderna del mon occidental: transports, llum i aigua. Algú podia imaginar un escenari més compromès per aquells que havien aspirat a l’alternança política a Catalunya durant 23 anys ?

En clau nacional la gent jutjarà al final d’aquesta legislatura si les crisis han estat gestionades de forma satisfactòria, conjuntament amb allò que a cadascú el motiva personalment per decantar-se cap una opció política o una altra.

En clau ebrenca la societat ha tornat a sofrir un sotrac generalitzat que ens ha afectat a tots: partits, institucions, societat, premsa, ... i sens dubte tindrà conseqüències de cara al futur. Shan dit, escrit i fet moltes coses que quedaran en la memòria col•lectiva i personal. Alguns han pontificat i acusat sense pietat, altres han aprofitat per fer les seves revenges personals, altres les polítiques, altres s’han amagat, altres s’han precipitat, altres s’han contradit. La realitat és la que és, ..., no m’agrada però tampoc m’escandalitza. Com he dit en alguna ocasió en el meu blog, la gran diferència entre ara i abans és per mi, que avui dia pots discrepar de les posicions oficials i no cal tenir por a les represàlies i això al meu entendre és símptoma de normalitat democràtica, de més llibertat i de que sens dubte el país avança en la bona direcció.

Em sento doblement afortunat. Per una banda per haver viscut en directe aquesta crisi sense visceralitat i amb la tranquil•litat que em dona la perspectiva d’un tema que conec en profunditat per la meva trajectòria personal i professional. I per l’altra, per la coherència que em dona pertànyer a l’única organització política al territori que no ha variat de discurs en tota la crisi i ha fet confiança als seus dirigents fins l’anunci de la derogació del decret

No amagaré que les dues setmanes prèvies a la notícia de la derogació han estat intenses per mi i molts companys de partit. Especialment quan ja s’havien superat en més de 80 Hm cúbics les reserves als embassaments (el doble del que havia de portar la canonada) i el govern continuava endavant amb les obres. De forma discreta i sense ostentacions, al nostre estil, hem estat en contacte permanent amb els nostres dirigents nacionals valorant regularment l’evolució de la crisi.

Finalment, emprant la mateixa via d’urgència que en el decret inicial, 1 mes i mig mes tard el Consell de Ministres a petició del Govern de la Generalitat anul•larà el decret, a causa de la desaparició de l’excepcionalitat meteorològica. El mes de maig del 2008 passarà a la història com un dels mes plujosos des que hi ha registres, la qual cosa ha permes recuperar el nivell dels embassaments que alimenten l’àrea metropolitana per sobre del 50 % de la seva capacitat, allunyant el fantasma de les restriccions.

Encara avui, amb el decret pràcticament derogat, a nivell de Catalunya CiU i el PP continuen reclamant el transvasament de l’Ebre i del Roina a Barcelona. El temps sempre acaba posant cadascú al seu lloc, aquesta vegada amb menys recorregut, només tres mesos despres tots tornen a ser on eren. Amb ferides si voleu, però al mateix lloc.

Continuo pensant que allò que majoritàriament fa sortir la gent al carrer és el sentiment de marginació i d’oblit històric de les nostres comarques respecte el conjunt del país. Per això no tenim altra alternativa que continuar amb el nostre treball soterrat, sense fer soroll, però que de forma incansable està traient poc a poc les Terres de l’Ebre del dèficit històric d’infraestructures amb el que ens el vam trobar desprès de 23 anys de governs convergents. Sens dubte la creació de la vegueria seria l’instrument que ens acabaria de normalitzar definitivament com a territori, donant-nos veu política al mateix nivell que el Camp de Tarragona. Aquest és un objectiu que ens hauria d’unir a tots els partits en benefici de les Terres de l’Ebre.

Sobre la crisi de la sequera

Reconec que la gestió comunicativa de la crisis de la sequera i les seves possibles solucions podia haver estat francament millor. Sens dubte aquesta manca de coherència informativa, ha restat credibilitat al Govern. Això, entre d’altres, ha provocat que tot que i ja s’ha apostat per connectar temporalment la xarxa CAT – ATLL com a solució a la sequera conjuntural fins l’entrada en funcionament de la dessaladora del Prat, una part de la població de l’Ebre vegi amb recels aquesta solució. El decret deixar molt clara aquesta excepcionalitat i temporalitat. Quan es va signar el compromís per l'Ebre l'octubre del 2003, també es va deixar molt clara la posició del PSC respecte aquesta possibilitat.

Em preocupen algunes coses de l’enrenou que s’està generant a l’Ebre:

1. Que es vulgui comparar la situació actual (portar 30 Hm cúbics entre octubre del 2008 i maig del 2009 a Barcelona per a consum domèstic) amb la de l’any 2000 (portar 1050 Hm cúbics anuals a València, Múrcia, Almeria i Barcelona per a continuar potenciant creixements insostenibles).

2. Que no es reconegui l’esforç fet pels habitants i industries de Barcelona en els darrers 4 anys, que en complicitat amb tots els nivells de l’administració , han disminuït els seus consums fins convertir-la en la capital europea amb menys consum d’aigua per càpita. I tot això aplicant els principis de la Nova Cultura de l’Aigua: increment de l’estalvi en el consum urbà, millores en la depuració, recuperació d’aqüífers, millores de les infraestructures hidràuliques i modernització dels regs agrícoles. Sens dubte encara es pot anar més enllà, especialment en els dos darrers apartats. Aquests principis van ser majoritàriament assumits per la població metropolitana, gràcies entre d’altres, a les manifestacions promogudes pels seus carrers pels ebrencs, a les que ells es van sumar massivament.

3. Que es disfressi amb arguments ambientalistes el debat realment de fons, que no és altre que el clàssic del reequilibri territorial, legítim, però que s’amaga perquè no sone políticament incorrecte. Els excedents que arribaran des del CAT a Barcelona es compensaran amb les mesures d'estalvi del conjunt de regants de la conca de l'Ebre. A la desembocadura arribarà per tant la mateixa aigua que fins ara.

4. La fractura social que es pot produir entre l’àrea metropolitana i l’Ebre. Certament el nostre territori exporta moltes coses, entre d’altres, energia i joves, cap a Barcelona, però a l’inrevés, bona part de la nostra activitat econòmica depèn dels seus consums: turisme, productes agroalimentaris, .. per citar-ne alguns. No vull pensar en els efectes que podria tenir sobre la nostra economia, si s’instal•la en la població metropolitana, una percepció d’hostilitat de l’Ebre cap a les solucions que han de resoldre la seva necessitat puntual d’aigua.

5. Que es criminalitzen regs de suport històrics del nostre territori que s’estan impulsant per la voluntat majoritària dels pagesos i propietaris de les finques afectades i dels alcaldes dels municipis beneficiats. El millor servei que podem des del Govern per la preservació del nostre espai agrari és estabilitzar les produccions.

6. Que s’intente desacreditar autoritats en gestió hidràulica que fins fa quatre dies eren els inspiradors intel•lectuals del moviment social, com Pedro Arrojo, Narcís Prat o Ramon Folch, per admetre públicament com una solució raonable la interconnexió temporal de les xarxes CAT - ATLL.

7. Que alguns partits al territori li tremolin les cames per defensar solidàriament la solució adoptada pel Govern. Tots els Consellers de la Generalitat i els grups parlamentaris dels partits que donen suport al Govern estan demostrant una unitat que ens hauria de servir de mirall polític.

8. El paper d’irresponsabilitat política del principal partit de l’oposició en aquesta crisi. En alguns ajuntaments i consells comarcals, estan votant fins i tot en contra de portar aigua en vaixells des de Tarragona !! M’agradaria saber com ho explicaran als ciutadans de l’àrea metropolitana (o pitjor, als seus familiars i amics). Es van equivocar al 2000 i es tornen a equivocar ara. Políticament tinc la mateixa sensació que amb el PP, amb aquesta actitud estaran molts i molts anys sense tornar al Govern, ja em va bé ... , però com a ciutadà em preocupa la radicalitat en la que s’ha instal•lat en el principal partit de l’oposició. En la meva concepció de la política no tot s’hi val. Hi ha límits.

9. Que es titlle al Govern d’emprar mètodes nazis per difondre els seus postulats. Em recorda alguns dirigents del darrera etapa Pujol, acusant els líders de la Plataforma d’emprar mètodes terroristes. Aquest estil de desqualificar l’adversari té un nom molt clar de praxi autoritària.

10. Que es vulgue intimidar alguns responsables polítics del territori que defensen posicions governamentals derivades del seu càrrec, senyalant-los amb noms i cognoms com a responsables de decisions que es prenen a nivells polítics i administratius superiors.


Per tot això, em sento afortunat de pertànyer a una organització política que davant els problemes dels ciutadans és capaç de:

1. prendre decisions justes, que són assumides per el conjunt dels seus membres independentment del seu càrrec o territori.
2. aplicar des de fa 4 anys els principis de la Nova Cultura de l’Aigua i reduir el consum d’aigua a l’àrea metropolitana de forma exemplar.
3. mantenir la credibilitat dels experts en gestió hidràulica, independentment, de si ens agraden o no les seves opinions.
4. ser l’únic partit a l’Ebre que transmet un missatge de solidaritat envers les necessitats puntuals d’aigua de Barcelona.
5. treballar per treure l’Ebre del dèficit històric d’infraestructures, en col•laboració amb la resta d’administracions de Catalunya i l’Estat.
6. preservar els nostres espais rurals dotant-los de mitjans perquè s’automantinguen i de contribuir a la modernització dels nostres regadius, tot reduint els consums històrics.
7. liderar les respostes a les necessitats i els problemes del ciutadans dels nostres pobles.
8. no fer oportunisme polític davant d’un problema d’emergència nacional.
9. apostar pel diàleg i la tolerància, davant la diversitat d’opinions.
10. respectar les persones, per damunt de tot, independentment de les postures que democràticament defense, la seva filiació política o del càrrec de representació que ostente.

Sequera creativa

Ho reconec, he tornat a tenir una recaiguda blocaire ... des del 1 de febrer que no he fet una entrada, 2 mesos i mig sense escriure, imperdonable ! I no és que no tingui temes, al contrari: el resultat de les darreres eleccions generals a Amposta (excepcional), el Pla de Seguretat Viària de la ciutat, la reubicació de la caserna de la policia local i l’Escola d’Art, la crisi de la sequera ...

Suposo que és un problema d’exigència. No sé asseure’m a l’ordinador i escriure sis o set línees tal qual, opinant del tema del dia que toqui. Quan faig un escrit, ja fa dies que l’he parit mentalment, escriure’l és pura mecànica. Per aquí també reconec que punxo, em manca temps per pensar.

Això va en contra del que penso que ha de fer una persona amb responsabilitats públiques. Estem obligats a explicar el sentit de la nostra feina. Els blocs personals són uns aliats perfectes per a això, més enllà de la cobertura mediàtica que tenen molts dels actes en els que participem. En aquest espai pots explicar directament als ciutadans la teva percepció de les coses sense intermediaris.

Per això, despres d'aquest, seguirà en breu un escrit sobre com estic vivint la crisi de la sequera (aquesta vegada la metereològica).

La participació ciutadana haurà d'esperar fins el 2011

Des del grup municipal del PSC hem estat reivindicant durant la passada legislatura la potenciació de les Associacions de Veïns i les entitats com a vies naturals de participació ciutadana.
La necessitat d’espais a disposició de les entitats per una banda i la millora de comunicació entre les associacions i el govern municipal han estat les dues grans assignatures pendents en aquest àmbit a Amposta. Des de la nostra concepció de participació i en la majoria dels sistemes madurs democràtics actuals, no n’hi ha prou en anar a votar cada 4 anys.

Reconeixem que en els darrers dos anys s’han començat a donar passos en aquesta direcció com la delimitació en barris de la ciutat, a finals de la legislatura passada, i l’inici de dotació de locals perquè les entitats i associacions d’Amposta puguin funcionar de forma autònoma. El nostre desig és que pugui donar resposta a totes les peticions

Queda encara molt de camí a recórrer i al nostre criteri caldria fomentar les assemblees de barri i implicar els representants de les associacions de veïns en els temes que els afecten de forma directa i oberta.

Recentment s’ha constituït a la nostra ciutat una Federació de Veïns que agrupa la practica totalitat de les associacions de veïns d’Amposta. Ens hem de felicitar perquè la societat civil de la nostra ciutat tingui iniciatives d’aquesta naturalesa, que demostren la maduresa que estan adquirint gradualment les nostres associacions.

Diverses normatives (Llei reguladora de les bases de règim local i el text refós de legislació municipal i de regim local de Catalunya) emparen els principis de participació ciutadana en els Plens, permetent que els ciutadans puguin a més d’assistir ala seu desenvolupament, presentar iniciatives i participar directament

Existeixen diversos precedents tant a Amposta com en ciutats veïnes. La Sra. Encarna Ferré, alcaldessa del Poble Nou del Delta, tot i no ser regidora del nostre ajuntament assisteix a tots els Plens amb veu i sense vot, ocupant un escó com qualsevol altre regidor i intervenint quan algun dels temes tractats en plenari fan referència a la seva pedania. Per altra banda, al final del plens celebrats al municipi veí de Sant Carles de la Ràpita, l’alcalde cedeix la paraula a qualsevol ciutadà que tingue alguna interpel•lació al membre de l’equip de govern

Per tot això, el grup municipal del PSC vam proposar en el passat Ple celebrat el 28 de gener reconèixer el paper d’interlocució preferent de la recent constituïda Federació d’Associacions de Veïns d’Amposta, permetent que el seu President pogués intervenir en els Plens en aquells assumptes que fossen d’interès per les entitats que representa.

El resultat final fou que CiU un cop mes aplicant el rodet de la majoria absoluta tombà la nostra moció, al•legant que ningú de la Federació s’havia adreçat a l’equip de govern per presentar-se i que els constava que tenien problemes de representativitat interns en un dels presidents de les associacions federades.

Un autèntic cop baix al moviment veïnal de la ciutat que lluny de veure com des de l’ajuntament se’ls obren les portes de bat a bat i s’aplica una relació de complicitat i bon rollo des del començament, se’ls gira l’esquena i s’aixequen barreres de forma totalment incomprensible.

No em cansaré de repetir-ho durant aquesta legislatura. És el que la gent ha votat i és el que tenim ...

Requiem pel Jardi Municipal

En el Ple del passat dilluns 28 de gener es va debatre la proposta del CiU de construir dos nous aparcaments soterrats a Amposta. Un sota la plaça del mercat i l’altre sota el jardí municipal, davant l’Hospital Comarcal.

La construcció i la concessió de l’explotació dels dos pàrquings es vincula a la vegada a la gestió de la zona blava de la ciutat, la qual s’amplia en tres nous trams: passeig canal, un tros de l’avinguda de la Ràpita (fins a Noé) i l’avinguda Santa Bàrbara (entre la Lira i la rotonda d’entrada).

En nostre grup es va abstenir en la votació. Incomprensiblement, la nota de premsa de l’ajuntament diu que vam votar en contra. Una nova errada del servei de premsa municipal que ja comença a ser preocupant ...

El PSC va manifestar el seu acord respecte a la ubicació del pàrquing del mercat, atès que ha de contribuir a la millora dels serveis del que en un futur proper ha de ser la gran zona comercial i peatonal de la ciutat. A més, existeix un ampli consens entre els veïns i comerciants de la zona.

Respecte a l’altre pàrquing vam manifestar el nostre desacord per dos motius. Per una banda la seva construcció suposarà la desaparició de l’actual jardí municipal i la conversió d’aquest espai en una plaça dura (li posarem una mica gespa va dir l’alcalde) i per l’altra l’existència d’alternatives properes com el solar de la caserna de la guàrdia civil que en pocs anys s’ha de reubicar.

Ja vam denunciar en el seu dia, que una concentració de serveis tant importants com l’Institut Pere Mata, l’ampliació de l’Hospital Comarcal, la residencia de gent gran i el Museu Comarcal col•lapsaria una zona de la ciutat que urbanísticament no estava preparada ni dissenyada per això. Com sempre la realitat s’ha acabat imposant i la saturació és evident cada dia.

El més lamentable de tot fou l’afirmació de l’Alcalde durant el debat, que en resposta a una intervenció meua en la que constatava que la construcció d’aquests pàrquings no suposaran una millora substancial dels greus problemes circulatoris de la ciutat, s’atreví a dir que Amposta no té problemes de circulació. La rialla general dels periodistes que cobrien el Ple, majoritàriament de fora de la ciutat, fou la millor resposta que es podia donar.

Més Informació:


La construcció d'un aparcament subterrani a Amposta enfronta govern i oposició

ERC i PSC qüestionen l’ubicació de l’aparcament soterrat a la plaça de l’hospital comarcal que impulsa el govern d’Amposta

Propostes del PSC per millorar la circulació d'Amposta

Comença la cursa electoral

Amb la recent aprovació de la composició de les llistes a les properes eleccions generals per part dels Consells Nacionals del PSC i CiU, es dona el tret de sortida a Catalunya de la propera cursa electoral.

La companya Lluïsa Lizàrraga finalment li ha correpost la tercera posició de la llista de Tarragona. No és el que la Federació del PSC a l’Ebre havia demanat a la direcció del partit, però tot i això, és la candidata del territori amb més possibilitats d’ocupar un escó al Congrés dels Diputats a partir del 9 de març.

Ja he dit en alguna ocasió que el paper que ha fet la Lluïsa a Madrid no ha estat valorat en tota la seua dimensió. El seu perfil de política propera, més preocupada per resoldre els problemes i les necessitats del dia a dia de les nostres comarques, que per sortir als mitjans de comunicació fent grans declaracions, junt amb les legítimes aspiracions de la Federació del Camp de Tarragona, l’han acabat fent saltar un lloc a la llista. Tot i això, els companys de l’Ebre li han reconegut aquesta tasca votant-la massivament com a la seua candidata en el darrer Consell de Federació celebrat a Tortosa. No cal dir que per a Amposta és un orgull que sigui ella la persona designada.

Sempre que venen eleccions, des dels aparells dels partits se sent a dir que aquestes són les més importants. Aquesta vegada jo també sóc d’aquesta opinió, sincerament. Ens juguem moltes coses que poden marcar les regles del joc i les tendències polítiques en el començament d’aquest segle: el manteniment d’un model de convivència civilitzada entre les diferents parts de l’Estat, el desenvolupament d’un Estatut que ha de satisfer el desig de la majoria dels catalans en l’avanç del finançament i l’autogovern pels propers lustres i la consolidació del procés de normalització cívic i social (especialment a la Catalunya rural) en desaparèixer CiU de la majoria d’institucions importants del país després de 23 anys.

CiU també és conscient d’aquesta cruïlla estratègica en la que ens trobem, amb el dramatisme afegit de la pèrdua contínua de suports, en haver desaparegut el gran poder cohesionador intern que li donava estar al govern. Són plenament conscients que si no són capaços de condicionar numèricament el proper govern de l’Estat, s’acaba definitivament la seva hegemonia política a Catalunya. La renúncia de Mas com a líder i el trencament entre Convergència i Unió serien les primeres imatges d’una nova era dintre l’espectre sociopolític del nacionalisme català.

En aquest escenari del “tot o res” en el que es troba atrapat CiU, els seus ideòlegs han dissenyat una campanya electoral inspirada en el moviment social de rebuig al PHN sorgit precisament a l’Ebre, i que li va costar en gran part la pèrdua de la Generalitat el 2003. Veurem un mes de febrer farcit de manifestacions suposadament de base ciutadana, que estan sent preparades des de fa mesos a consciència pel cacics territorials de CiU, amb el suport del PP. Tot el franquisme sociològic de la Catalunya rural està activat al servei una vegada més dels interessos dels poders fàctics de sempre. Esperem que aquesta sigui per sempre més la darrera imatge del Vell Règim.

En el cas de l’Ebre, l’acte que s’està preparant a Amposta (no és casualitat que sigui un dels darrers bastions del antic regim), en plena campanya electoral i en contra del govern a la Generalitat, és la prova fefaent d'aquesta estratègia. Justament els mateixos que no van tenir el coratge de sortir a defensar l'aigua de l'Ebre fa 4 anys, ara convoquen manifestacions per atacar a aquells que van aturar el transvasament. Més enllà de la legitimitat d'alguna de les queixes expressades, cal que la gent s'adoni de la manipulació que alguns dels seus representants, al servei de partits molt concrets, intenten fer dels seus associats. Confio però en la saviesa popular i estic convençut que el 9 de març la gent col.locarà cadascú al lloc que li pertoca.

Caçadors, pescadors i pagesos es manifesten per defensar el món rural de l'Ebre

Entitats agràries, pesqueres, taurines i de caça es manifestaran al febrer en contra de la 'marginació' del món rural ebrenc

Les plataformes ebrenques es desmarquen de la manifestació de caçadors, pagesos i pescadors contra la política mediambiental

CiU diu que a Amposta no li cal un Casal de Joventut

Una de les sol•licituds més reiterades que va tenir el nostre partit polític durant la confecció del programa electoral en les passades eleccions municipal fou la de donar resposta a les necessitats d’espais públics específics per a adolescents.

Molts joves entre 13 i 16 anys, a causa de la seva minoria d'edat i per la manca d'alternatives d'oci a la nostra ciutat, es veuen obligats a deambular els caps de setmana sense opcions. Els clubs juvenils, tot i que en alguns casos poden suplir aquest buit, no són una alternativa.

Certament, l’ajuntament ha habilitat en la passada legislatura algun espai que usen els joves de la ciutat, com el telecentre al Castell o el Casal. No obstant, es tracta d’usos molt puntuals per activitats de formació dirigides, en el cas del Casal, i per accedir a internet en el cas de telecentre.

A Amposta li cal centralitzar en únic espai tot els serveis d'oci i assessorament públics d’Amposta per als joves. La seva gestió es podria fer des d’un Consell Municipal de la Joventut en col•laboració amb l'àrea municipal corresponent, que s'encarregaria de la programació i coordinació de les activitats de joves i per a joves.

Petites ciutats veïnes com Masdenverge o l’Aldea, tenen en funcionament un centre d’aquestes característiques amb un notable èxit de participació. Per altra banda, el govern de la Generalitat col•labora en l’impuls i finançament d’aquest tipus d’equipaments.

És en aquest espai on els nostres joves podrien trobar solució a moltes de les demandes d'oci i formació alternativa: fòrums, xerrades informatives, cursos, accés gratuït a internet, jocs de taula o simplement un lloc de trobada alternatiu les tardes dels caps de setmana i dies festius. Aquest lloc podria actuar a la vegada de punt d'assessorament per les seves necessitats, ubicant-hi el punt d'informació juvenil, i complementant-se amb algun servei d'assessorament laboral (joves emprenedors, borsa de treball, ...).

Per aquest motiu el PSC – PM va proposar en el Ple municipal del dia 28 de desembre, què l’equip de govern realitzés les accions oportunes perquè durant la present legislatura Amposta dispose d’un Casal Juvenil que done resposta a les alternatives d’oci i formació que els nostres joves i les seves famílies demanden.

Malauradament CiU hi votà en contra argumentant que amb els serveis actuals n’hi ha de sobres i que no ens podem comparar amb poblets com Masdenverge que nomes tenen mil habitants. Sense comentaris !. Els motius reals de la negativa cal buscar-los en la fragilitat financera en la que està immersa l’ajuntament. Un local d’aquestes característiques necessitaria una inversió d’entre 1,5 i 2 milions d’euros. El mateix que ens ha costat el ruïnós Escorxador de Tosses o la meitat del famós superàvit de 3.5 milions d’euros que s’han fos en un temps record de 6 mesos.

Incomprensiblement ERC es va abstenir al•legant que un casal no és prioritari segons la seva visió de les necessitats de la nostra gent jove ...

Els primers pressupostos de la legislatura

El passat divendres 28 (dia dels innocents) l’equip de govern va aprovar en solitari, 9 a 8, els primers pressupostos de la legislatura 2007-2011.

Vistes les xifres des de fora, poden donar la imatge d’un ajuntament amb un ampli marge inversor que li han de permetre la realització de moltes actuacions l’any 2008. Del total de 46 milions d’euros, 33 corresponen al ajuntament, 12 a l’hospital comarcal i 0.5 a Gursam, la societat de gestió urbanística municipal.

Cal destacar pel que fa als diferents capítols de despesa, el 8 milions d’euros que es dediquen a personal, la qual cosa i tal com portàvem al programa a les darreres municipals, per si sol ja justificaria en escreix la creació d’una gerència específica per gestionar aquesta macroarea municipal. També cal destacar els 6 milions destinats a la compra de bens i serveis, una altra despesa que també per ella mateixa justificaria la creació d’una central de compres per racionalitzar i controlar aquesta important partida. Mireu l'apartat del programa en el que ho explicàvem.

Però sens dubte, la més important tant des del punt de vista pressupostari com polític és la de inversions dotada amb 16 milions d’euros. Si mirem en detall com es finançaran aquests 16 milions ens adonem ràpidament de la fragilitat de les inversions previstes:

1. Més del 50 %, prop de 9 milions d’euros, surten de quotes d’urbanització pagades pels propietaris afectats per la actuacions urbanístiques previstes a Tosses fase 2 (5.7 milions), Eucaliptus (1.6 milions) i Avinguda Sant Jaume (0.9 milions). Per tant l’ajuntament no hi posa ni euro i li dona un toc enganyós en apropiar-se d’aquestes inversions. Per cert, les dues darreres s’arrosseguen des de fa dos anys per la incapacitat de l’equip de govern d’executar-les.

2. Uns altres 4.5 milions, està previst que surtin de la venda de diverses pastilles de sol industrial municipal a Tosses i l’Oriola i de sol residencial municipal del sector cementeri II. El propi alcalde va reconèixer que si no s’aconsegueix vendre aquests terrenys no es podran executar les següents inversions: urbanització del nou sector residencial cementeri II (on en teoria van el Decathlon i el Carrefour), la piscina lúdica descoberta, la residencia del centre de tecnificació, el casal de la música, la nova comissaria de policia local o els locals destinats a entitats a l’antic solar del dipòsit municipal d’aigües. D’aquí la fragilitat de totes aquestes previsions.

3. 1.6 milions surten d’un préstec que consolida l’endeutament de l’ajuntament en 10 milions d’euros (70 % del pressupost de despeses corrents), que a la vegada generen un pagament en concepte de d’interessos anuals de 550.000 euros !!! És potser el toc més continuista dels pressupostos.

4. Es manifesta també la debilitat de les finances municipals en comprovar que l’equip de govern només és capaç de consignar 7 euros !!! (no és cap broma) per finançar les inversions del 2008 amb recursos propis. Això demostra la nul•la capacitat d’estalvi de l’ajuntament. Els recursos propis haurien de finançar com a mínim un 20 % de les inversions.

El propi informe de l’interventor municipal manifesta la poca rigurositat en l’execució del pressupost del 2007, en el que es va produir una desviació de 3.5 milions d’euros i dona un toc d’alerta de cara al 2008. Gràcies al famós superàvit esbombat a bombo i plateret ara fa un any, l’equip de govern ha sobreviscut tot un any marcat per una despesa incontrolada. També manifesta l’interventor els seus dubtes pel que fa a assolir la xifra prevista en la recaptació de l’ICO (impost de construccions) atenent el cicle de baixada de l’activitat constructora i critica obertament que part d’aquests diners es dediquen a finançar despeses corrents.

Finalment, i ja fent una crítica més política, els pressupostos no afronten els dos grans problemes d’Amposta: l’estat de la via pública i la circulació viària.

Pel que fa al primer aspecte, només s’hi destinen 300.000 euros a arranjar carrers i 120.000 euros a comprar una nova màquina netejadora. El nostre grup estava disposat a invertir fins els 50 % dels pressupost d’inversions durant la primera legislatura a un pla de xoc de recuperació de la via pública molt ambiciós que havia de recuperar els nostres espais públics de forma integral i rentar la cara de la ciutat de forma important.

Pel que fa a la circulació viària, l’altra gran assignatura pendent d’Amposta, no es preveu cap actuació per avançar en la consolidació de les dues rondes de circulació ràpides que preveia el nostre programa electoral. Ni tampoc es dedica pràcticament ni un euro a resoldre els problemes derivats del Pla de Seguretat Viària elaborat per la Direcció General de Trànsit i que posa el dit a la llaga en el diagnòstic dels principals problemes circulatoris.

En fi, com em sentireu dir en moltes ocasions durant aquesta legislatura, és el que tenim i és allò que la gent ha votat.

Agressions, Homofobia i Tosses

El passat 22 de setembre dos joves d'Amposta i el Perelló van ser agredits brutalment a les afores d’una discoteca al polígon Tosses XXI d'Amposta. Els nois van ser atesos a urgències de l’Hospital Comarcal d'Amposta on va ser tractats de diversions contusions a la mandíbula i a les costelles. Les víctimes van denunciar els fets a la policia local i als Mossos. En el text de la denúncia, s’afirma que l'única explicació que hi troben per l’agressió és que van apallissar-los per la seva condició homosexual, ates que en aquell moment s'estaven fent mostres explicites d'afecte.

Segons el Col·lectiu de Gais i Lesbianes de les Terres de l'Ebre es tracta de la quarta agressió a persones homosexuals en poc més d'un any, però afirmen que es produeixen altres casos de «violència gratuïta» i de baralles de forma regular al recinte exterior del polígon d’oci nocturn.

Exposat el cas a la Comissió informativa de Governació, el Cap de la Policia Local ens informa que durant les nits dels cap de setmana hi ha la presencia regular però discontinua d’una patrulla de la policia local i que no es poden destinar més efectius policials a causa de la resta de necessitats de la ciutat. Per altra banda es constata que la majoria de les baralles es produeixen a l’exterior dels locals nocturns, especialment a la zona d’aparcament de la discoteca, ja que a l’interior es disposa de serveis de seguretat privats.

Arran d'això, el nostre grup municipal va presentar una moció al Ple del 29 d’octubre, que va ser aprovada per unanimitat i en la que es demanava:

1. Que el Ple de l’ajuntament condemnés l’agressió homòfoba rebuda pels dos joves.
2. Requerir a l’empresa Tosses 21, promotora del complex d’oci nocturn, en col·laboració a la Junta de seguretat Local (Ajuntament, Mossos, Guàrdia Civil i Policia Local), que incremente els serveis de seguretat a la zona exterior dels locals per evitar la repetició de nous incidents d’aquest tipus.

Ens consta quer la Junta de Seguretat ja s’ha reunit i s’ha agafat el compromís per totes les parts d’implicar-se amb més profunditat en els problemes que generen una concentració tant important de gent durant les nits dels festius i caps de setmana. Per cert, als grups de l’oposició, tot i haver portat la iniciativa, no se’ns ha explicat res ...

El més penós de tot plegat ha estat la nul·la sensibilitat de l’equip de govern en tot el procés: cap trucada de suport a la família afectada, absència de cap representant municipal el dia de la concentració del Front d’Alliberament Gai a la plaça de l’ajuntament, ni ningú a qui lliurar el manifest, negació per part de l’alcalde d’haver rebut cap petició de reunió per part del col·lectiu per parlar del problema, culpabilització del col·lectiu gay com agitadors i distorsionadors de la realitat per haver divulgat els cassos d’homòfobia a Tosses i embrutar la imatge d'Amposta per tot Catalunya, ... En fí és el que tenim i el que la gent ha votat.

Finalment i per situar cadascú al seu lloc, una anècdota real. Durant la darrera campanya electoral, des d’un dels locals de Tosses es van enviar milers de sms a joves de la ciutat, en successius dies, recordant-los a qui calia votar si volien que la marxa a la ciutat no pares. Lamentable, tot i que comprensible, els promotors de Tosses vinculaven el seu futur al del color polític de l’ajuntament. Ells mateixos es delataven.

Més informació:

El col·lectiu gai es manifestarà per denunciar les agressions a Amposta

Denuncien la «passivitat» davant les agressions homòfobes a Amposta

El PSC proposa al ple d'Amposta que condemne les agressions homòfobes

Concentració a Amposta per denunciar les agressions a homosexuals a la ciutat

El Front d'Alliberament Gai denuncia les agressions homòfobes a Amposta

Protesta ciutadana contra les agressions homòfobes

Massa tard per a alguns

Una de les coses que més greu em sap del resultat de les darreres eleccions municipals, és l’oblit al que es veuran condemnades diverses persones d’edat, a les que per afinitats polítiques els actuals governants d’Amposta no els faran cap reconeixement públic.

Em refereixo, entre altres, als pocs soldats vius de la ciutat que van participar en la Guerra Civil. Segons els meus càlculs, en deu haver una dotzena entre els dos bàndols i estan tots entre els 85 i 90 anys. Suposo que a finals de legislatura en quedaran la meitat, ben just. Hi ha tant per fer en la recuperació de la memòria històrica a Amposta en aquest sentit ! Al maig del 2004, el nostre grup municipal va presentar una moció que va ser aprovada per unanimitat, en la que instàvem l’equip de govern a col·laborar amb el COMEBE en la recuperació dels esdeveniments ocorreguts a Amposta i a posar en valor tot el patrimoni vinculat. Han passat els anys i res de res ...

He reviscut precisament avui aquest sentiment de frustració personal, després d’haver estat a casa del Sr Salvador Pagà parlant (millor dit escoltant) gaire bé 2 hores. Un altre clar exemple de marginació per la seva militància comunista. El Sr Pagà (1931) va formar part del grup de col·laboradors del professor Esteve Gálvez, precursor del Museu del Montsià. De caràcter fort – típicament nostre - és l’únic encara en vida d’aquell equip. Tot i la seua condició de treballador i la manca de formació especialitzada, Salvador va participar en multitud d’excavacions arqueològiques. Primer, com a ajudant i, al cap dels anys, per iniciativa pròpia i guiat pel seu natural instint, va rastrejar i descobrir multitud d’assentaments, molts dels qual no ha volgut fer mai públics per evitar el seu espoli. És un pou de coneixements que qualsevol dia desapareixerà. Encara ara, amb 76 anys, diàriament surt a les 5 del matí de casa per indagar noves restes arqueològiques del Montsià.

En fi, he marxat del domicili del Sr Pagà amb un cert sentiment de culpa. Malauradament, fins que la gent de la meua adscripció política no arribe al govern de la ciutat, molts d’aquestes personalitats anònimes continuaran relegades a l’ostracisme. Per a molts ja serà tard. A molts altres però, antics col·laboradors del Franquisme i actualment considerats intel·lectuals de pro de la ciutat, ja se’n va encarregar l’alcalde Roig de fer-los els corresponents homenatges abans de marxar.

Visita al Delta del Po

Fa uns dies, un grup d’arrossaires i regants, acompanyats per representants de l’Administració vam visitar el delta del riu Po, a l’Adriàtic itàlia.

Ja havia estat en altres ocasions, durant la meva època al Parc Natural, visitant els seus espais naturals. Sorprèn però, recórrer una zona que fa més de 50 anys que es troba per sota del nivell de mar, en alguns punts fins a 4 metres, i on viuen 150.000 persones que desenvolupen una intensa activitat agrària, ramadera, pesquera i marisquera. L’agricultura està principalment orientada a la farratjaria animal (blat, alfals, sorgo, ...), només 2.000 Ha d’arròs, que suporta una important ramaderia bovina intensiva.

La causa d’aquesta subsidència exagerada es troba en l’explotació d’una bossa de gas metà al subsòl de la desembocadura del Po i que obligà l’Estat italià a prendre mesures per evitar la inundació del seu delta per infiltració de l’aqüífer o pel desbordament del riu.

Durant el darrer mig segle, el Consorcio de la Bonifica, una mena de Comunitat de Sanejament, ha construït dics de protecció al voltant de tots els braços del riu que es troben a varis metres per sobre de la plana i ha dissenyat un potentíssim sistema de bombeig per mantenir a ratlla l’aqüífer salí, que no per regar. Les carreteres estan elevades com a sistema de seguretat en cas d’inundació i a la vegada conformen un volgut reticulat que compartimenta tot el Delta. Tothom, institucions i habitants, sostenen econòmicament el Consorci. És lògic, els hi va la supervivència.

El seu principal problema agrari és la salinització, per això han construït a més dels bombejos, una barrera antisal en un dels principals braços del Po. És una enginyosa comporta submergida amb lames que s’obren quan el cabal d’aigua dolça és suficient com per arribar fins al mar i es tanquen quan progressa la falca salina riu amunt. L’objectiu és evitar filtracions dels braços del Po cap al ja hipersanilitzat aqüífer. Per sort a l’Ebre, la millor garantia per mantenir el freàtic salí a ratlla és la continuïtat dels arrossars, i això ho tenim garantit per molts anys.

Coses que m’han interessat de la visita:

La idea de crear un òrgan de gestió local participat per totes les institucions territorials locals, amb capacitat executiva. Llàstima que es van (ens vam) carregar el COSEC (antic CPIDE d'infausta memòria)), era l’embrió del que hauria acabat sent el que hi ha al Po. L’actual Consorci per la Sostenibilitat, te el defecte de la llunyania pel que fa als seus organs decisoris.

La intensa gestió de les seves badies interiors. Hi ha un permanent dragatge de canals interns per facilitar la connectivitat amb el mar i la bona qualitat d’aigua. Funciona, i la proba és que hi ha més de 1.500 famílies que viuen del marisqueig, part del qual es comercialitzat per empreses del nostre Delta en moments de manca d’aprovisionament.

La integració paisatgística dels dics és notable. Tot i que estan farcits al seu interior de pedra, tenen un recobriment d’arena i vegetació que el donen un aspecte natural remarcable. Molts dics estan aprofitats com a carreteres o carrils bici. Aquest és el model que ha triat el Ministeri de Medi Ambient per protegir l’interior de les badies dels Alfacs i el Fangar. Esperem veure l’inici d’obres el 2008.

La regressió costanera no els és un problema a curt termini. De fet no tenen dics de contenció litoral. Els sistema de barres d’arena naturals els és suficient. Això no vol dir que aquí haguem d’apostar permanent per recular la línea costanera. En un moment o altre haurem de construir una línea Maginot, ni que sigui per trams. Socialment no hi ha alternativa. Tot i això, no estem en una situació tant dramàtica com al Po fa 50 anys. Hem de començar però, a visualitzar aquesta solució no mes enllà de 20 anys.

La legislatura arrenca amb mal peu

Avui hem celebrat el primer Ple amb contingut polític de la legislatura. Em sap greu, però el regust que m’han deixat les 2 hores de debat plenari ha estat de profunda i sincera decepció. I això, tenint en compte que estem a l’inici de la legislatura i que és ara quan tots els grups polítics fixem la nostra estratègia per la resta del mandat, mostra unes perspectives molt poc engrescadores.

He vist un equip de govern mediocre, insegur, amb plantejaments de molt curta volada i el que és pitjor, sense cap intenció de cercar aliats ni que sigue per temes puntuals. Tenen la majoria absoluta i apliquen el rodet sense cap remordiment. Em sap greu perquè l’oferiment que vaig fer el dia de la constitució del nou ajuntament era sincer, i tot i que el mantenim en els grans temes, inevitablement es perdran moltes sinèrgies que acabaran perjudicant els ciutadans.

Vergonyós ha estat el rebuig de la moció que presentàvem conjuntament amb ERC en la que es demanava que es retransmetessin els Plens municipals per Ràdio Amposta. L’alcalde ha tingut el coratge de dir en veu alta que qui vulgui conèixer el que es debat al Ple que vingui a veure-ho personalment, entre d’altres bajanades d’alt calat argumental. Em preocupa seriosament aquest missatge d’opacitat hereu de l’estil Roig que marca quina potser la tònica d’aquest mandat.

La sorpresa positiva d’aquest nou curs està sent però la nova secretaria municipal. Està demostrant un nivell de solvència professional i d’independència que, venint d’on venim és tant gratificant ... Gràcies a l’informe que li vam demanar en el darrer Ple sobre la validesa jurídica del famós decret d’alcaldia que va permetre hipotecar la concessió de l’Escorxador, hem deixat en evidència l’embolic monumental en el que s’ha posat CiU en aquest tema. La Secretaria ha certificat la nul·litat de ple dret del decret, ates que les competències per autoritzar-lo corresponien al Ple. Vull recordar les paraules de Roig al respecte el febrer passat: ... L'alcalde d'Amposta ha explicat que la llei "demana" per autoritzar aquest tipus d'hipoteques una resolució d'alcaldia i no un acord de Ple ... "L'Ajuntament ha actuat de forma impecable", ha insistit Roig. Sense comentaris !!! (Més informació:) http://www.ebredigital.cat/ebredigital/web/index.php?idArea=6&idnot=6141&idSeccio=6&idPes=1

La broma li pot acabar costant a les arques municipals entre 2 i 3 milions d’euros (1,5 de l’obra civil i entre 0.5 i 1,5 segons el que estableixi el Jutjat Mercantil) com a responsables subsidiaris de la hipoteca i per tant dels deutes existents. Està clar que ha hagut una mala gestió d'un projecte que, consideràvem que ja "no era viable" des de bon principi. En el seu dia ja vam denunciar que el projecte de l'escorxador estava sobredimensionat per a les necessitats de la ciutat i que per a resultar rentable requeria un volum d'animals molt important que havia de provenir d'arreu de Catalunya i l'Estat. Per acabar-ho d’adobar, els carnissers d'Amposta no han sacrificat animals aquí.

La perla final de la sessió ens l'ha confirmat l’alcalde en el torn de preguntes, quan ha admès que l’urbanització del carrer del Grao s’haurà de refer a causa dels importants problemes que genera en la circulació de vehicles. Ja ho vam denunciar en plena campanya electoral i el senyor Ferré ens va acusar de fer demagògia. En fí, com es diu popularment la veritat és molt tossuda.

Trobar l'equilibri

Fa gaire bé tres mesos (16 de juny) que no actualitzo el meu bloc. Aquesta vegada no ha estat per mandra o perquè no tingues cap a cosa a dir. Necessitava un tall, distanciar-me de la frenètica activitat que he portat sense interrupció des de començaments del 2004, quan a més de portaveu del PSC a l’ajuntament vaig a accedir a la direcció de serveis del DAR a l’Ebre.

Vull agrair a la premsa el respecte que han tingut durant aquest estiu en no trucar-me molt, cosa que m’ha permès desconnectar gaire bé del tot. Em consta que ells són els més fidels seguidors del meu blog. Per respecte a ells, i més gent que se que esperem novetats, també avui el reprenc i em poso a la seva disposició per les necessitats informatives del territori.

Pel que fa a l’ajuntament ja han passat tres mesos de la seva constitució. Una primera impressió: res a veure l’equip de govern actual amb l’anterior, tant per a bé com a per mal. El nivell de solvència política ha baixat molts punts. Des de l’alcalde que té serioses dificultats per expressar-se en públic sense guió, fins alguns dels seus regidors que segur que donaran molt a parlar durant el present mandat. Els donarem un marge de confiança però, no gaire més temps ... Entre altres coses perquè no hem d’oblidar que l’alcalde cobra un sou de 4.275 euros al mes i 7 dels 8 regidors en cobren 2.500, a més de cinc càrrecs de confiança. Un total de 12 persones alliberades que han de demostrar que la seva dedicació reverteix en la millora de la qualitat dels serveis i equipaments de la nostra ciutat.

No obstant però, he de reconèixer que l’ambient polític a nivell personal i entre grups polítics ha millorat ostensiblement. A això, sens dubte ha contribuït la desaparició física de l'ajuntament (que no real) de personatges com Rius, Roig, Magí, o fins i tot Almuvede, per als quals l’activitat política era alguna cosa més que una ideologia. Espero que l’estil populista de Roig, doni pas a una normalització de la vida política local pel bé de la qualitat democràtica d’Amposta.

Pel que fa al territori, es nota que entrem en precampanya de les Generals. Caldrà veure quin tipus de missatge llença CiU, tant en clau nacional com ebrenca, tenint en compte que al meu criteri anem cap a la sociovergència a Madrid. Això evidentment tindrà repercussions a Catalunya a mitjà termini. La prudència que estan demostrant en molts temes és indicadora d’aquest context.

Per acabar, vull agrair a Luís, una persona que he conegut aquest estiu per haver-me ajudat a valorar més les coses importants de la meva vida personal. L’activitat política a un cert nivell és pràcticament incompatible amb una vida privada més o menys endreçada. Aquesta és una de les conclusions que he tret de tot allò que m’ha passat darrerament i un dels reptes que m’he marcat per al futur. Trobar l'equilibri sempre ha estat per per mi l'objectiu prioritari. Espero tenir la saviesa per assolir-lo.

Discurs de constitució del nou ajuntament

Voldria començar el meu parlament, felicitant el grup polític que va guanyar de forma clara les passades eleccions municipals del dia 27 de maig, fet que li permetrà continuar governant Amposta en solitari durant els propers quatre anys.

També crec que és de justícia i més enllà de les normals discrepàncies polítiques, acomiadar públicament la persona que ha dirigit el nostre ajuntament durant els darrers 20 anys, el Sr. Joan Mª Roig i Grau i agrair-li la dedicació i els serveis prestats a Amposta en un dels mandats més llargs de la història recent de la ciutat.

Pel que fa al nostre grup polític, l’electorat ha decidit atorgar-nos el paper d’oposició. Els quatre regidors del grup socialista entomem aquesta responsabilitat de la mateixa manera que vam fer en la passada legislatura, amb il·lusió i voluntat de servei als interessos d’Amposta. La nostra serà una oposició constructiva i de consensos en els temes importants per al poble, com ja es va demostrar en la passada legislatura on vam coincidir en les votacions en les diferents sessions plenàries en més del 80 % dels punts que es van debatre amb l’equip de govern.

Al nou Alcalde, li ofereixo la col·laboració i el suport del meu grup polític, en tots aquells aspectes que hem coincidit programàticament en la darrera contesa electoral i en aquells que fruit de la dinàmica del dia a dia de la legislatura que ara encetem, entenguem que són mereixedors d’una acció política conjunta.

Tenim molt de treball a fer en aquest sentit. En l’aspecte sanitari la construcció del nou Ambulatori i l’impuls definitiu del Nou Hospital Comarcal. En l’educatiu, la posada en marxa del nou centre de primària i el nou institut pels estudiants del centre de tecnificació. En el cultural, el nou centre d’arts visuals i el nou arxiu històric comarcal. Per citar només alguns projectes, que exemplifiquen els fruits que es poden recollir quan hi ha una col·laboració sincera i transparent entre diferents administracions.
Però també hi ha molt de treball a fer derivat de l’aprovació del Nou Pla General d’Ordenació Urbanística d’Amposta, un tema que com vostès saben el nostre grup li ha dedicat una especial atenció perquè entenem que és on els ciutadans valoren més la qualitat de vida del seu poble. El nou planejament urbanístic del que ens hem dotat, conté la solució de molts dels problemes que tots reconeixem tenir en l’àmbit de la circulació i la millora de la qualitat del tramat urbà. Estic convençut que si són capaços de desenvolupar aquestes receptes, podem tenir una ciutat molt millorada d’aquí 4 anys.

Él nostre és un oferiment sincer, amb tot el que això comporta quan a complicitats polítiques a nivell d’Administracions superiors, amb el desig que el retorn sigui en el mateix sentit, és a dir, diàleg obert i transparent des del primer moment en tots aquells temes que convinguem de mutu acord, que són transcendents pel futur d’Amposta i la millora de la qualitat de vida dels seus ciutadans.

En aquesta nova legislatura, Amposta consolidarà una població de més de 20.000 habitants que ens farà entrar en el club de ciutats mitjanes de Catalunya, amb tot el que això comporta quant dotació de serveis a la població. En aquest context, hem de ser un referent i model per la resta de poblacions veïnes i fruit d’aquesta lògica li demano una cosa per la millora del treball dels grups municipals, el seu inclòs, la dotació d’espais propis per treballar amb normalitat dintre la casa consistorial.

Voldria acabar fent un reconeixement a totes les persones que en un moment o altre, des del 1979, han ocupat alguns dels seients de regidor del nostre ajuntament. No hi ha res més gratificant per una persona que estima la seva ciutat, que intentar contribuir des de la participació política a la millora de les condicions de vida dels seus familiars, amics i veïns.

I als membres presents avui al Salò de Plens de la gran família socialista, els vull agrair el seu treball infatigable i la seva inquebrantable fe en el nostre projecte. No els decebrem, ni a ells, ni a cap dels ampostins i ampostines que han dipositat la seva confiança en la nostra formació política.

Em cal un tall

Després de la invitació que vaig rebre per part de Miquel Iceta i d'alguns coneguts i amics per tal que m'animés a fer un bloc, m'he decidit a començar ...Tot i el meu perfil inevitablement polític, no voldria que aquest espai tingués únicament aquest objectiu. Per altra banda, m'agradaria que les meves opinions s'anessen actualitzant de forma regular.Tinc per tant dos reptes, intentar desconnectar, almenys un cop a la setmana de la meva agenda diària per tal d'escriure i a la vegada que els continguts vagin més enllà d'allò estrictament polític i local.Ho intentaré, però tinc la sensació que no serà fàcil. En fi, tindrem oportunitat de comprovar-ho ...

Així vaig començar el meu blog l’abril del 2006. Mirant en perspectiva, crec que he complit en l’objectiu de la regularitat (en general) i no tant en la temàtica. Volia haver parlat de tot una mica i no només de política. Intentaré esmenar-ho a partir d’ara.

D’entrada em proposo fer un tall. Fa tres anys que no faig vacances i que no puc llegir un llibre, llegeixo més que mai, però només premsa i informes. No em queixo, és una constatació.

Per tant aviso amb antelació, a partir del juliol, si em truqueu i no em trobeu és que estic recuperant el temps perdut. No us preocupeu, per temes de feina, sempre hi ha algú de guàrdia

Continuarem treballant per Amposta

Ja s’ha emes el veredicte popular i en el cas d’Amposta és inapel·lable. CiU revalida per cinquena vegada consecutiva la majoria absoluta i els ciutadans volen que PSC i ERC continuem a l’oposició quatre anys més.

Els partits de l’alternativa no hem aconseguit trencar la forta majoria convergent de la ciutat. Primeres conclusions: CiU té un electorat molt fidelitzat a les municipals i una gran capacitat de mobilització dels seus votants en aquesta classes de comicis.

Pel que fa al PSC tinc un sentiment agredolç. Hem fet una gran campanya, un bon programa, una molt bona llista, governem a Barcelona i a Madrid, ..., teníem tots els ingredients per millorar l’escrutini del 2003. El resultat: mantenim els regidors però perdem 500 vots absoluts. Ho haurem d’analitzar amb detall: càstig al tripartit, a la nostra oposició, a la meva persona, els nostres votants ja donaven per fet la pèrdua de CiU i no van anar a votar, una mica de tot, ... no ho sé.

Ahir la nit, quan es van conèixer els resultats definitius, vaig trucar Manel Ferré per felicitar-lo pels resultats i oferir-li la col·laboració del meu grup en els temes importants per fer avançar la ciutat. Des de l’oposició evidentment.

Igualment vaig fer amb Marta Cid a qui vaig transmetre la meva solidaritat i ànims per seguir endavant.

El 16 de juny es constituirà el nou ajuntament, tindrem un nou alcalde i 4 anys per seguir treballant per la ciutat. No estic content pels resultats, però ni de lluny desanimant o abatut. Seguiré treballant per a què el PSC recupere les posicions que va tenir a Amposta el 1983, quan va ser la força més votada i Josep Mª Simó va ocupar l’alcaldia.

Pels Nous Temps que vénen

Ahir la nit vam fer el darrer debat de candidats, era el tercer, a Canal Terres de l’Ebre. La gent que el va veure, em diu que va ser amb diferència el més viu de tots els realitzats. No sé, no estic segur que a la gent del carrer li agraden gaire les estridències, contràriament als periodistes i als aparells dels partits ... però en fi, la litúrgia política és així i no crec que la canviem ara per ara.

Avui és el darrer dia de campanya i em sento en procés de desacceleració. Jo ja vaig viure fa 4 anys, com a número 2 de Simó i responsable de la seva campanya electoral, el procés. Puc assegurar però, que no és el mateix anar de cap de llista que anar a la llista. La tensió i el desgast es van sumant dia rere dia fins que comences a desitjar que s’acabe la campanya per por a la teva integritat física.

Vam iniciar la campanya amb molta força, hem estat l’únic partit i l’única ciutat que ha portat una Ministra en un dels seus actes electorals. També vam ser els primers a repartir el nostre programa electoral, 134 propostes agrupades en 17 blocs temàtics. La visita de Maragall, que teníem demanada des de feia setmanes, ens va agafar enmig de les polèmiques declaracions que va fer sobre l’Estatut, cosa que mediàticament ens va beneficiar, teníem tots els mitjans de comunicació a Amposta. Més enllà de la polèmica generada, es va demostrar que la gent del carrer te una gran estimació pel primer President socialista que ha tingut Catalunya, des de la restauració democràtica. Entremig, tres debats electorals, porta a porta pels carrers de la ciutat, mercat, reunions des de fa setmanes amb associacions, .... realment intens.

Acabem aquesta nit amb una festa al nostre local, on esperem brindar per l’inici del canvi a Amposta. Esteu tots invitats a celebrar els Nous Temps que vénen.