Manel Ferré no va informar el Consell d’Administració de l’Hospital del lloguer de 15.000 euros

El passat dijous 19 de juliol es va reunir el Consell d’Administració de l’Hospital Comarcal d’Amposta desprès de 4 setmanes de demanar-li a Manel Ferré com a president del Consell, la documentació del contracte de 15.000 euros mensuals pel servei de rehabilitació del Carrer Amèrica. Contràriament al que ha havia dit fins el moment, va reconèixer que la còpia dels auditors on s’especificava que es pagaven 180.000 euros a l’any per 343 metres + 160 d’altell ens la va donar ell personalment, tal i com constava a l’acta de la sessió anterior i el testimoni de tots els membres del Consell.

L’altre fet destacable de la sessió fou que el gerent econòmic de l’Hospital, reconegué que ell i el president del Consell, Manel Ferré, tenen poders per actuar al marge del Consell d’Administració. Això explicaria, com fou possible que aquest lloguer desbaratat passes inadvertit als ulls dels consellers de l’oposició.

Examinada la documentació que se’ns va lliurar al Consell hem vist que el desembre del 2008 es va subscriure un contracte amb el propietari del local del Carrer Amèrica, per una superfície de 343 metres + 160 d’altell i per un cost mensual de 1.900 euros (sense iva), i que es destinarien a oficines. En aquest contracte s’especifica que les obres de condicionament del local aniran a càrrec del llogater. La signatura d’aquest contracte fou informada al Consell d’Administració sense detallar superfícies, cost ni condicions, tal i com consta a les actes de setembre, octubre i novembre de 2008.

Posteriorment, el gener del 2010 es signa un nou contracte, en el que s’amplia la superfície de lloguer a la planta primera - entresol de l’edifici, amb una superfície de 567 metres quadrats més, és a dir, doblant la superfície llogada. El cost del lloguer però, passa a ser de 15.000 euros (iva inclos), és a dir 9 vegades més !! Aquest nou contracte, disposa d’una annex d’opció de compra que especifica que per executar-se s’han de pagar 95 quotes de 15.000 euros (fins el novembre del 2017), més 133.685 euros de despeses financeres, més una quota final de 193.685 euros en concepte d’opció de compra, és a dir, un total de 1.752.443 euros !! El Consell d’Administració de l’Hospital no fou informat d’aquest nou contracte , que fou signat per Manel Ferré en representació del Consell d’Administració i pel representant de Construccions Arayo-Ardit SL, propietari dels dos locals.

Aclarit el procediment i les xifres, se’ns obren nous interrogants:

Perquè vam pagar entre el desembre del 2008 i el 2009, gaire be 30.000 euros si no va haver cap activitat al local llogat, fins a finals del 2009 ?

Perquè no va ser informat el Consell d’Administració del segon contracte de lloguer ?

Perquè es taxen pel mateix valor la planta baixa més l’altell i la planta primera entresol, quan el seu valor de mercat no te res a veure ? Perquè l’informe de taxació dels locals contracte no està visat ? No consta en la documentació que es miresen alternatives a la ubicació final.

Aquestes preguntes es sumen a les que hem vingut fent en el darrer mes i que continuen estan sense resposta.

La situació en les darreres hores s’ha agreujat arran de la recent informació feta publica per SAGESSA, en la que el grup que gestiona l’Hospital d’Amposta reconeix que si la Generalitat no els paga el que els deu, no podran pagar les nòmines dels treballadors del mes de setembre. És a dir, mentre el sou dels treballadors està en perill, Manel Ferré continua entestat en mantenir aquest lloguer a totes llums abusiu. La seva rescissió i la reubicació en alguna de les plantes lliures de l’Hospital, suposaria un estalvi de més d’un milió d’euros que es podrien destinar a fer front i a mantenir el nivell retributiu dels treballadors de l’Hospital.

La immoralitat és més esfereïdora si a més tenim en compte les famílies d’Amposta que per desgràcia es veuen obligades a recórrer als serveis assistencials, tancament de comerços de tota la vida, 25 % d’ampostins/nes a l’atur, centenars de peticions de la Llei de la dependència bloquejades, hores de mestres retallades, llistes d’espera en augment ... Però això si, cent mil euros en gratificacions als fidels, pujades de l’IBI urbà, de la taxa de les Llars d’infants municipals i de la zona blava. I entre tant, Manel Ferré, evadit mitja setmana per Barcelona fent de vore que no va amb ell la cosa.

Li donem l'oportunitat a Ferré a rectificar pel bé d'Amposta

Finalment, després de tres setmanes de demanar reiteradament explicacions sobre al cost del lloguer del servei de rehabilitació de l’Hospital, Manel Ferré ha comparegut personalment davant els mitjans de comunicació. Bàsicament, per tornar a dir i intentar demostrar documentalment que el local és de 1.000 metres quadrats. Cap grup de l’oposició ha vist encara el contracte tot i haver-lo demanat.

Les seves darreres declaracions resten credibilitat a la seva argumentació, ja que va ser el propi Manel Ferré qui va lliurar la informació al nostre representant al Consell d’Administració de l’Hospital. Ho va fer davant la presència de la resta de Consellers, la còpia de la nota dels auditors, que hem fet pública, on s’especificava clarament que el lloguer era de 15.000 euros mensuals per un local de 343 metres quadrats més 160 d’altell. Tot plegat, introdueix encara més confusió en aquest embolic en el que el mateix Ferré s’ha posat i del que clarament no sap com sortir-se’n.

Queden per contestar encara moltes preguntes que Ferré va obviar:

• Com explica que l’ajuntament tingui llogats 6 locals, que en conjunt sumen també mil metres quadrats i que per aquests estem pagant 5.500 euros mensuals ?
• Perquè insisteix en mantenir el contracte durant 8 anys, al final dels quals acabarem pagant més d’un milió i mig d’euros, per un local que no val ni la quarta part a preu actual de mercat ?
• Perquè no és possible rescindir el contracte i reubicar el servei en alguna de les plantes lliures de l’Hospital ?
• Perquè no és possible, com a mínim, renegociar el contracte de lloguer a preu actual de mercat ?

Com ja és habitual en ell, Ferré va aprofitar per tornar a renyar el PSC i fins i tot va ordenar callar al seu portaveu, és a dir a mi, amb la típica excusa, treta del manual, que si tenim alguna queixa ho portem als jutjats. Estem obligats a fiscalitzar la feina del govern i a treballar pel nostre poble i així ho continuarem fent, mal li pesi al nostre alcalde. Amposta no es mereix que els seus polítics callin sinó que parlin i expliquin què està passant.

L'actitud demostrada durant els darrers dies ha mostrat realment com és el senyor Ferré. Durant les darreres setmanes ha mostrat la seva actitud més barroera i autoritària, posant en evidència la incomoditat i el nerviosisme en què l’hem situat simplement per fer la nostra feina com a grup a l’oposició. I això que en aquest mandat només tenim tres regidors.

Reiterem el que ja vam dir fa pocs dies. Massa preguntes sense resposta i contradiccions que posen en evidència la maniobra de distracció que està intentant fer Manel Ferré per amagar informació que la ciutadania te dret a conèixer. Li donem l’oportunitat de rectificar i tornem a demanar per tercera vegada la paralització immediata del lloguer i el trasllat del servei a alguna de les plantes desocupades de l’Hospital, o la seva renegociació a preu actual de mercat. Tindran tot el nostre suport, però hem d’aturar urgentment aquesta sagnia que ja ha costat als ciutadans 450.000 euros. És immoral que amb els temps que corren hagin ampostins que hagin d’acudir a la beneficència, mentre es malbaraten aquesta quantitat de diners desorbitada.

Amposta mereix respostes clares

Fa pocs dies, des del PSC d’Amposta instàvem a Manel Ferré a aturar el lloguer d’un local de 500 metres quadrats, que acull el servei de rehabilitació de l'Hospital perquè té un cost mensual de 15.000 euros, deu vegades més del que el consistori està pagant per un altre local de dimensions semblants, concretament el de la Policia Local ubicat al carrer Barcelona i que costa 1.500 euros al mes. Segons els nostres càlculs ja portem gastats 450.000 euros de lloguers, en un local que hores d’ara té un valor de mercat aproximat de la meitat d'aquesta xifra.

La informació ha causat estupefacció en bona part de la ciutadania i, per tant, tots esperàvem una resposta clara i nítida per part del màxim responsable municipal i a la vegada President del Consell d’Administració de l’Hospital Comarcal d’Amposta, Manel Ferré. Finalment, la reacció fou una simple però virulenta intervenció a l’emissora municipal de Ràdio, en la que bàsicament es dedica a agredir verbalment el portaveu del PSC en un to, segons diversos oients, completament inapropiat i indigne del que se suposa que ha de ser el màxim representant de la ciutat.

Enmig dels excessos verbals es van poder escoltar dues o tres justificacions: “No sé de què es queixen si ells també formen part del Consell d’Administració de l’Hospital”, “no són 500 metres quadrats sinó 1.000”, i “quan es va signar el contracte el preu de mercat del local era molt alt”.

Afortunadament hi ha les hemeroteques i en diversos mitjans de comunicació, el novembre del 2009 es reproduïa textualment: ”... l'alcalde d'Amposta va anunciar que aquest mes de novembre es posaran en marxa les noves dependències del Centre de Fisioteràpia i Rehabilitació Ambulatòria, Domiciliària i Logopèdia en un espai de 475 metres quadrats del carrer Amèrica. Les instal•lacions, que han suposat una inversió de 350.000 euros, dependran funcionalment del mateix hospital ...”. I aquesta és exactament la informació que se’ns va donar al Consell d’Administració.

Durant el Ple en què li vam demanar explicacions, el senyor Ferré va manifestar que tenia la intenció de mantenir aquest lloguer quatre anys més, el que significa que s’arribarà a pagar un total d'1 milió d'euros, quan el preu del mercat actual d'aquest local no val ni la quarta part del que està disposat a pagar.

Els ciutadans d’Amposta es pregunten en aquests moments, quan les administracions haurien de ser exemple d’austeritat, per què estem pagant 15.000 euros al mes per un local pel qual hauríem de pagar-ne 1.500? Per què no es pot rescindir el contracte i reubicar el servei en alguna planta lliure de l’Hospital?

Amb els més de 12.000 euros que estem pagant de més mensualment es podrien atendre les necessitats alimentàries de gairebé pràcticament totes les famílies d’Amposta que en aquests moments han de recórrer als serveis de les entitats benèfiques; o no caldria incrementar les quotes de les llars d’infants, o es podrien resoldre definitivament el problemes de finançament de la majoria d’entitats culturals i esportives d’Amposta.
Malauradament, aquestes preguntes es quedaran sense resposta i es sumaran al rosari d’assumptes foscos que arrossega l’equip de Govern com el forat de 2 milions d’euros de l’Escorxador o els cent mil euros de gratificacions. I tot això, quan encara falten tres anys de mandat.

Qui es justifica s'acusa ...

És la sensació que he tingut amb la compareixença dels regidors convergents , Manel Ferré i Isabel Ferré, respecte a la sentencia judicial que exonera el nostre ajuntament d’indemnitzar els multicines de Roquetes.

Per al PSC, la sentència és una bona noticia perquè ens deslliura d’una indemnització de gaire bé 5 milions d’euros que en cas d’haver-se executat hagués suposat un enfonsament irreversible de les finances d’Amposta. Per tant, bé està el que bé acaba ...

És revelador que durant els dos darrers anys, temps en el que la demanda ha estat “viva” als Jutjats , els dos Ferrés que ara han comparegut amb “bombo i plateret” hagin estan desapareguts respecte el possible desenllaç. Fins ara s’havien limitat a tímides i lacòniques contestes telefòniques, als periodistes que els interrogaven sobre com s’havia desenvolupat el procediment d’obertura dels cinemes i les possibles repercussions. Evidentment no les tenien totes.

Llavors perquè surten ara, traient pit en un tema del que com a mínim haurien d’estar avergonyits per la seva insolvència i que ha arrossegat una vegada més el nom d’Amposta pels Jutjats ? Ja hem dit en diverses ocasions que el nostre consistori, és un dels més demandats de Catalunya per la desídia amb la que es tramiten molt procediments administratius i la manca de seguiment dels temes per part dels seus responsables polítics. A finals del 2011 estàvem involucrats en 13 contenciosos judicials !!

L’explicació per nosaltres està molt clara. El ressentiment i la incompetència servil són els motius que guien les accions dels nostres governants municipals.

Ressentiment perquè fa pocs dies el PSC repartia per Amposta un nou numero de la publicació gratuïta 4 Cantons en el que explicàvem sense embuts la mala gestió de l’equip de Govern en temes com els importants i injustificats increments de la taxa de les Llars d’infants municipals i de la zona blava o el Pla de Tresoreria en els ens trobem immersos per poder pagar els proveïdors per culpa del deute que te la Generalitat amb el poble d’Amposta de 3 milions d’euros.

I la incompetència servil perquè tot i les continues retallades que esta sofrint la nostra ciutat en tots els àmbits, especialment en els educatius, sanitaris i socials per part del Govern de la Generalitat, el Sr Ferré amaga el cap sota l’ala i fa veure que no va amb ell. Als centres educatius d’Amposta els retallen hores de mestres i personal administratiu, a l’Hospital augmenten les llistes d’espera, centenars de ciutadans tenen bloquejades les prestacions que tenen aprovades de la Llei de la Dependència, comerços de tota la vida tanquen portes, un 25 % dels ampostins/es estan a l’atur, i podrien seguir pàgines i pàgines ...

I que fa entretant el Sr Ferré ? Convocar una roda de premsa per renyar el PSC i passar-se mitja setmana a Barcelona evadint-se de les seves responsabilitats municipals. Bon balanç pel primer any d’aquest nou mandat de CiU a Amposta.

L’opacitat continua dominant la gestió municipal a Amposta

Aquesta és per desgràcia el tret característic del nostre actual equip de govern, expliquen les coses que volen, com volen, quan volen i si volen ... I si poden evitar explicacions de segons quin temes millor que millor. Per desgràcia tenim exemples mes sovint del que ens agradaria i que ho il•lustren de forma clara.

El darrer ha estat assabentar-nos remenant entre els centenars de decrets d’alcaldia que passen mensualment entre la documentació dels Plens, que l’equip de Govern ha aprovat amb nocturnitat un any més el famós decret de gratificacions tècnicament conegut com a Incentius de Productivitat 2012 i que afecta uns quans “escollits” funcionaris municipals.

Perquè la gent ens entengue, estem parlant d’un sobresou que afecta més d’una vintena de treballadors municipals, destinat a “retribuir l’especial rendiment, l’activitat extraordinària, l’interes i la iniciativa amb la que el funcionari realitza el seu treball” segons resa l’encapçalament del propi decret i que evidentment determina l’alcalde en funció de criteris completament arbitraris i en alguns casos de clara afinitat política. Fins i tot el propi Comitè d’Empresa de l’ajuntament, que representa el conjunt dels més de 300 treballadors municipals, s’ha manifestat obertament contrari al famós “decret de gratificacions” perquè és un greuge comparatiu entre els empleats municipals i perquè en aquests moments d’austeritat pressupostària on tots els empleats públics estan contribuint de forma “obligatòria” a la reducció dels seus salaris, és injust i “immoral” que alguns “escollits” estiguen al marge d’aquestes retallades i fins i tot vegin incrementat el seu sou base en 22.000 euros anuals en algun cas gràcies a l’esmentat decret.

Agreuja encara més aquesta arbitrarietat el fet que alguns d’aquests funcionaris tinguen concedida la “compatibilitat” per exercir tasques professionals de caràcter privat en el seu temps lliure. En que quedem ? Si les gratificacions es reben per “l’activitat extraordinària” realitzada fora de l’horari laboral habitual, com és possible que a la vegada puguen fer feines privades en un horari que ja està retribuït per aquest decret de gratificacions ?

Igual que l’any passat, el 2012 serà un any complicat per moltes entitats culturals i esportives, que han vist reduïdes les aportacions per manca d’espònsors i d’impagament de moltes quotes de socis a causa de l’estat de les economies familiars. Un increment en un 30 % de les aportacions al conjunt de les entitats culturals i esportives amb l’ajuntament igual que s’ha fet amb les de caire social seria el correcte. Estem parlant de uns 100.000 euros extres, respecte a un pressupost de 21 milions d’euros, o el que és el mateix, els que ens estalviaríem si suprimissin el decret de gratificacions. De que ens servirà tenir un Centre de Tecnificació, un centre universitari d’INEF o les millors Bandes de música de Catalunya, si la cantera que ha de nodrir aquests centres esta disminuïda per manca d’entrades de nous xiquets i xiquetes ?

Finalment el PSC no vota a favor dels pressupostos pel 2012

A continuació repdrodueixo la meua intervenció en el Ple de pressupostos del 2012celebrat avui dilluns 30 de gener. Com ja he dit en alguna ocasió, és possible que trobeu el text una mica llarg i farragòs, però per als qui us agrade la política, el pressupost, és l’instrument de gestió més important d’un ajuntament i per entendre’l un s’ha de submergir una mica en termes econòmics. A mi també em costar una mica però val la pena:

Estem davant uns pressupostos que per segona vegada consecutiva en la seva història recent pateixen un decreixement de un 20. 84 %, respecte el 2010 en passar de 26,7 milions d’euros el 2010 als 21,2 el 2011 i als 21,0 al 2012.

Continuem amb la dinàmica de la baixada dels ingressos corrents, que passen dels 19,23 als 18,94 milions d’euros, la qual cosa s’explica per la baixa aportació dels impostos lligats a la construcció un any més i especialment per la disminució de les transferències corrents de les Administracions superiors (Estat i Generalitat) que suposen un total de 1,1 mil euros menys. Tot i això la baixada d’ingressos respecte l’any passat és només de 300.000 euros a causa del fort increment de l’IBI pel 2102 que acabarà sent del 15 % ( 3% increment ajuntament + 6 % revisió cadastral + 6 % increment imposat pel govern central).

Vull fer notar en aquest punt l’informe d’intervenció en el que avisa que s’ha de fer un seguiment dels ingressos per si es produeix alguna evolució en negatiu i fer la corresponent rectificació.

Respecte les despeses, que con ja saben són l’apartat al que ens agrada dedicar més atenció, a diferència de l’any passat, baixen prop del 4 %, i passem dels 17,3 als 16,7 milions d’euros, 800.000 euros menys. Aquesta xifra d’entrada ja és un bon indicador ates que reflexa la voluntat de gastar menys, si mes no, en aquests moments de escassos recursos públics. Dit això si i si analitzem la despesa en els dos grans blocs de personal i bens i serveis, la valoració ja no és tant positiva.

Pel que fa a la despesa en personal veiem que continua sent la partida més gran del pressupost amb 8,5 milions euros i 40 % respecte al total de despesa. Tot i reconèixer que baixa gaire be 9 punts respecte el 2011, any en que ens vam gastar 9,3 milions d’euros, aquest fet és atribuïble principalment al decret de l’Estat del 2011 que baixava un 5 % el sou dels funcionaris i que al 2012 s’ha traduït en una congelació de la massa salarial de tots els treballadors públics, inclosos els del nostre ajuntament. La resta de la baixada es deu a l’amortització de diverses places per mort o jubilació.

Compartim l’objectiu de no acomiadar personal, però s’hagués pogut anar més enllà en aprimar la gran bossa de despesa en personal municipal, que com ja he dit és del 40 % i els donaré alguns exemples que el Govern de la Generalitat està aplicant als seus treballadors:

• Reducció de les pagues extres de Juny i Nadal
• Eliminació del Fons d’Acció Social (aquí Ajut Social)
• Disminució del 15 % del sou i salari dels personal interí
• Eliminació del complement de productivitat pel 2012

Evidentment no som partidaris d’aplicar la majoria d’aquestes mesures i el nostre partit així s’ha manifestat a nivell nacional. Vostès mantenen però, pel 2012, 120.000 euros en concepte d’incentius de productivitat i gratificacions a alguns funcionaris municipals. Ja els vam dir en les reunions prèvies al Ple de pressupostos que aquest punt seria un dels principals esculls si volien comptar am el nostre vot positiu. Fins i tot el propi Comitè d’Empresa de l’ajuntament s’ha manifestat obertament contrari al famós “decret de gratificacions” perquè és un greuge comparatiu entre els treballadors municipals i perquè en aquests moments d’austeritat pressupostària on tots els empleats públics estan contribuint de forma “obligatòria” a la reducció dels seus salaris, és injust i “immoral” que alguns “escollits” estiguen al marge d’aquestes retallades i fins i tot vegin incrementat el seu sou base en 23.000 euros anuals en algun cas gràcies a l’esmentat decret.

En definitiva, creiem que hi ha molta capacitat d’estalvi en aquesta gran bossa de despesa, optimitzant per una banda els recursos humans i per l’altra reduint les contractacions d’urgència, que acaben sent contractacions “a dit” i d’alguns càrrecs de confiança, com ja han fet. Cal dotar de més transparència la contractació de personal.

Pel que a la despesa corrent, la segona partida en importància del pressupost, a diferència de la de personal, puja un 2,7% i passa de 6,6 el 2011 a 6,7 milions d’euros el 2012. Fem una valoració positiva d’alguna de les mesures de contenció que vostès apliquen, de les que moltes han estat propostes nostres no en les reunions prèvies sinó en debats de pressupostos anteriors (els invito a llegir les actes dels Plens de pressupostos dels anys 2010 i 2011 i ho comprovaran). Així aplaudim la reducció de les franges deficitàries de les línies de BUS urbà, la contractació conjunta dels serveis de neteja que ja tenim externalitzats, l’estalvi en l’enllumenat públic que ha passat de 600 mil a 400 mil euros anuals ... Però els vull recordar que encara hi ha moltes partides de despesa corrent que es pot millorar i els posaré algunes dades:

• 555.000 euros en conservació i manteniment d’edificis municipals i reparacions de vehicles
• 300.000 euros ens consums elèctrics d’edificis municipals
• 115.000 euros en telefonia (existeix l’alternativa de la telefonia per internet)
• 100.000 en calefaccions d’edificis públics (tenim col•legis que gasten el triple que altres en calefacció)
• 92.000 en lloguers d’edificis (mentre tenim l’Escorxador buit i sense ús)
• 80.000 euros en combustibles
• 15.000 euros en indemnitzacions patrimonials per mal estat de la via pública

Sense esmentar tots els serveis municipals que són deficitaris i que sumen en conjunt més d’un milió d’euros més. Hi ha molt de camí a recórrer com veuen encara en aquest apartat.

Voldria fer menció a part d’una altre tema dintre la despesa corrent, en aquest cas de l’apartat de transferències corrents, és a dir tot el conjunt de subvencions que des de l’ajuntament es dona a les entitats i associacions de la ciutat i el territori que passen de 914 mil a 1 milió d’euros. Aquesta partida té un increment del 10 %, que segons vostès van a reforçar les entitats caire social, cultural i esportiu del municipi. Podem compartir aquest diagnòstic pel que fa en l’aspecte social on hi ha un increment del 30 % en les aportacions municipals, però no en les culturals on la pujada és només del 5 % o les esportives que és només del 1,6 %.

Igual que l’any passat, el 2012 serà un any complicat per moltes entitats culturals i esportives, que han vist reduïdes les aportacions per manca d’espònsors i d’impagament de moltes quotes de socis a causa de l’estat de les economies familiars. Un increment en un 30 % de les aportacions al conjunt de les entitats culturals i esportives amb l’ajuntament igual que s’ha fet amb les de caire social seria el correcte. Estem parlant de uns 100.000 euros extres, respecte a un pressupost de 21 milions d’euros, o el que és el mateix, els que ens estalviaríem si suprimissin el decret de gratificacions. De que ens servirà tenir un Centre de Tecnificació, un centre universitari d’INEF o les millors Bandes de música de Catalunya, si la cantera que ha de nodrir aquests centres esta disminuïda per manca d’entrades de nous xiquets i xiquetes ?

Igualment vostès diuen que un altre punt fort dels seus pressupostos són la important aposta que fan de suport al comerç, l’empresa, la indústria i el turisme. Coincidim en aquesta necessitat i aplaudim el que han fet amb la creació de l’àrea d’empresa i indústria que esperem que done els fruits que volem però si anem a veure en que es tradueix aquest gran suport que vostès diuen, en números reals trobem que destinen pel 2012, només 30.000 euros a la promoció del comerç, 24.000 a empresa i indústria i 20.000 al turisme. Amb aquests xifres tan petites permeten que dubtem de l’efectivitat dels seus objectius que li he dit que compartim.

Quant a les inversions per al 2012 són de només 2,2 milions d’euros, una xifra ínfima si tenim en compte que nomes fa 4 anys estàvem en xifres superiors als 15 milions i per tant l’impacte que aquesta injecció econòmica hauria de tenir en el conjunt d’empreses locals, una de les aportacions que hauria de fer la primera entitat publica municipal en aquests moments de crisi i poca activitat, serà pràcticament inexistent.

Ens preocupa a més la projecció que fan quadriennal de les inversions on diuen que passarem de 2,2 mil eur el 2012, a 1,7 el 2013, 1,9 el 2014 i 1,1 el 2015 !! És a dir, podem afirmar que les inversions desapareixen del cartipàs municipal com un dels objectius politics prioritaris de qualsevol ajuntament. Viurem de les inversions arrossegades fins que fins i tot aquestes desapareixeran. Continuem finançant la practica totalitat de les inversions amb préstec, les d’enguany i les dels propers anys, ates que tot l’estalvi brut (2,24 milions enguany) l’hem de dedicar a amortitzacions financeres i no tenim capacitat de finançar inversions amb estalvi net que enguany serà només de 140.000 euros i 0 euros per als propers anys.

Aquesta situació fa que els seus compromisos electorals estiguen desapareguts no només del pressupost del 2012 sinó fins i tot fins al 2015. Que se n’ha fet de l’ampliació de la Llar de Jubilats, del nou CAP, de la nova residència de gent gran, de la nova estació de BUS interurbà, ... ? ni tant sols coses relativament petites com la urbanització de la plaça sobre el riu del carrer Buenos Aires hi surt contemplada.

No tot ho veiem en clau negativa, en l’apartat d’inversions, valorem positivament la construcció del Pavelló del Centre de Tecnificació, la urbanització del Passeig Canal, la peatonalització del carrer Major, la urbanització i millora de diversos carrers i especialment la partida d’arranjament de camins municipals. No he pogut esbrinar la xifra que hi destinen al 2012 (si 0 o 50.000 euros) però en qualsevol cas és molt més del que s’ha destinat fins ara, més si tenim en compte que recaptem més 400 mil euros d’IBI rústic i que majoritàriament s’haurien de dedicar a infraestructures de millora de les nostres finques agrícoles i forestals.

Finalment, acabo amb l’apartat del deute. Segons les dades facilitades per Intervenció l’ajuntament deu 13,99 milions d’euros a 31 del XII del 2011 o el que és equivalent al 76,92 % del pressupost municipal i que supera el 75 % que permet la Llei 39/2010 dels Pressupostos Generals de l’Estat del 2011. Ho dic per clarificar les xifres. Una cosa és el deute sumant Ajuntament, GURSAM i Hospital que és del 60 % i l’altra el de l’ajuntament estrictament que és pràcticament del 77 % i que per tant incompleix clarament la legislació vigent. Reconeixem que la majoria d’ajuntaments de dimensions similars estan encara més endeutats que el nostre, però tot i així les xifres s’ha de contextualitzar i s’han d’explicar tal con són sense maquillatges.

Si a aquest fet li sumem que la Generalitat ens deu, en paraules de la regidora d’Hisenda 2 milions d’euros en conceptes com la subvenció corresponent a les Llars d’Infants, l’Escola d’Art, les Escoles de Música, l’ACA, ...) i que segons l’informe de la Oficina de Gestió Tributària (OGT) els impagats de l’ajuntament a data del 31/XII/2011 sumen gaire bé un milió d’euros (700.000 corresponent als anys 2009, 2010 i 2011) aquest fet ens porta al que vostès mateixos van anunciar en roda de premsa la setmana passada que ens veiem obligats a fer un Pla de Tresoreria per poder pagar els creditors i proveïdors per manca de liquiditat.

No els acuso, exposo els fets tal com són. Són temps complicats, per les famílies principalment però també per les administracions públiques. Avui podíem haver votat en contra, l’any passat ho vam fer, però veiem alguns gestos seus que van en la línea del que entenem que ha de ser en aquests moments la gestió dels recursos públics, tímids al nostre criteri, especialment pel que fa als incentius de productivitat d’alguns treballadors. Si això li sumen que el context general de crisi no és atribuïble a l’ajuntament, el nostre vot per responsabilitat política serà l’abstenció.

Les caigudes a la plaça del Mercat centren l'atenció del Ple

El Ple ordinari del mes de desembre del 2011 només tenia 10 punts en l’ordre del dia i gràcies a les mocions dels grups de l’oposició i especialment al torn de preguntes del nostre grup municipal es va allargar gaire bé 1 hora, en lloc de 20 minuts com era previsible.

D’entrada es va produir una situació anòmala que feia molts anys que no es donava, l’equip de govern no va portar a aprovació els Pressupostos del 2012 com és tradicional en el darrer Ple de l’any. Estarem per tant en pressupostos prorrogats segurament fins al Ple de gener. L’explicació oficial és que estan esperant a veure quines mesures aplica el nou Govern del PP per si te repercussions en les previsions d’ingressos i despeses i així evitar fer modificacions pressupostàries per adaptar-se. Avui a la premsa estatal, s’anuncia que Rajoy segurament esperarà al mes de març a explicar les mesures més radicals del seu mandat. De moment el poc que ha dit són mesures de cara a la galeria amb poc impacte sobre l’economia “real”: congelació dels sous dels funcionaris, passar els ponts als dilluns i revalorització de les pensions ...

En aquest context, el nostre grup va fer una bateria de preguntes dirigides a l’equip de Govern en la línea de controlar la seva gestió. Possiblement, la que ha tingut més ressò és la que vam demanar al Sr Manel Ferré si tenia prevista alguna actuació per donar solució als accidents que han patit diverses persones en la renovada plaça del Mercat durant les últimes setmanes -dues de les quals, una venedora del mercat i una dona d'edat avançada, haurien presentat una reclamació patrimonial al consistori després de trencar-se el braç en la caiguda-. Considerem que col•locant una petita reixa sobre el canalet que provoca les caigudes, per evitar el desnivell, com haurien suggerit els tècnics municipals, seria una "bona solució". No és normal que en poques setmanes hagin hagut tants incidents.

Ferré va admetre l'existència d'aquestes reclamacions patrimonials, i les va considerar "normals", com les que es produeixen en altres punts de la ciutat. Tot i així, va reconèixer que una petita canalització que recull les aigües pluvials i que creua longitudinalment la plaça es trobaria en l'origen de les caigudes. "Els arquitectes de l'obra i els tècnics ens diuen que compleix la normativa i que no cal modificar això” va explicar en un intent de minimitzar els accidents.

Cal recordar que l'obra va ser inaugurada fa poc més de dues setmanes i s'ha fet conjuntament amb la construcció d'un aparcament soterrat que Ferré va ser incapaç de precisar quan s’obriria, ates que sembla que te alguns problemes de connexió de subministrament elèctric

Aprofito aquesta entrada al meu Blog per desitjar un bona entrada d’any 2012 a tothom.

L'oposició d'Amposta ens veiem obligats a demanar ajuda al Sindic de Greujes

L’oposició en bloc hem anunciat avui, en una imatge inèdita, que presentem una queixa conjunta al Síndic de Greuges arran de la prohibició de l‘equip de Govern perquè la resta de grups municipals puguem fer ús lliure de la nova sala de premsa municipal. Tot i les diferències ideològiques entre els tres partits de l’oposició, ens hem vist obligats a comparèixer junts per denunciar l’ús abusiu que l’equip de Govern de CiU fa de la seva majoria absoluta. En aquest cas tombant una moció presentada al Ple de mes del setembre, en la que de forma raonada i educada es demanava una cosa que fins i tot en ajuntaments com el de la veïna ciutat de Tortosa, on la bel•ligerància entre l’equip de Govern i l’oposició és més accentuada que a la nostra ciutat, es permet des de fa anys.

Em veig en l’obligació de posar en evidència una vegada mes les formes barroeres de CiU que pocs minuts desprès que convoquéssem la roda de premsa conjunta, van fer arribar un comunicat als mitjans de comunicació on anunciaven un acord amb els grups de l’oposició pel tema que ens ocupa. Aquest pressumpte acord, que no existeix, es limita pel poc que sabem a que ens “donaran permís” per usar la sala de premsa desprès dels Plens i quan ells ho consideren oportú prèvia sol•licitud i estudi detingut de la mateixa. Vergonyant i indigne d’un partit que es diu ser demòcrata ...

Jo ja començo a ser veterà a l’ajuntament, és el meu 9è any. Durant les dos legislatures anteriors, recordo com a mínim dos iniciatives similars de l’oposició que també foren tombades pel rodet convergent. En una demanàvem la retransmissió dels Plens per televisió i en un altra la presència de tots els grups polítics municipals en els òrgans de govern dels mitjans de comunicació local: la Revista Amposta i Ràdio Amposta. Fins fa 4 anys, els grups municipals a l’oposició no disposàvem ni tan sols d’un espai propi a l’ajuntament on reunir-nos o rebre els ciutadans que es volguessin trobar amb nosaltres, quan en d’altres municipis més petits aquest era un dret del que l’oposició gaudia des de feia anys. Fins que no va arribar la nova secretaria municipal no vam tenir accés als decrets d’Alcaldia, aquells que serveixen per perdonar multes de trànsit o per establir gratificacions als funcionaris lleials, entre d’altres ...

Es fa pesat veure passar els anys i comprovar, que tot i l’oferiment sincer de col•laboració en temes d’interès general de la ciutat, l’equip de Govern que fa 25 anys que governa Amposta amb còmodes majories i que arribarà als 28 al final d’aquest mandat (28 !!, aviat està dit ...) desprecia el nostre treball. Dos generacions senceres de politics vàlids i honestos d’esquerres ampostins, que estimen tant o més que els mandataris actuals la seva ciutat, han estat ningunejats i obviats i el que es pitjor no hi veig propòsit d’esmena per part dels que ens governen ni d’aquells que els han posat on són. Algú ha dit que la vida política d’Amposta està “valencianitzada” i potser te raó ....

Volem atreure noves empreses, però no cuidem les que tenim

Avui, 24 d’octubre hem celebrat el Ple extraordinari d’ordenances fiscals reguladores de les taxes, impostos i preus públics que regiran a Amposta el proper any 2012. El Ple s’ha celebrat a les 9.30 h del matí, una hora gens habitual - normalment es fan a les 13 h - a causa de la noves responsabilitats laborals del Sr. Manel Ferré que l’obliguen a estar fora de la ciutat els dilluns i els dimecres.

Finalment hem optat per abstenir-nos en la votació, a diferència de la resta dels grups de l’oposició que han votat a contra. El motiu? Per una banda fem una valoració positiva de les bonificacions que ha presentat l’equip de Govern en tres taxes importants (llicències d’activitats i urbanístiques i impost de construccions) per totes aquelles noves empreses i indústries que es vulguin implantar a la ciutat. Estem parlant d’incentius que en casos d’implantacions empresarials de més de 15 treballadors poden representar més de 30.000 euros. S’ha de reconèixer que és una iniciativa pionera i innovadora, i que ens pot ajudar a projectar-nos com a ciutat que dóna suport als nous emprenedors i, amb una mica de sort i treball, captar alguna inversió .

Tot i això, aquesta iniciativa s’oblida dels empresaris i industrials que ja estan treballant a la ciutat amb dedicació i abnegació, i estan suportant la crisi sense l’ajuda de ningú. Una bona iniciativa en aquesta línia i que hem proposat hagués estat bonificar l’IBI urbà, que és l’impost municipal més important que estan pagant en aquests moments. Com sempre el rodet de la majoria absoluta s’ha imposat amb comoditat.

Tampoc ens sembla de rebut apujar linealment un 3 % tots els impostos, taxes i preus públics. Portem nou anys, nou!, reclamant la congelació de l’IBI urbà per a la ciutadania en general, almenys mentre dure la revisió cadastral que comporta una pujada automàtica del 6 % de l’impost. El 2012, per tant, la pujada real de l’IBI serà del 9 % (6% de la revisió cadastral + 3 % de l’IPC).

També hem detectat 6 serveis municipals que en aquests moments estan generant un dèficit anual de 850.000 euros. Abans de fer cafè per a tots i apujar un 3 % general totes les taxes, ens hem de fixar en aquests serveis, bé reduint costos (ningú parla d’acomiadar personal) o bé pujant els seus preus públics. Això ens permetria recuperar bona part dels 300.000 euros que recaptarem pujant aquest 3 % general.

Finalment, hem aprovat el compte general del consistori del 2010. Es tracta d’un document extens però molt detallat de les despeses i ingressos de l’ajuntament, per cert molt ben presentat per la nova Interventora Municipal. En aquest document es reafirmen dos dades que venim posant en evidència des que el Sr Manel Ferre és alcalde. Per un costat, el baix nivell d’execució en el pressupost d’inversions, un 19 % el 2010 !!! És a dir, de 11.8 milions d’euros consignats per obres només han sigut capaços d’executar-ne 2.2 !!! No cal ni dir que això no ajuda gens a les nostres empreses d’obra pública local, que podrien tenir en l’ajuntament un gran aliat en aquests moments de poca facturació. I per l’altre, el reconeixement d’un deute viu, a 31 de desembre del 2010 de 13 milions d’euros, o el que és el mateix 624 euros per habitant. Crec que aquesta informació, pel seu interès general, estaria molt bé poder ser consultatda pels ciutadans, per la qual cosa hem demanat que es “penge” en format pdf a la web municipal i en principi l’equip de govern ho acceptat.

Llums i ombres a l'inici de la nova legislatura

En el Ple ordinari del mes de juliol, celebrat el dia de Sant Jaume, va mostrar alguns detalls de com l’equip de Govern pensa encarar la nova legislatura. I com en tot, hi ha motius per l’esperança però també per la inquietud.

Pot ser el fet més remarcable del Ple, fou que per primera vegada en molts anys vam votar a favor del programa de Festes. El motiu ? La gratuïtat del ball. Una revindicació històrica del nostre grup municipal, que de ben segur serà doblement ben rebuda en aquests moments de pocs recursos per moltes famílies. La valoració de la reubicació del recinte de Festes a la vora del riu ja la farem passades les Festes. De moment, l’acte de proclamació de pubilles fou un èxit d’assistència en comparació a d’anys anteriors. No obstant, notem a faltar en el programa més actes culturals més enllà de les actuacions de les nostres estimades Bandes i més activitats nocturnes alternatives al ball i els bous embolats. Teníem una bona oportunitat de donar un us alternatiu al recinte de festes de la Fira i finalment només s’usarà per fer dos festes per joves els dies 12 i 18 o la nova graderia del Parc Xiribecs que només s’usarà una nit en totes les Festes per cinema a la fresca. Una llàstima que aquest dos magnífics espais estiguin infraulitzats durant les Festes Majors.

Un motiu de preocupació és la delicada situació econòmica del consistori. Ja vaig explicar fa uns dies que vam votar en contra de les retribucions als càrrecs municipals. Durant el transcurs del Ple ens vam assabentar que del famós superàvit de més d’un milió d’euros només en queden 80.000 per arribar a final d’any, la qual cosa deixa sense marge de maniobra l’equip de govern per qualsevol imprevist que pugui sorgir. Una altra mala notícia fou la constatació que dels 250.000 euros previstos de recaptació pel 2011 en concepte d’impost de construccions, a 30 de juny, només s’havíem ingressat 79.000. Una indicador més de la nul•la activitat immobiliària de la ciutat i de la inecessarietat del càrrec de confiança de gerent d’urbanisme.

D’erràtica hauríem de qualificar algunes àrees del nou govern municipal. Dos exemples. El regidor de governació va anunciar als mitjans de comunicació fa unes setmanes que al Ple de juliol aprovarien una nova ordenança reguladora de les terrasses dels bars i pubs de la ciutat, que entre d’altres limitaria el seu horari. Preguntat pel nostre grup al respecte, Manel Ferré ens reconegué durant el Ple, que l’anunci del regidor fou precipitat i que de moment deixaven l’ordenança congelada a l’espera d’arribar a un acord amb el sector afectat. Igualment, Manel Ferré va tirar “pilotes fora” respecte a la responsabilitat de la suspensió del DSF (Delta Sound Festival) a la platja dels Eucaliptus. Segons ell la culpa és única i exclusivament dels organitzadors que no tenien preparat un Pla d’Autoprotecció obligatori que demana la Generalitat per actes amb aforament superior a 5.000 persones. La resposta està clar que pretenia eludir la seva responsabilitat, ates que és la 5ª edició del DSF i l’ajuntament sabia amb antelació els permisos que l’administració els demanaria. Per algun motiu que desconeixem, desprès de prometre per activa i per passiva als organitzadors abans de les eleccions municipals que els apoiaria i els ajudaria com en les edicions anteriors, al moment de la veritat res de res ...

Igualment preocupant foren les declaracions fetes per la regidora d’urbanisme fa uns dies als mitjans de comunicació en el que anunciava que l’equip de govern demanaria a la Generalitat l’ampliació de la urbanització dels Eucaliptus. L’única explicació que donaria sentit a aquesta ampliació fora la demanda de nou sol residencial per part d’algun promotor immobiliari. Preguntada al respecte, ens va reconèixer que no existeix cap petició. En aquests moments existeix un ampli parc residencial a la venda d’apartaments i adossades a la zona i l’equip de govern continua encaparrat en l’ampliació de la urbanització. Un altre misteri ...

Finalment, la sorpresa del Ple fou assabentar-nos que l’ajuntament afronta una demanda de responsabilitat patrimonial per part del Sr. Francisco Javier Garcia Bustelo Martinez que acusa el nostre consistori de vulneració del dret de la propietat intel•lectual per haver plagiat el projecte de Centre de Tecnificació Esportiva d’Amposta d’un altre redactat i registrat pel demandant titulat Proyecto de Centro de Tecnificacion Deportiva del Principado de Asturias del 1998. Un altre litigi judicial que ves a saber com acabarà.

El PSC, l’únic partit que vota en contra de la proposta de retribucions als regidors i de càrrecs de confiança del nou consistori

El primer Ple ordinari del nou mandat municipal va servir per aprovar el nou cartipàs municipal, els nomenaments dels càrrecs de confiança o personal eventual i la fixació de retribucions als regidors del nou Consistori.

La proposta de l’equip de govern era de rebaixar un 5 % els sous de tot el personal eventual i de tots els regidors, ja cobressen per dedicació parcials (sis regidors), dedicació completa (un regidor) o per assistències (catorze regidors, 4 del govern i 10 de l’oposició).

Des del PSC, tot i valorar positivament la rebaixa, vam votar en contra de la proposta en considerar que les dedicacions parcials de l’alcalde, amb un sou brut de 3.912 euros mensuals i de cinc regidors de l’equip de Govern, amb 2.329 euros mensuals, haurien de considerar-se dedicacions exclusives. Si algun regidor, vol mantenir una segona activitat, te l’opció de cobrar per assistències com han fet quatre regidors de l’equip de govern que han volgut prioritzar les seves activitats professionals.

Igualment, vam lamentar la manca de contenció en els càrrecs eventuals o popularment coneguts com de “confiança política”. En concret van aprovar la creació de les següents càrrecs:

Assessora de l’Àrea d’Urbanisme, 38.583 euros bruts anuals i dedicació del 85 %.
Assessora de Promoció Econòmica, 29.304 euros bruts anuals i dedicació completa.
Assessora de Comunicació de Gabinet, 27.493 euros bruts anuals i dedicació completa.
Assessor de Fires, 19.074 euros bruts anuals i dedicació del 80 %.
Coordinador adjunt de l’Àrea d’Esports, 17.573 euros bruts anuals i dedicació del 80 %.
Assessora de Protocol, 13.029 euros bruts anuals i dedicació del 53 %.

D’aquests sis càrrecs, considerem que l’assessor d’urbanisme és totalment prescindible, ates que des del crack immobiliari, hi ha mesos que per la Comissió d’Urbanisme no es passa una sola llicència de construcció residencial. Aquesta figura es va crear quan el boom immobiliari per donar més agilitat a l’àrea. En l’actualitat, la majoria d’assumptes són llicències d’obertures de rases per subministrament de llum, aigua, gas o fibra òptica, alguna modificació puntual del Pla General i alguna direcció d’obra municipal, que amb el personal actual de l’àrea (dos arquitectes, un aparellador i un enginyer) són assumibles perfectament. Igualment considerem prescindible la figura de Coordinador adjunt de regidor d’esports, que estarà ocupada pel ex-regidor de l’àrea. Entenem que és una plaça que s’ha creat únicament per donar una sortida professional a l’afectat i no respon a una necessitat real.

Amb l’anunci d’una rebaixa d’un 5 % dels sous dels regidors i els càrrecs de confiança, es pretén tapar la realitat i és que un total de 14 persones - l’alcalde, sis regidors, sis càrrecs de confiança política i l’alcaldessa del Poble Nou, cobraran importants sous que en la majoria dels cassos, 11 dels 14, podran compatibilitzar amb una segona activitat. És una situació, que més enllà de ser completament reprovable èticament en els temps actuals, les nostres sofertes arques municipals no es poden permetre.

Discurs fet com a portaveu en el Ple de constitució d'avui a l'Ajuntament d'Amposta

Bon dia a tothom

En primer lloc vull felicitar al partit polític guanyador de les darreres eleccions municipals, Convergència i Unió, que ha revalidat la confiança majoritària de la gent que va exercir el seu dret a vot el passat 22 de maig i al seu cap de llista, Manel Ferré, que ocuparà el càrrec d’alcalde de la ciutat durant els propers quatre anys.

Aquest serà un mandat difícil, on el context de crisi econòmica condicionarà bona part de l’acció de govern, especialment en la capacitat recaptatòria que continuarà molt disminuïda respecte al que estàvem acostumats i, de retruc, en l’acció inversora de l’ajuntament que quedarà també inevitablement molt limitada.

Per aquesta situació d’excepcionalitat social i econòmica és que li oferim la nostra més sincera i lleial col•laboració, i un primer gest, com ha pogut comprovar fa uns moments ha estat l’abstenció en la votació. Accepti sense malfiances aquest col•laboració desinteressada que li oferim des del nostre grup municipal i la dels nostres tres regidors, un dels quals com vostè sap, és a la vegada diputada al Congrés i membre del grup parlamentari que dóna suport al Govern de l’Estat. Hem d’aprofitar tots els actius disponibles en benefici de la ciutat i de la seva recuperació econòmica.

En aquests moments de dificultats, des de les institucions hem de donar exemple d’austeritat i rigor, de la mateixa manera que ho estan fent moltes famílies ampostines, que apuren fins al darrer euro de les seves economies domèstiques per arribar a final de mes.

Tots coincidim en que cal prioritzar recursos en aquelles àrees municipals que poden contribuir a dinamitzar l'economia del nostre municipi i a generar llocs de treball. La creació d’una àrea específica municipal dedicada al món de l’empresa i la indústria, i que hem escoltat per part seua recentment, entenem que pot anar en aquesta línea si serveix per mobilitzar els recursos necessaris per assolir els fins perseguits i es dediquen a donar suport a les empreses que operen al municipi i a la captació de noves indústries que es puguin interessar pel nostre sòl industrial i la nostra privilegiada ubicació geogràfica. Des d’un ajuntament com el nostre hi ha moltes línies d’acció a diferents nivells, que per separat podrien semblar modestes, però que sumades, i amb una visió estratègica de conjunt, poden ajudar de forma determinant a aquest objectiu.

I també continuar amb l’impuls decidit de projecte de ciutat en el que tots els grups polítics amb presència municipal fins ara hem estat d’acord, em refereixo a l’aposta decidida per la música i l'esport, dos trets que ens donen identitat pròpia respecte a altres ciutats de dimensions similars de Catalunya

En un altre ordre de coses, hem de ser conscients que vivim uns temps complicats. No només des del punt de vista econòmic, sinó també social, on amplis sectors de la població qüestionen obertament el sentit de moltes institucions públiques i la dels seus representants. El sistema polític està més que mai en el punt de mira de les crítiques i se'l fa corresponsable, junt amb els representants de les entitats financeres, de les situacions personals delicades i sovint desesperades de molta gent i de la falta d’expectatives laborals dels nostres joves. Aquesta percepció és la que estan alimentant en les darreres setmanes les manifestacions de les places de les principals ciutats del nostre Estat, on es demana més democràcia i una millora dels processos de participació ciutadana en les decisions que en aquests moments recauen en mans de molt pocs.

Molts pensem que la nostra democràcia pot millorar, per això ens vam implicar en un partit polític, per intentar millorar el sistema des de dins. Si més gent ho fes, de la que ja ho està fent, les coses evolucionarien més ràpid … Es difícil i complex, cal reconèixer-ho, però és la via més eficaç i menys traumàtica per aconseguir-ho. Per això, reivindiquem que no tots els polítics son iguals. Hi ha una immensa majoria de polítics dedicats a la vida municipal, que dediquem molt de temps als seus pobles i conciutadans en detriment de les seves vides personals i familiars. I tot plegat per què ho fem? Perquè tenim la desgràcia o el privilegi, segons com es miri, d’estar tocats pel “cuc” polític. De tenir inquietuds per la gestió publica, de no poder evitar estar preocupats pel benestar general de la gent que ens envolta i estimem. I aquesta preocupació innata, que jo en més d’una ocasió hagués agraït no tenir, ens arrossega a implicar-nos en el que crec que és i continua sent un dels oficis més bonics i altruistes de la societat: la política. Totes les persones de bona voluntat i amb un mínim d’informació veuen les imperfeccions del sistema, les injustícies que existeixen, els abusos ... Però per això hem de destruir el “sistema” ? Un sistema que ha costat la vida a centenars de milions de persones a tot el món des de la Revolució Francesa ? Un sistema que, en el nostre cas, garanteix la salut i l'educació gratuïta, universal i de qualitat ? I un sistema que, també cal posar-ho en valor, té mecanismes de detecció dels abusos i, tot i que amb lentitud, esmena les fuites de recursos sense sentit. Ja voldrien el mateix als poderosos Estats Units ...

Tot plegat em porta a referir-me als resultats de les darreres eleccions municipals, no només a Amposta, sinó en general arreu de l’Estat. Una abstenció preocupant, que en el cas d’Amposta ha estat de més de 5.000 persones, i més tenint en compte que el partit més votat no ha arribat als 4.000 vots. Gairebé 450 persones han votat en blanc o nul, l’equivalent gairebé al que costa un escó de regidor. Una reculada general de les opcions polítiques que s’identifiquen amb els Governs que dirigeixen les diferents Administracions, independentment del color que representen. Ha passat a Portugal i Espanya on han governat o governen les esquerres i està passant a Itàlia, França i Alemanya on estan governant partits conservadors. Una desafecció que ens ha de fer reflexionar a tots i totes i que en la mesura de la nostra capacitat i responsabilitat ens ha d’esperonar a contribuir amb el nostre gra de sorra, dintre de les nostres organitzacions polítiques, a perfeccionar el sistema amb l’objectiu de preservar allò pel que tant van lluitar generacions anteriors i que ens ha dotat de les quotes de benestar més altes que cap generació anterior hagi gaudit. En aquesta línia, la màxima que diu “cal pensar globalment i actuar localment”, és més vigent que mai. Treballem tots pel be d’Amposta i els seus ciutadans i de retruc estarem contribuint a la millora general del nostre país i la nostra societat.

Voldria acabar fent un reconeixement a totes les persones que en un moment o altre, des del 1979, han ocupat alguns dels seients de regidor del nostre ajuntament. Especialment a aquells que no han tingut mai l’oportunitat de demostrar la seva capacitat de gestió estant en alguns dels equips de govern de la ciutat. Fer una bona oposició també és important perquè ajuda els governs a no relaxar-se i prendre les millors decisions. No hi ha res més gratificant per una persona que estima la seva ciutat, que intentar contribuir des de la participació política a la millora de les condicions de vida dels seus familiars, amics i veïns.

I als membres presents avui al Saló de Plens de la gran família socialista, els vull agrair el seu treball infatigable i la seva inquebrantable fe en el nostre projecte. No els decebrem, ni a ells, ni a cap dels 1.220 ampostins i ampostines que han dipositat la seva confiança en la nostra formació política.

Gràcies a tots per la vostra atenció.

Cal reflexionar i prendre decisions

No ens enganyem, els resultats assolits pel PSC d’Amposta a les Eleccions Municipals del passat 22 són molt dolents. Hem retrocedit 550 vots i un regidor, respecte el 2007.

No em consola que els resultats generals hagin estat dolents a tot l’Estat, ni que s’hagin perdut alcaldies importants com les de Barcelona, Girona o Reus, ni que a l’Ebre haguem perdut alcaldies important nostres com la Ràpita, Ulldecona o Mora d’Ebre, ni que altres grups municipals socialistes que també estaven a l’oposició de ciutats grans hagin retrocedit encara molt més que Amposta, com Tortosa o Roquetes. Està clar que la crisi, les mesures poc populars del Govern de l’Estat, les manifestacions espontànies arreu, ... han influït en que molts de votants tradicionals socialistes s’hagin quedat a casa. En el cas d’Amposta més 5.000 persones han tornat a practicar l’abstenció, d’un cens de 14.000 electors.

Em quedo amb l’altra cara de a moneda, la d’aquells companys, que tot i patir els mateixos handicaps, han millorat o com a mínim han aguantat els resultats, i no parlo només de pobles petits, de menys de 3.000 habitants on el mapa s’ha mogut poc i el vot ideològic no ha pesat. Ciutats com Flix, Alcanar o Deltebre, de més de 5.000 habitants, han demostrat que quan el projecte és solvent i creïble, el poble l’apoia malgrat les dificultats.

Es per aquest motiu que hi ha una component de la derrota del dia 22 que assumeixo personalment. No he sabut arribar a l’electorat, pel motiu que sigue, ... No s’ha valorat el candidat, o la llista i/o el programa o tot plegat. Es igual. Cal prendre decisions per recuperar la confiança del nostre electorat i situar el PSC al lloc que li pertoca a Amposta.

Es per això que cal renovar el nostre projecte per Amposta, amb nova gent i noves idees. Si una cosa hem fet be en aquesta campanya electoral (més d’una espero, sinó de quin resultat estaríem parlant ...!!) és l’haver incorporat un grup de gent jove, amb il•lusió i ganes de tirar endavant el partit socialista a Amposta. El meu compromís és afrontar una transició ordenada en els propers 4 anys, per tal de no decebre la confiança que han dipositat en nosaltres 1.220 ampostins i ampostines, per una banda, però amb l’objectiu de preparar un nou lideratge socialista que pogue afrontar els comicis del 2015 amb garanties d’èxit. Demano des d’ara la col•laboració de tothom que es senti proper al nostre partit, que s’aproximen a nosaltres, que ens ajuden a renovar el projecte. En definitiva que col•laboren en la construcció d’una alternativa majoritària pel be la ciutat desprès del que seran gaire bé 30 anys de majories conservadores. O ens impliquem tots i totes o això no ho canviarem mai i Amposta no s’ho mereix

Jo també penso que la nostra democràcia és imperfecta

Per això em vaig implicar en un partit polític, per intentar millorar el sistema des de dins. Si més gent ho fes, de la que ja ho està fent, les coses evolucionarien més ràpid … Es difícil i complex, ho reconec, però és la via més eficaç i menys traumàtica per aconseguir-ho.

Totes les persones de bona voluntat, que no són totes, no ens enganyem, veuen les imperfeccions del sistema, les injustícies que existeixen, els abusos ... Però per això ens hem de carregar el “sistema” ? Un sistema que ha costat la vida a centenars de milions de persones a tot el mon des de la Revolució Francesa, o des d’Espartaco, si es vol, la primera revolta social documentada ? Un sistema que en el nostre cas, garanteix la sanitat i la educació gratuïta, universal i de qualitat ? Ja voldrien el mateix als poderosos Estats Units ...

El perill de les concentracions pacífiques d’aquests dies és que desemboquen en una frustració general de la gent que es manifesta o en una crida a la desobediència civil en diversos àmbits socials que ens portarien encara més a tensionar el fràgil sistema que tenim.

També cal destriar entre els que estan participant de les manifestacions per donar sortida a les situacions personals dramàtiques: aturats sense prestacions, pensionistes amb pagues mínimes, petits autònoms ofegats pels deutes, famílies que no poden pagar les hipoteques dels temps de les vaques grasses ... d’aquells altres que acampen al ras amb una bona tenda i IPOD i que quan el fred de la matinada comença apretar van a casa els pares on tenen una habitació individual amb ordinador portàtil, climatització i televisor personal. Ei ! Tot és legítim però no és el mateix ...

Per això, jo aposto, per que com a mínim, el que hauríem d’esperar des dels grans partits polítics de l’Estat desprès d’aquestes manifestacions espontànies, és l’ inici d’un desplegament general de mesures de millora del nostre sistema democràtic i participatiu. No pot ser que es cridi als ciutadans a votar només cada 4 anys. Amb la tecnologia actual, es poden muntar sistemes de consultes, ni que siguen “aproximades” per conèixer l’opinió de la gent en temes que ho requereixin. Tampoc pot ser que a les eleccions municipals, no puguem optar encara pel sistema de “llistes obertes”. També cal que els representants institucionals i politics es comprometin amb un codi ètic, a l’igual que ho fa els metges amb el codi deontològic que l’obliga a no desatendre en cap circumstància una persona necessitada d’auxili. I moltes altres “petites” coses que haurien de desembocar en una millora del nostre sistema democràtic. Donaríem una lliçó al mon occidental, no seria la primera vegada que passes en la nostra història.

Perquè ens cal un canvi

Benvolgut/da,

M'adreço a tu quan falten pocs dies per a les eleccions municipals, després d'una intensa campanya electoral en què de forma clara i pausada, des del mes de febrer, hem explicat el nostre projecte per Amposta, a través de la revista mensual gratuïta 4 Cantons. És un projecte per a vuit anys, en què hem incorporat moltes aportacions de les entitats de la ciutat, però també de persones que estimen Amposta i que ens han fet arribar les seves idees.

En aquests moments de dificultats econòmiques per a moltes famílies i empreses, la nostra prioritat serà la millora de l'eficiència de la gestió dels recursos municipals i donar un suport decidit a aquelles activitats econòmiques que poden dinamitzar l'economia local i generar ocupació: comerç, indústria i turisme. Però també caldrà resoldre dèficits importants com la millora de la mobilitat, la recuperació dels nostres espais públics i zones verdes i més seguretat ciutadana. Volem fer una aposta decidida per la música i l'esport, dos trets que ens donen identitat pròpia respecte a altres ciutats mitjanes de Catalunya.

Em sento orgullós de poder dir que, tot i haver estat a l'oposició durant aquest darrer mandat, he treballat tant o més que l'equip de govern per millorar les condicions de vida i els serveis de la gent d'Amposta. La inversió dels Governs del Generalitat i de l'Estat a la ciutat els darrers 4 anys no té precedents en la història local: prop de 100 milions d'euros dedicats a la millora de les comunicacions viàries; nous i millors equipaments educatius, sanitaris, culturals i esportius, i una gran inversió al Delta en infraestructures turístiques i ambientals i modernització dels regs dels arrossars.

Tot i això, i en exercici també del nostre paper d'oposició i de control de l'acció de govern municipal, hem denunciat els casos de mala gestió que malauradament han estat molts: el greu perjudici al comerç local per la manca de planificació de les obres del centre; el forat d'1.700.000 euros de l'escorxador municipal, i que encara està per resoldre; la demanda de prop de 5 milions d'euros interposada contra l'ajuntament per haver permès funcionar els multicinemes durant vuit anys sense la preceptiva llicència; la manca d'interès en resoldre el finançament de les escoles de música de les Societats Musicals; la poca transparència en l'adjudicació d'obres i contractació de personal, i la pujada de l'IBI urbà en un 70 % en els darrers deu anys, entre altres. En definitiva, 24 anys al govern de la ciutat amb còmodes majories absolutes han derivat en una fatiga i una relaxació que, a la vegada, han comportat una pèrdua d'eficàcia i il•lusió per respondre les expectatives de la gent d'Amposta.

És per totes aquestes raons que demano el teu vot. M'acompanya un grup de gent renovat, jove, d'un perfil professional molt solvent amb ganes de demostrar que podem i volem fer les coses millor per Amposta. Us agraïm la vostra atenció i restem, com sempre, a la vostra disposició.

Antoni Espanya Forcadell

Candidat a l'alcaldia d'Amposta

Atreveix-te, ara Toni - www.toniespanya.cat

La vida sempre s'obre camí ...

Hi ha una màxima que sempre tinc molt present: la vida sempre s’obre camí. I depèn de nosaltres gaudir d’aquest procés que ens acompanya i del que formem part ... Hi ha una escena de la pel•lícula d’Oliver Stone, Platoon, en què un soldat americà està acorralat en un rierol enmig de la selva i les tropes enemigues avancen lenta però irreversiblement cap a ell. El soldat sap que està vivint els darrers moments de la seva existència i dintre aquesta angoixa vital, la seva mirada és captada per una fràgil papallona que aterra en una fulla d’un arbust al costat del que està amagat ... A això em vull referir, fins i tot en els moments més tensos, més dramàtics de la vida personal sempre hi ha motius per admirar el miracle de la pròpia existència i la natura que ens acull i fer-nos sentir part d’un tot que jo personalment trobo al•lucinant. Fins i tot, enmig de les més cruels i sagnants guerres, la gent continua naixent i les persones aparellant-se. És així, la vida sempre s’obre camí.

Quan un comença a tenir una edat, se li imprimeixen mentalment els cicles biològics anuals, almenys en el meu cas, i comproves que el propi cos i la natura són elements tan íntimament lligats que no veure-ho és d’una miopia imperdonable. Per això crec que un dels lletjos més forts que se li pot fer a la pròpia existència és no veure aquests moments ni escoltar el propi cos. Potser per això em vaig fer biòleg, per saber identificar aquests petits però extraordinaris detalls ...

Aquest matí a les vuit he tingut ocasió de gaudir d’una d'aquestes escenes, mentre entrava a treballar a l’oficina a Amposta. Un vol de 30 Abellerols amb el seu piular inconfusible donaven voltes per damunt la ciutat i em recordaven que ells també formen part del meu món i jo del seu. L’altre dia, també, corrent per la via verda des de Prat de Comte a Xerta, acompanyat del meu fill, em sentia realitzant una activitat plena de sentit vital. Responent a la crida del bosc si es vol. El que és bo de tenir la capacitat de respondre a aquestes crides és que després el cap i el cos et queden com si t’haguesses “xutat” quilos d’endorfines ...

Aquesta vegada Amposta s'atrevirà

Suposo que es nota, sobretot la gent d’Amposta, però aquesta vegada la gent del PSC anem amb una convicció fortíssima per aconseguir el govern de la ciutat desprès de 24 anys de majories conservadores ininterrompudes. Hem estat els primers a presentar el candidat i l’eslògan (Atreveix-te!), els primers a explicar el programa i ens hem avançat també a presentar la llista. Estem més mentalitzats i més mobilitzats que mai per situar la nostra formació en el lloc que es mereix de representativitat social i política en el màxim òrgan de gestió de la ciutat.

Dissabte passat, a la plaça Adolf Ventas, es percebia aquesta voluntat en l’acte de presentació dels membres de la nostra llista electoral per a les Municipals. Més de 700 persones van passar durant la tarda nit. Moltes van degustar una botifarra d’arròs recent feta, altres escoltaven el magnífic grup de rumba catalana, Mico i Pico, que van fer ballar des dels més petits fins als més grans... Però, sobretot, va ser una manifestació popular, cívica i festiva de voluntat de canvi a Amposta. Tots els membres de la candidatura vam tenir l’oportunitat de conversar amb els amics, coneguts o gent que mai s’havia aproximat a un acte nostre per parlar, per escoltar, per explicar el nostre projecte, per compartir, en definitiva, la voluntat general d’obrir un nou cicle a Amposta.

La gent vol que obrim les finestres de l’Ajuntament, que renovem l’aire viciat que es respira des de fa anys, que tractem tothom de la mateixa manera, independentment de la seva condició social, política o econòmica. En definitiva, volen gent honesta i treballadora, que estigui al costat de la gent i que els ajudi, o almenys que ho intenti. Que resolgui els seus problemes, sense lligams, peatges, ni favoritismes. Gent formada, independent i amb les mans lliures per fer el que cal a la nostra ciutat.

Aquesta vegada sí, Amposta s’atrevirà !

Les noves tecnologies, una eina transversal a potenciar

Com a objectius estratègics ens proposem usar les noves tecnologies de la informació i la comunicació per afavorir la participació ciutadana i potenciar la tramitació de documents en línia, que faciliten les gestions dels ciutadans des de casa seva.

Estudi de viabilitat d'una xarxa WIFI sense fils que cobreixi tota la ciutat, a l’estil d'altres ciutats com Girona

Auditoria del projecte Ciutat Digital. L’ajuntament ha invertit cents de mils d’euros en aquest projecte en els darrers anys i no se li ha tret ni de lluny la rendibilitat esperada

Implantació d'un sistema de comunicació d’incidències a la via pública ràpid i senzill, com el que ja esta funcionant en altres ciutat

Potenciació del telecentre com punt de connexió, formació i ajuda als emprenedors

Estudi de la viabilitat de la migració dels sistemes informàtics municipals a programari lliure. En temps de crisi no podem estar pagant llicències informàtiques eternament quan hi ha alternatives millors i més barates

Estudiar la viabilitat de migrar a telefonia IP (telefonia per internet) per reduir costos. L’ajuntament es gasta 90.000 euros anuals en despesa telefònica

Emissió en diferit dels plens municipals per vídeo, complint terminis

Presència real i activa de l'Ajuntament a les xarxes socials, interactuant la ciutadania, com una forma més de participació ciutadana

Unificar els webs municipals. En aquests moments hi ha moltes duplicitats que suposen una despesa innecessària.

Propostes per al Poble Nou, Balada i Eucaliptus

Com a objectius estratègics ens proposem la millora de les comunicacions del Poble Nou i Eucaliptus. Cal ampliar les carreteres d’accés actualment molt perilloses per la manca de vorals i dotació de serveis a les nostres platges: vigilància, aparcaments i dutxes durant tot l’estiu

Sol•licitar al Ministeri de Medi Ambient l’arranjament de la façana marítima de la Urbanització d’Eucaliptus, a l’estil de Riumar

Construcció de la Depuradora en uns terrenys que no causen molèsties als veïns del Poble Nou

Apoiar les associacions de Veïns del Poble Nou i Eucaliptus en les seus necessitats

Habilitació d’ un Caixer i una botiga amb articles de primera necessitat, de temporada al Poble Nou

Millora de la seguretat: més presència de patrulla de la policia local en tots els nuclis, durant tot l’any

Encarregar un informe jurídic sobre la viabilitat de crear una EMD al Poble Nou

Millora del control de la població de mosquits a l’estiu

Peatonalització puntual del centre del Poble Nou

Creació d’alguna zona pipican tant al Poble Nou com a Eucaliptus

Endreçar la zona verda de la Ronda de Mar, actualment molt degradada

Posar en servei com a actiu turístic el centre d’interpretació de Balada, inaugurat fa 7 anys i que pràcticament no ha tingut cap ús, des de llavors.

L'esport una aposta clara de futur per Amposta i els nostres joves

Com a objectius estratègics ens proposem completar el projecte de Centre de Tecnificació, acabant i dotant els equipaments pendents: residencia d’esportistes, nou IES de Tecnificació i pavelló exclusiu de tecnificació i facilitar la implantació d’INEFC, connectant-la amb el Centre Tecnificació i a la vegada amb el foment de l’esport a Primària per despertar vocacions esportives.

Fer una reserva estratègica de sol per equipaments esportius a la zona compresa entre el canal de la dreta, el canalet de la Ràpita i la N 340 (zona Natzaret)

Construcció de pistes de tenis, padel i frontó. La gent que practica aquests esports ha de marxar fora d’Amposta

Habilitació d’un espai per fomentar la pràctica del ciclisme

Alternatives a la saturació puntual actual del Gimnàs Municipal

Creació d’una escola infantil multiesportiva en la franja de Primària, gestionada per les escoles, en col•laboració amb els clubs per garantir la cantera de les entitats esportives

Màxim suport a tots els clubs que representin la ciutat en alts de competició

Foment de l’esport al carrer i a l’escola. Amposta ciutat promotora de l’Esport

Foment de l’esport entre la gent gran. Fer nous circuits urbans per caminar i dotar-los de més seguretat

Potenciar el Patronat d’Esports o Consell Esportiu com a promotor del projecte esportiu estratègic d’Amposta, format per professionals experts i independents

Respecte els joves:

Habilitació d’un Espai Municipal per a joves autogestionat per ells, en col•laboració amb les associacions i els clubs

Promoció de polítiques d’ocupació juvenil: assessorament per joves emprenedors

Increment de les beques de transport per als joves que estudien fora

Consolidació d’una programació anual d‘activitats juvenils. Un acte mensual amb col•laboració amb les associacions i els clubs

Fira de la Joventut, amb oferta d’estudis, viatges, esports, música, informàtica, ...

Apoiar el Festival Deltasound, donant suport als grups musicals joves i buscant espais alternatius no conflictius

Consolidar una oferta anual d’activitats infantil