CiU diu que a Amposta no li cal un Casal de Joventut

Una de les sol•licituds més reiterades que va tenir el nostre partit polític durant la confecció del programa electoral en les passades eleccions municipal fou la de donar resposta a les necessitats d’espais públics específics per a adolescents.

Molts joves entre 13 i 16 anys, a causa de la seva minoria d'edat i per la manca d'alternatives d'oci a la nostra ciutat, es veuen obligats a deambular els caps de setmana sense opcions. Els clubs juvenils, tot i que en alguns casos poden suplir aquest buit, no són una alternativa.

Certament, l’ajuntament ha habilitat en la passada legislatura algun espai que usen els joves de la ciutat, com el telecentre al Castell o el Casal. No obstant, es tracta d’usos molt puntuals per activitats de formació dirigides, en el cas del Casal, i per accedir a internet en el cas de telecentre.

A Amposta li cal centralitzar en únic espai tot els serveis d'oci i assessorament públics d’Amposta per als joves. La seva gestió es podria fer des d’un Consell Municipal de la Joventut en col•laboració amb l'àrea municipal corresponent, que s'encarregaria de la programació i coordinació de les activitats de joves i per a joves.

Petites ciutats veïnes com Masdenverge o l’Aldea, tenen en funcionament un centre d’aquestes característiques amb un notable èxit de participació. Per altra banda, el govern de la Generalitat col•labora en l’impuls i finançament d’aquest tipus d’equipaments.

És en aquest espai on els nostres joves podrien trobar solució a moltes de les demandes d'oci i formació alternativa: fòrums, xerrades informatives, cursos, accés gratuït a internet, jocs de taula o simplement un lloc de trobada alternatiu les tardes dels caps de setmana i dies festius. Aquest lloc podria actuar a la vegada de punt d'assessorament per les seves necessitats, ubicant-hi el punt d'informació juvenil, i complementant-se amb algun servei d'assessorament laboral (joves emprenedors, borsa de treball, ...).

Per aquest motiu el PSC – PM va proposar en el Ple municipal del dia 28 de desembre, què l’equip de govern realitzés les accions oportunes perquè durant la present legislatura Amposta dispose d’un Casal Juvenil que done resposta a les alternatives d’oci i formació que els nostres joves i les seves famílies demanden.

Malauradament CiU hi votà en contra argumentant que amb els serveis actuals n’hi ha de sobres i que no ens podem comparar amb poblets com Masdenverge que nomes tenen mil habitants. Sense comentaris !. Els motius reals de la negativa cal buscar-los en la fragilitat financera en la que està immersa l’ajuntament. Un local d’aquestes característiques necessitaria una inversió d’entre 1,5 i 2 milions d’euros. El mateix que ens ha costat el ruïnós Escorxador de Tosses o la meitat del famós superàvit de 3.5 milions d’euros que s’han fos en un temps record de 6 mesos.

Incomprensiblement ERC es va abstenir al•legant que un casal no és prioritari segons la seva visió de les necessitats de la nostra gent jove ...

Els primers pressupostos de la legislatura

El passat divendres 28 (dia dels innocents) l’equip de govern va aprovar en solitari, 9 a 8, els primers pressupostos de la legislatura 2007-2011.

Vistes les xifres des de fora, poden donar la imatge d’un ajuntament amb un ampli marge inversor que li han de permetre la realització de moltes actuacions l’any 2008. Del total de 46 milions d’euros, 33 corresponen al ajuntament, 12 a l’hospital comarcal i 0.5 a Gursam, la societat de gestió urbanística municipal.

Cal destacar pel que fa als diferents capítols de despesa, el 8 milions d’euros que es dediquen a personal, la qual cosa i tal com portàvem al programa a les darreres municipals, per si sol ja justificaria en escreix la creació d’una gerència específica per gestionar aquesta macroarea municipal. També cal destacar els 6 milions destinats a la compra de bens i serveis, una altra despesa que també per ella mateixa justificaria la creació d’una central de compres per racionalitzar i controlar aquesta important partida. Mireu l'apartat del programa en el que ho explicàvem.

Però sens dubte, la més important tant des del punt de vista pressupostari com polític és la de inversions dotada amb 16 milions d’euros. Si mirem en detall com es finançaran aquests 16 milions ens adonem ràpidament de la fragilitat de les inversions previstes:

1. Més del 50 %, prop de 9 milions d’euros, surten de quotes d’urbanització pagades pels propietaris afectats per la actuacions urbanístiques previstes a Tosses fase 2 (5.7 milions), Eucaliptus (1.6 milions) i Avinguda Sant Jaume (0.9 milions). Per tant l’ajuntament no hi posa ni euro i li dona un toc enganyós en apropiar-se d’aquestes inversions. Per cert, les dues darreres s’arrosseguen des de fa dos anys per la incapacitat de l’equip de govern d’executar-les.

2. Uns altres 4.5 milions, està previst que surtin de la venda de diverses pastilles de sol industrial municipal a Tosses i l’Oriola i de sol residencial municipal del sector cementeri II. El propi alcalde va reconèixer que si no s’aconsegueix vendre aquests terrenys no es podran executar les següents inversions: urbanització del nou sector residencial cementeri II (on en teoria van el Decathlon i el Carrefour), la piscina lúdica descoberta, la residencia del centre de tecnificació, el casal de la música, la nova comissaria de policia local o els locals destinats a entitats a l’antic solar del dipòsit municipal d’aigües. D’aquí la fragilitat de totes aquestes previsions.

3. 1.6 milions surten d’un préstec que consolida l’endeutament de l’ajuntament en 10 milions d’euros (70 % del pressupost de despeses corrents), que a la vegada generen un pagament en concepte de d’interessos anuals de 550.000 euros !!! És potser el toc més continuista dels pressupostos.

4. Es manifesta també la debilitat de les finances municipals en comprovar que l’equip de govern només és capaç de consignar 7 euros !!! (no és cap broma) per finançar les inversions del 2008 amb recursos propis. Això demostra la nul•la capacitat d’estalvi de l’ajuntament. Els recursos propis haurien de finançar com a mínim un 20 % de les inversions.

El propi informe de l’interventor municipal manifesta la poca rigurositat en l’execució del pressupost del 2007, en el que es va produir una desviació de 3.5 milions d’euros i dona un toc d’alerta de cara al 2008. Gràcies al famós superàvit esbombat a bombo i plateret ara fa un any, l’equip de govern ha sobreviscut tot un any marcat per una despesa incontrolada. També manifesta l’interventor els seus dubtes pel que fa a assolir la xifra prevista en la recaptació de l’ICO (impost de construccions) atenent el cicle de baixada de l’activitat constructora i critica obertament que part d’aquests diners es dediquen a finançar despeses corrents.

Finalment, i ja fent una crítica més política, els pressupostos no afronten els dos grans problemes d’Amposta: l’estat de la via pública i la circulació viària.

Pel que fa al primer aspecte, només s’hi destinen 300.000 euros a arranjar carrers i 120.000 euros a comprar una nova màquina netejadora. El nostre grup estava disposat a invertir fins els 50 % dels pressupost d’inversions durant la primera legislatura a un pla de xoc de recuperació de la via pública molt ambiciós que havia de recuperar els nostres espais públics de forma integral i rentar la cara de la ciutat de forma important.

Pel que fa a la circulació viària, l’altra gran assignatura pendent d’Amposta, no es preveu cap actuació per avançar en la consolidació de les dues rondes de circulació ràpides que preveia el nostre programa electoral. Ni tampoc es dedica pràcticament ni un euro a resoldre els problemes derivats del Pla de Seguretat Viària elaborat per la Direcció General de Trànsit i que posa el dit a la llaga en el diagnòstic dels principals problemes circulatoris.

En fi, com em sentireu dir en moltes ocasions durant aquesta legislatura, és el que tenim i és allò que la gent ha votat.

Agressions, Homofobia i Tosses

El passat 22 de setembre dos joves d'Amposta i el Perelló van ser agredits brutalment a les afores d’una discoteca al polígon Tosses XXI d'Amposta. Els nois van ser atesos a urgències de l’Hospital Comarcal d'Amposta on va ser tractats de diversions contusions a la mandíbula i a les costelles. Les víctimes van denunciar els fets a la policia local i als Mossos. En el text de la denúncia, s’afirma que l'única explicació que hi troben per l’agressió és que van apallissar-los per la seva condició homosexual, ates que en aquell moment s'estaven fent mostres explicites d'afecte.

Segons el Col·lectiu de Gais i Lesbianes de les Terres de l'Ebre es tracta de la quarta agressió a persones homosexuals en poc més d'un any, però afirmen que es produeixen altres casos de «violència gratuïta» i de baralles de forma regular al recinte exterior del polígon d’oci nocturn.

Exposat el cas a la Comissió informativa de Governació, el Cap de la Policia Local ens informa que durant les nits dels cap de setmana hi ha la presencia regular però discontinua d’una patrulla de la policia local i que no es poden destinar més efectius policials a causa de la resta de necessitats de la ciutat. Per altra banda es constata que la majoria de les baralles es produeixen a l’exterior dels locals nocturns, especialment a la zona d’aparcament de la discoteca, ja que a l’interior es disposa de serveis de seguretat privats.

Arran d'això, el nostre grup municipal va presentar una moció al Ple del 29 d’octubre, que va ser aprovada per unanimitat i en la que es demanava:

1. Que el Ple de l’ajuntament condemnés l’agressió homòfoba rebuda pels dos joves.
2. Requerir a l’empresa Tosses 21, promotora del complex d’oci nocturn, en col·laboració a la Junta de seguretat Local (Ajuntament, Mossos, Guàrdia Civil i Policia Local), que incremente els serveis de seguretat a la zona exterior dels locals per evitar la repetició de nous incidents d’aquest tipus.

Ens consta quer la Junta de Seguretat ja s’ha reunit i s’ha agafat el compromís per totes les parts d’implicar-se amb més profunditat en els problemes que generen una concentració tant important de gent durant les nits dels festius i caps de setmana. Per cert, als grups de l’oposició, tot i haver portat la iniciativa, no se’ns ha explicat res ...

El més penós de tot plegat ha estat la nul·la sensibilitat de l’equip de govern en tot el procés: cap trucada de suport a la família afectada, absència de cap representant municipal el dia de la concentració del Front d’Alliberament Gai a la plaça de l’ajuntament, ni ningú a qui lliurar el manifest, negació per part de l’alcalde d’haver rebut cap petició de reunió per part del col·lectiu per parlar del problema, culpabilització del col·lectiu gay com agitadors i distorsionadors de la realitat per haver divulgat els cassos d’homòfobia a Tosses i embrutar la imatge d'Amposta per tot Catalunya, ... En fí és el que tenim i el que la gent ha votat.

Finalment i per situar cadascú al seu lloc, una anècdota real. Durant la darrera campanya electoral, des d’un dels locals de Tosses es van enviar milers de sms a joves de la ciutat, en successius dies, recordant-los a qui calia votar si volien que la marxa a la ciutat no pares. Lamentable, tot i que comprensible, els promotors de Tosses vinculaven el seu futur al del color polític de l’ajuntament. Ells mateixos es delataven.

Més informació:

El col·lectiu gai es manifestarà per denunciar les agressions a Amposta

Denuncien la «passivitat» davant les agressions homòfobes a Amposta

El PSC proposa al ple d'Amposta que condemne les agressions homòfobes

Concentració a Amposta per denunciar les agressions a homosexuals a la ciutat

El Front d'Alliberament Gai denuncia les agressions homòfobes a Amposta

Protesta ciutadana contra les agressions homòfobes

Massa tard per a alguns

Una de les coses que més greu em sap del resultat de les darreres eleccions municipals, és l’oblit al que es veuran condemnades diverses persones d’edat, a les que per afinitats polítiques els actuals governants d’Amposta no els faran cap reconeixement públic.

Em refereixo, entre altres, als pocs soldats vius de la ciutat que van participar en la Guerra Civil. Segons els meus càlculs, en deu haver una dotzena entre els dos bàndols i estan tots entre els 85 i 90 anys. Suposo que a finals de legislatura en quedaran la meitat, ben just. Hi ha tant per fer en la recuperació de la memòria històrica a Amposta en aquest sentit ! Al maig del 2004, el nostre grup municipal va presentar una moció que va ser aprovada per unanimitat, en la que instàvem l’equip de govern a col·laborar amb el COMEBE en la recuperació dels esdeveniments ocorreguts a Amposta i a posar en valor tot el patrimoni vinculat. Han passat els anys i res de res ...

He reviscut precisament avui aquest sentiment de frustració personal, després d’haver estat a casa del Sr Salvador Pagà parlant (millor dit escoltant) gaire bé 2 hores. Un altre clar exemple de marginació per la seva militància comunista. El Sr Pagà (1931) va formar part del grup de col·laboradors del professor Esteve Gálvez, precursor del Museu del Montsià. De caràcter fort – típicament nostre - és l’únic encara en vida d’aquell equip. Tot i la seua condició de treballador i la manca de formació especialitzada, Salvador va participar en multitud d’excavacions arqueològiques. Primer, com a ajudant i, al cap dels anys, per iniciativa pròpia i guiat pel seu natural instint, va rastrejar i descobrir multitud d’assentaments, molts dels qual no ha volgut fer mai públics per evitar el seu espoli. És un pou de coneixements que qualsevol dia desapareixerà. Encara ara, amb 76 anys, diàriament surt a les 5 del matí de casa per indagar noves restes arqueològiques del Montsià.

En fi, he marxat del domicili del Sr Pagà amb un cert sentiment de culpa. Malauradament, fins que la gent de la meua adscripció política no arribe al govern de la ciutat, molts d’aquestes personalitats anònimes continuaran relegades a l’ostracisme. Per a molts ja serà tard. A molts altres però, antics col·laboradors del Franquisme i actualment considerats intel·lectuals de pro de la ciutat, ja se’n va encarregar l’alcalde Roig de fer-los els corresponents homenatges abans de marxar.

Visita al Delta del Po

Fa uns dies, un grup d’arrossaires i regants, acompanyats per representants de l’Administració vam visitar el delta del riu Po, a l’Adriàtic itàlia.

Ja havia estat en altres ocasions, durant la meva època al Parc Natural, visitant els seus espais naturals. Sorprèn però, recórrer una zona que fa més de 50 anys que es troba per sota del nivell de mar, en alguns punts fins a 4 metres, i on viuen 150.000 persones que desenvolupen una intensa activitat agrària, ramadera, pesquera i marisquera. L’agricultura està principalment orientada a la farratjaria animal (blat, alfals, sorgo, ...), només 2.000 Ha d’arròs, que suporta una important ramaderia bovina intensiva.

La causa d’aquesta subsidència exagerada es troba en l’explotació d’una bossa de gas metà al subsòl de la desembocadura del Po i que obligà l’Estat italià a prendre mesures per evitar la inundació del seu delta per infiltració de l’aqüífer o pel desbordament del riu.

Durant el darrer mig segle, el Consorcio de la Bonifica, una mena de Comunitat de Sanejament, ha construït dics de protecció al voltant de tots els braços del riu que es troben a varis metres per sobre de la plana i ha dissenyat un potentíssim sistema de bombeig per mantenir a ratlla l’aqüífer salí, que no per regar. Les carreteres estan elevades com a sistema de seguretat en cas d’inundació i a la vegada conformen un volgut reticulat que compartimenta tot el Delta. Tothom, institucions i habitants, sostenen econòmicament el Consorci. És lògic, els hi va la supervivència.

El seu principal problema agrari és la salinització, per això han construït a més dels bombejos, una barrera antisal en un dels principals braços del Po. És una enginyosa comporta submergida amb lames que s’obren quan el cabal d’aigua dolça és suficient com per arribar fins al mar i es tanquen quan progressa la falca salina riu amunt. L’objectiu és evitar filtracions dels braços del Po cap al ja hipersanilitzat aqüífer. Per sort a l’Ebre, la millor garantia per mantenir el freàtic salí a ratlla és la continuïtat dels arrossars, i això ho tenim garantit per molts anys.

Coses que m’han interessat de la visita:

La idea de crear un òrgan de gestió local participat per totes les institucions territorials locals, amb capacitat executiva. Llàstima que es van (ens vam) carregar el COSEC (antic CPIDE d'infausta memòria)), era l’embrió del que hauria acabat sent el que hi ha al Po. L’actual Consorci per la Sostenibilitat, te el defecte de la llunyania pel que fa als seus organs decisoris.

La intensa gestió de les seves badies interiors. Hi ha un permanent dragatge de canals interns per facilitar la connectivitat amb el mar i la bona qualitat d’aigua. Funciona, i la proba és que hi ha més de 1.500 famílies que viuen del marisqueig, part del qual es comercialitzat per empreses del nostre Delta en moments de manca d’aprovisionament.

La integració paisatgística dels dics és notable. Tot i que estan farcits al seu interior de pedra, tenen un recobriment d’arena i vegetació que el donen un aspecte natural remarcable. Molts dics estan aprofitats com a carreteres o carrils bici. Aquest és el model que ha triat el Ministeri de Medi Ambient per protegir l’interior de les badies dels Alfacs i el Fangar. Esperem veure l’inici d’obres el 2008.

La regressió costanera no els és un problema a curt termini. De fet no tenen dics de contenció litoral. Els sistema de barres d’arena naturals els és suficient. Això no vol dir que aquí haguem d’apostar permanent per recular la línea costanera. En un moment o altre haurem de construir una línea Maginot, ni que sigui per trams. Socialment no hi ha alternativa. Tot i això, no estem en una situació tant dramàtica com al Po fa 50 anys. Hem de començar però, a visualitzar aquesta solució no mes enllà de 20 anys.

La legislatura arrenca amb mal peu

Avui hem celebrat el primer Ple amb contingut polític de la legislatura. Em sap greu, però el regust que m’han deixat les 2 hores de debat plenari ha estat de profunda i sincera decepció. I això, tenint en compte que estem a l’inici de la legislatura i que és ara quan tots els grups polítics fixem la nostra estratègia per la resta del mandat, mostra unes perspectives molt poc engrescadores.

He vist un equip de govern mediocre, insegur, amb plantejaments de molt curta volada i el que és pitjor, sense cap intenció de cercar aliats ni que sigue per temes puntuals. Tenen la majoria absoluta i apliquen el rodet sense cap remordiment. Em sap greu perquè l’oferiment que vaig fer el dia de la constitució del nou ajuntament era sincer, i tot i que el mantenim en els grans temes, inevitablement es perdran moltes sinèrgies que acabaran perjudicant els ciutadans.

Vergonyós ha estat el rebuig de la moció que presentàvem conjuntament amb ERC en la que es demanava que es retransmetessin els Plens municipals per Ràdio Amposta. L’alcalde ha tingut el coratge de dir en veu alta que qui vulgui conèixer el que es debat al Ple que vingui a veure-ho personalment, entre d’altres bajanades d’alt calat argumental. Em preocupa seriosament aquest missatge d’opacitat hereu de l’estil Roig que marca quina potser la tònica d’aquest mandat.

La sorpresa positiva d’aquest nou curs està sent però la nova secretaria municipal. Està demostrant un nivell de solvència professional i d’independència que, venint d’on venim és tant gratificant ... Gràcies a l’informe que li vam demanar en el darrer Ple sobre la validesa jurídica del famós decret d’alcaldia que va permetre hipotecar la concessió de l’Escorxador, hem deixat en evidència l’embolic monumental en el que s’ha posat CiU en aquest tema. La Secretaria ha certificat la nul·litat de ple dret del decret, ates que les competències per autoritzar-lo corresponien al Ple. Vull recordar les paraules de Roig al respecte el febrer passat: ... L'alcalde d'Amposta ha explicat que la llei "demana" per autoritzar aquest tipus d'hipoteques una resolució d'alcaldia i no un acord de Ple ... "L'Ajuntament ha actuat de forma impecable", ha insistit Roig. Sense comentaris !!! (Més informació:) http://www.ebredigital.cat/ebredigital/web/index.php?idArea=6&idnot=6141&idSeccio=6&idPes=1

La broma li pot acabar costant a les arques municipals entre 2 i 3 milions d’euros (1,5 de l’obra civil i entre 0.5 i 1,5 segons el que estableixi el Jutjat Mercantil) com a responsables subsidiaris de la hipoteca i per tant dels deutes existents. Està clar que ha hagut una mala gestió d'un projecte que, consideràvem que ja "no era viable" des de bon principi. En el seu dia ja vam denunciar que el projecte de l'escorxador estava sobredimensionat per a les necessitats de la ciutat i que per a resultar rentable requeria un volum d'animals molt important que havia de provenir d'arreu de Catalunya i l'Estat. Per acabar-ho d’adobar, els carnissers d'Amposta no han sacrificat animals aquí.

La perla final de la sessió ens l'ha confirmat l’alcalde en el torn de preguntes, quan ha admès que l’urbanització del carrer del Grao s’haurà de refer a causa dels importants problemes que genera en la circulació de vehicles. Ja ho vam denunciar en plena campanya electoral i el senyor Ferré ens va acusar de fer demagògia. En fí, com es diu popularment la veritat és molt tossuda.

Trobar l'equilibri

Fa gaire bé tres mesos (16 de juny) que no actualitzo el meu bloc. Aquesta vegada no ha estat per mandra o perquè no tingues cap a cosa a dir. Necessitava un tall, distanciar-me de la frenètica activitat que he portat sense interrupció des de començaments del 2004, quan a més de portaveu del PSC a l’ajuntament vaig a accedir a la direcció de serveis del DAR a l’Ebre.

Vull agrair a la premsa el respecte que han tingut durant aquest estiu en no trucar-me molt, cosa que m’ha permès desconnectar gaire bé del tot. Em consta que ells són els més fidels seguidors del meu blog. Per respecte a ells, i més gent que se que esperem novetats, també avui el reprenc i em poso a la seva disposició per les necessitats informatives del territori.

Pel que fa a l’ajuntament ja han passat tres mesos de la seva constitució. Una primera impressió: res a veure l’equip de govern actual amb l’anterior, tant per a bé com a per mal. El nivell de solvència política ha baixat molts punts. Des de l’alcalde que té serioses dificultats per expressar-se en públic sense guió, fins alguns dels seus regidors que segur que donaran molt a parlar durant el present mandat. Els donarem un marge de confiança però, no gaire més temps ... Entre altres coses perquè no hem d’oblidar que l’alcalde cobra un sou de 4.275 euros al mes i 7 dels 8 regidors en cobren 2.500, a més de cinc càrrecs de confiança. Un total de 12 persones alliberades que han de demostrar que la seva dedicació reverteix en la millora de la qualitat dels serveis i equipaments de la nostra ciutat.

No obstant però, he de reconèixer que l’ambient polític a nivell personal i entre grups polítics ha millorat ostensiblement. A això, sens dubte ha contribuït la desaparició física de l'ajuntament (que no real) de personatges com Rius, Roig, Magí, o fins i tot Almuvede, per als quals l’activitat política era alguna cosa més que una ideologia. Espero que l’estil populista de Roig, doni pas a una normalització de la vida política local pel bé de la qualitat democràtica d’Amposta.

Pel que fa al territori, es nota que entrem en precampanya de les Generals. Caldrà veure quin tipus de missatge llença CiU, tant en clau nacional com ebrenca, tenint en compte que al meu criteri anem cap a la sociovergència a Madrid. Això evidentment tindrà repercussions a Catalunya a mitjà termini. La prudència que estan demostrant en molts temes és indicadora d’aquest context.

Per acabar, vull agrair a Luís, una persona que he conegut aquest estiu per haver-me ajudat a valorar més les coses importants de la meva vida personal. L’activitat política a un cert nivell és pràcticament incompatible amb una vida privada més o menys endreçada. Aquesta és una de les conclusions que he tret de tot allò que m’ha passat darrerament i un dels reptes que m’he marcat per al futur. Trobar l'equilibri sempre ha estat per per mi l'objectiu prioritari. Espero tenir la saviesa per assolir-lo.

Discurs de constitució del nou ajuntament

Voldria començar el meu parlament, felicitant el grup polític que va guanyar de forma clara les passades eleccions municipals del dia 27 de maig, fet que li permetrà continuar governant Amposta en solitari durant els propers quatre anys.

També crec que és de justícia i més enllà de les normals discrepàncies polítiques, acomiadar públicament la persona que ha dirigit el nostre ajuntament durant els darrers 20 anys, el Sr. Joan Mª Roig i Grau i agrair-li la dedicació i els serveis prestats a Amposta en un dels mandats més llargs de la història recent de la ciutat.

Pel que fa al nostre grup polític, l’electorat ha decidit atorgar-nos el paper d’oposició. Els quatre regidors del grup socialista entomem aquesta responsabilitat de la mateixa manera que vam fer en la passada legislatura, amb il·lusió i voluntat de servei als interessos d’Amposta. La nostra serà una oposició constructiva i de consensos en els temes importants per al poble, com ja es va demostrar en la passada legislatura on vam coincidir en les votacions en les diferents sessions plenàries en més del 80 % dels punts que es van debatre amb l’equip de govern.

Al nou Alcalde, li ofereixo la col·laboració i el suport del meu grup polític, en tots aquells aspectes que hem coincidit programàticament en la darrera contesa electoral i en aquells que fruit de la dinàmica del dia a dia de la legislatura que ara encetem, entenguem que són mereixedors d’una acció política conjunta.

Tenim molt de treball a fer en aquest sentit. En l’aspecte sanitari la construcció del nou Ambulatori i l’impuls definitiu del Nou Hospital Comarcal. En l’educatiu, la posada en marxa del nou centre de primària i el nou institut pels estudiants del centre de tecnificació. En el cultural, el nou centre d’arts visuals i el nou arxiu històric comarcal. Per citar només alguns projectes, que exemplifiquen els fruits que es poden recollir quan hi ha una col·laboració sincera i transparent entre diferents administracions.
Però també hi ha molt de treball a fer derivat de l’aprovació del Nou Pla General d’Ordenació Urbanística d’Amposta, un tema que com vostès saben el nostre grup li ha dedicat una especial atenció perquè entenem que és on els ciutadans valoren més la qualitat de vida del seu poble. El nou planejament urbanístic del que ens hem dotat, conté la solució de molts dels problemes que tots reconeixem tenir en l’àmbit de la circulació i la millora de la qualitat del tramat urbà. Estic convençut que si són capaços de desenvolupar aquestes receptes, podem tenir una ciutat molt millorada d’aquí 4 anys.

Él nostre és un oferiment sincer, amb tot el que això comporta quan a complicitats polítiques a nivell d’Administracions superiors, amb el desig que el retorn sigui en el mateix sentit, és a dir, diàleg obert i transparent des del primer moment en tots aquells temes que convinguem de mutu acord, que són transcendents pel futur d’Amposta i la millora de la qualitat de vida dels seus ciutadans.

En aquesta nova legislatura, Amposta consolidarà una població de més de 20.000 habitants que ens farà entrar en el club de ciutats mitjanes de Catalunya, amb tot el que això comporta quant dotació de serveis a la població. En aquest context, hem de ser un referent i model per la resta de poblacions veïnes i fruit d’aquesta lògica li demano una cosa per la millora del treball dels grups municipals, el seu inclòs, la dotació d’espais propis per treballar amb normalitat dintre la casa consistorial.

Voldria acabar fent un reconeixement a totes les persones que en un moment o altre, des del 1979, han ocupat alguns dels seients de regidor del nostre ajuntament. No hi ha res més gratificant per una persona que estima la seva ciutat, que intentar contribuir des de la participació política a la millora de les condicions de vida dels seus familiars, amics i veïns.

I als membres presents avui al Salò de Plens de la gran família socialista, els vull agrair el seu treball infatigable i la seva inquebrantable fe en el nostre projecte. No els decebrem, ni a ells, ni a cap dels ampostins i ampostines que han dipositat la seva confiança en la nostra formació política.

Em cal un tall

Després de la invitació que vaig rebre per part de Miquel Iceta i d'alguns coneguts i amics per tal que m'animés a fer un bloc, m'he decidit a començar ...Tot i el meu perfil inevitablement polític, no voldria que aquest espai tingués únicament aquest objectiu. Per altra banda, m'agradaria que les meves opinions s'anessen actualitzant de forma regular.Tinc per tant dos reptes, intentar desconnectar, almenys un cop a la setmana de la meva agenda diària per tal d'escriure i a la vegada que els continguts vagin més enllà d'allò estrictament polític i local.Ho intentaré, però tinc la sensació que no serà fàcil. En fi, tindrem oportunitat de comprovar-ho ...

Així vaig començar el meu blog l’abril del 2006. Mirant en perspectiva, crec que he complit en l’objectiu de la regularitat (en general) i no tant en la temàtica. Volia haver parlat de tot una mica i no només de política. Intentaré esmenar-ho a partir d’ara.

D’entrada em proposo fer un tall. Fa tres anys que no faig vacances i que no puc llegir un llibre, llegeixo més que mai, però només premsa i informes. No em queixo, és una constatació.

Per tant aviso amb antelació, a partir del juliol, si em truqueu i no em trobeu és que estic recuperant el temps perdut. No us preocupeu, per temes de feina, sempre hi ha algú de guàrdia

Continuarem treballant per Amposta

Ja s’ha emes el veredicte popular i en el cas d’Amposta és inapel·lable. CiU revalida per cinquena vegada consecutiva la majoria absoluta i els ciutadans volen que PSC i ERC continuem a l’oposició quatre anys més.

Els partits de l’alternativa no hem aconseguit trencar la forta majoria convergent de la ciutat. Primeres conclusions: CiU té un electorat molt fidelitzat a les municipals i una gran capacitat de mobilització dels seus votants en aquesta classes de comicis.

Pel que fa al PSC tinc un sentiment agredolç. Hem fet una gran campanya, un bon programa, una molt bona llista, governem a Barcelona i a Madrid, ..., teníem tots els ingredients per millorar l’escrutini del 2003. El resultat: mantenim els regidors però perdem 500 vots absoluts. Ho haurem d’analitzar amb detall: càstig al tripartit, a la nostra oposició, a la meva persona, els nostres votants ja donaven per fet la pèrdua de CiU i no van anar a votar, una mica de tot, ... no ho sé.

Ahir la nit, quan es van conèixer els resultats definitius, vaig trucar Manel Ferré per felicitar-lo pels resultats i oferir-li la col·laboració del meu grup en els temes importants per fer avançar la ciutat. Des de l’oposició evidentment.

Igualment vaig fer amb Marta Cid a qui vaig transmetre la meva solidaritat i ànims per seguir endavant.

El 16 de juny es constituirà el nou ajuntament, tindrem un nou alcalde i 4 anys per seguir treballant per la ciutat. No estic content pels resultats, però ni de lluny desanimant o abatut. Seguiré treballant per a què el PSC recupere les posicions que va tenir a Amposta el 1983, quan va ser la força més votada i Josep Mª Simó va ocupar l’alcaldia.

Pels Nous Temps que vénen

Ahir la nit vam fer el darrer debat de candidats, era el tercer, a Canal Terres de l’Ebre. La gent que el va veure, em diu que va ser amb diferència el més viu de tots els realitzats. No sé, no estic segur que a la gent del carrer li agraden gaire les estridències, contràriament als periodistes i als aparells dels partits ... però en fi, la litúrgia política és així i no crec que la canviem ara per ara.

Avui és el darrer dia de campanya i em sento en procés de desacceleració. Jo ja vaig viure fa 4 anys, com a número 2 de Simó i responsable de la seva campanya electoral, el procés. Puc assegurar però, que no és el mateix anar de cap de llista que anar a la llista. La tensió i el desgast es van sumant dia rere dia fins que comences a desitjar que s’acabe la campanya per por a la teva integritat física.

Vam iniciar la campanya amb molta força, hem estat l’únic partit i l’única ciutat que ha portat una Ministra en un dels seus actes electorals. També vam ser els primers a repartir el nostre programa electoral, 134 propostes agrupades en 17 blocs temàtics. La visita de Maragall, que teníem demanada des de feia setmanes, ens va agafar enmig de les polèmiques declaracions que va fer sobre l’Estatut, cosa que mediàticament ens va beneficiar, teníem tots els mitjans de comunicació a Amposta. Més enllà de la polèmica generada, es va demostrar que la gent del carrer te una gran estimació pel primer President socialista que ha tingut Catalunya, des de la restauració democràtica. Entremig, tres debats electorals, porta a porta pels carrers de la ciutat, mercat, reunions des de fa setmanes amb associacions, .... realment intens.

Acabem aquesta nit amb una festa al nostre local, on esperem brindar per l’inici del canvi a Amposta. Esteu tots invitats a celebrar els Nous Temps que vénen.

Una important base cultural que cal dinamitzar

Amb aquesta darrera proposta, tanco a 10 dies de les eleccions, el nostre programa electoral. Us recordo que el vaig iniciar el setembre passat http://toniespanya.blogspot.com/2006/09/lestat-de-la-via-pblica-la-gran.html. Fa per tant nou mesos que estem explicant les notres propostes electorals als ciutadans, a través d'aquest blog, la revista 4 cantons i en tots els mitjans de comunicació que he tingut l'oportunitat d'opinar.


La cultura és un element de cohesió social, integració, coneixement i benestar. Fer cultura és oferir una eina generadora d’informació i de riquesa individual i col·lectiva La cultura crea identitat de grup i reafirma el seu conjunt d’individus, reafirmació, potencia l’autoestima i projecta una imatge cap al futur.

Amposta disposa d’uns elements identitaris culturals molt específics, que pivoten al voltant de les Societats Musicals i una xarxa d’equipaments culturals molt potents, organitzats a l’entorn del Museu del Montsià, la Biblioteca Comarcal, l’Escola d’Art, l’Institut d’Estudis Comarcals i els futurs Centre d’Arts Visuals i Arxiu Històric Comarcal. Aquest pool d’entitats culturals fa necessari crear un Institut o Patronat Municipal de Cultura i Joventut. Aquest institut autònom, com ja funciona en d’altres ciutats, sota la supervisió de la Regidoria de Cultura, estaria dirigit per de la figura tècnica d’un gerent o dinamitzador de cultura, i faria el seguiment de les necessitats de les entitats culturals i executaria les previsions de les àrees municipals afectades.


Potenciació de les Societats Musicals

La potenciació i el recolzament de l’actiu cultural més important d´Amposta: les societats musicals de la Lira i la Filha, ha de ser prioritari. Cal incrementar la col·laboració mitjançant una línea de subvencions suficient i regular i suport institucional davant la resta d´Administracions Culturals que fase possible el seu reconeixement com a manifestació cultural popular catalana especifica de les Terres de l´Ebre.

Oferirem un Pla de Xoc a les dues entitats, més enllà dels convenis anuals, que els permeti fer creu i ratlla en temes bàsics per la seva millora i continuïtat, com obres de reforma que tenen pendents des de fa anys. A canvi d’aquesta atenció, els demanarem la rendibilització de les instal·lacions de les dues entitats com a centres dinamitzadors culturals i associatius oberts al poble.

Volem apoiar els projectes de futur de les societats musicals: professionalització de les entitats, normalització de les escoles de música, potenciació de les seccions de corda, cicles musicals oberts a la ciutat, concursos de composició per a bandes, ...

Volem instaurar una Fira de Música al carrer, a l’estil de la Fira del teatre de Tàrrega, que fase d’Amposta un referent musical a Catalunya i que volque la ciutat durant un cap de setmana al voltant de tota classe d’esdeveniments musicals.

Creació d´un Hotel d’Entitats

Es necessari crear un espai de foment de la Cultura i la vida socio-cultural, obert a les associacions del poble, on pugin instal·lar les seues socials i disposar d´uns serveis mínims comuns que els facilite el seu funcionament (sales de reunions, conferències, cursos, exposicions, llocs per assajar …) i sigue a la vegada lloc d´intercanvi i trobada entre elles.
Cal aprofitar l’empenta de la Capitalitat Cultural 2006

Cal aprofitar l’embranzida d’Amposta Capital de la Cultura Catalana 2006, per conservar part de la programació realitzada d´actes culturals, donant suport a les entitats que han estat fent aquesta tasca: biblioteca comarcal, societats musicals, museu, ESARDI, ...

Cal fer consolidar i potenciar una programació regular i estable de teatre infantil, concerts, exposicions, conferències, taules rodones, sortides de coneixement del patrimoni natural i cultural local …, adaptada a la realitat social actual d´Amposta.

Igualment cal conservar la figura de l’espònsor cultural, fent participar les empreses i comerços perquè s´impliquen i desenvolupant la figura dels Patrocinadors culturals.


Revisió del model de Festes Majors

Cada any les festes majors són menys participatives. L´actual model de festes no ha variat pràcticament en els darrers 20 anys. Cal apostar per un model més plural i que a la vegada implique com a coorganitzadores el màxim número d´entitats locals, especialment els joves. Per tal de satisfer les diverses sensibilitats i col·lectius es proposem diverses programacions paral·leles:

· Culturals: concerts, teatre, espectacles folklòrics, sortides de coneixement del patrimoni cultural i natural, …
· Infantils: jocs, concursos, excursions, espectacles, …
· Juvenils: concerts per a joves, festa de la majoria d’edat, curses d’andròmines, cinema a la fresca, concursos…
· Populars: Bous, ball, actes religiosos, l’home més fort d’Amposta, ...

Fora convenient desconcentrar els actes durant els caps de setmana de tot l´estiu (de Sant Joan a l´Onze de setembre), oferint una programació regular per la gent que es queda a Amposta durant aquest període. En aquest context les festes dels barris i les Festes Majors, es podrien integrar sense perdre la seva personalitat, en un conjunt més ampli d´actes que es desenvoluparien durant tot l´estiu, i recreant un ambient festiu que serviria d’atracció a la gent d´Amposta i la seva àrea d’influència.


Creació de Beques de Recerca i foment d´una línea editorial municipal

Establir una línea de beques per a investigadors i joves universitaris per puguer desenvolupar tasques de recerca en l´àmbit municipal (història, associacions, urbanisme, …).

Això milloraria gradualment el nivell de coneixement de molts aspectes locals avui per avui desconeguts, mitjançant la publicació dels treballs a través d´una línea editorial pròpia d´Amposta. Especialment evident, és la manca de publicacions referents a la ciutat durant la primera meitat del segle XX.

Que proposem per la Gent Gran

Crearem el Servei d´Atenció Integral per a la Gent Gran , coordinat per la Regidoria de Serveis Socials, des d´on planificarem i desenvoluparem totes les accions dirigides a mantenir i millorar la qualitat de vida de tots els ciutadans i ciutadanes majors de 65 anys. El Servei tindrà 4 àrees d´actuació:

1) D´Atenció Personal

· Atenció a la gent gran: Informació, atenció, seguiment i gestió de recursos (tràmits residència, centres de dia, estades temporals, suport econòmica a la dependència, hospitals de dia, sociosanitaris, teleassistència, servei d´ajuda a domicili, etc.) de persones majors de 65 anys.

· Programa específic d´atenció i seguiment a la gent gran de més de 80 anys . Es concretat en les següents accions:
- Valorar les necessitats de totes les persones que compleixen 80 anys mitjançant visites al seu domicili, amb especial atenció a aquelles que viuen soles.
- Seguiment i atenció mitjançant el servei d´ajuda a domicili d´aquelles persones que ho necessitin.

• Servei d´Ajuda a Domicili: Servei d´atenció a llar que ofereix ajuda a la persones pel desenvolupament de les activitats quotidianes de la vida.

• Teleassistència: Oferirem connexió telefònica del domicili amb una central d´atenció a les trucades, preparada per donar una resposta ràpida a les situacions d´emergència que es puguin presentar.

• Arranjament d´habitatges: Arranjaments i adaptacions tècniques que es necessiten i que faciliten que les persones grans continuïn vivint a casa.

• "Cuidem els que cuiden": Programa que dóna suport a les persones cuidadores de majors de 65 anys amb dependència. Es facilita el descans temporal, suport psicològic, formació i/o grups d´autoajuda.

• Informació a la gent gran: Oferir informació sobre serveis, recursos i aspectes de prevenció amb la intenció de millorar el benestar del col•lectiu de la gent gran mitjançant un catàleg de; "Serveis integrals d´atenció a la gent gran", enviarem a tots els domicilis de persones majors de 65 anys.

· Altres: Tarja: transport públic urbà gratuït i descomptes en totes les activitats organitzades directament per l´Ajuntament, Reducció de la Taxa d´Escombraries, Subvenció de l´aigua.

2) De Mobilització Psico-físico-social

• Tallers de memòria
• Tallers de la nostra història
• Tallers d´informàtica
• Balls i danses
• Tallers de telefonia mòbi
l• Manualitats
• Gimnàstica
• Taller de salut de l´esquena
• Xerrades diversesActivitats que es desenvoluparan dintre dels Casals Municipals de Gent Gran

3) De Participació

· Casals de la Gent Gran: Són equipaments que promouen el benestar de la vellesa mitjançant el foment de la convivència, la relació amb el medi social i la participació en activitats d´àmbit cultural i de lleure (Excursions amb visites culturals, festes tradicionals de la localitat i del pais, etc).

· Consell Municipal de la Gent Gran : És un òrgan consultiu format per totes les entitats de la gent gran de la ciutat) que es fonamenta en 4 comissions de treball:
• Barreres arquitectòniques
• Comissió de festes: FESTA DE LA GENT GRAN
• Acció cívica
• Imatge de la gent gran

• Voluntariat: Promoció del voluntariat entre la gent gran.


4) De Recerca

• L´Observatori: Coneixement de la realitat de la gent gran de la nostra ciutat per tal de fer accions preventives i assistencials ajustades a les seves necessitats.

• Estudi de la situació de les persones de més de 80 anys Altres accions municipals adreçades a la gent gran (previstes al Programa Transversal)

• la Regidoria de l´Esport dins de la programació d´activitats esportives per a tothom té una proposta d´activitats per a majors de 55 anys, com escola de columna o natació terapèutica adreçades a prevenir i millorar afeccions de la vellesa

• Política municipal de supressió de barreres arquitectòniques, en les zones de nova urbanització i adequació de vies públiques

Per a fer totes aquestes actuacions demanarem a la Conselleria de Acció social i ciutadana el suport i financiació per a la creació d'una nova residencia i un centre de dia per a mal.laties neurodegeneratives.--

Pasqual Maragall i Manuela de Madre a Amposta

Aquí teniu el video de la visita de divendres de Pasqual Maragall i Manuela de Madre a Amposta, per donar suport a la candidatura de Toni Espanya com alcaldable del PSC d'Amposta. Podeu trobar el video a GoogleVideo.

Agenda PSC d'Amposta

Divendres, 11 de maig
Visita de Pasqual Maragall a Amposta.

Rebuda a les 11h a la seu del PSC, al C/ Lope de Vega 23, baixos i sortida per visitar la ciutat, fins les 13h.

Dimarts, 22 de maig
Visita de Manuela de Madre al Mercat d'Amposta, a les 11h.

Dimecres 23 de maig
A les 22h, míting final de campanya a l'auditori de la Unió Filharmònica.

Per una ciutat Sostenible, Acollidora i Segura

Pla d’habilitació de zones de lleure infantil i juvenil
La ciutat està infradotada en àrees de lleure infantil i juvenil. Nomes cal passejar-se per les poques que hi ha, per les tardes a la sortida de l’horari escolar, per comprovar com estan de saturades.

Igualment passa en les poques que hi ha dedicades als joves amb cistelles de basquet, que a més d’ajudar a promocionar l’esport al carrer, donen una alternativa d’oci sana als joves.

Ens comprometem a realitzar 4 noves d’oci infantil i juvenil a l’interior de la ciutat i a millorar les existents, amb mesures adients de seguretat i ampliant aquelles que ho permeten.

Pla de supressió definitiva de barreres arquitectòniques
Durant les diferents legislatures dels darrers 20 anys, s’han aprovat per iniciativa dels grups d’esquerres, la supressió gradual de les barreres arquitectòniques en edificis i llocs de competència municipal. Les mocions aprovades en Ple s’han traduït en alguns cassos en l’adaptació d’alguns equipaments: l’edifici consistorial, pavelló municipal d’esports o el Museu de Montsià. Queden però encara, moltes adaptacions pendents: les voreres de l’avinguda de la Ràpita que no es van executar correctament en el seu dia, l’accés interior i exterior de la majoria de centres educatius, molts espais públics d’Amposta (places, passejos, ...). Cal resoldre definitivament aquesta assignatura pendent en l’urbanisme local.

Creació d´una Àrea específica de Medi Ambient
És necessari crear una àrea municipal específica dedicada a la gestió ambiental i que prioritzie:

1. La redacció d´una autèntica Agenda 21 que impliqui realment tots els sectors socials d´Amposta en la definició d´un model de desenvolupament sostenible per la nostra ciutat.
2. El foment de l’estalvi d’aigua i reciclatge de les aigües grises. Es bonificarà l’Impost de Construccions (ICO) per a fomentar-ne l’ús a les noves construccions. A les noves construccions municipals hi serà obligatori i, poc a poc, s’iniciarà la instal•lació a les existents en l’actualitat: especialment els centres escolars.
3. L´impuls de les energies renovables, especialment la solar en els edificis públics municipals i potenciar les instal•lacions fotovoltaiques en l’àmbit privat.
4. L’encàrrec d’una auditoria per mesurar l’eficiència energètica de les instal•lacions elèctriques municipals, adaptant-les a la normativa sobre contaminació lumínica.
5. L’elaboració d’un mapa de contaminació acústica de la ciutat, preveient solucions en els punts on es sobrepasse la legislació vigent.
6. Demanar a l’empresa d’abastament d’aigua municipal, una auditoria en l’eficiència en la xarxa de distribució d’aigua potable.
7. Programació anual d’activitats de formació i divulgació ambiental.

Intervencions urbanes puntuals
Més enllà del Pla de rehabilitació integral de la Via Púbica que cal aplicar de forma urgent a tota la ciutat per tal de recuperar la imatge degradada d’Amposta, hi ha punts concrets de la ciutat que cal millorar fent actuacions puntuals de reurbanització.

Durant aquests 4 anys hem estat realitzant un seguiment d’aquestes zones, de les quals hem presentat mocions, que tot i haver-se aprovat per unanimitat en alguns casos, no s’han executat per manca de voluntat política.

La reurbanització del Carrer Verge del Pilar, la millora dels laterals de l’Avinguda Santa Bàrbara i la millora de la Plaça Adolf Ventas, en són alguns exemples.


Millora de la seguretat ciutadana i la promoció d’ hàbits de comportament cívic i solidari
Mitjançant el reimpuls de la Junta de Seguretat Ciutadana presidida per l’alcalde i el Regidor de Governació, amb la direcció i assessorament del cap de la policia local, que a més, estarà integrada pel President de la Federació de les AA.VV. i els comandaments de les altres policies amb seu a la nostra ciutat (Mossos d’Esquadra i Guàrdia Civil).

Cal adequar la plantilla de policia municipal a les necessitats actuals de la nostra ciutat. Invertir en seguretat és invertir en qualitat de vida.

Implantarem una patrulla mòbil permanent que atengui les necessitats de seguretat del barris disseminats: Poble Nou, Balada, Eucaliptus i altres i que fase les funcions d’una oficina mòbil per atendre les denuncies dels ciutadans.

Cal promoure programes específics per a fer respectar les normes de circulació i els hàbits de comportament cívics i solidaris, potenciant la tasca informativa dels policies municipals i la possibilitat que les multes puguen bescanviar-se per cursets de seguretat vial. Només l’assistència i la demostració d’haver assolit els objectius dels cursets seran motiu per anul•lar les multes.


Millora de la xarxa de camins rurals
El terme municipal d’Amposta té una extensió considerable i una activitat agro-ramadera encara molt important. Cal una intervenció integral en la millora de les infraestructures bàsiques d’accés al mon rural. Proposem un pla de millora de la xarxa de camins rurals, del terme municipal, en col•laboració amb la Generalitat

Les infrastructures que Amposta necessita

Una estació de tren

Aquesta és una demanda històrica que ja es va plantejar a mitjans dels anys 80. Era el moment en que es dibuixava el nou traçat ferroviari, fent passar el tren per la costa directament des de Camarles a Ulldecona, creuant el riu per Amposta. D’aquesta manera s’evitava el recorregut forçat per l’interior que feia creuar l’Ebre a l’alçada de Tortosa i s’escurçava el temps entre Tarragona i Castelló de forma considerable. En aquell moment, fruit dels equilibris polítics i territorials l’estació central de l’Ebre s’ubicà a l’Aldea.

Ara, 20 anys més tard, és el moment de superar aquell pacte i fer un pas decidit per reclamar a la Generalitat una estació de tren pròpia per a Amposta. Cal que la ciutat més important per la que passa el tren al seu pas per les comarques de l’Ebre, disposi d’una estació de passatgers que doni servei als seus habitants, més als dels municipis veïns (La Ràpita, Sant Jaume, Santa Bàrbara, ...). La ubicació estaria al voltant de l’encreuament de la línia fèrria amb la carretera de Masdenverge, prop de Tosses. Cinquanta mil potencials usuaris mereixen aquest servei de proximitat.

Ens comprometem a fer les gestions necessàries a partir de l’endemà del dia de les eleccions amb el govern de la Generalitat, perquè aquest somni històric d’Amposta sigue una realitat el més aviat possible.


L’autovia Amposta – Tortosa

L’altra gran assignatura pendent quan infrastructures d’Amposta. L’autovia Amposta – Tortosa, que connecti la N 340 amb l’interior de forma ràpida és clau per enfortir la posició estratègica quan a comunicacions d’Amposta. Tots sortirem guanyant: les nostres empreses i especialment ls ciutadans de les dos ciutats.

Aquesta millora històrica de comunicacions, ha de ser l’inici d’un nou model de relació entre ciutats veïnes. Cal actuar en complicitat per liderar el conjunt del territori i oferir un nucli de serveis que faci de pol d’atracció dels 170.000 habitants de les 4 comarques de l’Ebre.

Ens comprometem a que, d’acord amb el govern de la Generalitat, s’inicien les obres durant aquesta nova legislatura municipal.


Acabar el Parc dels Xiribecs i enllaçar-lo amb el Canal de la Ràpita .

Aquesta ha de ser la gran zona verda de la ciutat. Cal donar al conjunt un tractament urbanístic que unifique el tram urbà del canal des del pont de pedra fins Natzaret, enllaçant amb el tram del canalet de la Ràpita i el Parc dels Xiribechs. Ha de ser un espai obert que pugui ser aprofitat indistintament com a complement de les activitats firals, recreatives i esportives.
Cal recuperar els voltants del canal per la ciutadania, com ja ho va ser en altres temps, sense perdre la vocació de gran zona verda i lúdica de la ciutat.

Cal acabar definitivament el Parc dels Xiribechs, obra que fa tres legislatures que s’arrossega. Ens proposem que dispose d’un auditori a l’aire lliure que pugue seu utilitzat durant l’estiu per representacions musicals o teatrals.

Recuperació definitva de la façana fluvial

Queda molt per fer encara, per normalitzar definitivament la façana fluvial i fer d’aquest espai la zona més emblemàtica d’Amposta.

Prioritzarem, el tram fluvial de les antigues piscines, plaça de l’Aube i el Poadó. Volem fer d’aquest espai el punt de trobada dels visitants de la ciutat. Un espai acollidor que es relacione amb el principal atractiu natural d’Amposta: el Riu. Cal fer una gran espai públic.

Cal continuar el passeig nou riu avall, més enllà del pont de la N 340 i també intentar enllaçar el Poadó amb el Castell

Normalització de la façana costanera

Amposta disposa de gaire bé 10 kmts de costa de platges verges que pràcticament no disposen dels mínim serveis, des el començament del Trabucador fins la gola de la Bassa de la Platjola.

En col•laboració amb el DG de Costes, ens proposem dotar d’uns serveis mínims: aparcaments, dutxes, papereres, en 3 o 4 punts de la façana litoral. També es fa necessari un servei de vigilància davant la platja dels Eucaliptus durant la temporada d’estiu. Amposta és un dels pocs municipis de la costa catalana que no disposa d’aquest servei.

Aprofitant la proximitat al Parc Natural, es podria plantejar la possibilitat de realitzar algun punt d’atracció per als visitants: itineraris, miradors, carril bici.

Finalment, cal resoldre la comunicació entre el frontal de la urbanització dels Eucapliptus i la platja. El model de la urbanització de Riumar, amb un passeig marítim i diversos accessos de fusta a la platja, és molt adient en una zona tant sensible com aquesta.


Potenciació del Poble Nou, Eucaliptus i Balada.

Una aposta ferma pel turisme passa per la recuperació i dignificació dels nuclis del Poble Nou, Eucaliptus i Balada. S’ha d’impulsar la construcció de nous establiments destinats a donar de tot tipus de serveis dintre de les normes dictades des de l’Ajuntament. L’harmonia amb l’entorn ha de ser bàsica a l’hora de realitzar qualsevol actuació urbanística.

Dinar de presentació

El PSC d'Amposta organitza un dinar de presentació de la candidatura per a les eleccions municipals. Serà al Pavelló Firal d'Amposta, diumenge 6 de maig. Comptarem amb la presència de la Ministra de Medi Ambient, Cristina Narbona. La inscripció es pot fer al 977.70.55.69 de 17h a 20h, o per correu electrònic a pscamposta@gmail.com. El preu serà de 5 euros per persona.

A Amposta li cal un canvi

Aquest és el primer video del canal que el PSC d'Amposta ha obert a la xarxa. Podeu trobar més videos a http://www.jumpcut.com/pscamposta.

El nostre projecte sanitari

Assistència Primària

Ens proposem, amb col.laboració del Departament de Salut, tenir un nou CAP que substitueixi l’actual, i que estigui en ple funcionament el primer semestre del 2009. Aprofitarem la seva reubicació i nova construcció per incrementar els seus recursos humans i materials.

Cal potenciar els programes de prevenció i coordinació sanitària com Salut i Escola, adreçat als centres de secundària que dona un important suport als nostres adolescents i joves.

Volem impulsar i consolidar el programa PRODEP de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència. En coordinació amb els serveis socials, per tal d’anar extenent progressivament els drets que genera la Llei de Dependència.

A Amposta ens calen 30 llits d’assitència sociosanitària de mitjana estada. Per atendre les necessitats del nostres malaltats més necessitats.

Hem de liderar des d’Amposta el desplegament Govern Territorial de Salut del Montsià que ha d’impulsar la millora de les poliítiques de Salut a la nostra comarca, mitjançant una millor cooperació entre els Governs locals i la Generalitat i una major participació ciutadana.

Proposem la instal.lació d’una oficina de Salut Pública a Amposta per tal que el personal tècnic (veterinaris, farmaceutics, ...) que fan la supervisió d’aquesta àrea a la nostra comarca, disposen d’un centre de suport.


Hospital Comarcal

Volem un hospital comarcal amb els serveis necessaris per atendre les patologies mes freqüents de la nostra població. Hem de potenciar i completar els programes específics de cirurgia ambulatòria i anar sense por cap a l’atenció de malalts aguts en aquelles especialitats que el Verge de la Cinta estigue més saturat. Cal treballar amb complicitat amb la intenció de disminuir les llistes d’espera de les patologies mes freqüents, que omplen la llista d’espera del nostre hospital de referència

Cal completar els serveis mèdics bàsics que es presten en l’actualitat, ampliant amb les especialitats de Neurologia i Urologia, i dotar d’un TAC l’Hospital per evitar desplaçaments innecessaris.

En aspectes assistencials o d’hoteleria, com ara el laboratori, la bugaderia, la cuina, la neteja, etc.., caldria valorar acuradament la seua gestió per empreses externes contractades per a aquesta tasca.

Atenció als disminuïts psíquics i físics i als malalts mentals

Pel que fa al centre de salut mental del Pere Mata (IPM), volem que sigue el centre assistencial per malalts mentals de referència de les Terres de l’Ebre, amb tot el que això comporta. Cal resoldre l’habilitació d’aparcaments al voltant d’aquesta zona, que a més concentra la residència de gent gran i l’Hospital Comarcal.

Amposta disposa d’un centre exemplar pel que fa a l’atenció dels disminuïts físics i psíquics gestionat per l'Associació de Famílies amb Disminuïts Psíquics de la comarca del Montsià (Apasa). Actualment, Apasa, que es va fundar el 1976, dóna servei a prop d’un centenar de persones amb alguna discapacitat física i psíquica i gestiona una residència assistida, un centre de dia, una escola d’educació especial, un centre ocupacional i una residencia annexa per a discapacitats que volen viure en un ambient no tan controlat. Apoiem l’establiment de convenis amb altres entitats del municipi o de la comarca per millorar les prestacions que donen als seus associats.

Potenciar els Serveis Socials i els programes d’atenció a col.lectius específics

Coordinats i complementats amb els serveis d’atenció a la gent gran, els Serveis Socials d’Amposta tenen una tasca de futur d’importància cabdal en prevenir, eliminar i tractar les causes que porten cap la marginació, la inadaptació, la discriminació, o les situacions de risc derivades de certes malaties psíquiques i físiques. Les Unitats Bàsiques d’Assistència i Serveis Socials són un servei públic gratuït, que constitueix el primer nivell d’assistència que s’ha de potenciar en consonància als valors i necessitats actuals de la nostra societat. Des d’aquesta perspectiva cal atendre les necessitats de col.lectius especifics d’Amposta en coordinació amb l’assitència primària.

Pel que fa a les associacions que agrupen malalties específiques: Alzheimer, Fibromialgia, Lliga contra el Cancer, Diabetes, ... proposem crear convenis específics amb les entitats que representen les persones afectades, per tal de coordinar l’assistència mèdica i donar el suport material que aquestes necessiten.

Pel que fa al grup els immigrants, especialment els de llengua i cultura diferent a la nostra, proposem potenciar la figura de mediador inter-cultural integrat en una oficina d’atenció a l’immigrant per que oriente els nouvinguts sobre les seves necessitats bàsiques individuals i familiars: accès a la vivenda, tramitació de documentació, escolarització dels nens, fòrmules de participació en la vida local, …

Pel que fa a les persones en situació o risc de marginació per manca de recursos econòmics, proposem la signatura d’un conveni amb Càritas, entitat que en l’actualitat intenta cobrir de forma voluntària les necessitats d’aquest col.lectiu: roba, menjar, articles domèstics de primera necessitat, atenció de transeunts, …

Pel que fa a l’atenció del col.lectiu de persones drogodependents i alcohòliques, proposem una millora del circuit que els aten, incrementant l’atenció que se’ls dona en l’actualitat tant des dels Serveis Socials com des dels Serveis Sanitaris, millorant la coordinació i potenciant les programes de prevenció.

Lo Safareig

Lo Safareig (http://www.losafareig.org) és un espai de participació ciutadana a la xarxa. Es planteja com un lloc web on tots els usuaris poden aportar propostes i votar les de la resta d'usuaris. La portada del web mostra aquelles propostes que més vots han tingut -a partir de 5-, són les propostes publicades. Les propostes que no tenen encara suficients vots estan a la cua de propostes no publicades. A més de votar les propostes s'hi poden inserir comentaris, els quals també poden rebre valoració dels usuaris.

És potser la segona experiència d'aquest tipus que es posa en marxa en l'àmbit polític, la primera a Catalunya. Recentment Juan Alberto Belloch (http://juanalbertobelloch.es/ ) publicava a Saragossa un espai equivalent perquè la ciutadania valorés les propostes dels socialistes en aquella ciutat. Però, no és la primera experiència de participació d'aquest tipus a la xarxa. Els agregadors socials -nom amb què es coneixen aquests llocs web-, van nèixer amb el web Digg ( http://digg.com), en castellà ja hi ha llocs equivalents com Menéame (http://www.meneame.net) i Fresqui (http://ww.fresqui.com ), i en català La Tafanera (http://www.latafanera.net) és el primer agregador social conegut. L'empresa Dell ha utilitzat també un entorn com aquest per recollir les propostes i opinions dels seus clients, de cara a tenir-los més en compte en els productes que ofereix.

Des del PSC aquest lloc web ha de servir per recollir l'opinió de la ciutadania al voltant de les nostres propostes, recollir noves propostes i veure com són valorades per la resta d'internautes que visitin Lo Safareig. Aquesta experiència ens permetrà comprovar el funcionament de la participació ciutadana a Internet, i ens oferirà propostes de primera mà de la ciutadania, l'aplicació i viabilitat de les quals estudiarem.

Val a dir que aquest lloc web es possible gràcies al programari lliure. El programari emprat per crear el lloc web es diu Pligg (http://www.pligg.com), sorgit a partir del programari Menéame, fet pel mallorquí Ricardo Galli. A més de posar en marxa el web, hem contribuït a la traducció al català de Pligg, la qual posarem properament a disposició dels internautes perquè puguin utilitzar-la.

Ah ! I tot això gràcies a la iniciativa de Manel Zaera.

La llista del PSC per les Municipals 07

1. ANTONI ESPANYA FORCADELL, 42 anys. BIOLEG. Portaveu del PSC a l'Ajuntament, Director de Serveis del Departament d'Agricultura.

2. LLUÏSA LIZARRAGA GISBERT, 47 anys, MESTRA, Regidora Aj. Amposta. Diputada al Congrés dels Diputats.

3. JOSEP MARIA MONFORT SERRA, 49 anys, ECONOMISTA, Regidor Aj. Amposta, Associació Amics del poble saharahui. Ciutadans pel Canvi.

4. JOAN FERRE VERGE, 49 anys, FUNCIONARI HISENDA, Regidor Aj. Amposta, Afiliat a UGT, Soci La Lira, Club Handbol i Amnistia Internacional.

5. PEPA CANO GUARDIOLA, 59 anys, DIPLOMADA INFERMERIA, Secretària Club Natació Amposta.

6. MANEL ZAERA IDIARTE, 33 anys, ENGINYER INFORMÀTIC, Delegat del Col·legi Oficial d'Enginyeria en Informàtica de Catalunya a les Terres de l'Ebre.

7. MONTSE TOMÀS TALARN, 26 anys, DIPLOMADA EMPRESARIALS, Professora de Comptabilitat.

8. MANOLO MENDEZ GARCIA, 37 anys, DELINEANT, Comitè empresa DAPSA, Afiliat a CCOO.

9. RAMON SOGUES. 48 anys, LLICENCIAT INEF, Professor IES Montsià, Entrenador de Handbol i Futbol.

10. JÚLIA IDIARTE PANISELLO, 39 anys, LLICENCIADA EN HISTORIA, Professora de l'Escola d'Art, Representant al Comitè d'empresa de l'Ajuntament, Afiliada a CCOO.

11. DIONISIO CANO MAGRIÑA, 42 anys, PALISTA, Soci Associació de Veïns Poble Nou.

12. JORDI GIMENEZ CABRILLANA, 47 anys, FUNCIONARI JUSTICIA, Delegat del Comitè d'Empresa, Afiliat a UGT, Secretari de Formació de la Federació de Serveis Públics.

13. LAIA GAVALDA ESPELTA, 27 anys, DIETISTA, Responsable del Centre de Restauració Col·lectiva (Empresa: SODEXHO).

14. BÀRBARA GARCIA BO, 18 anys, ESTUDIANT, Estudia 2n de Batxillerat, Club Handbol Amposta.

15. PERE MONTAÑANA ARZO, 47 anys, MESTRE, Secretari Club Handbol Amposta, Coordinador del Grup Territorial d'Educació sense fronteres, Afiliat a USTEC.

16. JÚLIA GIL FALCÓ, 70 anys, JUBILADA, Membre de l'Associació de Jubiltats.

17, JOSEP MA SIMO HUGUET, 58 anys, ARQUITECTE, Exalcalde d'Amposta, Exdiputat al Parlament de Catalunya.

SUPLENTS:

MATIAS MUÑOZ SANCHEZ, 33 anys, GERENT "A" MERCADONA AMPOSTA.

MANOLITA ZARAGOZA ARNAU, 56 anys, MESTRESSA DE CASA, Associació La Lira Ampostina, Membre Associació de veïns del Barri.

GUILLERMO VILLAMORA SUAREZ, 52 anys, FUNCIONARI HISENDA.

ROSA MARIA MELICH LLUSIÀ, 60 anys, MESTRESSA DE CASA, Sòcia d'ARCA (Associació pel refugi i cura dels animals). Canta a la Coral de la Lira Ampostina.

Volem millorar el Poble Nou de Delta

El Poble Nou del Delta per la seva configuració urbana i arquitectònica té un encant turístic especial. Junt amb l’agricultura, el turisme (restaurants, albergs i cases de pagès) és el motor econòmic principal del Poble Nou avui en dia. Per això cal tenir molta cura en conservar, millorar i harmonitzar l’aspecte dels seus carrers, façanes i jardins. Proposem un projecte de conservació, manteniment i neteja regular dels espais exteriors comunitaris a càrrec de l’ajuntament i d’harmonització arquitectònica, per tal de garantir la bellesa actual del conjunt del Poble Nou i evitar que en un futur hagi dispersió de criteris en la construcció de nous habitatges. Proposem la peatonalització puntual del centre del Poble Nou, mitjançant un sistema de pilones reversibles que permetin el seu tancament en funció de les necessitats.

Ens comprometem a no incrementar el sol urbà del Poble Nou, més enllà de les necessitats d’habitatge dels propis habitants i a fomentar l’habitatge protegit en els nous Plans Parcials, per fomentar l’accés a la gent jove.

Cal millorar les comunicacions del Poble Nou. És urgent ampliar la carretera que el comunica amb la Ràpita i millorar la de Pescadors que connecta amb Amposta. Calen unes amplades i ferms dignes durant tot l’any, amb les mesures de seguretat oportunes i amb una correcta senyalització ja que és una de les de més ús turístic del Delta. Estudiarem també la creació d’una línia regular d’autocars durant els períodes de màxima afluència turística que comuniqui Amposta – Platja Eucaliptus – Poble Nou – Amposta i la possibilitat de fer connexions puntuals amb Amposta en funció de les necessitats dels veïns (mercat, serveis sanitaris, ...)

Durant tota aquesta darrera legisatura, el projecte de construcció de nova depuradora ha estat encallat per manca d’acord entre l’ajuntament i l’ACA pel que fa als terrenys on s’ha d’ubicar. Ens comprometem a arribar a un acord amb el Departament de Medi Ambient per reubicar la depuradora en uns terrenys que no causen molèsties als veïns.

Potenciarem la representativitat de l’associació de Veïns del Poble Nou, donant-li la mateixa importància que a l’Alcalde pedani. Ens comprometem a estudiar, la viabilitat de constituir una Entitat Menor Descentralitzada (EMD com els Muntells) la qual cosa li suposaria una major autonomia respecte la ciutat d’Amposta. Tot i això, ens comprometem a, si la normativa ho permet, que els veïns de la pedania puguen votar al Poble Nou sense necessitat de traslladar-se a Amposta.

Facilitarem la creació de serveis bàsics - un Caixer Automàtic i una botiga amb articles de primera necessitat - aprofitant la infrastructura d’algun dels establiments turístics existents en l’actualitat al Poble Nou i evitar d’aquesta manera desplaçaments innecessaris a la Ràpita o a Amposta. També l’habilitació d’algun punt informació turística durant la temporada de màxima afluència de visitants.

És necessari la millora de la seguretat del nucli del Poble Nou. Implantarem una patrulla mòbil que atengui les necessitats de seguretat del barris disseminats, entre ells Poble Nou, que fase les funcions d’una oficina mòbil per atendre les denuncies dels ciutadans.

Potenciarem els actius turístics del Poble Nou. La Torre de Sant Joan, a 3 km del nucli, és la Torre Medieval (1580) més ben conservada de l’interior del Delta. Proposem la seva restauració i habilitació com a zona recreativa – mirador sobre la badia dels Alfacs. Per altra banda, el Poble Nou disposa del mirador panoràmic més elevat de la plana del Delta, el campanar de l’església des d’on hi ha una espectacular vista de l’Encanyissada i la badia. Proposem habilitar el campanar com a mirador amb un horari regular d’obertura coincidint amb els d’afluència turística, mitjançant un conveni amb el Bisbat.

Que proposem per impulsar l'economia

Dinamització del Comerç

Hi ha una mancança evident pel que fa al suport de l’ajuntament al establiments comercials de la ciutat. Cal crear la figura del Dinamitzador de Comerç, adscrit a l’àrea de promoció econòmica. Aquest professional seria l’encarregat de coordinar i fer el seguiment d’un nou Pla de Comerç Local. Aquest Pla hauria de contemplar:

El disseny i acabament d’una zona peatonal que actue d’autèntic centre comercial, amb espais públics i mobiliari urbà que el fase atractiu als compradors. La senyalització de les principals zones comercials de la ciutat en les entrades principals d’Amposta. La realització d’un programa anual d’activitats de suport al Comerç: itinerància del comerç al carrer en diferents espais públics d’Amposta, jornades regulars gastronòmiques, ... Vigilància efectiva dels horaris de tots els establiments comercials. Redefinir les zones blaves, promovent els bonos per compradors i botiguers i l’autentica reversió dels guanys de la zona blava amb el propi comerç local. Impulsar una campanya coordinada de tiquets gratis per compres efectuades per al BUS urbà. Trobar un sistema de recollida d’embalatges del Comerç que sigue efectiu i funcione de veritat.

Impuls de Fira Amposta

Hi ha moltes possibilitats de millora que caldria impulsar per fer el salt qualitatiu que sens dubte Fira Amposta podria assolir. Concebre l’eix del canal de la Ràpita i el Parc dels Xiribechs com a espais complementaris de les instal·lacions firals suposarien triplicar la superfície d’exposició exterior, donant-li una singularitat al conjunt difícil d’equipar al territori.

Per altra banda, a Fira Amposta li cal l’especificitat pròpia, aquell aspecte que la diferencie de la resta de certàmens i que li permeti oferir una mostra que no es pogui trobar enlloc més del territori. Les possibilitats són multiples i molt lligades als punts forts de la ciutat: Música, Noves Tecnologies (TIC) o Birdwachting especialment ... i no tenen perquè anar vinculades inevitablement a la Fira de desembre. Podrien constituir un complement primaveral per rendabilitzar les actual instal·lacions que en l’actualitat només ofereixen una gran fira anual i petits certàmens de cavalls i vehicles d’ocasió.

Modernització dels Polígons industrials de Tosses i l’Oriola

El Polígon de Tosses i l’Oriola es troben en un procés de plena consolidació industrial i d’activitats d’oci i de serveis. Tot i això, encara queden per resoldre aspectes importants de serveis i accessos que dificulten l’activitat amb normalitat de moltes empreses ubicades en l’actualitat al Polígons i a la vegada l’accés dels usuaris a aquests serveis.

Per diverses empreses, hem pogut constatar un mal servei de connexió a Internet a causa de la precarietat de la línea que dona servei al conjunt dels polígons i les deficiències de la connexió elèctrica, que obliga a tenir mecanismes de manteniment dels equips informàtics (tipus SAIH) a gaire bé totes les empreses, especialment en dies de fort vent o de pluges moderades i/o intenses.

Igualment, calen connexions viàries alternatives als dos polígons. A Tosess a través de l’eix de l’Ebre del mateix rang que l’actual accés des de la carretera Amposta - Masdenverge per tal de dotar la zona de dues entrades i sortides. Aquesta connexió hauria d’incorporar un lateral peatonal com a alternativa al transport rodat, especialment necessari en algunes franges horàries a la sortida de la discoteca en la que ja no funciona el transport públic. Igualment, cal dotar una nova entrada a l’Oriola des de la N 340 a l’alçada de l’Hotel Bajo Ebro atès que l’actual aprofita un camí de servei agrícola que el fa inadequat i perillós.

Dinamització del Mercat Municipal

Entenen el mercat municipal com l’hereu de la important tradició comercial agrícola, ramadera i pesquera, en definitiva agroalimentària d’Amposta. Pretenem donar-li el tractament que es mereix dotant-lo dels recursos humans i materials necessaris per donar-li aquest aspecte tradicional però modern que augmentaria el seu atractiu.

Això passaria per una unificació estètica les parades i la climatització del conjunt del local. A més caldria impulsar un Pla de Promoció del Mercat Municipal, que done a conèixer entre els ciutadans i visitants tota l’oferta de productes i serveis.

Aposta decidida pel Turisme de Natura

Tot i tenir un dels millors reclams turístics de la Península Ibèrica quan a oferta d’activitats vinculades al turisme de natura, i tot i reconèixer que aquesta ha augment en els darrers anys, continuem estant molt lluny de les seues potencialitats.

Cal fer des de l’ajuntament una aposta forta i definitiva pel turisme ornitològic, per les activitats lligades al riu, pel foment dels carrils bici i l’ús de la bicicleta al Delta. Fires, infraestructures, col·laboració amb les comunitats de regants, ...hi ha moltes actuacions que es poden fer en aquesta direcció.

I ens cal sobre tot, un bon Pla de senyalització dels nostres actius turístics municipals i que assegurar-nos que aquells que estiguen senyalitzats, siguen visitables (Torre de la Carrova, de Sant Joan, ...)

Foment de la creació de nous llocs de treball

A més del recolzament al comerç i la indústria local, cal donar oportunitat als joves emprenedors i la gent, que tot i estar dintre el mercat laboral, vol millorar les seves condicions de treball.

La formació no reglada i retribuïda que es promou des de les Escoles Taller, les Cases d’oficis i els Tallers ocupacionals, són una bona via que cal potenciar.

Les TIC, eines imprescindibles de gestió

Les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (TIC) són ja en aquests moments instruments imprescindibles en tots els àmbits socials. Les administracions locals poden usar el seu potencial per apropar-se al ciutadans, per fer més eficients els recursos municipals, per fomentar la participació ciutadana, per afavorir la implantació industrial, per crear noves oportunitat educatives i per millorar la informació dels usuaris.

Amb aquests objectius volem convertir la regidoria de Noves Tecnologies en una regidoria de Societat de la Informació i del Coneixement, que desenvolupe un pla o sistema director de la Societat de la Informació. Aquest pla ha de determinar el camí que cal seguir en els propers anys a la ciutat quant a les TIC i la Societat de la Informació i del Coneixement. Les TIC tenen molts àmbits d'actuació a nivell municipal:

Àmbit mediàtic

Els mitjans de comunicació han d'adaptar-se a la societat actual, permanentment connectada a la xarxa, de forma que no poden oblidar-la com un àmbit més de difusió dels seus continguts. Per això proposem:
● Ràdio per Internet: La ràdio ja no s’emet només per l'aire sinó que l’emissió en directe i a la carta (podcast) per Internet està convertint-se en un tret distintiu de les ràdios actuals. A les nostres terres Antena Caro (http://www.antenacaro.com/) és un exemple de la possibilitat d'emetre a la vegada per la via tradicional i per Internet.
● Televisió per Internet: Emissió de televisió per Internet d'actes i esdeveniments de la ciutat.
● Emissió dels plens per Internet.
● Aprofitament de la xarxa wi-fi per oferir ràdio i televisió dins de la xarxa interna municipal.

Ciutat digital

El projecte Ciutat Digital ha de fer d'Amposta una ciutat referent en l'àmbit de les TIC. Els projectes iniciats són la llavor per a nous projectes que han d'implicar societat, empreses i centres educatius a la ciutat. Per això, quant a la Ciutat Digital:
● Donarem continuïtat al projecte.
● Proposarem millores i nous projectes que aprofitin la llavor sembrada.

Àmbit empresarial

● Col·laborarem amb el teixit empresarial per estudiar la situació de les TIC i millorar-ne la implantació.
● Col·laborarem amb els col·legis professionals de l'àmbit TIC.
● Impulsarem la implantació d'empreses tecnològiques.

Àmbit social

Es vol combatre la fractura digital mitjançant dos enfocs, un relacionat amb la formació, sense la qual l’accés a les TIC fracassa, i un altre relacionat amb els recursos necessaris per facilitar l’accés universal a les TIC. En aquest sentit es proposen els següents punts:
● Impulsarem una oferta formativa en l’àmbit TIC, amb cursos especialment dirigits a col·lectius amb més dificultat d’accés a les TIC (gent gran, dones, immigrants...)
● Farem del telecentre un punt de promoció de les TIC.
● Editarem materials (manuals, cursos,..) relacionats amb les TIC (i altres àmbits), posant-los a disposició pública en paper i en format electrònic, i amb llicències obertes.
● Establirem col·laboracions amb els centres educatius per poder utilitzar els seus recursos TIC i proporcionar una oferta formativa àmplia i de qualitat.

Cal posar eines TIC per afavorir la participació ciutadana. En aquest sentit cal estudiar la situació del projecte Ciutat Digital i donar-li continuïtat o, si s'escau, impulsar nous projectes. Algunes propostes sobre això:
● Implantarem un sistema d'informació geogràfica (SIG) per tal de facilitar la comunicació d'incidències a les persones des d'Internet.
● Potenciarem, millorarem i dinamitzarem els espais de participació ciutadana creats arran del projecte Ciutat Digital.
● Promourem la implicació de les associacions de veïns i altres entitats en l'ús de les eines TIC de participació ciutadana.
● Introduïrem les llengües estrangeres als llocs web, tenint en compte els col·lectius immigrants de la ciutat.

La tramitació electrònica de documents implica la implantació de la signatura electrònica. Treballarem en la implantació de la tramitació de documents en línia.

Àmbit educatiu

● Treballarem per la implicació dels centres educatius en la difusió de les TIC.
● Impulsarem la col·laboració amb la universitat en projectes de l'àmbit de l'aprenentatge virtual (e-learning).

Sobre el programari lliure i estàndards oberts.

El programari lliure no és un corrent ideològic propi de col·lectius aïllats i utòpics. És una realitat demostrada en diferents indrets, entre ells a Catalunya (Manresa, Universitat de Lleida, etc.), Espanya (Extremadura), Europa i la resta del món. Les seves característiques el fan l’opció més justa d’invertir els diners dels i de les contribuents. Sempre que sigui possible cal valorar l’ús de programari lliure en els sistemes informàtics de l’administració pública. L'ús de programari lliure ha d'anar acompanyat de la implantació dels estàndards oberts, els quals garanteixen que la comunicació entre administració i administrats/des, no està lligada a un determinat proveïdor de
programari, a determinats programes o plataformes.

Per això proposem:
● Fer una planificació d’implantació de programari lliure a l'Administració Local.
● Implantar l’ús d’estàndards oberts en la comunicació entre Ajuntament i ciutadania.
● Incloure oferta formativa i realitzar promoció del programari lliure.

Un projecte d’Educació Integral de ciutat

Hi ha molts aspectes de l'àmbit educatiu, on els ajuntaments hi poden intervenir. De fet en educació primària ja s'actua en temes com el manteniment de centres públics, la participació als òrgans de Govern, vigilància de l'escolaritat educativa, vigilància dels edificis escolars públics i neteja dels edificis. Hi ha d’altres però, on de mutu acord amb l'administració educativa, els ajuntaments també es poden implicar: serveis complementaris (menjadors, transport,.....), matriculació, xarxa pròpia de centres d'educació infantil 0-3 anys, serveis de suport pedagògic a la comunitat, concrecció dels Cicles Formatius, orientació dels alumnes respecte el mercat de treball, ensenyaments artístics ... El ventall és molt ampli i preten oferir un projecte d'educació integral que abaste totes les franges d’edat i inquietuds: idiomes, música, art, adults, lectura, ... Des del PSC, per la propera legislatura 2007-2011, proposem:

Normalització de les Escoles de Música
Les Escoles de Música de la Lira i la Fhila, i d’altres privades, tot i el importantíssim paper que tenen en la formació del jovent de la ciutat, viuen una situació precària a causa de la dificultat que tenen per mantenir una plantilla estable del professorat. Ens proposem, en col·laboració amb el Departament d'Educació, la normalització definitiva d'aquesta situació que provoca inseguretat tant a les Bandes, com a les pròpies escoles, regulant el treball d'aquest col·lectiu i dignificant el seu treball.

Potenciació de la Formació Professional i Cursos de Postgrau
Un altre aspecte bàsic en la relació entre educació i municipi és el desplegament de la formació professional i la connexió amb el desenvolupament econòmic de la ciutat. Cal fomentar la transició entre l'escola i el treball, mitjançant l'impuls d'aquells mòduls de formació professional que compleixin aquests objectius, especialment en l'àmbit de la Comunicació, Imatge i So

Amposta pot anar introduint-se progressivament en l'àmbit dels estudis universitaris mitjançant el foment de la realització de cursos de Postgrau, especialment en aquelles àrees on tenim algun centre de recerca o empresa capdavantera: agroalimentaris, administració pública ...

Programa de manteniment i millora d’edificis i equipaments
Cada Centre Educatiu ha de tenir un conserge propi. Impulsarem un programa de manteniment d'edificis i equipaments que garanteixi el bon estat dels edificis escolars com una de les condicions bàsiques per a l'exercici de la docència. Impulsarem el projecte Heura de connexió a la xarxa sense fils en tots els espais educatius d’Amposta.

Oficina Municipal de Matriculació
Cal posar en funcionament l'Oficina Municipal de matriculació, que aborde de forma objectiva i sense complexes temes com la distribució dels nouvinguts i alumnes amb necessitats especials entre els diferents centres. Aquesta oficina s'ha de moure per una gestió professional en base criteris estrictament educatius.

Potenciació de l'Escola d'Art i Disseny
Volem aprofundir en la millora de les expectatives dels ciutadans d'Amposta perquè l'estudi de les arts plàstiques siguen a l'abast d'un nombre cada cop més gran dels nostres ciutadans. L'Escola d'Art fa 20 anys que dona un servei, no només a Amposta, sinó a tot el territori, formant professionals i donant sortida a les inquietuds artístiques de molta gent. Ens proposem potenciar l'Escola, ampliant el seu espai i els mòduls professionals que imparteix i traslladant si cal la seva ubicació.

Potenciació de l'Escola Oficial d'Idiomes

L'Escola Oficial d'Idiomes començà a funcionar fa dos anys amb una ubicació provisional a les dependències de l'actual IES Ramon Berenguer IV. Durant aquest temps la inciativa s'ha desmostrat un encert atesa la gran quantitat de matriculats de la pròpia ciutat i municipis veins. La convivència entre les dues activitats docents és però cada cop més difícil per l'ús obligat comú de les instal.lacions. Cal trobar una nova ubicació definitiva que done resposta a les necessitats actuals i futures en algun edifici cedit per part de l'ajuntament.

Manteniment del ratio actual de places de l'escola bressol
Començarem a treballar en la tercera escola bressol municipal d’Amposta, per tal de garantir el manteniment de l'actual ratio de places bressol (0 – 3 anys). Volem uns serveis de qualitat per als infants, amb ofertes flexibles d'horaris i formes d'atenció que permetin a les famílies compatibilitzar el temps de treball amb el temps familiar.

Major connexió entre la ciutat i el territori amb els centres docents
És bàsic, en matèria educativa, connectar el coneixement de la ciutat i el territori amb l'activitat dels centres docents. Cal una acció conjunta dels membres de la comunitat educativa i l'administració local que dissenye itineraris i programe activitats per al coneixement i aprofitament de museus, institucions, empreses, història de la ciutat.... sempre d'acord amb les necessitats detectades pels equips docents dels diferents nivells. Cal potenciar el treball en xarxa amb altres àrees: joventut, salut, ... Podem pensar en l'existència de personal, amb dedicació temporal o permanent, encarregat de preparar aquestes activitats. Volem millorar el rendiment escolar. Per tal d'aconseguir-ho treballarem per crear un marc entre els centres (equips docents, direccions, AMPAs) que permeti un treball conjunt, una millora de les relacions i un coneixement de les responsabilitats escolars a cada àmbit per prevenir i millorar la situació actual. L'ampliació de les destinacions dels alumnes de l'Aula Oberta (AO) en diversos serveis municipals, el foment d'un Pla de foment de lectura juvenil en col·laboració amb la Biblioteca comarcal i la potenciació dels Plans de transició escola treball (PTT) en serien bons exemples.

Potenciació del Programa Entorn
Ha de ser una prioritat el desenvolupament i aprofundiment de les possibilitats del programa Entorn. Els programes d'acollida escolar dels infants han d'anar acompanyats d'un increment i de la millora de la qualitat dels serveis, de manera que els ciutadans que viuen en aquestes zones no abandonen l'escola on els tocaria estar escolaritzats per temor de no ser atesos en les condicions de qualitat que ells desitgen. Cursos de llengües d'arribada, coneixements de les diferents cultures, tallers d'interculturalitat; programacions fetes amb l'acord de tos els membres de les comunitats educatives i de les comunitats de gent immigrada i aules familiars d'acollida. Contactes que permetran el coneixement de la diferència, l'acceptació de les particularitats culturals diferenciadores i la integració de tots dintre d'una cultura més ampla d'acollida.

Aprofitament de les infraestructures de la ciutat
A més a més, aprofitarem les infraestructures existents més enllà de l'horari escolar amb la voluntat d'aprofitar-les les vint-i-quatre hores del dia els tres-cents seixanta-cinc dies de l'any, tant per als alumnes escolaritzats en els Centres com per als adults que viuen en el seu entorn. En aquest aspecte volem remarcar la importància amb els equips docents de cada Centre i les AMPAs de cadascun. Volem de fer dels centres educatius la segona llar dels ciutadans i facilitar que les famílies que ho necessiten, en col·laboració amb les AMPAs puguin tenir els xiquets/es des de les les 8 h del matí a les 20 h. Això implicaria també obrir progressivament els serveis del centre al seu barri: biblioteca, pistes esportives, menjador...

El valor de la mediació

Durant aquests poc més tres anys que porto com a director de serveis d'Agricultura he tingut ocasió de conèixer amb profunditat els sectors primaris del territori, d'implicar-me en molts projectes vinculats al mon agroalimentari a l'Ebre i de tractar personalment amb la majoria de líders agraris, ramaders, pesquers, sindicals i agroindustrals de les nostres comarques.

Recordo que el primer any en el càrrec vaig estar muntat en un tiobibo de reunions, visites i trucades del que tot just encara en surto ara. Aquí tot es viu amb passió, amb un dramatisme digne de la millor obra de Shakespeare, amb urgència, ... Costa donar-li el valor just a cada cosa sinó coneixes més o menys la història real que hi ha al darrera.

He de reconèixer que aquest, més enllà dels tòpics que la societat urbana li atribueix, és un món amb unes característiques que el fan molt especial, almenys als meus ulls. Conté una diversitat de subsectors inabastable, pots passar de les mandarines als conills, dels musclos a les dejeccions ramaderes o de l'oli a la grip aviar en un sol matí. Està molt mediatitzat per les polítiques europees, fins el punt que en algunes àrees som bàsicament una gestora dels recursos que ens transfereix la Unió Europea. Moltes entitats agràries han estat i encara són en alguns casos espais on es disputa la influència sobre tot un poble. I per altra banda el mon agrari està en excés tancat en ell mateix, arrossegant una inèrcia anacrònica que respon als temps en que aquest era el sector econòmic sobre el qual girava tota la resta d’activitats. En general la gent del camp és orgullosa, hereva d'una cultura més que mil·lenària, prudent, sovint en excés conservadora.

Aquest és també un mon de persones i per tant de problemes de relació, d'ofesos i ofenedors, de bons per uns i dolents pels altres, de bons professionals i també d'alguns cantamanyanes .... Per això, d’allò que em sento més orgullós és on la meva intervenció, no ha estat l'aconseguir una subvenció o el recolzament a un projecte determinat, sinó el d'haver estat la peça mediadora que ha propiciat la resolució d'un conflicte, on hi havia implicats molts sentiments i que havien arrossegat a la fractura una entitat i fins i tot un poble sencer. Per desgràcia, durant aquests tres anys m’ha tocat intervenir en molts d’aquests casos i no tots amb resolució satisfactòria. Quan te'n surts però, el resultat per tots plegats no es pot pagar amb diners.

Els companys d'Iniciativa

Llegeixo a la premsa que els companys d'Iniciativa han presentat el seu cap de llista per les properes eleccions.

No amagaré que fins fa pocs dies he treballat per assolir un acord que ens permetés als dos partits, PSC i ICV, anar plegats a les Municipals. Finalment ICV ha preferit anar en solitari, cosa que lamento però que a la vegada comprenc per les necessitats que tenen tots els partits de consolidar el seu espai electoral. Se que aquesta vegada, no anirà de 80 vots, que són els que li van mancar el 2003 per assolir un regidor i de retruc fer perdre la majoria absoluta a CiU. Està cantat que la còmoda majoria que han tingut per governar durant 5 legislatures seguides desapareixerà.

Tot i això, em preocupa la dispersió que pot haver del vot a l'esquerres, i que ens pot fer perdre algun representant municipal en benefici del bloc de les opcions de dreta. Amb un cens de prop de 20.000 habitants, però encara amb 17 regidors (fins el 2011 no saltarem als 21), la representació municipal es pot cotitzar al voltant dels 600 vots. Per tant, és molt possible, que les opcions minoritàries, tot i que milloren els resultats del 2003, continuen quedant-se sense cadira a l'ajuntament.

Per això, passat el disgust inicial i respectant la decisió d'ICV, no tinc altra opció que encoratjar-los perquè treballen amb intensitat des d'ara fins el dia de les eleccions. Conec Àngel Porres, una persona jove, implicada en el moviment veïnal i amb una visió de la vida municipal que m'és molt popera. Estic segur que ens avindrem en cas que l'aritmètica electoral ho permeti.

Per sumar però, primer cal tenir presència, i aquest és el repte dels companys d'ICV a Amposta, i això passa entre d'altres, per reagrupar l'esquerra històrica del PSUC, força més votada a Amposta en les primeres eleccions municipals l’any 1979.

Propostes per la Dona

Les propostes que reprodueixo a continuació han estat escrites per Lluïssa Lizàrraga, companya regidora a l'ajuntament, diputada al Congrès i número 2 de la candidatura a les properes eleccions municipals. Pel seu interès i actualitat, les penjo al meu blog com una de les propostes que configuren el nostre programa electoral.

L'administració local és la més propera respecte les necessitats, inquietuds i interessos de les persones. Per això l'ajuntament ha de ser l'impulsor de les polítiques necessàries per tal que les dones, que encara continuen patint discriminació, tinguin en l'acció municipal la resposta que precisen.

Amb aquesta prioritat, des del PSC començarem una nova etapa amb noves idees i propostes, continuant així la tasca que els socialistes hem dut a terme durant aquests darrers anys, tant des de l'Administració Central com des de la Generalitat: Llei contra la violència de gènere, Llei de conciliació de la vida familiar i laboral, Llei d'igualtat, Llei de la dependència, ...

Aquest és el nostre compromís electoral:

1. Creació de la Regidoria de la Dona

Que ha de tenir pressupost, programa i personal propi i que ha d'impulsar el Pla Municipal per a la dona de forma transversal amb la resta de regidories, amb el compromís d'aplicar polítiques de promoció de la igualtat d'oportunitats mitjançant informació i assessorament, prevenció i promoció, i formació i docència.

Des de l'Àrea de promoció econòmica propiciarem una discriminació positiva per tal d'incentivar i donar suport a les dones emprenedores. Aquesta regidoria vetllarà per fer complir el que diu la Llei i eliminar qualsevol tipus de discriminació en relació a l'Administració Municipal, així com l’eradicació de qualsevol tipus de llenguatge sexista en tota la documentació que generi el Consistori.

La regidoria propiciarà iniciatives per a fomentar la participació de les dones en la política de la ciutat, en el teixit associatiu i, en definitiva, en els temes que afecten i preocupen els ciutadans i ciutadanes. Això passa per la constitució d'un Consell de dones que agrupi a totes les Associacions de dones d'Amposta i que, a la vegada, s'impliqui en l'oferta d'una programació d'activitats, tallers i xerrades informatives que responguin a les necessitats de les dones d’avui.

També s'afavorirà un contacte permanent amb els organismes adients per tal d'aconseguir un únic circuit de tractament dels casos de violència de gènere. Establirem les característiques i els límits d'actuació de cada servei, donant molta importància a la coordinació.

2. Edició d'una guia de serveis per a la dona

Amb informació sobre els centres de servei a la dona existents al municipi, a la comarca i a la vegueria: SIAD (centre d’informació i atenció a la dona), punts d’informació, centres de planificació familiar, serveis joves, jutjats, CAPS, forces de seguretat, associacions, etc. Pretenem fer arribar aquesta informació a totes les dones individualment.

Això ho complementarem amb la posada en marxa d'un web d’informació i atenció a les dones d'Amposta dins la pàgina web de l’Ajuntament


3. Mesures per ajudar a la conciliació de la vida laboral i familiar

És necessari per a què la dona pugui accedir de ple al món laboral remunerat, el disposar de serveis que l'ajuden en l'atenció als fills. Per això, juntament amb la Generalitat, continuarem creant les places que el municipi necessiti de llar d'infants durant els propers 10 anys i ajudarem a les AMPA per tal que tots els Centres del municipi puguin ofertar activitats extraescolars des de les 8 del matí fins a les 7 de la tarda.