La vida sempre s'obre camí ...

Hi ha una màxima que sempre tinc molt present: la vida sempre s’obre camí. I depèn de nosaltres gaudir d’aquest procés que ens acompanya i del que formem part ... Hi ha una escena de la pel•lícula d’Oliver Stone, Platoon, en què un soldat americà està acorralat en un rierol enmig de la selva i les tropes enemigues avancen lenta però irreversiblement cap a ell. El soldat sap que està vivint els darrers moments de la seva existència i dintre aquesta angoixa vital, la seva mirada és captada per una fràgil papallona que aterra en una fulla d’un arbust al costat del que està amagat ... A això em vull referir, fins i tot en els moments més tensos, més dramàtics de la vida personal sempre hi ha motius per admirar el miracle de la pròpia existència i la natura que ens acull i fer-nos sentir part d’un tot que jo personalment trobo al•lucinant. Fins i tot, enmig de les més cruels i sagnants guerres, la gent continua naixent i les persones aparellant-se. És així, la vida sempre s’obre camí.

Quan un comença a tenir una edat, se li imprimeixen mentalment els cicles biològics anuals, almenys en el meu cas, i comproves que el propi cos i la natura són elements tan íntimament lligats que no veure-ho és d’una miopia imperdonable. Per això crec que un dels lletjos més forts que se li pot fer a la pròpia existència és no veure aquests moments ni escoltar el propi cos. Potser per això em vaig fer biòleg, per saber identificar aquests petits però extraordinaris detalls ...

Aquest matí a les vuit he tingut ocasió de gaudir d’una d'aquestes escenes, mentre entrava a treballar a l’oficina a Amposta. Un vol de 30 Abellerols amb el seu piular inconfusible donaven voltes per damunt la ciutat i em recordaven que ells també formen part del meu món i jo del seu. L’altre dia, també, corrent per la via verda des de Prat de Comte a Xerta, acompanyat del meu fill, em sentia realitzant una activitat plena de sentit vital. Responent a la crida del bosc si es vol. El que és bo de tenir la capacitat de respondre a aquestes crides és que després el cap i el cos et queden com si t’haguesses “xutat” quilos d’endorfines ...

Aquesta vegada Amposta s'atrevirà

Suposo que es nota, sobretot la gent d’Amposta, però aquesta vegada la gent del PSC anem amb una convicció fortíssima per aconseguir el govern de la ciutat desprès de 24 anys de majories conservadores ininterrompudes. Hem estat els primers a presentar el candidat i l’eslògan (Atreveix-te!), els primers a explicar el programa i ens hem avançat també a presentar la llista. Estem més mentalitzats i més mobilitzats que mai per situar la nostra formació en el lloc que es mereix de representativitat social i política en el màxim òrgan de gestió de la ciutat.

Dissabte passat, a la plaça Adolf Ventas, es percebia aquesta voluntat en l’acte de presentació dels membres de la nostra llista electoral per a les Municipals. Més de 700 persones van passar durant la tarda nit. Moltes van degustar una botifarra d’arròs recent feta, altres escoltaven el magnífic grup de rumba catalana, Mico i Pico, que van fer ballar des dels més petits fins als més grans... Però, sobretot, va ser una manifestació popular, cívica i festiva de voluntat de canvi a Amposta. Tots els membres de la candidatura vam tenir l’oportunitat de conversar amb els amics, coneguts o gent que mai s’havia aproximat a un acte nostre per parlar, per escoltar, per explicar el nostre projecte, per compartir, en definitiva, la voluntat general d’obrir un nou cicle a Amposta.

La gent vol que obrim les finestres de l’Ajuntament, que renovem l’aire viciat que es respira des de fa anys, que tractem tothom de la mateixa manera, independentment de la seva condició social, política o econòmica. En definitiva, volen gent honesta i treballadora, que estigui al costat de la gent i que els ajudi, o almenys que ho intenti. Que resolgui els seus problemes, sense lligams, peatges, ni favoritismes. Gent formada, independent i amb les mans lliures per fer el que cal a la nostra ciutat.

Aquesta vegada sí, Amposta s’atrevirà !

Les noves tecnologies, una eina transversal a potenciar

Com a objectius estratègics ens proposem usar les noves tecnologies de la informació i la comunicació per afavorir la participació ciutadana i potenciar la tramitació de documents en línia, que faciliten les gestions dels ciutadans des de casa seva.

Estudi de viabilitat d'una xarxa WIFI sense fils que cobreixi tota la ciutat, a l’estil d'altres ciutats com Girona

Auditoria del projecte Ciutat Digital. L’ajuntament ha invertit cents de mils d’euros en aquest projecte en els darrers anys i no se li ha tret ni de lluny la rendibilitat esperada

Implantació d'un sistema de comunicació d’incidències a la via pública ràpid i senzill, com el que ja esta funcionant en altres ciutat

Potenciació del telecentre com punt de connexió, formació i ajuda als emprenedors

Estudi de la viabilitat de la migració dels sistemes informàtics municipals a programari lliure. En temps de crisi no podem estar pagant llicències informàtiques eternament quan hi ha alternatives millors i més barates

Estudiar la viabilitat de migrar a telefonia IP (telefonia per internet) per reduir costos. L’ajuntament es gasta 90.000 euros anuals en despesa telefònica

Emissió en diferit dels plens municipals per vídeo, complint terminis

Presència real i activa de l'Ajuntament a les xarxes socials, interactuant la ciutadania, com una forma més de participació ciutadana

Unificar els webs municipals. En aquests moments hi ha moltes duplicitats que suposen una despesa innecessària.

Propostes per al Poble Nou, Balada i Eucaliptus

Com a objectius estratègics ens proposem la millora de les comunicacions del Poble Nou i Eucaliptus. Cal ampliar les carreteres d’accés actualment molt perilloses per la manca de vorals i dotació de serveis a les nostres platges: vigilància, aparcaments i dutxes durant tot l’estiu

Sol•licitar al Ministeri de Medi Ambient l’arranjament de la façana marítima de la Urbanització d’Eucaliptus, a l’estil de Riumar

Construcció de la Depuradora en uns terrenys que no causen molèsties als veïns del Poble Nou

Apoiar les associacions de Veïns del Poble Nou i Eucaliptus en les seus necessitats

Habilitació d’ un Caixer i una botiga amb articles de primera necessitat, de temporada al Poble Nou

Millora de la seguretat: més presència de patrulla de la policia local en tots els nuclis, durant tot l’any

Encarregar un informe jurídic sobre la viabilitat de crear una EMD al Poble Nou

Millora del control de la població de mosquits a l’estiu

Peatonalització puntual del centre del Poble Nou

Creació d’alguna zona pipican tant al Poble Nou com a Eucaliptus

Endreçar la zona verda de la Ronda de Mar, actualment molt degradada

Posar en servei com a actiu turístic el centre d’interpretació de Balada, inaugurat fa 7 anys i que pràcticament no ha tingut cap ús, des de llavors.

L'esport una aposta clara de futur per Amposta i els nostres joves

Com a objectius estratègics ens proposem completar el projecte de Centre de Tecnificació, acabant i dotant els equipaments pendents: residencia d’esportistes, nou IES de Tecnificació i pavelló exclusiu de tecnificació i facilitar la implantació d’INEFC, connectant-la amb el Centre Tecnificació i a la vegada amb el foment de l’esport a Primària per despertar vocacions esportives.

Fer una reserva estratègica de sol per equipaments esportius a la zona compresa entre el canal de la dreta, el canalet de la Ràpita i la N 340 (zona Natzaret)

Construcció de pistes de tenis, padel i frontó. La gent que practica aquests esports ha de marxar fora d’Amposta

Habilitació d’un espai per fomentar la pràctica del ciclisme

Alternatives a la saturació puntual actual del Gimnàs Municipal

Creació d’una escola infantil multiesportiva en la franja de Primària, gestionada per les escoles, en col•laboració amb els clubs per garantir la cantera de les entitats esportives

Màxim suport a tots els clubs que representin la ciutat en alts de competició

Foment de l’esport al carrer i a l’escola. Amposta ciutat promotora de l’Esport

Foment de l’esport entre la gent gran. Fer nous circuits urbans per caminar i dotar-los de més seguretat

Potenciar el Patronat d’Esports o Consell Esportiu com a promotor del projecte esportiu estratègic d’Amposta, format per professionals experts i independents

Respecte els joves:

Habilitació d’un Espai Municipal per a joves autogestionat per ells, en col•laboració amb les associacions i els clubs

Promoció de polítiques d’ocupació juvenil: assessorament per joves emprenedors

Increment de les beques de transport per als joves que estudien fora

Consolidació d’una programació anual d‘activitats juvenils. Un acte mensual amb col•laboració amb les associacions i els clubs

Fira de la Joventut, amb oferta d’estudis, viatges, esports, música, informàtica, ...

Apoiar el Festival Deltasound, donant suport als grups musicals joves i buscant espais alternatius no conflictius

Consolidar una oferta anual d’activitats infantil

La Cultura, un tret que ens dona identitat pròpia

Com a objectius estratègics ens proposem usar el fet musical d’Amposta, per a projectar-nos a nivell nacional i internacional. Hem ser capaços de treure un valor afegit a aquest tret que ens dona personalitat pròpia i ens diferencia de la resta de ciutats mitjanes de Catalunya. Juntament amb al mercat tradicional a la plaça i les escoles de ball locals, existeix un potencial creatiu cultura immens que cal saber apoiar i fer créixer en benefici de tots.

Potenciar la coordinació entre tots els equipaments culturals de la ciutat: Museu, Biblioteca, Escola d’Art, Centre d’Arts Visuals i Arxiu Històric. Aposta avui es una potencia cultural en equipaments. Cal treure-li tot el suc

Aprofitar el Mercat Tradicional a la plaça com a element de projecció exterior

Potenciació de les Societats Musicals. Increment de la dotació dels convenis

Possibilitat de fer un Conservatori de Musica a Amposta

Promoció exterior d’Amposta a través de les Bandes

Fira de Música. Fer d’Amposta la capital musical a Catalunya un cap de setmana l’any

Aprofitar les escoles de dansa i ball per organitzar un certamen anual de nivell nacional

Modernització del model de Festes Majors. Ball gratuït i portar alguna actuació de 1r nivell

Programació d’actes lúdico-culturals els caps de setmana durant tot l´estiu, que facin d’atracció dels visitants de les ciutats costeres

Creació de Beques de Recerca i foment d´una línea editorial municipal

Recuperació de la memòria històrica d’Amposta, sense partidismes

Creació d’un espai de conservació i exposició dels Vestits de Paper

És prioritari millorar l'eficiència dels recursos municipals

Com a objectius estratègics ens proposem optimitzar els recursos econòmics i humans municipals. L’ajuntament és la primera empresa pública d’Amposta amb més de 200 treballadors i 9 milions d’euros de despesa en personal. La despesa en bens i serveis és de 6 milions d’euros anuals. Amb aquestes xifres hi ha molt de marge per estalviar, com ho estan fent la majoria de famílies. Els diners públics ara més que mai s’han d’aprofitar fins el darrer cèntim en benefici de tots.

Pel que fa a accions concretes:

Creació d’una central de compres, que gestione i filtre tota la despesa del consistori. Cap regidor podrà fer una despesa no autoritzada.

Creació d’una borsa de treball transparent on es publiciten els llocs de treball públics, inclosos els dels plans d’ocupació. Revisar, actualitzar i publicitar la relació de llocs de treball municipal.

Disminució de la pressió fiscal modulant l’IBI urbà mentre el procés de revisió cadastral. L’IBI Urbà ha pujat un 70 % en els darrers 10 anys a Amposta.

Apropar al ciutadà el serveis i personal de l’ajuntament .Elaboració d’una guia de serveis externs de l’ajuntament que oriente els ciutadans

Potenciar les Noves Tecnologies com a via de resolució de gestions senzilles sense necessitat de personar-se a l’ajuntament.

Bonificar determinades taxes i impostos en rendes baixes. Increment de la dotació de les beques transport per estudiants

Anar gradualment cap al sistema de "finestreta" única per facilitar les tasques als ciutadans

Transparència en els comptes municipals. Accés al pressupost municipal i la seva evolució anual, a traves del web municipal.

Afavorir l’accés a la funció pública municipal als discapacitats.

Rendabilitzar els equipaments municipals sense us: l’escorxador vell i l’escorxador nou

Garantir el compliment correcte dels serveis externalitzats: SOREA

Foment de l’estalvi en el consum d’aigua i electricitat municipal. Auditoria dels consums. Amposta gasta 600.000 euros anuals en consum elèctric.

Impuls de les energies renovables en els equipaments municipals

Per millorar la Salut i el Benestar i protegir la nostra gent gran

Com a objectius estratègics ens proposem consolidar l’Hospital Comarcal, com el de referència del Montsià ampliant el ventall de serveis sociosanitaris i d’especialitats i completant l’execució d'una nova residencia ampliada de 200 places. Amposta acull importants equipaments i serveis en Salut i Serveis Socials que s’han de posar en valor com a pol d’atracció de les poblacions del voltant.

Pel que fa a d'altres accions concretes:

Construcció d’un nou CAP, amb un increment dels seus recursos humans i materials.

Potenciar els Serveis Socials, ampliant i reorganitzant la seva estructura actual.

Treballar conjuntament amb les associacions de malalts l’Alzheimer, Caritas, Fibromialgia, Lliga contra el Cancer, Diabetes, Mans Unides, Creu Roja, APASA, Siloe ...

Consolidació del programa específic d´atenció i seguiment domiciliària a la gent gran de més de 75 anys.

Ampliació de Llar de Jubilats municipal.

Creació de places específiques de psicogeriatria per a la nostra gent gran amb problemes de salut mental.

Col.laborar amb el Pere Mata, per integrar la seva activitat a la ciutat.

Elaboració d’un Catàleg de "Serveis integrals d´atenció a la gent gran" perquè coneguen el conjunt de serveis al que tenen dret i quina administració el presta

Col•laboració amb els Esplais i Casals. Tallers de memòria, d´informàtica, Balls i danses, telefonia mòbil, Gimnàstica i Salut.

Creació del Consell Municipal de la Gent Gran. Fomentar la col.laboració entre els casals de jubilats d’Amposta.

Promoció del voluntariat entre la gent gran i foment d’activitats esportives per a majors de 65 anys.

Per un projecte d'educació integral

Com a objectius estratègics ens proposem facilitar la implantació d’INEFC, connectant-la amb el Centre Tecnificació i a la vegada amb el foment de l’esport a Primària per despertar vocacions esportives i la municipalització voluntària de les escoles de música de les Societats Musicals, tot facilitant el seu finançament. Esports i Música han de ser els dos grans elements que projecten la identitat d’Amposta cap al futur.

Pel que fa a accions concretes:

Programa progressiu de gratuïtat dels llibres en Educació Infantil i Primària

Ajudar els cicles formatius dels Instituts per aconseguir que el màxim d’empreses col•laboren amb la realització de practiques pels alumnes

Potenciació de la Formació Professional en l’àmbit de la Comunicació, Imatge, So i TIC

Punt de suport de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) a Amposta

Habilitar un nou espai, que dignifique la tasca de l’Escola d’Adults i de la Escola Oficial d’Idiomes

Potenciar la realització de postgraus en els punts forts de la ciutat: agroalimentari, turisme, música, medi ambient, esport i sociosanitari

Programa integral i conjunt de manteniment i millora d’edificis i equipaments educatius. Amposta es gasta 1 milio d'euros anual en manteniments d'edfificis

Potenciar la oficina Municipal de Matriculació

Completar la reubicació de l’Escola d’Art i Disseny i ampliar l’oferta educativa amb nous cicles formatius

Obertura de les pistes esportives dels centres educatius en caps de setmana

Per una Amposta Sostenible, Participativa i Segura

Com a objectius estratègics ens marquem la millora de la seguretat ciutadana, potenciant la policia comunitària i la promoció d’ hàbits de comportament cívic i solidari i donar veu a les associacions de veïns com a interlocutors davants els temes que afecten els diferents barris d’Amposta. Una societat civil forta i independent és símptoma de maduresa democràtica i garantia de progrés.

Pel que fa a accions concretes:

Incrementar els efectius de la policia local en un 15 % en 4 anys. Amposta està per sota dels ratis que li corresponen. Més policia és sinònim de més garanties socials i de més qualitat de vida pel conjunt de la ciutat.

Fer una reserva d’espai per la ubicació definitiva del cos de la policia local. Els baixos d’un bloc de pisos no és un lloc adequat, ni recomanable.

Endurir el càstig als comportaments incívics, especialment en propietaris d’animals que embruten

Creació de programes de serveis a favor de la comunitat per delictes de faltes

Fomentar les assemblees de barri en col•laboració amb les associacions de veïns respectives

Habilitació d’un Centre Civic a disposició de les associacions d’Amposta, amb serveis comuns

El president de la Federació de veïns podrà participar a tots els Plens de l’Ajuntament.

Reconeixement de la figura del Voluntariat, Protecció Civil i els Agents Cívics

Consolidar, potenciar i obrir a la participació els mitjans de comunicació: Revista i Ràdio. Fer gratuïta la Revista Amposta per a que arribe a tothom, finançant-se amb publicitat

Habilitar noves zones de lleure infantil i promovent la instal•lació de materials tous al terra de les ja existents i instal•lant tanques de protecció al voltant

Fer una gran mirador públic sobre el riu, al Passeig Buenos Aires, connectant-lo amb el Castell, el Poador i el nou passeig fluvial

Remodelar l’avinguda Catalunya, fent-la més apta per als vianants i connectant-la amb l’avinguda aragonesa

Programa de millora integral de la xarxa de camins rurals

Planificar les obres en col•laboració amb els veïns i els comerços afectats. No ens poden permetre obrir un mateix carrer dos vegades seguides en poques setmanes.

Supressió definitiva de totes les barreres arquitectòniques en espais i centres públics

L’única enquesta vàlida, és la del dia de les eleccions

En les darreres setmanes estan apareixen en premsa resultats d’enquestes preelectorals, encarregades per alguns partits, en les que ja s’assignen el número de regidors que traurà cada formació política a l’ajuntament d’Amposta el proper 22 de maig.

Tots els partits amb representació a l’ajuntament, hores d’ara tenim els resultats d’enquestes encarregades a empreses més o menys solvents. L’objectiu és conèixer les grans tendències de vot de l’electorat i en clau interna, aplicar mesures correctores per millorar els resultats que les enquestes ens donen provisionalment. Es el que vam fer des del PSC a mitja legislatura, en una enquesta que no hem fet pública, com la majoria de partits.

Des del PSC no volen alimentar aquestes especulacions interessades, que busquen aixecar la moral interna de les bases d’algunes formacions politiques. Però qui calla, atorga ... I per tant, de forma breu apuntem alguna de les concussions que es recollien:

1. La majoria absoluta de CiU desprès de 24 anys, trontolla de forma clara però no irreversible.

2. El partit de la oposició que millora més clarament els seus resultats respecte el 2007, és el PSC i qualsevol alternativa de govern passarà per aquesta formació.

3. A partir del 22 de maig, hi haurà més de tres grups polítics amb representació de regidors a l’ajuntament.

Animem des d’aquí, tota la gent d’Amposta il•lusionada amb la possibilitat d’un canvi polític a l’ajuntament, perquè treballe en aquestes darreres setmanes per transmetre al seus amics, coneguts i familiars la necessitat d’aquest gir pel bé la ciutat i desprès de 24 anys per una qüestió de pura higiene democràtica. Com he dit al començament, l'única enquesta vàlida és la del dia de les eleccions. Entre tots podem.

Les infrastructures que Amposta necessita

Com a objectius principals ens proposem encarregar un Pla Estratègic d’Amposta que marque el full de ruta dels propers anys i fer una reserva estratègica de sol per equipaments esportius a la zona compresa entre el canal de la dreta i el canalet de la Ràpita. Si hem de liderar un projecte universitari esportiu necessitem una ubicació de futur per créixer de forma ambiciosa pensant a 20 anys vista.

Evidentment, les accions que posem a continuació no són les úniques que fan falta en l'àmbit de les infrastructures, pero segurament són les més emblemàtiques. La resta ja s'han apuntat en els blocs anteriors i s'aniran desenvolupant en els propers.

Pel que fa a accions concretes:

Una estació de passatgers a Amposta de la línea de tren Barcelona - València a Tosses

Prioritzar la construcció de l’autovia Amposta – Tortosa dintre el desdoblament de l’Eix de l’Ebre

Acabar d’obrir Amposta al riu entre el Castell i l’embarcador

Fer de la nova plaça del Mercat i voltants, l’autèntic centre neuràlgic d’Amposta

Una sortida d’Autopista que done servei al Montsià

Estació central de BUS i parades distribuïdes per punts cèntrics d’Amposta

Dotació de serveis a les nostres platges: vigilància, aparcaments i dutxes durant tot l’estiu

Arranjament de la façana marítima de la Urbanització d’Eucaliptus, a l’estil de Riumar

Potenciació i millora dels serveis del Poble Nou, Eucaliptus i Balada i millora de les carreteres d’accés

Encantat d’haver tingut l’oportunitat de treballar pel nostre territori

Aquesta és segurament l’expressió que millor resumeix el meu sentiment després de set anys en el càrrec de director dels Serveis Territorials del Departament d’Agricultura.

Les dos directrius que m’han guiat en l’exercici de la feina aquests temps han estat, d’una banda, confiar i donar confiança als excel•lents professionals que té aquesta Conselleria a l’Ebre i, per l'altra, posar en evidència l’importantíssim pes que té el sector agroramader i pesquer i, especialment, la indústria agroalimentària a les Terres de l’Ebre. Aquest últim és el primer sector pel que fa a facturació, amb més de 800 M€ anuals, i també quant a ocupació, amb gairebé 3.000 persones treballant. Aprofito per agrair als mitjans de comunicació la complicitat que sempre he trobat per posar en valor el nostre sector.

Em sento especialment satisfet d’haver contribuït a consolidar sectors que fa pocs anys estaven fragmentats pel que fa a la seva representativitat i de vegades enfrontats internament. La Federació de productors de mol•luscs del Delta de l’Ebre (FEPROMODEL), l’Associació d’oleïcultors de la Ribera d’Ebre i l’Associació de productors agraris del Delta de l’Ebre (PRODELTA), per citar-ne alguns. La posada en marxa de nous regadius de suport i la millora de l’extensa xarxa de camins rurals han estat elements bàsics per dotar de competitivitat les nostres explotacions agroramaderes. Agricultura ha estat el Departament més inversor al territori durant aquest període amb 600 milions d’euros.

Vivim uns moments de crisi econòmica en els quals molta gent ha perdut la feina. Tot i això, el sector primari i agroindustrial s’ha revelat com una opció de futur, més enllà de les puntuals crisis de preus d’alguns productes, que pot continuar oferint oportunitats i que entre tots hem d’ajudar a detectar i desenvolupar.

Reingresso professionalment com a funcionari de la Generalitat en un exercici de normalitat política, amb un bagatge professional que em serà de gran utilitat en el futur i amb una extensa llista de nous amics i amigues, molts d’ells genis de l’agricultura, la ramaderia, l’aqüicultura i/o l’agroindústria, que conservaré més enllà de les conjuntures del moment. Les persones que em coneixen de prop, saben que l’activitat política per a mi no és una ocupació sobrevinguda, és una necessitat que m’arrossega a fer coses per la nostra gent i el nostre territori. El nou repte que m’he marcat presentant-me com a candidat a l’alcaldia d’Amposta respon simplement a aquesta necessitat personal inevitable.

Moció en la que demanem gratuïtat parcial de la zona blava quan hagi obres

MOCIÓ


Que presenta el grup municipal del PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA – PROGRÈS MUNICIPAL a l’Ajuntament d’Amposta, per a la seva aprovació.

En els darrers mesos, diversos carrers del centre d’Amposta han estat en obres i alguns encara continuen ara. Aquest tipus d’obres, en general, són necessàries per millorar la urbanització de les nostres vies més cèntriques, però a la vegada solen generar problemes d’accessibilitat als comerços i els veïns de la zona.

Creiem que des de l’ajuntament, més enllà de procurar enllestir aquest tipus d’obres el més aviat possible, per minimitzar els perjudicis als veïns i els comerços, caldria preveure alguna mesura que facilite l’accessibilitat i aparcament a la zona, especialment en horari comercial, mentre duren les obres.

Hi ha diversos precedents, com quan es va anular la zona blava del carrer Alcalde Palau, mentre van durar les obres de rehabilitació del pont penjant o més recentment, l’habilitació d’una zona d’aparcament gratuïta al voltant de la nova zona comercial del cementiri, mentre no estigui acabat el pàrquing soterrani que li ha de donar servei.


Per tot això, el grup municipal del PSC-PM a l’Ajuntament d’Amposta, proposa al Ple d’aquesta corporació l’adopció dels següents


ACORDS

Que a partir d’ara, sempre que es realitze una obra d’urbanització en algun carrer cèntric de la ciutat, amb presència d’establiments comercials, des de l’ajuntament s’habiliti una mesura de gratuïtat parcial, la primera hora, en relació a la zona blava del voltant de l’àrea en obres, de mutu acord amb l’empresa explotadora.

Que quan hagi possibilitat de renovar el plec de clàusules de l’empresa explotadora de la zona blava, aquesta mesura s’introdueixi com un punt més de les condicions del contracte, amb les compensacions que les dues parts acorden.

Que s’intente aplicar aquesta mesura en la zona d’obres del voltant de la plaça del mercat (avinguda Santa Bàrbara, carrer Innocenci Soriano Montagut, carrer Navarra, carrer Alcalde Palau, carrer Simpàtica, carrer Tarragona, carrer Palau i Quer, carrer Primer de Maig), mentre duren com a mínim les obres.


Antoni Espanya i Forcadell, portaveu del PSC-PM a l’Ajuntament d’Amposta
Amposta, 22 de febrer del 2011.

Per millorar la circulació

Com a objectius estratègics ens proposem la delimitació de carrers alternatius als principals per absorbir la circulació interior i fer de l’Eix de l’Ebre una autèntica anella viària de circulació exterior ràpida, ben connectada al centre. Amposta necessita de forma prioritària millorar la seva accessibilitat exterior i interior per la prestació de serveis als pobles i ciutats veïnes. Cal posar semàfors on sigue necessari, Amposta és una ciutat sense semàfors. Molta gent de fora no ve a la nostra ciutat a consumir els nostres serveis pels problemes de circulació

Pel que fa a accions concretes:


Habilitació de noves zones d’aparcaments lliures

Millora dels accessos d’Amposta per Sant Jaume i pel pont de la N-340

Millora integral del pont de la N 340

Connexió del carrer Barcelona amb el pont de la N 340 per la vora del canal

Connexió de la Avinguda Catalunya amb l’Avinguda Aragonesa

Connexió de l’entrada a Amposta per la Carroba, amb l’Avinguda Aragonesa

Foment del transport públic urbà

Senyals mòbils que avisen els conductors amb antelació del tall d’algun carrer

Educació vial i cos de voluntaris de circulació per la sortida dels col.legis, amb col•laboració amb la gent gran

Alternatives als problemes de circulació provocats pel mercat dels dimarts

Connectar el passeig del Canalet de la Ràpita amb la carretera de baix de la Ràpita

Urbanitzar la Ronda Generalitat entre els Mossos i la Càmara

Les propostes d'atenció de la Via Pública

Com a objectius estratègics ens proposem l’execució d’un pla de xoc o de rehabilitació integral de la Via Pública i la creació d’una Oficina de Gestió de la Via Pública, amb un sistema ràpid i fàcil de comunicació d’incidències entre el ciutadà i l’ajuntament, via internet i/o presencial. Si volem ser una ciutat de serveis, hem d’apostar fort en la millora de la imatge de la ciutat i els seus espais exteriors, la seua pell en definitiva.

Pel que fa a accions concretes:

Reasfaltat i restauració dels carrers més antics i renovació i remodelació de les voreres, de mutu acord amb els veïns i el comerç local

Posar semàfors on sigue necessari. Amposta és avui dia una ciutat sense semàfors

Millora de la senyalització horitzontal. Increment del número de passos zebra.

Pla integral de neteja urbana . Més recursos

Racionalització i reducció de la l’estesa de cablejats aeris

Garantir les reposicions correctes en totes les obres que es realitzen a la via pública, especialment SOREA

Actualitzar l’Ordenança Municipal d’ocupació de la Via Pública a les noves realitats

Ajudar els bars de la ciutat a adaptar-se a la nova Llei Antitabac, facilitant-los alternatives a l’exterior sense cost econòmic

Habilitar noves zones de lleure infantil i promovent la instal•lació de materials tous al terra de les ja existents

Habilitar una zona especifica d’esbarjo per a gossos, més enllà dels pipicans

Endurir el càstig als comportaments incívics, especialment en propietaris d’animals que embruten

Les nostres propostes de Promocio Econòmica

Enceto un seguit d'entrades al meu blog, on aniré desgranant les propostes que presentem a les Eleccions Municipals. És obligat començar amb el paquet de mesures que fa referencia a les promoció econòmica en uns moments de dificultats econòmiques per moltes famílies d'Amposta. Tot i les limitacions que te un ajuntament per generar nous llocs de treball, hi ha un conjunt d'accions que totes sumades poden tenir un important efecte a mig termini.

Com a objectius estratègics ens proposem la creació d’una Agència de Desenvolupament Local d’Amposta que aglutine totes les competències de suport a l’empresa i d’ocupació i un pla de suport al Comerç Local en col•laboració amb els representants dels comerços. Comerç, indústria i Turisme són les úniques activitats que en la situació actual de crisi poden generar riquesa i ocupació

Pel que fa a accions concretes:


Ajudar els nous emprenedors posant a la seva disposició un espai de serveis comuns compartits per iniciar els seus projectes (viver d’empreses)

Impuls de Fira Amposta amb nous certàmens firals especialitzats relacionats amb els punts forts d’Amposta: turisme, agroalimentació i musica

Millora del serveis bàsics i dels accessos dels Polígons industrials de Tosses i l’Oriola

Posar sol industrial a disposició a preus competitius garantint tots els serveis bàsics de qualitat

Suport a les empreses que projecten el nom d’Amposta a l’exterior

Senyalització de les principals zones comercials de la ciutat en les entrades d’Amposta i facilitar l’accessibilitat

Lideratge clar d’Amposta en la promoció turística del Delta, en col•laboració amb la resta de municipis. Paquets conjunts i atractius

Suport als empresaris turístics que promocionen Amposta i treballen al municipi

Aposta decidida pel Turisme de Natura. Centre de visitants al Mas dels Ullals

Aprofitar els espais de Batalla de l’Ebre, al voltant de la Carroba, per fer un actiu turístic

Pla de Promoció del Mercat Municipal amb promocions per incentivar l’ús del nou pàrquing

Ajudar els cicles formatius dels Instituts per aconseguir que el màxim d’empreses col•laboren amb la realització de practiques pels alumnes

Aprovar el catàleg de masies municipal, bàsic per a la potenciació del turisme rural

Via verda fluvial Amposta riu amunt connectant amb la resta de cies verdes del territori

Carril bici Amposta – La Ràpita en col•laboració amb la Comunitat de Regants

Els pressupostos del 2011, una oportunitat perduda per a Amposta

El pressupost del 2011 de la ciutat d’Amposta va ser aprovat en solitari per l’equip de govern de CiU, l’abstenció d’ERC i el vot en contra del PSC. El portaveu socialista va al•legar que en el context de crisi actual, no son els pressupostos que la ciutat necessita per contribuir a la dinamització de l’economia local i tampoc són un exemple d’austeritat ni d’estalvi de recursos municipals.

Amb aquest titular es pot resumir la posició del nostre grup polític en el passat Ple del dia 30 de desembre sobre pressupostos municipals . Uns pressupostos que per primera vegada en la seva història recent patien un decreixement de un 20. 84 %, en passar de 26,7 milions d’eur el 2010 als 21,2 el 2011. Aquesta quantiosa disminució es atribuïble principalment a la baixada dels ingressos lligats a la construcció un any més i a la manca d’interès de l’equip de govern en finançar inversions amb quotes d’urbanització com han vingut fent en els darrers anys. Sorprenentment, tot i la baixada dels ingressos, les despeses augmenten en mig milió d’euros fins assolir la xifra de 17,3 milions d’euros (16,8 milions d’euros el 2010).

En aquest context de restriccions enteníem que l’ajuntament havia de donar exemple d’austeritat i eficiència en els recursos municipals, com totes les economies familiars es veuen obligades a fer en aquests moments, i presentaria unes despeses corrents inferiors al 2010. Malauradament no va ser així. La major despesa municipal continua sent la de personal, 230 persones entre personal funcionari i laboral, que ascendeix a 9,3 milions d’euros (44 % del total de la despesa). Creiem que hi ha molta capacitat d’estalvi en aquestes gran bossa de despesa, optimitzant per una banda els recursos humans a través d’una gerència, com tenen la majoria d’ajuntaments de dimensions mitjanes, i reduint les contractacions d’urgència, que acaben sent contractacions “a dit” i els càrrecs de confiança. Cal dotar de més transparència la contractació de personal.

Per altra banda, també caldria agrupar totes les compres sota un únic responsable o central i auditar certes despeses sumptuàries i innecessàries. Hi ha diversos serveis municipals, a més que estan generant dèficit i que caldria revisar i esmenar. Per donar només 4 dades, ens gastem 1.000.000 euros anuals en manteniment i conservació d’edificis i instal•lacions municipals, 680.000 en despesa elèctrica, 150.000 en calefaccions i combustibles, 110.000 en telèfon, 109.000 en lloguers d’edificis, 73.000 en assegurances diverses, 64.000 en material d’oficina, 60.000 en reparació de vehicles i així podria seguir fins a 6,5 milions d’euros que és al que ascendeix aquest capítol, un 31 % del total de la despesa.

A més, tot i generar 1,8 milions d’euros d’estalvi brut (la diferència entre ingressos i despeses corrents), ens veiem obligats a destinar el 100 % d’aquests diners a amortitzacions financeres. En aquests moments tenim un deute viu de 16,4 milions d’euros o l’equivalent al 78,4 % del pressupost, que ens obligarà a més a destinar 550.000 euros extres en concepte d’interessos, i que deixarà lligat pel que fa a nous crèdits, el proper consistori que sortirà de les properes eleccions municipals del mes de maig.

Quant a les inversions per al 2011 són de només 5,2 milions d’euros, un 65 % menys que el 2010 i per tant l’impacte que aquesta injecció econòmica tindrà en el conjunt d’empreses locals, una de les aportacions que hauria de fer la primera entitat publica municipal en aquests moments de crisi i poca activitat, serà molt menor respecte altres anys.

Però a més d’aquestes crítiques de tipus econòmic, caldria afegir-ne algunes altres de tipus polític i social. No hi ha contemplat cap pla de suport, ni de promoció, cap al comerç interior, el turisme o la indústria municipal. Les úniques tres activitats que podrien generar una mica de moviment econòmica a la ciutat en les circumstàncies actuals. Al contrari, tenim el centre de la ciutat “aixecat” per obres d’urbanització de diversos carrers, que han distorsionat la campanya de Nadal de molts comerços per haver-los impedit l’accessibilitat. És d’una manca de sensibilitat i previsió imperdonable.

Només es destinen 116.000 euros d’euros a millora de carrers i espais públics, la gran assignatura pendent d’Amposta, junt amb la manca d’aparcament gratuït i la millora de circulació. Hem dit moltes vegades, que l’IBI urbà (pop de 6 milions d’euros), s’hauria de destinar majoritàriament a restaurar i millorar l’aspecte de la ciutat: carrers, places, voreres, enllumenat, zones verdes, senyalitzacions, ..., que per això el paguem i és l’objecte principal d’aquest impost.

Finalment, igual que l’any passat, en un any complicat per moltes entitats culturals i esportives, que han vist reduïdes les aportacions per manca d’espònsors i d’impagament de moltes quotes de socis a causa de l’estat de les economies familiars, vam sol•licitar que s’incrementés en un 30 % les aportacions al conjunt de les entitats conveniades amb l’ajuntament. Estem parlant de uns 150.000 euros extres, respecte a un pressupost de 21.2 milions d’euros. De que ens servirà tenir un Centre de Tecnificació, un centre universitari d’INEF o les millors Bandes de música de Catalunya, si la cantera que ha de nodrir aquests centres esta disminuïda per manca d’entrades de nous xiquets i xiquetes ?

L’Escorxador deixa finalment un forat de 1.700.000 euros

L’alcalde es desdiu i ja no aspira a que els nous concessionaris assumeixin el deute

Penúltim episodi del culebron de l’escorxador municipal d’Amposta és el que es va viure el passat dia 17 de maig, durant un Ple extraordinari convocat per l’equip de govern en majoria absoluta de CiU per aprovar “l’expedient de contractació de la gestió del servei d’escorxador municipal mitjançant concessió”.

Cal recordar que l’Escorxador es trobava tancat des de feia més de mig any, per la fallida de l’anterior empresa concessionària que generà un deute de 550.000 euros, xifra que finalment hagué d’assumir les arques municipals. En aquell moment, l’actual alcalde va assegurar que aquests diners es recuperarien quan el servei es tornes a treure a concessió.Doncs només han hagut de passar només uns pocs perquè l’alcalde s’hagués d’empassar la seva promesa i lluny de complir la seva paraula, permetrà que finalment el deute generat per aquest desafortunat equipament al poble d’Amposta ascendeixi a 1.700. 000 euros.

Anem a pams, el propi equip de govern va encarregar un estudi econòmic a un tècnic independent perquè dictamines la taxa mensual que s’hauria de cobrar als nous concessionaris per amortitzar la inversió de l’escorxador. L’estudi desvetlla que la xifra pendent d’amortitzar de totes les inversions que s’han fet a l’escorxador és a dia d’avui de prop de 2 milions d’euros. El mateix tècnic proposa una taxa mensual de 9.000 euros en una concessió a 25 anys per “fer la pau”. A més, a aquesta xifra caldria sumar 2.000 euros mensuals més, per recuperar el deute dels antics concessionaris, com ja s’ha dit 550.000 euros més. Per tant la quota mensual per recuperar la inversió i retornar el deute hauria de ser de 11.000 euros mensuals.

La sorpresa fou que l’alcalde ens presentà un proposta de 3.000 euros mensuals !!!, 6.000 per sota del que el propi tècnic dictamina i 8.000 per sota del que va prometre ell mateix per recuperar el deute. Amb aquesta xifra, es recuperarà durant el període de concessió només un 27 % del total, deixant pendent d’amortitzar 1.700.000 euros, que haurà d’assumir el poble d’Amposta.

Evidentment l’oposició en ple vam votar en contra de la proposta i vam demanar deixar damunt la taula la concessió per valorar altres alternatives menys gravoses per als ciutadans d’Amposta. La resposta fou que no i punto. Amb aquesta monumental “cacicada”, l’alcalde pretén passar pàgina el més aviat possible, a un any vista de les Municipals, del que amb tota seguretat ha estat el cas més clar de la mala gestió de l’equip de govern.

Es clou així, el penúltim episodi d’aquest desafortunat equipament (des del PSC no es dona per tancat), en el que des del primer dia es posà en evidència que el projecte inicial estava sobredimensionat per les necessitats de la ciutat, els propis carnissers d’Amposta no l’han fet servir mai, i on a causa d’una mala gestió municipal el patrimoni municipal es veurà empobrit espectacularment.

Obriran els ulls el nostres benvolguts/des conciutadans desprès de 24 anys de governs ininterromputs de CiU ?

Qui diu que estem condemnats a l’enfrontament ?

El passat dia 25, durant el Ple ordinari del mes de gener, l’equip de Govern a l’ajuntament d’Amposta presentava una moció reclamant la cocapitalitat de la futura Vegueria de les Terres de l’Ebre, en clau de cooperació i no d’enfrontament.

Per primera vegada, els convergents ampostins es desmarcaven del discurs populista i aïllacionista de l’anterior alcalde, que durant anys va estar alimentant la confrontació directa amb Tortosa reclamant la capitalitat, en una actitud clarament provocadora i atiant els més baixos instints d’una part del seu electorat.

El nostre vot favorable, també per primera vegada, responia al fet que la moció en cap moment qüestiona Tortosa com a seu institucional de la Delegació del Govern de la Generalitat i del futur Consell de Vegueria, sinó que reclama un paper per la segona ciutat de l’Ebre quan a la prestació dels futurs serveis que des d’aquestes dos Administracions s’han de prestar al conjunt del territori. Des del PSC, vam anar més enllà i també vam reclamar un paper per la resta de capitals de comarca i fins i tot per les ciutats més grans o amb especificitats econòmiques molt concretes. És tracta de construir entre totes les ciutats de l’Ebre un model de cooperació en xarxa que potencie les capacitats individuals i a la vegada les sinergies col•lectives. És un model que de fet ja està funcionant amb la descentralització de diversos serveis de la Generalitat a Amposta i a Mora i que caldria ampliar en futur a altres ciutats i també pel que fa als serveis que presta la Diputació.

L’Ebre no ha de reproduir els debats estèrils que estan protagonitzant ciutats d’altres possibles Vegueries pel tema de la capitalitat. Els líders polítics estan o hauríem d’estar per resoldre problemes, no per crear-ne mes. Això és encara més cert en un moment de greus dificultats econòmiques per moltes famílies i en el que aquestes baralles no interessen de fet ningú, mes enllà de la classe política o periodística. Discussions d’aquest tipus acaben tenint un efecte bumerang i engrandeixen encara més la distància entre la gent i els seus representants.

Cal posar l’èmfasi en el que representa recuperar desprès de més de 200 anys la nostra pròpia organització territorial pel que fa a la proximitat dels serveis que la Vegueria ha de prestar a tots/es els ebrencs/ques i pel guany que tindrem en l’optimització de recursos i augment de l’eficàcia de la maquinària administrativa. Això és el que importa, més i millors serveis i més propers als ciutadans.

Per assolir aquest important objectiu cal que cooperem, cal que abandonem els discursos partidistes i localistes i que tinguem la generositat que el moment històric reclama en ares del consens. Ciutats i partits, ciutadans i representants units a favor de la recuperació del Vegueria de l’Ebre i en contra de l’enfrontament estèril.