Que proposem per la Gent Gran

Crearem el Servei d´Atenció Integral per a la Gent Gran , coordinat per la Regidoria de Serveis Socials, des d´on planificarem i desenvoluparem totes les accions dirigides a mantenir i millorar la qualitat de vida de tots els ciutadans i ciutadanes majors de 65 anys. El Servei tindrà 4 àrees d´actuació:

1) D´Atenció Personal

· Atenció a la gent gran: Informació, atenció, seguiment i gestió de recursos (tràmits residència, centres de dia, estades temporals, suport econòmica a la dependència, hospitals de dia, sociosanitaris, teleassistència, servei d´ajuda a domicili, etc.) de persones majors de 65 anys.

· Programa específic d´atenció i seguiment a la gent gran de més de 80 anys . Es concretat en les següents accions:
- Valorar les necessitats de totes les persones que compleixen 80 anys mitjançant visites al seu domicili, amb especial atenció a aquelles que viuen soles.
- Seguiment i atenció mitjançant el servei d´ajuda a domicili d´aquelles persones que ho necessitin.

• Servei d´Ajuda a Domicili: Servei d´atenció a llar que ofereix ajuda a la persones pel desenvolupament de les activitats quotidianes de la vida.

• Teleassistència: Oferirem connexió telefònica del domicili amb una central d´atenció a les trucades, preparada per donar una resposta ràpida a les situacions d´emergència que es puguin presentar.

• Arranjament d´habitatges: Arranjaments i adaptacions tècniques que es necessiten i que faciliten que les persones grans continuïn vivint a casa.

• "Cuidem els que cuiden": Programa que dóna suport a les persones cuidadores de majors de 65 anys amb dependència. Es facilita el descans temporal, suport psicològic, formació i/o grups d´autoajuda.

• Informació a la gent gran: Oferir informació sobre serveis, recursos i aspectes de prevenció amb la intenció de millorar el benestar del col•lectiu de la gent gran mitjançant un catàleg de; "Serveis integrals d´atenció a la gent gran", enviarem a tots els domicilis de persones majors de 65 anys.

· Altres: Tarja: transport públic urbà gratuït i descomptes en totes les activitats organitzades directament per l´Ajuntament, Reducció de la Taxa d´Escombraries, Subvenció de l´aigua.

2) De Mobilització Psico-físico-social

• Tallers de memòria
• Tallers de la nostra història
• Tallers d´informàtica
• Balls i danses
• Tallers de telefonia mòbi
l• Manualitats
• Gimnàstica
• Taller de salut de l´esquena
• Xerrades diversesActivitats que es desenvoluparan dintre dels Casals Municipals de Gent Gran

3) De Participació

· Casals de la Gent Gran: Són equipaments que promouen el benestar de la vellesa mitjançant el foment de la convivència, la relació amb el medi social i la participació en activitats d´àmbit cultural i de lleure (Excursions amb visites culturals, festes tradicionals de la localitat i del pais, etc).

· Consell Municipal de la Gent Gran : És un òrgan consultiu format per totes les entitats de la gent gran de la ciutat) que es fonamenta en 4 comissions de treball:
• Barreres arquitectòniques
• Comissió de festes: FESTA DE LA GENT GRAN
• Acció cívica
• Imatge de la gent gran

• Voluntariat: Promoció del voluntariat entre la gent gran.


4) De Recerca

• L´Observatori: Coneixement de la realitat de la gent gran de la nostra ciutat per tal de fer accions preventives i assistencials ajustades a les seves necessitats.

• Estudi de la situació de les persones de més de 80 anys Altres accions municipals adreçades a la gent gran (previstes al Programa Transversal)

• la Regidoria de l´Esport dins de la programació d´activitats esportives per a tothom té una proposta d´activitats per a majors de 55 anys, com escola de columna o natació terapèutica adreçades a prevenir i millorar afeccions de la vellesa

• Política municipal de supressió de barreres arquitectòniques, en les zones de nova urbanització i adequació de vies públiques

Per a fer totes aquestes actuacions demanarem a la Conselleria de Acció social i ciutadana el suport i financiació per a la creació d'una nova residencia i un centre de dia per a mal.laties neurodegeneratives.--

Pasqual Maragall i Manuela de Madre a Amposta

Aquí teniu el video de la visita de divendres de Pasqual Maragall i Manuela de Madre a Amposta, per donar suport a la candidatura de Toni Espanya com alcaldable del PSC d'Amposta. Podeu trobar el video a GoogleVideo.

Agenda PSC d'Amposta

Divendres, 11 de maig
Visita de Pasqual Maragall a Amposta.

Rebuda a les 11h a la seu del PSC, al C/ Lope de Vega 23, baixos i sortida per visitar la ciutat, fins les 13h.

Dimarts, 22 de maig
Visita de Manuela de Madre al Mercat d'Amposta, a les 11h.

Dimecres 23 de maig
A les 22h, míting final de campanya a l'auditori de la Unió Filharmònica.

Per una ciutat Sostenible, Acollidora i Segura

Pla d’habilitació de zones de lleure infantil i juvenil
La ciutat està infradotada en àrees de lleure infantil i juvenil. Nomes cal passejar-se per les poques que hi ha, per les tardes a la sortida de l’horari escolar, per comprovar com estan de saturades.

Igualment passa en les poques que hi ha dedicades als joves amb cistelles de basquet, que a més d’ajudar a promocionar l’esport al carrer, donen una alternativa d’oci sana als joves.

Ens comprometem a realitzar 4 noves d’oci infantil i juvenil a l’interior de la ciutat i a millorar les existents, amb mesures adients de seguretat i ampliant aquelles que ho permeten.

Pla de supressió definitiva de barreres arquitectòniques
Durant les diferents legislatures dels darrers 20 anys, s’han aprovat per iniciativa dels grups d’esquerres, la supressió gradual de les barreres arquitectòniques en edificis i llocs de competència municipal. Les mocions aprovades en Ple s’han traduït en alguns cassos en l’adaptació d’alguns equipaments: l’edifici consistorial, pavelló municipal d’esports o el Museu de Montsià. Queden però encara, moltes adaptacions pendents: les voreres de l’avinguda de la Ràpita que no es van executar correctament en el seu dia, l’accés interior i exterior de la majoria de centres educatius, molts espais públics d’Amposta (places, passejos, ...). Cal resoldre definitivament aquesta assignatura pendent en l’urbanisme local.

Creació d´una Àrea específica de Medi Ambient
És necessari crear una àrea municipal específica dedicada a la gestió ambiental i que prioritzie:

1. La redacció d´una autèntica Agenda 21 que impliqui realment tots els sectors socials d´Amposta en la definició d´un model de desenvolupament sostenible per la nostra ciutat.
2. El foment de l’estalvi d’aigua i reciclatge de les aigües grises. Es bonificarà l’Impost de Construccions (ICO) per a fomentar-ne l’ús a les noves construccions. A les noves construccions municipals hi serà obligatori i, poc a poc, s’iniciarà la instal•lació a les existents en l’actualitat: especialment els centres escolars.
3. L´impuls de les energies renovables, especialment la solar en els edificis públics municipals i potenciar les instal•lacions fotovoltaiques en l’àmbit privat.
4. L’encàrrec d’una auditoria per mesurar l’eficiència energètica de les instal•lacions elèctriques municipals, adaptant-les a la normativa sobre contaminació lumínica.
5. L’elaboració d’un mapa de contaminació acústica de la ciutat, preveient solucions en els punts on es sobrepasse la legislació vigent.
6. Demanar a l’empresa d’abastament d’aigua municipal, una auditoria en l’eficiència en la xarxa de distribució d’aigua potable.
7. Programació anual d’activitats de formació i divulgació ambiental.

Intervencions urbanes puntuals
Més enllà del Pla de rehabilitació integral de la Via Púbica que cal aplicar de forma urgent a tota la ciutat per tal de recuperar la imatge degradada d’Amposta, hi ha punts concrets de la ciutat que cal millorar fent actuacions puntuals de reurbanització.

Durant aquests 4 anys hem estat realitzant un seguiment d’aquestes zones, de les quals hem presentat mocions, que tot i haver-se aprovat per unanimitat en alguns casos, no s’han executat per manca de voluntat política.

La reurbanització del Carrer Verge del Pilar, la millora dels laterals de l’Avinguda Santa Bàrbara i la millora de la Plaça Adolf Ventas, en són alguns exemples.


Millora de la seguretat ciutadana i la promoció d’ hàbits de comportament cívic i solidari
Mitjançant el reimpuls de la Junta de Seguretat Ciutadana presidida per l’alcalde i el Regidor de Governació, amb la direcció i assessorament del cap de la policia local, que a més, estarà integrada pel President de la Federació de les AA.VV. i els comandaments de les altres policies amb seu a la nostra ciutat (Mossos d’Esquadra i Guàrdia Civil).

Cal adequar la plantilla de policia municipal a les necessitats actuals de la nostra ciutat. Invertir en seguretat és invertir en qualitat de vida.

Implantarem una patrulla mòbil permanent que atengui les necessitats de seguretat del barris disseminats: Poble Nou, Balada, Eucaliptus i altres i que fase les funcions d’una oficina mòbil per atendre les denuncies dels ciutadans.

Cal promoure programes específics per a fer respectar les normes de circulació i els hàbits de comportament cívics i solidaris, potenciant la tasca informativa dels policies municipals i la possibilitat que les multes puguen bescanviar-se per cursets de seguretat vial. Només l’assistència i la demostració d’haver assolit els objectius dels cursets seran motiu per anul•lar les multes.


Millora de la xarxa de camins rurals
El terme municipal d’Amposta té una extensió considerable i una activitat agro-ramadera encara molt important. Cal una intervenció integral en la millora de les infraestructures bàsiques d’accés al mon rural. Proposem un pla de millora de la xarxa de camins rurals, del terme municipal, en col•laboració amb la Generalitat

Les infrastructures que Amposta necessita

Una estació de tren

Aquesta és una demanda històrica que ja es va plantejar a mitjans dels anys 80. Era el moment en que es dibuixava el nou traçat ferroviari, fent passar el tren per la costa directament des de Camarles a Ulldecona, creuant el riu per Amposta. D’aquesta manera s’evitava el recorregut forçat per l’interior que feia creuar l’Ebre a l’alçada de Tortosa i s’escurçava el temps entre Tarragona i Castelló de forma considerable. En aquell moment, fruit dels equilibris polítics i territorials l’estació central de l’Ebre s’ubicà a l’Aldea.

Ara, 20 anys més tard, és el moment de superar aquell pacte i fer un pas decidit per reclamar a la Generalitat una estació de tren pròpia per a Amposta. Cal que la ciutat més important per la que passa el tren al seu pas per les comarques de l’Ebre, disposi d’una estació de passatgers que doni servei als seus habitants, més als dels municipis veïns (La Ràpita, Sant Jaume, Santa Bàrbara, ...). La ubicació estaria al voltant de l’encreuament de la línia fèrria amb la carretera de Masdenverge, prop de Tosses. Cinquanta mil potencials usuaris mereixen aquest servei de proximitat.

Ens comprometem a fer les gestions necessàries a partir de l’endemà del dia de les eleccions amb el govern de la Generalitat, perquè aquest somni històric d’Amposta sigue una realitat el més aviat possible.


L’autovia Amposta – Tortosa

L’altra gran assignatura pendent quan infrastructures d’Amposta. L’autovia Amposta – Tortosa, que connecti la N 340 amb l’interior de forma ràpida és clau per enfortir la posició estratègica quan a comunicacions d’Amposta. Tots sortirem guanyant: les nostres empreses i especialment ls ciutadans de les dos ciutats.

Aquesta millora històrica de comunicacions, ha de ser l’inici d’un nou model de relació entre ciutats veïnes. Cal actuar en complicitat per liderar el conjunt del territori i oferir un nucli de serveis que faci de pol d’atracció dels 170.000 habitants de les 4 comarques de l’Ebre.

Ens comprometem a que, d’acord amb el govern de la Generalitat, s’inicien les obres durant aquesta nova legislatura municipal.


Acabar el Parc dels Xiribecs i enllaçar-lo amb el Canal de la Ràpita .

Aquesta ha de ser la gran zona verda de la ciutat. Cal donar al conjunt un tractament urbanístic que unifique el tram urbà del canal des del pont de pedra fins Natzaret, enllaçant amb el tram del canalet de la Ràpita i el Parc dels Xiribechs. Ha de ser un espai obert que pugui ser aprofitat indistintament com a complement de les activitats firals, recreatives i esportives.
Cal recuperar els voltants del canal per la ciutadania, com ja ho va ser en altres temps, sense perdre la vocació de gran zona verda i lúdica de la ciutat.

Cal acabar definitivament el Parc dels Xiribechs, obra que fa tres legislatures que s’arrossega. Ens proposem que dispose d’un auditori a l’aire lliure que pugue seu utilitzat durant l’estiu per representacions musicals o teatrals.

Recuperació definitva de la façana fluvial

Queda molt per fer encara, per normalitzar definitivament la façana fluvial i fer d’aquest espai la zona més emblemàtica d’Amposta.

Prioritzarem, el tram fluvial de les antigues piscines, plaça de l’Aube i el Poadó. Volem fer d’aquest espai el punt de trobada dels visitants de la ciutat. Un espai acollidor que es relacione amb el principal atractiu natural d’Amposta: el Riu. Cal fer una gran espai públic.

Cal continuar el passeig nou riu avall, més enllà del pont de la N 340 i també intentar enllaçar el Poadó amb el Castell

Normalització de la façana costanera

Amposta disposa de gaire bé 10 kmts de costa de platges verges que pràcticament no disposen dels mínim serveis, des el començament del Trabucador fins la gola de la Bassa de la Platjola.

En col•laboració amb el DG de Costes, ens proposem dotar d’uns serveis mínims: aparcaments, dutxes, papereres, en 3 o 4 punts de la façana litoral. També es fa necessari un servei de vigilància davant la platja dels Eucaliptus durant la temporada d’estiu. Amposta és un dels pocs municipis de la costa catalana que no disposa d’aquest servei.

Aprofitant la proximitat al Parc Natural, es podria plantejar la possibilitat de realitzar algun punt d’atracció per als visitants: itineraris, miradors, carril bici.

Finalment, cal resoldre la comunicació entre el frontal de la urbanització dels Eucapliptus i la platja. El model de la urbanització de Riumar, amb un passeig marítim i diversos accessos de fusta a la platja, és molt adient en una zona tant sensible com aquesta.


Potenciació del Poble Nou, Eucaliptus i Balada.

Una aposta ferma pel turisme passa per la recuperació i dignificació dels nuclis del Poble Nou, Eucaliptus i Balada. S’ha d’impulsar la construcció de nous establiments destinats a donar de tot tipus de serveis dintre de les normes dictades des de l’Ajuntament. L’harmonia amb l’entorn ha de ser bàsica a l’hora de realitzar qualsevol actuació urbanística.

Dinar de presentació

El PSC d'Amposta organitza un dinar de presentació de la candidatura per a les eleccions municipals. Serà al Pavelló Firal d'Amposta, diumenge 6 de maig. Comptarem amb la presència de la Ministra de Medi Ambient, Cristina Narbona. La inscripció es pot fer al 977.70.55.69 de 17h a 20h, o per correu electrònic a pscamposta@gmail.com. El preu serà de 5 euros per persona.

A Amposta li cal un canvi

Aquest és el primer video del canal que el PSC d'Amposta ha obert a la xarxa. Podeu trobar més videos a http://www.jumpcut.com/pscamposta.

El nostre projecte sanitari

Assistència Primària

Ens proposem, amb col.laboració del Departament de Salut, tenir un nou CAP que substitueixi l’actual, i que estigui en ple funcionament el primer semestre del 2009. Aprofitarem la seva reubicació i nova construcció per incrementar els seus recursos humans i materials.

Cal potenciar els programes de prevenció i coordinació sanitària com Salut i Escola, adreçat als centres de secundària que dona un important suport als nostres adolescents i joves.

Volem impulsar i consolidar el programa PRODEP de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència. En coordinació amb els serveis socials, per tal d’anar extenent progressivament els drets que genera la Llei de Dependència.

A Amposta ens calen 30 llits d’assitència sociosanitària de mitjana estada. Per atendre les necessitats del nostres malaltats més necessitats.

Hem de liderar des d’Amposta el desplegament Govern Territorial de Salut del Montsià que ha d’impulsar la millora de les poliítiques de Salut a la nostra comarca, mitjançant una millor cooperació entre els Governs locals i la Generalitat i una major participació ciutadana.

Proposem la instal.lació d’una oficina de Salut Pública a Amposta per tal que el personal tècnic (veterinaris, farmaceutics, ...) que fan la supervisió d’aquesta àrea a la nostra comarca, disposen d’un centre de suport.


Hospital Comarcal

Volem un hospital comarcal amb els serveis necessaris per atendre les patologies mes freqüents de la nostra població. Hem de potenciar i completar els programes específics de cirurgia ambulatòria i anar sense por cap a l’atenció de malalts aguts en aquelles especialitats que el Verge de la Cinta estigue més saturat. Cal treballar amb complicitat amb la intenció de disminuir les llistes d’espera de les patologies mes freqüents, que omplen la llista d’espera del nostre hospital de referència

Cal completar els serveis mèdics bàsics que es presten en l’actualitat, ampliant amb les especialitats de Neurologia i Urologia, i dotar d’un TAC l’Hospital per evitar desplaçaments innecessaris.

En aspectes assistencials o d’hoteleria, com ara el laboratori, la bugaderia, la cuina, la neteja, etc.., caldria valorar acuradament la seua gestió per empreses externes contractades per a aquesta tasca.

Atenció als disminuïts psíquics i físics i als malalts mentals

Pel que fa al centre de salut mental del Pere Mata (IPM), volem que sigue el centre assistencial per malalts mentals de referència de les Terres de l’Ebre, amb tot el que això comporta. Cal resoldre l’habilitació d’aparcaments al voltant d’aquesta zona, que a més concentra la residència de gent gran i l’Hospital Comarcal.

Amposta disposa d’un centre exemplar pel que fa a l’atenció dels disminuïts físics i psíquics gestionat per l'Associació de Famílies amb Disminuïts Psíquics de la comarca del Montsià (Apasa). Actualment, Apasa, que es va fundar el 1976, dóna servei a prop d’un centenar de persones amb alguna discapacitat física i psíquica i gestiona una residència assistida, un centre de dia, una escola d’educació especial, un centre ocupacional i una residencia annexa per a discapacitats que volen viure en un ambient no tan controlat. Apoiem l’establiment de convenis amb altres entitats del municipi o de la comarca per millorar les prestacions que donen als seus associats.

Potenciar els Serveis Socials i els programes d’atenció a col.lectius específics

Coordinats i complementats amb els serveis d’atenció a la gent gran, els Serveis Socials d’Amposta tenen una tasca de futur d’importància cabdal en prevenir, eliminar i tractar les causes que porten cap la marginació, la inadaptació, la discriminació, o les situacions de risc derivades de certes malaties psíquiques i físiques. Les Unitats Bàsiques d’Assistència i Serveis Socials són un servei públic gratuït, que constitueix el primer nivell d’assistència que s’ha de potenciar en consonància als valors i necessitats actuals de la nostra societat. Des d’aquesta perspectiva cal atendre les necessitats de col.lectius especifics d’Amposta en coordinació amb l’assitència primària.

Pel que fa a les associacions que agrupen malalties específiques: Alzheimer, Fibromialgia, Lliga contra el Cancer, Diabetes, ... proposem crear convenis específics amb les entitats que representen les persones afectades, per tal de coordinar l’assistència mèdica i donar el suport material que aquestes necessiten.

Pel que fa al grup els immigrants, especialment els de llengua i cultura diferent a la nostra, proposem potenciar la figura de mediador inter-cultural integrat en una oficina d’atenció a l’immigrant per que oriente els nouvinguts sobre les seves necessitats bàsiques individuals i familiars: accès a la vivenda, tramitació de documentació, escolarització dels nens, fòrmules de participació en la vida local, …

Pel que fa a les persones en situació o risc de marginació per manca de recursos econòmics, proposem la signatura d’un conveni amb Càritas, entitat que en l’actualitat intenta cobrir de forma voluntària les necessitats d’aquest col.lectiu: roba, menjar, articles domèstics de primera necessitat, atenció de transeunts, …

Pel que fa a l’atenció del col.lectiu de persones drogodependents i alcohòliques, proposem una millora del circuit que els aten, incrementant l’atenció que se’ls dona en l’actualitat tant des dels Serveis Socials com des dels Serveis Sanitaris, millorant la coordinació i potenciant les programes de prevenció.

Lo Safareig

Lo Safareig (http://www.losafareig.org) és un espai de participació ciutadana a la xarxa. Es planteja com un lloc web on tots els usuaris poden aportar propostes i votar les de la resta d'usuaris. La portada del web mostra aquelles propostes que més vots han tingut -a partir de 5-, són les propostes publicades. Les propostes que no tenen encara suficients vots estan a la cua de propostes no publicades. A més de votar les propostes s'hi poden inserir comentaris, els quals també poden rebre valoració dels usuaris.

És potser la segona experiència d'aquest tipus que es posa en marxa en l'àmbit polític, la primera a Catalunya. Recentment Juan Alberto Belloch (http://juanalbertobelloch.es/ ) publicava a Saragossa un espai equivalent perquè la ciutadania valorés les propostes dels socialistes en aquella ciutat. Però, no és la primera experiència de participació d'aquest tipus a la xarxa. Els agregadors socials -nom amb què es coneixen aquests llocs web-, van nèixer amb el web Digg ( http://digg.com), en castellà ja hi ha llocs equivalents com Menéame (http://www.meneame.net) i Fresqui (http://ww.fresqui.com ), i en català La Tafanera (http://www.latafanera.net) és el primer agregador social conegut. L'empresa Dell ha utilitzat també un entorn com aquest per recollir les propostes i opinions dels seus clients, de cara a tenir-los més en compte en els productes que ofereix.

Des del PSC aquest lloc web ha de servir per recollir l'opinió de la ciutadania al voltant de les nostres propostes, recollir noves propostes i veure com són valorades per la resta d'internautes que visitin Lo Safareig. Aquesta experiència ens permetrà comprovar el funcionament de la participació ciutadana a Internet, i ens oferirà propostes de primera mà de la ciutadania, l'aplicació i viabilitat de les quals estudiarem.

Val a dir que aquest lloc web es possible gràcies al programari lliure. El programari emprat per crear el lloc web es diu Pligg (http://www.pligg.com), sorgit a partir del programari Menéame, fet pel mallorquí Ricardo Galli. A més de posar en marxa el web, hem contribuït a la traducció al català de Pligg, la qual posarem properament a disposició dels internautes perquè puguin utilitzar-la.

Ah ! I tot això gràcies a la iniciativa de Manel Zaera.

La llista del PSC per les Municipals 07

1. ANTONI ESPANYA FORCADELL, 42 anys. BIOLEG. Portaveu del PSC a l'Ajuntament, Director de Serveis del Departament d'Agricultura.

2. LLUÏSA LIZARRAGA GISBERT, 47 anys, MESTRA, Regidora Aj. Amposta. Diputada al Congrés dels Diputats.

3. JOSEP MARIA MONFORT SERRA, 49 anys, ECONOMISTA, Regidor Aj. Amposta, Associació Amics del poble saharahui. Ciutadans pel Canvi.

4. JOAN FERRE VERGE, 49 anys, FUNCIONARI HISENDA, Regidor Aj. Amposta, Afiliat a UGT, Soci La Lira, Club Handbol i Amnistia Internacional.

5. PEPA CANO GUARDIOLA, 59 anys, DIPLOMADA INFERMERIA, Secretària Club Natació Amposta.

6. MANEL ZAERA IDIARTE, 33 anys, ENGINYER INFORMÀTIC, Delegat del Col·legi Oficial d'Enginyeria en Informàtica de Catalunya a les Terres de l'Ebre.

7. MONTSE TOMÀS TALARN, 26 anys, DIPLOMADA EMPRESARIALS, Professora de Comptabilitat.

8. MANOLO MENDEZ GARCIA, 37 anys, DELINEANT, Comitè empresa DAPSA, Afiliat a CCOO.

9. RAMON SOGUES. 48 anys, LLICENCIAT INEF, Professor IES Montsià, Entrenador de Handbol i Futbol.

10. JÚLIA IDIARTE PANISELLO, 39 anys, LLICENCIADA EN HISTORIA, Professora de l'Escola d'Art, Representant al Comitè d'empresa de l'Ajuntament, Afiliada a CCOO.

11. DIONISIO CANO MAGRIÑA, 42 anys, PALISTA, Soci Associació de Veïns Poble Nou.

12. JORDI GIMENEZ CABRILLANA, 47 anys, FUNCIONARI JUSTICIA, Delegat del Comitè d'Empresa, Afiliat a UGT, Secretari de Formació de la Federació de Serveis Públics.

13. LAIA GAVALDA ESPELTA, 27 anys, DIETISTA, Responsable del Centre de Restauració Col·lectiva (Empresa: SODEXHO).

14. BÀRBARA GARCIA BO, 18 anys, ESTUDIANT, Estudia 2n de Batxillerat, Club Handbol Amposta.

15. PERE MONTAÑANA ARZO, 47 anys, MESTRE, Secretari Club Handbol Amposta, Coordinador del Grup Territorial d'Educació sense fronteres, Afiliat a USTEC.

16. JÚLIA GIL FALCÓ, 70 anys, JUBILADA, Membre de l'Associació de Jubiltats.

17, JOSEP MA SIMO HUGUET, 58 anys, ARQUITECTE, Exalcalde d'Amposta, Exdiputat al Parlament de Catalunya.

SUPLENTS:

MATIAS MUÑOZ SANCHEZ, 33 anys, GERENT "A" MERCADONA AMPOSTA.

MANOLITA ZARAGOZA ARNAU, 56 anys, MESTRESSA DE CASA, Associació La Lira Ampostina, Membre Associació de veïns del Barri.

GUILLERMO VILLAMORA SUAREZ, 52 anys, FUNCIONARI HISENDA.

ROSA MARIA MELICH LLUSIÀ, 60 anys, MESTRESSA DE CASA, Sòcia d'ARCA (Associació pel refugi i cura dels animals). Canta a la Coral de la Lira Ampostina.

Volem millorar el Poble Nou de Delta

El Poble Nou del Delta per la seva configuració urbana i arquitectònica té un encant turístic especial. Junt amb l’agricultura, el turisme (restaurants, albergs i cases de pagès) és el motor econòmic principal del Poble Nou avui en dia. Per això cal tenir molta cura en conservar, millorar i harmonitzar l’aspecte dels seus carrers, façanes i jardins. Proposem un projecte de conservació, manteniment i neteja regular dels espais exteriors comunitaris a càrrec de l’ajuntament i d’harmonització arquitectònica, per tal de garantir la bellesa actual del conjunt del Poble Nou i evitar que en un futur hagi dispersió de criteris en la construcció de nous habitatges. Proposem la peatonalització puntual del centre del Poble Nou, mitjançant un sistema de pilones reversibles que permetin el seu tancament en funció de les necessitats.

Ens comprometem a no incrementar el sol urbà del Poble Nou, més enllà de les necessitats d’habitatge dels propis habitants i a fomentar l’habitatge protegit en els nous Plans Parcials, per fomentar l’accés a la gent jove.

Cal millorar les comunicacions del Poble Nou. És urgent ampliar la carretera que el comunica amb la Ràpita i millorar la de Pescadors que connecta amb Amposta. Calen unes amplades i ferms dignes durant tot l’any, amb les mesures de seguretat oportunes i amb una correcta senyalització ja que és una de les de més ús turístic del Delta. Estudiarem també la creació d’una línia regular d’autocars durant els períodes de màxima afluència turística que comuniqui Amposta – Platja Eucaliptus – Poble Nou – Amposta i la possibilitat de fer connexions puntuals amb Amposta en funció de les necessitats dels veïns (mercat, serveis sanitaris, ...)

Durant tota aquesta darrera legisatura, el projecte de construcció de nova depuradora ha estat encallat per manca d’acord entre l’ajuntament i l’ACA pel que fa als terrenys on s’ha d’ubicar. Ens comprometem a arribar a un acord amb el Departament de Medi Ambient per reubicar la depuradora en uns terrenys que no causen molèsties als veïns.

Potenciarem la representativitat de l’associació de Veïns del Poble Nou, donant-li la mateixa importància que a l’Alcalde pedani. Ens comprometem a estudiar, la viabilitat de constituir una Entitat Menor Descentralitzada (EMD com els Muntells) la qual cosa li suposaria una major autonomia respecte la ciutat d’Amposta. Tot i això, ens comprometem a, si la normativa ho permet, que els veïns de la pedania puguen votar al Poble Nou sense necessitat de traslladar-se a Amposta.

Facilitarem la creació de serveis bàsics - un Caixer Automàtic i una botiga amb articles de primera necessitat - aprofitant la infrastructura d’algun dels establiments turístics existents en l’actualitat al Poble Nou i evitar d’aquesta manera desplaçaments innecessaris a la Ràpita o a Amposta. També l’habilitació d’algun punt informació turística durant la temporada de màxima afluència de visitants.

És necessari la millora de la seguretat del nucli del Poble Nou. Implantarem una patrulla mòbil que atengui les necessitats de seguretat del barris disseminats, entre ells Poble Nou, que fase les funcions d’una oficina mòbil per atendre les denuncies dels ciutadans.

Potenciarem els actius turístics del Poble Nou. La Torre de Sant Joan, a 3 km del nucli, és la Torre Medieval (1580) més ben conservada de l’interior del Delta. Proposem la seva restauració i habilitació com a zona recreativa – mirador sobre la badia dels Alfacs. Per altra banda, el Poble Nou disposa del mirador panoràmic més elevat de la plana del Delta, el campanar de l’església des d’on hi ha una espectacular vista de l’Encanyissada i la badia. Proposem habilitar el campanar com a mirador amb un horari regular d’obertura coincidint amb els d’afluència turística, mitjançant un conveni amb el Bisbat.

Que proposem per impulsar l'economia

Dinamització del Comerç

Hi ha una mancança evident pel que fa al suport de l’ajuntament al establiments comercials de la ciutat. Cal crear la figura del Dinamitzador de Comerç, adscrit a l’àrea de promoció econòmica. Aquest professional seria l’encarregat de coordinar i fer el seguiment d’un nou Pla de Comerç Local. Aquest Pla hauria de contemplar:

El disseny i acabament d’una zona peatonal que actue d’autèntic centre comercial, amb espais públics i mobiliari urbà que el fase atractiu als compradors. La senyalització de les principals zones comercials de la ciutat en les entrades principals d’Amposta. La realització d’un programa anual d’activitats de suport al Comerç: itinerància del comerç al carrer en diferents espais públics d’Amposta, jornades regulars gastronòmiques, ... Vigilància efectiva dels horaris de tots els establiments comercials. Redefinir les zones blaves, promovent els bonos per compradors i botiguers i l’autentica reversió dels guanys de la zona blava amb el propi comerç local. Impulsar una campanya coordinada de tiquets gratis per compres efectuades per al BUS urbà. Trobar un sistema de recollida d’embalatges del Comerç que sigue efectiu i funcione de veritat.

Impuls de Fira Amposta

Hi ha moltes possibilitats de millora que caldria impulsar per fer el salt qualitatiu que sens dubte Fira Amposta podria assolir. Concebre l’eix del canal de la Ràpita i el Parc dels Xiribechs com a espais complementaris de les instal·lacions firals suposarien triplicar la superfície d’exposició exterior, donant-li una singularitat al conjunt difícil d’equipar al territori.

Per altra banda, a Fira Amposta li cal l’especificitat pròpia, aquell aspecte que la diferencie de la resta de certàmens i que li permeti oferir una mostra que no es pogui trobar enlloc més del territori. Les possibilitats són multiples i molt lligades als punts forts de la ciutat: Música, Noves Tecnologies (TIC) o Birdwachting especialment ... i no tenen perquè anar vinculades inevitablement a la Fira de desembre. Podrien constituir un complement primaveral per rendabilitzar les actual instal·lacions que en l’actualitat només ofereixen una gran fira anual i petits certàmens de cavalls i vehicles d’ocasió.

Modernització dels Polígons industrials de Tosses i l’Oriola

El Polígon de Tosses i l’Oriola es troben en un procés de plena consolidació industrial i d’activitats d’oci i de serveis. Tot i això, encara queden per resoldre aspectes importants de serveis i accessos que dificulten l’activitat amb normalitat de moltes empreses ubicades en l’actualitat al Polígons i a la vegada l’accés dels usuaris a aquests serveis.

Per diverses empreses, hem pogut constatar un mal servei de connexió a Internet a causa de la precarietat de la línea que dona servei al conjunt dels polígons i les deficiències de la connexió elèctrica, que obliga a tenir mecanismes de manteniment dels equips informàtics (tipus SAIH) a gaire bé totes les empreses, especialment en dies de fort vent o de pluges moderades i/o intenses.

Igualment, calen connexions viàries alternatives als dos polígons. A Tosess a través de l’eix de l’Ebre del mateix rang que l’actual accés des de la carretera Amposta - Masdenverge per tal de dotar la zona de dues entrades i sortides. Aquesta connexió hauria d’incorporar un lateral peatonal com a alternativa al transport rodat, especialment necessari en algunes franges horàries a la sortida de la discoteca en la que ja no funciona el transport públic. Igualment, cal dotar una nova entrada a l’Oriola des de la N 340 a l’alçada de l’Hotel Bajo Ebro atès que l’actual aprofita un camí de servei agrícola que el fa inadequat i perillós.

Dinamització del Mercat Municipal

Entenen el mercat municipal com l’hereu de la important tradició comercial agrícola, ramadera i pesquera, en definitiva agroalimentària d’Amposta. Pretenem donar-li el tractament que es mereix dotant-lo dels recursos humans i materials necessaris per donar-li aquest aspecte tradicional però modern que augmentaria el seu atractiu.

Això passaria per una unificació estètica les parades i la climatització del conjunt del local. A més caldria impulsar un Pla de Promoció del Mercat Municipal, que done a conèixer entre els ciutadans i visitants tota l’oferta de productes i serveis.

Aposta decidida pel Turisme de Natura

Tot i tenir un dels millors reclams turístics de la Península Ibèrica quan a oferta d’activitats vinculades al turisme de natura, i tot i reconèixer que aquesta ha augment en els darrers anys, continuem estant molt lluny de les seues potencialitats.

Cal fer des de l’ajuntament una aposta forta i definitiva pel turisme ornitològic, per les activitats lligades al riu, pel foment dels carrils bici i l’ús de la bicicleta al Delta. Fires, infraestructures, col·laboració amb les comunitats de regants, ...hi ha moltes actuacions que es poden fer en aquesta direcció.

I ens cal sobre tot, un bon Pla de senyalització dels nostres actius turístics municipals i que assegurar-nos que aquells que estiguen senyalitzats, siguen visitables (Torre de la Carrova, de Sant Joan, ...)

Foment de la creació de nous llocs de treball

A més del recolzament al comerç i la indústria local, cal donar oportunitat als joves emprenedors i la gent, que tot i estar dintre el mercat laboral, vol millorar les seves condicions de treball.

La formació no reglada i retribuïda que es promou des de les Escoles Taller, les Cases d’oficis i els Tallers ocupacionals, són una bona via que cal potenciar.

Les TIC, eines imprescindibles de gestió

Les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (TIC) són ja en aquests moments instruments imprescindibles en tots els àmbits socials. Les administracions locals poden usar el seu potencial per apropar-se al ciutadans, per fer més eficients els recursos municipals, per fomentar la participació ciutadana, per afavorir la implantació industrial, per crear noves oportunitat educatives i per millorar la informació dels usuaris.

Amb aquests objectius volem convertir la regidoria de Noves Tecnologies en una regidoria de Societat de la Informació i del Coneixement, que desenvolupe un pla o sistema director de la Societat de la Informació. Aquest pla ha de determinar el camí que cal seguir en els propers anys a la ciutat quant a les TIC i la Societat de la Informació i del Coneixement. Les TIC tenen molts àmbits d'actuació a nivell municipal:

Àmbit mediàtic

Els mitjans de comunicació han d'adaptar-se a la societat actual, permanentment connectada a la xarxa, de forma que no poden oblidar-la com un àmbit més de difusió dels seus continguts. Per això proposem:
● Ràdio per Internet: La ràdio ja no s’emet només per l'aire sinó que l’emissió en directe i a la carta (podcast) per Internet està convertint-se en un tret distintiu de les ràdios actuals. A les nostres terres Antena Caro (http://www.antenacaro.com/) és un exemple de la possibilitat d'emetre a la vegada per la via tradicional i per Internet.
● Televisió per Internet: Emissió de televisió per Internet d'actes i esdeveniments de la ciutat.
● Emissió dels plens per Internet.
● Aprofitament de la xarxa wi-fi per oferir ràdio i televisió dins de la xarxa interna municipal.

Ciutat digital

El projecte Ciutat Digital ha de fer d'Amposta una ciutat referent en l'àmbit de les TIC. Els projectes iniciats són la llavor per a nous projectes que han d'implicar societat, empreses i centres educatius a la ciutat. Per això, quant a la Ciutat Digital:
● Donarem continuïtat al projecte.
● Proposarem millores i nous projectes que aprofitin la llavor sembrada.

Àmbit empresarial

● Col·laborarem amb el teixit empresarial per estudiar la situació de les TIC i millorar-ne la implantació.
● Col·laborarem amb els col·legis professionals de l'àmbit TIC.
● Impulsarem la implantació d'empreses tecnològiques.

Àmbit social

Es vol combatre la fractura digital mitjançant dos enfocs, un relacionat amb la formació, sense la qual l’accés a les TIC fracassa, i un altre relacionat amb els recursos necessaris per facilitar l’accés universal a les TIC. En aquest sentit es proposen els següents punts:
● Impulsarem una oferta formativa en l’àmbit TIC, amb cursos especialment dirigits a col·lectius amb més dificultat d’accés a les TIC (gent gran, dones, immigrants...)
● Farem del telecentre un punt de promoció de les TIC.
● Editarem materials (manuals, cursos,..) relacionats amb les TIC (i altres àmbits), posant-los a disposició pública en paper i en format electrònic, i amb llicències obertes.
● Establirem col·laboracions amb els centres educatius per poder utilitzar els seus recursos TIC i proporcionar una oferta formativa àmplia i de qualitat.

Cal posar eines TIC per afavorir la participació ciutadana. En aquest sentit cal estudiar la situació del projecte Ciutat Digital i donar-li continuïtat o, si s'escau, impulsar nous projectes. Algunes propostes sobre això:
● Implantarem un sistema d'informació geogràfica (SIG) per tal de facilitar la comunicació d'incidències a les persones des d'Internet.
● Potenciarem, millorarem i dinamitzarem els espais de participació ciutadana creats arran del projecte Ciutat Digital.
● Promourem la implicació de les associacions de veïns i altres entitats en l'ús de les eines TIC de participació ciutadana.
● Introduïrem les llengües estrangeres als llocs web, tenint en compte els col·lectius immigrants de la ciutat.

La tramitació electrònica de documents implica la implantació de la signatura electrònica. Treballarem en la implantació de la tramitació de documents en línia.

Àmbit educatiu

● Treballarem per la implicació dels centres educatius en la difusió de les TIC.
● Impulsarem la col·laboració amb la universitat en projectes de l'àmbit de l'aprenentatge virtual (e-learning).

Sobre el programari lliure i estàndards oberts.

El programari lliure no és un corrent ideològic propi de col·lectius aïllats i utòpics. És una realitat demostrada en diferents indrets, entre ells a Catalunya (Manresa, Universitat de Lleida, etc.), Espanya (Extremadura), Europa i la resta del món. Les seves característiques el fan l’opció més justa d’invertir els diners dels i de les contribuents. Sempre que sigui possible cal valorar l’ús de programari lliure en els sistemes informàtics de l’administració pública. L'ús de programari lliure ha d'anar acompanyat de la implantació dels estàndards oberts, els quals garanteixen que la comunicació entre administració i administrats/des, no està lligada a un determinat proveïdor de
programari, a determinats programes o plataformes.

Per això proposem:
● Fer una planificació d’implantació de programari lliure a l'Administració Local.
● Implantar l’ús d’estàndards oberts en la comunicació entre Ajuntament i ciutadania.
● Incloure oferta formativa i realitzar promoció del programari lliure.

Un projecte d’Educació Integral de ciutat

Hi ha molts aspectes de l'àmbit educatiu, on els ajuntaments hi poden intervenir. De fet en educació primària ja s'actua en temes com el manteniment de centres públics, la participació als òrgans de Govern, vigilància de l'escolaritat educativa, vigilància dels edificis escolars públics i neteja dels edificis. Hi ha d’altres però, on de mutu acord amb l'administració educativa, els ajuntaments també es poden implicar: serveis complementaris (menjadors, transport,.....), matriculació, xarxa pròpia de centres d'educació infantil 0-3 anys, serveis de suport pedagògic a la comunitat, concrecció dels Cicles Formatius, orientació dels alumnes respecte el mercat de treball, ensenyaments artístics ... El ventall és molt ampli i preten oferir un projecte d'educació integral que abaste totes les franges d’edat i inquietuds: idiomes, música, art, adults, lectura, ... Des del PSC, per la propera legislatura 2007-2011, proposem:

Normalització de les Escoles de Música
Les Escoles de Música de la Lira i la Fhila, i d’altres privades, tot i el importantíssim paper que tenen en la formació del jovent de la ciutat, viuen una situació precària a causa de la dificultat que tenen per mantenir una plantilla estable del professorat. Ens proposem, en col·laboració amb el Departament d'Educació, la normalització definitiva d'aquesta situació que provoca inseguretat tant a les Bandes, com a les pròpies escoles, regulant el treball d'aquest col·lectiu i dignificant el seu treball.

Potenciació de la Formació Professional i Cursos de Postgrau
Un altre aspecte bàsic en la relació entre educació i municipi és el desplegament de la formació professional i la connexió amb el desenvolupament econòmic de la ciutat. Cal fomentar la transició entre l'escola i el treball, mitjançant l'impuls d'aquells mòduls de formació professional que compleixin aquests objectius, especialment en l'àmbit de la Comunicació, Imatge i So

Amposta pot anar introduint-se progressivament en l'àmbit dels estudis universitaris mitjançant el foment de la realització de cursos de Postgrau, especialment en aquelles àrees on tenim algun centre de recerca o empresa capdavantera: agroalimentaris, administració pública ...

Programa de manteniment i millora d’edificis i equipaments
Cada Centre Educatiu ha de tenir un conserge propi. Impulsarem un programa de manteniment d'edificis i equipaments que garanteixi el bon estat dels edificis escolars com una de les condicions bàsiques per a l'exercici de la docència. Impulsarem el projecte Heura de connexió a la xarxa sense fils en tots els espais educatius d’Amposta.

Oficina Municipal de Matriculació
Cal posar en funcionament l'Oficina Municipal de matriculació, que aborde de forma objectiva i sense complexes temes com la distribució dels nouvinguts i alumnes amb necessitats especials entre els diferents centres. Aquesta oficina s'ha de moure per una gestió professional en base criteris estrictament educatius.

Potenciació de l'Escola d'Art i Disseny
Volem aprofundir en la millora de les expectatives dels ciutadans d'Amposta perquè l'estudi de les arts plàstiques siguen a l'abast d'un nombre cada cop més gran dels nostres ciutadans. L'Escola d'Art fa 20 anys que dona un servei, no només a Amposta, sinó a tot el territori, formant professionals i donant sortida a les inquietuds artístiques de molta gent. Ens proposem potenciar l'Escola, ampliant el seu espai i els mòduls professionals que imparteix i traslladant si cal la seva ubicació.

Potenciació de l'Escola Oficial d'Idiomes

L'Escola Oficial d'Idiomes començà a funcionar fa dos anys amb una ubicació provisional a les dependències de l'actual IES Ramon Berenguer IV. Durant aquest temps la inciativa s'ha desmostrat un encert atesa la gran quantitat de matriculats de la pròpia ciutat i municipis veins. La convivència entre les dues activitats docents és però cada cop més difícil per l'ús obligat comú de les instal.lacions. Cal trobar una nova ubicació definitiva que done resposta a les necessitats actuals i futures en algun edifici cedit per part de l'ajuntament.

Manteniment del ratio actual de places de l'escola bressol
Començarem a treballar en la tercera escola bressol municipal d’Amposta, per tal de garantir el manteniment de l'actual ratio de places bressol (0 – 3 anys). Volem uns serveis de qualitat per als infants, amb ofertes flexibles d'horaris i formes d'atenció que permetin a les famílies compatibilitzar el temps de treball amb el temps familiar.

Major connexió entre la ciutat i el territori amb els centres docents
És bàsic, en matèria educativa, connectar el coneixement de la ciutat i el territori amb l'activitat dels centres docents. Cal una acció conjunta dels membres de la comunitat educativa i l'administració local que dissenye itineraris i programe activitats per al coneixement i aprofitament de museus, institucions, empreses, història de la ciutat.... sempre d'acord amb les necessitats detectades pels equips docents dels diferents nivells. Cal potenciar el treball en xarxa amb altres àrees: joventut, salut, ... Podem pensar en l'existència de personal, amb dedicació temporal o permanent, encarregat de preparar aquestes activitats. Volem millorar el rendiment escolar. Per tal d'aconseguir-ho treballarem per crear un marc entre els centres (equips docents, direccions, AMPAs) que permeti un treball conjunt, una millora de les relacions i un coneixement de les responsabilitats escolars a cada àmbit per prevenir i millorar la situació actual. L'ampliació de les destinacions dels alumnes de l'Aula Oberta (AO) en diversos serveis municipals, el foment d'un Pla de foment de lectura juvenil en col·laboració amb la Biblioteca comarcal i la potenciació dels Plans de transició escola treball (PTT) en serien bons exemples.

Potenciació del Programa Entorn
Ha de ser una prioritat el desenvolupament i aprofundiment de les possibilitats del programa Entorn. Els programes d'acollida escolar dels infants han d'anar acompanyats d'un increment i de la millora de la qualitat dels serveis, de manera que els ciutadans que viuen en aquestes zones no abandonen l'escola on els tocaria estar escolaritzats per temor de no ser atesos en les condicions de qualitat que ells desitgen. Cursos de llengües d'arribada, coneixements de les diferents cultures, tallers d'interculturalitat; programacions fetes amb l'acord de tos els membres de les comunitats educatives i de les comunitats de gent immigrada i aules familiars d'acollida. Contactes que permetran el coneixement de la diferència, l'acceptació de les particularitats culturals diferenciadores i la integració de tots dintre d'una cultura més ampla d'acollida.

Aprofitament de les infraestructures de la ciutat
A més a més, aprofitarem les infraestructures existents més enllà de l'horari escolar amb la voluntat d'aprofitar-les les vint-i-quatre hores del dia els tres-cents seixanta-cinc dies de l'any, tant per als alumnes escolaritzats en els Centres com per als adults que viuen en el seu entorn. En aquest aspecte volem remarcar la importància amb els equips docents de cada Centre i les AMPAs de cadascun. Volem de fer dels centres educatius la segona llar dels ciutadans i facilitar que les famílies que ho necessiten, en col·laboració amb les AMPAs puguin tenir els xiquets/es des de les les 8 h del matí a les 20 h. Això implicaria també obrir progressivament els serveis del centre al seu barri: biblioteca, pistes esportives, menjador...

El valor de la mediació

Durant aquests poc més tres anys que porto com a director de serveis d'Agricultura he tingut ocasió de conèixer amb profunditat els sectors primaris del territori, d'implicar-me en molts projectes vinculats al mon agroalimentari a l'Ebre i de tractar personalment amb la majoria de líders agraris, ramaders, pesquers, sindicals i agroindustrals de les nostres comarques.

Recordo que el primer any en el càrrec vaig estar muntat en un tiobibo de reunions, visites i trucades del que tot just encara en surto ara. Aquí tot es viu amb passió, amb un dramatisme digne de la millor obra de Shakespeare, amb urgència, ... Costa donar-li el valor just a cada cosa sinó coneixes més o menys la història real que hi ha al darrera.

He de reconèixer que aquest, més enllà dels tòpics que la societat urbana li atribueix, és un món amb unes característiques que el fan molt especial, almenys als meus ulls. Conté una diversitat de subsectors inabastable, pots passar de les mandarines als conills, dels musclos a les dejeccions ramaderes o de l'oli a la grip aviar en un sol matí. Està molt mediatitzat per les polítiques europees, fins el punt que en algunes àrees som bàsicament una gestora dels recursos que ens transfereix la Unió Europea. Moltes entitats agràries han estat i encara són en alguns casos espais on es disputa la influència sobre tot un poble. I per altra banda el mon agrari està en excés tancat en ell mateix, arrossegant una inèrcia anacrònica que respon als temps en que aquest era el sector econòmic sobre el qual girava tota la resta d’activitats. En general la gent del camp és orgullosa, hereva d'una cultura més que mil·lenària, prudent, sovint en excés conservadora.

Aquest és també un mon de persones i per tant de problemes de relació, d'ofesos i ofenedors, de bons per uns i dolents pels altres, de bons professionals i també d'alguns cantamanyanes .... Per això, d’allò que em sento més orgullós és on la meva intervenció, no ha estat l'aconseguir una subvenció o el recolzament a un projecte determinat, sinó el d'haver estat la peça mediadora que ha propiciat la resolució d'un conflicte, on hi havia implicats molts sentiments i que havien arrossegat a la fractura una entitat i fins i tot un poble sencer. Per desgràcia, durant aquests tres anys m’ha tocat intervenir en molts d’aquests casos i no tots amb resolució satisfactòria. Quan te'n surts però, el resultat per tots plegats no es pot pagar amb diners.

Els companys d'Iniciativa

Llegeixo a la premsa que els companys d'Iniciativa han presentat el seu cap de llista per les properes eleccions.

No amagaré que fins fa pocs dies he treballat per assolir un acord que ens permetés als dos partits, PSC i ICV, anar plegats a les Municipals. Finalment ICV ha preferit anar en solitari, cosa que lamento però que a la vegada comprenc per les necessitats que tenen tots els partits de consolidar el seu espai electoral. Se que aquesta vegada, no anirà de 80 vots, que són els que li van mancar el 2003 per assolir un regidor i de retruc fer perdre la majoria absoluta a CiU. Està cantat que la còmoda majoria que han tingut per governar durant 5 legislatures seguides desapareixerà.

Tot i això, em preocupa la dispersió que pot haver del vot a l'esquerres, i que ens pot fer perdre algun representant municipal en benefici del bloc de les opcions de dreta. Amb un cens de prop de 20.000 habitants, però encara amb 17 regidors (fins el 2011 no saltarem als 21), la representació municipal es pot cotitzar al voltant dels 600 vots. Per tant, és molt possible, que les opcions minoritàries, tot i que milloren els resultats del 2003, continuen quedant-se sense cadira a l'ajuntament.

Per això, passat el disgust inicial i respectant la decisió d'ICV, no tinc altra opció que encoratjar-los perquè treballen amb intensitat des d'ara fins el dia de les eleccions. Conec Àngel Porres, una persona jove, implicada en el moviment veïnal i amb una visió de la vida municipal que m'és molt popera. Estic segur que ens avindrem en cas que l'aritmètica electoral ho permeti.

Per sumar però, primer cal tenir presència, i aquest és el repte dels companys d'ICV a Amposta, i això passa entre d'altres, per reagrupar l'esquerra històrica del PSUC, força més votada a Amposta en les primeres eleccions municipals l’any 1979.

Propostes per la Dona

Les propostes que reprodueixo a continuació han estat escrites per Lluïssa Lizàrraga, companya regidora a l'ajuntament, diputada al Congrès i número 2 de la candidatura a les properes eleccions municipals. Pel seu interès i actualitat, les penjo al meu blog com una de les propostes que configuren el nostre programa electoral.

L'administració local és la més propera respecte les necessitats, inquietuds i interessos de les persones. Per això l'ajuntament ha de ser l'impulsor de les polítiques necessàries per tal que les dones, que encara continuen patint discriminació, tinguin en l'acció municipal la resposta que precisen.

Amb aquesta prioritat, des del PSC començarem una nova etapa amb noves idees i propostes, continuant així la tasca que els socialistes hem dut a terme durant aquests darrers anys, tant des de l'Administració Central com des de la Generalitat: Llei contra la violència de gènere, Llei de conciliació de la vida familiar i laboral, Llei d'igualtat, Llei de la dependència, ...

Aquest és el nostre compromís electoral:

1. Creació de la Regidoria de la Dona

Que ha de tenir pressupost, programa i personal propi i que ha d'impulsar el Pla Municipal per a la dona de forma transversal amb la resta de regidories, amb el compromís d'aplicar polítiques de promoció de la igualtat d'oportunitats mitjançant informació i assessorament, prevenció i promoció, i formació i docència.

Des de l'Àrea de promoció econòmica propiciarem una discriminació positiva per tal d'incentivar i donar suport a les dones emprenedores. Aquesta regidoria vetllarà per fer complir el que diu la Llei i eliminar qualsevol tipus de discriminació en relació a l'Administració Municipal, així com l’eradicació de qualsevol tipus de llenguatge sexista en tota la documentació que generi el Consistori.

La regidoria propiciarà iniciatives per a fomentar la participació de les dones en la política de la ciutat, en el teixit associatiu i, en definitiva, en els temes que afecten i preocupen els ciutadans i ciutadanes. Això passa per la constitució d'un Consell de dones que agrupi a totes les Associacions de dones d'Amposta i que, a la vegada, s'impliqui en l'oferta d'una programació d'activitats, tallers i xerrades informatives que responguin a les necessitats de les dones d’avui.

També s'afavorirà un contacte permanent amb els organismes adients per tal d'aconseguir un únic circuit de tractament dels casos de violència de gènere. Establirem les característiques i els límits d'actuació de cada servei, donant molta importància a la coordinació.

2. Edició d'una guia de serveis per a la dona

Amb informació sobre els centres de servei a la dona existents al municipi, a la comarca i a la vegueria: SIAD (centre d’informació i atenció a la dona), punts d’informació, centres de planificació familiar, serveis joves, jutjats, CAPS, forces de seguretat, associacions, etc. Pretenem fer arribar aquesta informació a totes les dones individualment.

Això ho complementarem amb la posada en marxa d'un web d’informació i atenció a les dones d'Amposta dins la pàgina web de l’Ajuntament


3. Mesures per ajudar a la conciliació de la vida laboral i familiar

És necessari per a què la dona pugui accedir de ple al món laboral remunerat, el disposar de serveis que l'ajuden en l'atenció als fills. Per això, juntament amb la Generalitat, continuarem creant les places que el municipi necessiti de llar d'infants durant els propers 10 anys i ajudarem a les AMPA per tal que tots els Centres del municipi puguin ofertar activitats extraescolars des de les 8 del matí fins a les 7 de la tarda.

Autovia de l'Aragó i col.lapse circulatori

Ahir dilluns, es va fer el Ple ordinari del mes de febrer. Sorprenia la poca assistència de públic, ben just 10 persones i només un periodista. El vent fred de Dalt no invitaba gaire a sortir de casa. Vam enllestir en 45 minuts un ordre del dia de 13 punts, preguntes incloses. Es nota que l'equip de govern està en hores baixes i defuig la confrontació. És lògic, desprès del seguit de marrons que se li estan acumulant els darrers mesos (trama immobiliària, denuncies ciutadanes a Fiscalia, forat de l'escorxador, ...).

La sorpresa de la nit saltà però, en la moció que va presentar el nostre grup, la mateixa que s'havia presentat als Consells Comarcals i en altres ajuntaments del territori i on havia estat aprovada en la majoria d'institucions per unanímitat. En ella es demanava que es dones suport al traçat de la futura Autovia de l'Aragó (A 68) que ha de connectar Saragossa, via Alcanyís, fins el mediterrani. La connexió proposada era per Gandesa i Pinell de Brai fins enllaçar amb l'eix de l'Ebre i el port dels Alfacs (passant per Amposta evidentment). CiU hi votà en contra al.legant que l'autovia de l'interior (la que vé de València) ha retardat les inversions de l'Estat en la millora de la N-340 i que el que s'ha de prioritzar és el desdoblament de l'eix de l'Ebre. ERC s'hi va abstenir repetint el segon mateix argument de CiU. (Jo em pregunto que tenen a veure els naps i les cols)

Ens vam quedar tots de pasta de moniato. CiU d'Amposta, tornava a desmarcar-se de la disciplina de vot de la seva formació de l'Ebre per enèsima vegada (cítrics, capitalitat, ...). La raó és obvia, en aquest agònic i llarg final de cicle polític, és incapaç de votar cap iniciativa política que vingui del nostre grup per raonable que aquesta sigue. ERC, tornava a donar un missatge inquietant de complicitat amb Roig i Ferré.

Si vulgues podria fer demagògia fàcil dient que CiU va votar en contra de que la futura Autovia de Saragossa al Mediterrani passe per Amposta. Ells ho farien sense tremolar i amb entusiasme. No ho faré. Em provoca tristesa aquesta sublimació de la incapacitat política en accions contràries als interessos de la nostra ciutat.

El que no és demagògia però, és que avui 27 de febrer, 5 de les 7 sortides o entrades d'Amposta estan bloquejades: pont penjant per l'arranjament del pont, la Carroba per la urbanització del carrer del Grao, Avinguda de la Ràpita per la urbanització d'un tram de la via, camí de Comes (eix de l'Ebre) per obres a l'avinguda Aragonesa i camí de Toses (eix de l'Ebre) per obres del sector urbà del cementiri. Només es pot entrar i sortir per l'avinguda Santa Bàrbara i pels bucles del pont de la N-340. I el caos circulatori interior com sempre per la indisciplina de les obres.

I la ciutadania més cremada que la pipa d'un indi i amb raó ...

Cal oferir alternatives als joves

Com diu el títol de l'article a Amposta cal oferir alternatives als joves. Fruit d'aquests 4 anys a l'ajuntament i veient les mancances de serveis per la gent jove de la ciutat, hem dissenyat un paquet d'accions a impulsar des de la corporació municipal. Són proposts pensades bàsicament a donar resposta a les seves necessitats i que al nostre criteri serien un revulsiu important per la seva dinamització.

1. Creació d'un Casal de la Joventut a l’Escorxador

Molts joves entre 14 i 18 anys, a causa de la seva minoria d'edat i per la manca d'alternatives d'oci a la nostra ciutat, es veuen obligats a deambular els caps de setmana sense opcions. Els clubs juvenils, tot i que en alguns casos poden suplir aquest vuit, no són una alternativa.

Proposem la reconversió de l'antic Escorxador en un centre de dinamització juvenil. Es tractaria de centralitzar en únic espai tot els serveis d'oci i assessorament públics d’Amposta per als joves. La seva gestió es faria des del Consell Municipal de la Joventut en col·laboració amb l'àrea municipal corresponent, que s'encarregaria de la programació i coordinació de les activitats de joves i per a joves.

És en aquest espai on els nostres joves podrien trobar solució a moltes de les demandes d'oci i formació alternativa: actuacions musicals, assaigs de grups, fòrums, xerrades informatives, cursos, accés gratuït a internet, o simplement un lloc de trobada alternatiu.

Podria actuar a la vegada punt d'assessorament per les seves necessitats, ubicant-hi el punt d'informació juvenil, i complementant-se amb algun servei d'assessorament laboral (joves emprenedors, borsa de treball, ...).

2. Facilitar l'accés a l'habitatge per als joves

L'altra gran necessitat dels nostres joves amb edat d'emancipar-se és l'accés a l'habitatge. Els joves han de poder escollir el seu futur sense la incertesa provocada per la inseguretat laboral o per la manca d'una vivenda digna.

Des de l’ajuntament es poden impulsar accions per facilitar l'accés als joves a un habitatge digne i l'abast de les seves possibilitats, mitjançant la cessió de sol públic municipal perquè els promotors construeixin segons uns criteris fixats per assolir aquests objectius

Pretenem impulsar un parc d'habitatges de lloguer rotatori per una banda i per l'altra la construcció de més habitatges protegit, digne i de qualitat, en col·laboració amb la Generalitat. Pretenem arribar a gestionar una borsa de 150 habitatges d'aquestes característiques durant la primera legislatura i anar-la incrementant en funció de les necessitats.


3. Promoció de polítiques d’ocupació juvenil

Hem de reconèixer la baixa taxa d'atur a la nostra ciutat, que a la vegada és compartida pel conjunt de pobles i ciutats del nostre territori. No obstant, hi ha molts joves que tot i que estan treballant somnien en muntar la seva pròpia empresa. El mateix passa amb joves que es troben estudiant fora d'Amposta i que els agradaria establir-se professionalment a la seva ciutat.

Tot i que bona part de les polítiques laborals depenen de la Generalitat, des de l'Ajuntament es poden incentivar accions en aquest sentit. En proposem establir un punt d'assessorament per joves emprenedors, ajudant-los en la realització dels estudis de viabilitat o amb les mesures fiscals que des de l'ajuntament es puguin prendre o facilitant-los l'adquisició de terrenys o locals.

4. Consolidació d'una programació anual d'activitats juvenils

Amposta compta a diverses entitats que organitzen puntualment activitats per als joves. Cal potenciar-les i donar-los més recursos, per tal que en col·laboració amb l'ajuntament consolidem una programació anual d'activitats. Les possibilitats són molts grans i algunes ja han començat: festes majors i revetlles alternatives (Carnestoltes, Sant Joan, Casatanyada, Cap d'Any, ..), programa de sortides i excursions, trobades informàtiques, concerts mensuals, trobades interculturals, ...

Seria oportú promoure una Fira de la Joventut on es pugui trobar informació i darreres novetats sobre tot allò que els afecta i els interessa: estudis universitaris, viatges, esports, música, moda, informàtica, joves emprenedors, …


5. Consolidar una oferta anual d'activitats infantil

Des de fa molts anys es celebra el Saló de la Infància i la Joventut de Setmana Santa, que enguany s'ha complementat amb un certamen nadalenc. Igualment, a través de la Xarxa Teatre i una entitat de la ciutat, fa molts anys que s'organitzen espectacles infantils. La Biblioteca, també organitza de forma regular actes infantils.

Respectant el funcionament de cada entitat, cal potenciar totes aquestes iniciatives, dotant-les dels recursos necessaris per garantir una oferta regular i de qualitat d'0activitats infantils al llarg de l'any.

També ens comprometem a incrementar, en un mínim de 4 noves zones d'oci infantil la ciutat. Amposta està clarament infradotada en aquest sentit. Les poques que hi ha tenen overbooking especialment a la sortida dels col·legis.

Les Oliveres monumentals

Recordo que vaig prendre possessió com a director dels Serveis Territorials del DAR el 9 de febrer del 2004 a les 9 h a Tortosa i a les 10 h ja estava a Ulldecona a la finca de l'Arion de la família Porta, visitant el conjunt d'oliveres monumentals més important que tenim a les Terres de l’Ebre.

Fruit d'aquesta visita i del compromís del propi conseller d'aleshores, Antoni Siurana, al cap de tres mesos encarregàvem al Consorci de Serveis Agroambientals de les comarques del Baix Ebre i Montsià (CODE) un inventari d'aquest patrimoni singular del nostre territori. Un any i mig desprès, la tardor del 2005, el CODE ens lliurava el catàleg encarregat. En mig, un intens treball de recerca en el que van col·laborar pagesos, tècnics municipals i d'oficines comarcals ... fins i tot el col·legi d'arquitectes, rastrejant entre els centenars de milers d'oliveres distribuïdes dintre les 60.000 hectàrees de conreu existent a les quatre comarques de l'Ebre.

El resultat, 130 finques del territori (867 hectàrees), distribuïdes entre 44 dels 52 municipis l'Ebre, tenien oliveres que es podien considerar monumentals. D’aquestes, n'hi havia 37 que tenien conjunts d'oliveres monumentals (és dir més d’una) i al voltant d'un miler d'exemplars susceptibles de ser protegits.

Aprofitant la redacció de la nova Llei d’Ordenació del sòl agrari que el DAR estava promovent, s'incorporà en una de les Disposicions Adicionals de la Llei un text de protecció, conservació i foment de l'ús sostenible de les oliveres monumentals. Aquest text proposava declarar protegides, sense necessitat de resolució singularitzada, tots els exemplars de l'espècie ”Olea europea“ o conjunt arbrat d'aquests exemplars existents a Catalunya, que igualin o superin 3 metres de perímetre de tronc, en varietats empeltre, sevillenca i morrut i 4 metres en varietats farga i borda, mesurat a una alçada de 1.30 metres del terra.

Les eleccions anticipades, van fer decaure la llei just quan anava a iniciar el tràmit parlamentari l'estiu del 2006. Ara ha tornat a començar el procediment corresponent. El DAR no descarta tampoc, que els propietaris afectats per la protecció es puguin acollir als beneficis del Contractes Globals d'Explotació, que ha de regir la relació administració – professional agrari (ATP) en el futur, i que permetria un ajut als propietaris d'aquests arbres per la seva gestió i conservació. Igualment es contempla la creació d'un òrgan de dinamització d'aquest conjunt patrimonial amb representació dels Departaments de la Generalitat competents en matèria de medi ambient i del paisatge, les administracions locals, les entitats agràries i els propietaris afectats.

Sé que han passat tres anys des del compromís inicial, però ja estem en la recta final. Per sort, la gran majoria de comerç d’oliveres existent en l’actualitat són d'exemplars que no entrarien dintre els perímetres mínims establers per ser considerats arbres monumentals.

El que tampoc podem, ni volem, és impedir el comerç de totes les oliveres pel fet que tinguin més de 200 anys d'antiguetat. Això afectaria la pràctica totalitat de finques d'oliveres de l’Ebre i a més interferíem en les legítimes expectatives econòmiques dels propietaris. Com en tot, cal trobar un equilibri entre conservació i desenvolupament raonable.

L'esport com a prioritat

L'esport s'ha convertit en un dels fets socials més significatius del segle XXI. La seua importància i la contribució a l'estat del benestar l'han convertit en el factor d'ocupació del temps de lleure per excel·lència dels nostre dies. L'esport és una eina que transmet valors, que millora la salut, la participació i l'autoestima; en definitiva genera cultura social. Avui, l'esport, és una realitat cultural molt més rica i complexa que la imatge que es desprèn de la seua vessant de competició.

Per sort, Amposta és un clar exemple del dinamisme i diversitat de la pràctica esportiva i que implica la participació de molts ciutadans. És per això, que per al PSC l'impuls de l'esport serà una de les prioritats de la propera legislatura.

1. Un Centre de Tecnificació multiesportiu potent, obert al territori

Ens proposem la posada en marxa definitiva, en col·laboració amb la Generalitat, de totes les infraestructures projectades que han de donar suport al centre de tecnificació: nou IES pel esportistes, nou pavelló multiesportiu, pavelló d'esgrima, centre de rem i residència d'esportistes. Això permetrà descongestionar l'ús d’algunes instal·lacions esportives col·lapsades en aquests moments i a la vegada oferir més possibilitats a la gent de la ciutat.
També impulsarem la creació de noves especialitats o cicles formatius esportius com atletisme, natació, tennis, escacs i tir olímpic, que se sumaran a les existents (esgrima, rem, handbol femení, piragüisme i ciclisme).

Farem del centre de tecnificació esportiva d'Amposta, un autèntic referent a les Terres de l'Ebre, exercint de capitalitat en aquest àmbit i actuant amb complicitat amb la resta de ciutats del territori amb equipaments esportius: ciclisme a Vinallop i activitats nàutiques a la Ràpita.

2. Ampliació i construcció de noves infrastructures esportives

* Ampliació de la piscina, juntament amb un nou vas de 15 x 15 m per a ampliar les activitats de salut, bebès, iniciació i gent gran.
* Construcció de pistes de tenis i frontó. Amposta no disposa d'unes instal·lacions públiques d'aquestes característiques, el que fa que la gent es desplaci a poblacions veïnes.
* Construcció d'una piscina pública lúdica descoberta. Ens cal una piscina estrictament lúdica, per evitar que les famílies es desplacen també fora de la ciutat durant l'estiu. El seu disseny, pot ser compatible amb certes activitats formatives de la piscina actual i d'aquesta manera es podria descongestionar una part de l'ús existent: cursets de nens, rehabilitació aquàtica,., i per altra gent que la vol utilitzar per lliure.
*Ampliació del gimnàs municipal. El gimnàs s'ha de potenciar, actuant de complement als serveis que ofereix la piscina municipal, especialment pel que fa a serveis de SPA (sauna, jacuzzi i hamam) i rehabilitació.
*Millora de les instal·lacions per la pràctica del futbol sala. Hi ha un col·lectiu molt important de practicants del futbol sala que no disposen dels serveis mínims per realitzar aquest esport amb normalitat: vestuaris, dutxes, punts d'aigua, bancs, il·luminació ... i que cal resoldre.

3. Més suport als Clubs Esportius d’Amposta

Algunes disciplines com el handbol, el rem, l'esgrima, patinatge, hockei, el futbol o el mateix futbols sala, estan en nivells molt alts de competició i mereixen un tractament personalitzat per part de l'ajuntament. Proposem signar convenis específics de suport amb tots els clubs que representin la ciutat en aquests nivells.
Ens proposem també, en tots aquells esports en els que els òrgans de direcció dels clubs estiguen d'acord i amb la mediació de l’Ajuntament, signar convenis de col·laboració amb clubs més grans de Catalunya, amb la finalitat de treballar conjuntament i tenir un contacte permanent entre ells. Això permetria aconseguir que els clubs d’Amposta siguin el referent d'aquests més grans a la comarca del Montsià. Les possibilitats són molt grans i permetria la promoció natural de molts esportistes amb talent.
Cal una millora dels recursos municipals destinats a l'esport, tant humans com materials.

4. Foment de l’esport al carrer i a l’escola, Amposta ciutat promotora de l’Esport

Promourem que el plantejament urbanístic incorpori la utilització esportiva dels espais públics. Ens comprometem a instal·lar en totes les noves zones d'oci públiques de la ciutat algun element que fomenti la pràctica de l'esport al carrer (cistelles de basquet, porteries, circuits de caminar ...).
Cal fomentar des de l'Ajuntament l'esport entre els diferents centres d'educació de la ciutat. Cal motivar a les escoles per a que realitzen activitats esportives entre elles de caire lúdic. S'ha de treballar coordinadament, des de l'ajuntament, amb els Centres Educatius per tal d'aprofitar l'oferta municipal d'activitat esportiva i d'instal·lacions municipals.
Cal contemplar la possibilitat d'obrir les instal·lacions esportives escolars, en caps de setmana, a altres àmbits esportius municipals, amb la tutela corresponent per part de l'ajuntament.

5. Foment de l'esport entre la gent gran.

Ens proposem oferir un servei municipal consistent en realitzar sessions esportives gratuïtes, realitzades per professionals, adaptades específicament a la gent gran. Això permetria que aquest col·lectiu pugui practicar l'esport adaptat a les seves necessitats i capacitats físiques, especialment la mobilitat, la coordinació i la flexibilitat.
Habilitarem circuits urbans per caminar amb seguretat, convenientment senyalitzats i segregats del trànsit rodat.

6. Creació d'una Gerència d'Esports com a promotora de la pràctica esportiva.

Impulsarem d'una gerència d'Esports professionalitzada com agent promotor de la pràctica esportiva i com a coordinador en la utilització de les instal·lacions municipals.

Aquesta gerència, estarà assessorada pels membres de les diferents entitats esportives de la ciutat i aglutinarà i coordinarà tota els recursos humans i materials en l'àmbit esportiu de l'ajuntament.

El Nou Pla General d'Amposta

L'octubre del 2002 es presentava l'avanç del nou Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) d'Amposta en societat (http://www.amposta.cat/poum_ap/index.htm). Quatre anys i mig més tard, el gener del 2007, la Comissió d'Urbanisme de les Terres de l'Ebre, màxim òrgan competent en la matèria, l'ha aprovat definitivament. Tot i això, no entrarà en vigor fins a mitjans d'any, desprès de complimentar tot el procediment administratiu corresponent. Enmig, un llarg i intermitent procés de revisió i participació, on han intervingut professionals de l'urbanisme i la construcció d'Amposta, associacions de veïns i nombrosos ciutadans a títol personal.

El nostre grup polític es va implicar de bon començament fent una anàlisi en profunditat del planejament que ha de regir la ciutat fins l'horitzó del 2020, presentant mes de 30 al·legacions. El nostre vot en les diverses sessions Plenàries, ha anat variant. Ens vam abstenir en la primera aprovació inicial, en la que confiàvem que l'equip de govern incorporaria les aportacions més importants del nostre grup. Finalment vam votar en contra de la darrera aprovació, atès que el Pla no renunciava a un model en excés expansionista des del punt de vista del sol industrial i poc sensible en 'àmbit deltaic, entre d’altres dèficits.

Per sort, la Comissió d’Urbanisme ha esmenat la majoria d'aquestes deficiències, recollint bona part de les al·legacions que el nostre grup havia presentat. Podem afirmar sens dubte, que ha quedat un nou Pla d’Urbanisme ambiciós però a la vegada equilibrat.

Al meu criteri les modificacions més remarcables són:
· La congelació de bona part del sol industrial proposat, en qualificar varis dels polígons ubicats al costat de l'actual traçat de l’eix de l’Ebre, com a sol urbanitzable no delimitat.
· En els que si quedem delimitats, incorpora la conveniència d'admetre un ús residencial en la franja més propera a l'actual eix de l'Ebre. Això ha de facilitar el creixement residencial natural d'Amposta més enllà d'aquesta via i deixa clar que és tracta d'un eix viari amb vocació de futura ronda urbana de circumval·lació.
· La congelació de tots els creixements a l'interior del Delta (Poble Nou, Balada i Eucaliptus), classificant tots els proposats com a sols no urbanitzables. Admet però un cert creixement en algun cas, si es justifica la seva no inundabilitat mitjançant un estudi de detall.
· La necessitat de fer una reserva de sol per ubicar una futura estació ferroviària, dintre l'actual traçat València – Barcelona.
· La reserva d’un corredor de 50 mts d’amplada que pugui connectar de forma desdoblada la N-340 i l'eix de l’Ebre, més enllà de l'actual traçat periurbà, al peu del Montsianell.
· La continuïtat de l'avinguda Catalunya per sobre l'avinguda Santa Bàrbara, que permetrà una importantíssima connexió viària amb l'avinguda Aragonesa.
· La rebaixa d'algunes edificabilitats exagerades d'alguns sectors de la ciutat.

La veritat que desprès de sortir de la darrera sessió Comissió d'Urbanisme, de la que en formo part com a representant del DAR, em recorria el cos una certa eufòria en pensar que el treball fet durant aquests 4 anys, ni que fos des de l'oposició, havia estat escoltat. Qui tingue la sort de governar Amposta amb aquest Pla, disposarà d'un instrument molt potent.

Malauradament en l’actualitat amb prou feines tenim la ciutat endreçada i encara hem de començar a aplicar el nou POUM, i ja hi ha qui pensa amb Marines, canals de Navegació i milers de noves hectàrees per urbanitzar. No dic que no, però en tot cas el 2020.

La Participació Ciutadana

Des del grup municipal del PSC hem estat reivindicant durant tota la legislatura la potenciació de les Associacions de Veïns i les entitats com a vies naturals de participació ciutadana. Hem apostat per una delimitació en barris de la ciutat que finalment s'ha fet i perquè cada barri tingui un local de referència propi per fer activitats i espais d'oci proporcionals a la seva població. Aquest és i serà una de les prioritats en l'acció del nostre partit.

La necessitat d'espais a disposició de les entitats per una banda i la millora de comunicació entre les associacions i el govern municipal són les dues grans assignatures pendents en aquest àmbit a Amposta. Des de la nostra concepció de participació i en la majoria dels sistemes madurs democràtics actuals, no n'hi ha prou en anar a votar cada 4 anys.


Potenciarem les Associacions de Veïns com a vies naturals de participació ciutadana

Consolidarem les existents actualment i impulsarem la constitució de les que legalment correspongui a cada barri, dels 13 en els que s'ha de sectoritzar la ciutat urbanísticament.

Des de l’Ajuntament vetllarem perquè disposin d'un local propi, de mitjans suficients perquè poguin funcionar de forma autònoma i per fomentar assamblees de barri com a forma natural de participació ciutadana en la vida de la ciutat.

Els presidents de les associacions de veïns podran participar amb veu a les distintes comissions sempre que aquestes tractin temes d'interès per al seu barri. Cada barri tindrà assignat un regidor municipal de referència, a qui els veins es podran adreçar per consultar les qüestions que els poguin afectar.


Impulsarem la creació d'una Federació de Veïns amb capacitat executiva

Fomentarem que les diferents AAVV s'agruparan en un Federació de Veïns formada per diferents representants de cada Associació. El president de la federació de veïns podrà participar amb veu però sense vot a tots els Plens de l’Ajuntament.

Abans de l'aprovació anual dels pressupostos, l'ajuntament els sotmetrà a la consideració de la junta de la Federació de Veïns, perquè de comú acord amb l'equip de govern, poguen fer les esmenes i aportacions que es consideren oportunes.


Potenciarem els Consells Consultius amb capacitat executiva

Moltes àrees de gestió municipal són susceptibles de tenir consells consultius asociats: esport, ensenyament, dona, joventut, cultura, immigració… com a via de participació oberta als ciutadans i entitats en àmbits concrets de la gestió municipal. Sovint aquests consells deixen de ser operatius als pocs de mesos de funcionament perquè les seves propostes no tenen capacitat executiva si el regidor corresponent no les incorpora al seu programa d'actuacions. Per evitar aquest desencant en la gent que està disposada a col.laborar de bona fe, proposem que cada Consell Consultiu pogui disposar d'un pressupost propi de les àrees a les que assessora.


Incentivarem i reconeixerem el Voluntariat

En una ciutat de 20.000 habitants, es realitzen una gran quantitat d'esdeveniments lúdico-festius al llarg de l’any (festes, fires, saló de la infància i joventut, campionats esportius, actes culturals, etc.). Igualment, el ventall d'accions socials solidaries que es realitzin o es puguin realitzar en un futur es important.

Hi ha molts ciutadans que estan disposats a donar el seu temps de forma desinteressada per estima, en aquests cas, a la seva ciutat, especialment la gent més gran i la més jove. De fet, aquest voluntariat ja existeix de forma parcial i no reconeguda, en grups dispersos de gent que col·labora en l'organització de les Festes Majors, Nadal, Fires, ...

Es fa necessari el reconeixement i organització d'un equip humà coordinat que participi de forma activa amb l’organització de tota mena d'actes i que actue de forma directa en quantes accions socials siguin necessaris. Aquest reconeixement passaria per una acreditació, una assegurança, un pla de formació permanent, un vestuari identificatiu i la coordinació per part d'un responsable.


Potenciarem la figura del Defensor del Ciutadà

Cal que sigui l'autèntic tramitador de les queixes i suggeriments dels ciutadans sobre el funcionament de l'administració en particular o qualsevol altre problema que sorgeixi a nivell municipal (sempre que no sigui competència d'una altra figura).

Cal donar màxima difusió de les funcions que fa a través dels mitjans de comunicació locals, adequar l'horari d'atenció a les necessitats dels usuaris i dotar-lo dels mitjans mínims per un funcionament digne.


Professionalitzar i obrir a la participació els mitjans de comunicació local

Ràdio Amposta i la Revista Amposta, són els dos mitjans de comunicació municipal existents a la ciutat. Tots dos necessiten uns recursos mínims per desenvolupar una qualitat informativa i comunicativa que una ciutat de les dimensions d’Amposta es mereix. Cal reconèixer que sovint això no és així especialment en la Revista Amposta.

Per altra banda, ambdós mitjans no estan sent utilitzats per la ciutadania per fer sentir les seves inquietuds o per apoiar el conjunt de polítiques municipals, especialment les de recolzament en l'àmbit dels serveis socials, salut, cultura, esport, joventut i immigració.

Ens proposem també normalitzar aquests dos importants instruments de comunicació social municipal durant la propera legislatura.

Escoltar-se un mateix

Tinc 41 anys i reconec que excepte una incidència física remarcable als 27, he tingut la sort de gaudir en general d'una bona salut (la meva mare segur que no comparteix aquesta visió).

He d'admetre però, que mai he estat atent als missatges que el cos t'envia de tant en tant per indicar-te que hauries de fer-te una revisió de vista, d'oïda, de boca, de pell ... Simplement, la màquina funcionava i amb això n'hi havia prou. Ara però, des de fa poc, em començo a escoltar. No sé si perquè he enfilat la recta del numero 5 o perquè m'adono que des que ho faig, em sento com a més enfocat o més afinat (com diem a l'Ebre).

Com en moltes de les coses importants que ens acaben passant, aquesta introspecció física, es va produir casualment. En menys d'un any vaig augmentar 10 kg. Val a dir que el pes d'arrencada era de poc més de 60. No puc dir per tant que ara estigue gras, simplement tinc el pes que em pertoca per la meva alçada.

La meva sorpresa fou que, a més saltar de talla de pantalons d'un dia per l'altre, vaig deixar de constipar-me a l'hivern, aguantava més temps fent footing, ..., em sentia com si m'haguessin rectificat el motor. Des llavors maleeixo els partits de tennis perduts per esgotament precoç, els dies passats al llit sofrint per la febre gripal i els centenars de mocadors gastats per les meves al·lèrgies hivernals.

M'he promès a mi mateix, escoltar-me seriosament. Simplement, mentre respiri, vull gaudir al 100 % del cos que la meva genètica familiar m'ha atorgat.

PD: El motiu de l'augment de pes ? Un altre dia ho explicaré ...

Cal millorar l'eficiència dels recursos municipals

La estat de la via pública i la circulació de la ciutat són sens dubte els temes que més preocupen els ampostins/nes. Hi ha però un altre aspecte important que necessita millorar i molt: la gestió dels recursos humans i pressupostaris de l'ajuntament.

El nostre ajuntament té prop de 150 treballadors municipals i gestiona un pressupost de 30 milions d'euros. Hi ha per tant un marge important per millorar l'eficàcia d'aquests recursos.

Fruit del nostre treball durant aquesta legislatura, hem elaborat 5 propostes per assolir aquest objectiu:

1. Modernitzar i optimitzar els recursos humans i materials del consistori

Cal redefinir les àrees internes de serveis i l'organigrama de personal de l'actual ajuntament seguint criteris de modernització, professionalització, eficàcia i optimització dels recursos. Això passa per:

Agrupar els diferents serveis municipals en gerències tècniques - Area d'Urbanisme i Ordenació Territorial (agricultura i medi ambient), Area d'Hisenda i Personal, Area Social (Benestar, Salut i Educació), Area de Promoció Econòmica i Noves Tecnologies i Area Cultural (Cultura, Joventut i Esports) - dirigides per un gerent o cap de servei que dependria del regidor/s corresponent. Aquesta estructura no té perquè comportar despeses de personal extres ja que es poden aprofitar en part els recursos humans existents.

Crear una central de compres, per gestione tota la despesa anual del consistori de bens i serveis. Això evitaria duplicitats i possibles malbaratament de recursos. Aquesta responsabilitat dependria del gerent de l'àrea de Personal i Hisenda. Estimem que amb aquesta proposta podriem reduir en un 10 % la despesa d'un pressupost de compres anuals de 8 milions d'euros.

Valorar, revisar, actualitzar i publicitar la relació de llocs de treball municipal. Això vol dir, normalitzar les situacions de greuges comparatius entre els diferents grups professionals municipals, adequar el personal administratiu entre àrees sobredimensionades i altres infradotades i esmenar els dèficits de personal en algunes àrees estratègiques (neteja, conservació i policia). Tot això amb el consens del comitè d'empresa i els sindicats.

Potenciar la formació continuada del personal de l'Ajuntament (funcionaris i laborals) mitjançant la signatura d'un conveni amb els sindicats representatius que assumeixin aquesta funció.

2. Apropar al ciutadà el serveis i personal de l'ajuntament

És fa necessària l'elaboració d'una guia de serveis externs de l'ajuntament que oriente els ciutadans sobre els funcionaris que porten les diferents àrees de gestió, la seva ubicació física dintre l'ajuntament i l'horari d'atenció al públic.

Això passa inevitablement per una redistribució dels funcionaris que tenen una atenció al públic dels que no la tenen en espais de treball diferenciats i la remodelació interior de l'actual edifici consistorial, amb l'objectiu de fer més fàcils i accessibles les gestions dels ciutadans, racionalitzar i optimitzar els espais, augmentar la comoditat i interrelació dels funcionaris i habilitar dependències per l'atenció al públic dels regidors i el diferents grups municipals.

Cal potenciar les Noves Tecnologies com a via de resolució de gestions senzilles que eviten desplaçaments innecessaris als usuaris que ho desitgen i adequar l'horari d'atenció al públic a les necessitats diverses dels usuaris.

3. Creació d'una borsa de treball transparent on es publiciten els llocs de treball públics

Cal establir un sistema transparent d'accés als llocs de treball públics, mitjançant una Borsa de treball oberta i uns sistemes de selecció objectius i transparents.

Volem evitar la frustració i impotència entre la gent que aspira a accedir a un lloc de treball públic, especialment els més joves. Per això, cal la màxima difusió i transparència. L'ajuntament ha de publicitar les vacants que regularment es van produint, tant per cobrir els interinatges temporals com per cobrir places de nova creació, perquè tothom es pugui inscriure a l'Oficina de Treball (OTG) en funció de les demandes de l'ajuntament en igualtat d'oportunitats . El consistori disposa de mitjans de comunicació locals com Ràdio Amposta, la revista Amposta i el lloc web oficial de l'ajuntament per fer aquesta funció.

Igualment cal afavorir l'accés a la funció pública municipal als discapacitats.

4. Sanejament de les finances municipals

Fruit de l'aplicació de les mesures anteriors i de l'alliberament d'un paquet significatiu de recursos econòmics, es poden assolir tres objectius estratègics a nivell pressupostari que són la causa de l'actual precarietat econòmica municipal:

Adaptar la despesa corrent (la fixa i consolidada anual) als ingressos corrents. Actualment les despeses es financen en part per un impost que és de caràcter extraordinari com el de construccions (ICO). Tot apunta que s'està arribant al final del cicle expansiu de la construcció i això en situa en una situació de risc que no es pot permetre.

Finançar amb recursos propis fins el 40 % de les inversions municipals. Si reduïm despeses innecessàries i incrementem l'estalvi, podem augmentar la capacitat inversora amb recursos propis. Actualment és només del 1,4 %, xifra absolutament ridícula.

Per altra banda ens proposem disminuir l'endeutament progressivament fins arribar a nivells raonables (actualment és més del 70 % del pressupost o l'equivalent a 11 milions d'euros).

5. Disminució de la pressió fiscal modulant l'IBI urbà mentre dure la revisió cadastral

L'impost mes important per a un Ajuntament, i per tan el que afecta més a la majoria de ciutadans, es el Impost de Bens Immobles ( IBI Urbà). Si fem un anàlisis del període 1996-2005, en el cas de un pis normal i corrent de la ciutat d'Amposta, aquest impost s'ha incrementat en un 67 %. Aquestes xifres posen en evidència de forma fefaent la gran pressió fiscal que està duen a terme l'equip de govern a Amposta en els darrers anys i que ve motivada, com s'ha explicat, per poder fer front d'una banda a l'increment de les despeses corrents, que any rere any es produeixen, i per l'altra a la carrega financera que ens ha originat la seva política d'endeutament.

Proposem per tant modular l'IBI urbà mentre dure l'actual procés d'adaptació cadastral que obliga a incrementar de forma anual un 8 % l'impost durant 10 anys, fins el 2014. Aquesta modulació permetria rebaixar en uns punts la fiscalitat sobre els ciutadans i a la vegada no perjudicar la salut de les finances municipals. També proposem una bonificació de l'IBI urbà en les rendes més baixes.

Que passa amb els cítrics ?

El sector citrícola ha estat, en els darrers anys, el sector agrícola que més ha aportat al PIB de les Terres de l'Ebre. Amb només 11.000 hectàrees ha facturat tant com la resta de sector agraris del territori en conjunt, i ha ocupat i ocupa milers de temporers, tant en les feines de camp com en les de magatzem, entre els mesos d'octubre a març.

Tanmateix, aquest sector citrícola està travessant per tercer any consecutiu una situació de preus que pot posar problemes a la continuïtat d'algunes explotacions.

Considerem que potser en el seu moment no es va saber aprofitar el llarg cicle de bonança i elevades rendes per enfortir els punts dèbils del sector. Aquestes febleses són: concentració excessiva de l'oferta en el temps, sobretot en Clementines; afectació del virus de la tristesa (cada cop menys, gràcies a l'esforç del Departament d'Agricultura); reduïda dimensió de les explotacions; major exigència dels mercats; desconeixement de la qualitat del producte per part dels consumidors; difícil control de les plagues i malalties, i reduïda capacitat general d'emmagatzematge entre d'altres.

Cal constatar que la situació dels cítrics ebrencs és compartida per totes les zones productores de l'Estat i s'estén al conjunt del sector de la fruita de bona part de les zones productores de l'Europa mediterrània (l'Ebre produeix només 200.000 tones de les més de 7 milions de tones de cítrics que es fan a tot l'Estat). Les causes tenen a veure amb un estancament del consum per part dels principals mercats destinataris, els centreuropeus, i per la competència cada vegada més important dels productes de l'altre costat de l'Estret i l'hemisferi sud.

A la vegada, però, existeixen importants punt forts sobre els quals recolzar-nos: condicions agroclimàtiques favorables; coneixement i tradició del cultiu; tecnologies de la producció avançades; lideratge a nivell estatal del sector viverista; transferència tecnològica i formació de gran nivell (IRTA, ECA, i ADVs); diversificació de l'oferta de qualitat (producció integrada i producció ecològica); proximitat a grans mercats de consum; prestigi comercial a l'exterior; gran tradició exportadora; existència de la marca de qualitat: IGP Clementines de les Terres de l'Ebre; elevat nivell d'investigació, i moderada capacitat d'inversió

Des d'aquesta anàlisi positiva, hi ha mesures que el sector i l'Administració poden instrumentar per pal·liar la situació. De fet a Catalunya ja hem començat a aplicar-ne algunes, fruit del consens aconseguit en el marc de la Taula Sectorial dels Cítrics, on hi ha representats, a més de l'Administració, els sindicats agraris, els productors i la indústria. Des d'aquí, i durant l'anterior legislatura, es va elaborar conjuntament un Pla de Suport que és en l'actualitat el full de ruta que el Departament d'Agricultura està aplicant des de fa dos campanyes i que té un seguiment semestral en el marc de les pròpies taules sectorials.

Aquest Pla contempla accions en l'àmbit de la sanitat vegetal, la transferència tecnològica, la millora de la qualitat, la promoció de la marca i la modernització i millora de la comercialització de les cooperatives citrícoles i l'agroindústria. Només dues dades de referència: per segon any consecutiu s'ha fet una campanya de promoció als mitjans de comunicació catalans dels productes amb DOP o IGP des de la Generalitat, incentivant el consum dels nostres productes de qualitat (entre ells la Clementina), i des que hi ha la crisi de preus, a cap cooperativa ni agroindústria citrícola se li han denegat cap dels ajuts que han sol·licitat per a la modernització de les seves estructures.

Evidentment, el Pla és obert a qualsevol aportació positiva, vingui d'on vingui, i estem contemplant noves mesures en col·laboració amb d'altres comunitats autònomes i el Ministeri. El sector sap que ens té al seu costat i que aquesta situació la passarem conjuntament, cadascun fent el paper que li pertoca, però tots treballant per aconseguir els mateixos objectius.