El Nou Pla General d'Amposta

L'octubre del 2002 es presentava l'avanç del nou Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) d'Amposta en societat (http://www.amposta.cat/poum_ap/index.htm). Quatre anys i mig més tard, el gener del 2007, la Comissió d'Urbanisme de les Terres de l'Ebre, màxim òrgan competent en la matèria, l'ha aprovat definitivament. Tot i això, no entrarà en vigor fins a mitjans d'any, desprès de complimentar tot el procediment administratiu corresponent. Enmig, un llarg i intermitent procés de revisió i participació, on han intervingut professionals de l'urbanisme i la construcció d'Amposta, associacions de veïns i nombrosos ciutadans a títol personal.

El nostre grup polític es va implicar de bon començament fent una anàlisi en profunditat del planejament que ha de regir la ciutat fins l'horitzó del 2020, presentant mes de 30 al·legacions. El nostre vot en les diverses sessions Plenàries, ha anat variant. Ens vam abstenir en la primera aprovació inicial, en la que confiàvem que l'equip de govern incorporaria les aportacions més importants del nostre grup. Finalment vam votar en contra de la darrera aprovació, atès que el Pla no renunciava a un model en excés expansionista des del punt de vista del sol industrial i poc sensible en 'àmbit deltaic, entre d’altres dèficits.

Per sort, la Comissió d’Urbanisme ha esmenat la majoria d'aquestes deficiències, recollint bona part de les al·legacions que el nostre grup havia presentat. Podem afirmar sens dubte, que ha quedat un nou Pla d’Urbanisme ambiciós però a la vegada equilibrat.

Al meu criteri les modificacions més remarcables són:
· La congelació de bona part del sol industrial proposat, en qualificar varis dels polígons ubicats al costat de l'actual traçat de l’eix de l’Ebre, com a sol urbanitzable no delimitat.
· En els que si quedem delimitats, incorpora la conveniència d'admetre un ús residencial en la franja més propera a l'actual eix de l'Ebre. Això ha de facilitar el creixement residencial natural d'Amposta més enllà d'aquesta via i deixa clar que és tracta d'un eix viari amb vocació de futura ronda urbana de circumval·lació.
· La congelació de tots els creixements a l'interior del Delta (Poble Nou, Balada i Eucaliptus), classificant tots els proposats com a sols no urbanitzables. Admet però un cert creixement en algun cas, si es justifica la seva no inundabilitat mitjançant un estudi de detall.
· La necessitat de fer una reserva de sol per ubicar una futura estació ferroviària, dintre l'actual traçat València – Barcelona.
· La reserva d’un corredor de 50 mts d’amplada que pugui connectar de forma desdoblada la N-340 i l'eix de l’Ebre, més enllà de l'actual traçat periurbà, al peu del Montsianell.
· La continuïtat de l'avinguda Catalunya per sobre l'avinguda Santa Bàrbara, que permetrà una importantíssima connexió viària amb l'avinguda Aragonesa.
· La rebaixa d'algunes edificabilitats exagerades d'alguns sectors de la ciutat.

La veritat que desprès de sortir de la darrera sessió Comissió d'Urbanisme, de la que en formo part com a representant del DAR, em recorria el cos una certa eufòria en pensar que el treball fet durant aquests 4 anys, ni que fos des de l'oposició, havia estat escoltat. Qui tingue la sort de governar Amposta amb aquest Pla, disposarà d'un instrument molt potent.

Malauradament en l’actualitat amb prou feines tenim la ciutat endreçada i encara hem de començar a aplicar el nou POUM, i ja hi ha qui pensa amb Marines, canals de Navegació i milers de noves hectàrees per urbanitzar. No dic que no, però en tot cas el 2020.

La Participació Ciutadana

Des del grup municipal del PSC hem estat reivindicant durant tota la legislatura la potenciació de les Associacions de Veïns i les entitats com a vies naturals de participació ciutadana. Hem apostat per una delimitació en barris de la ciutat que finalment s'ha fet i perquè cada barri tingui un local de referència propi per fer activitats i espais d'oci proporcionals a la seva població. Aquest és i serà una de les prioritats en l'acció del nostre partit.

La necessitat d'espais a disposició de les entitats per una banda i la millora de comunicació entre les associacions i el govern municipal són les dues grans assignatures pendents en aquest àmbit a Amposta. Des de la nostra concepció de participació i en la majoria dels sistemes madurs democràtics actuals, no n'hi ha prou en anar a votar cada 4 anys.


Potenciarem les Associacions de Veïns com a vies naturals de participació ciutadana

Consolidarem les existents actualment i impulsarem la constitució de les que legalment correspongui a cada barri, dels 13 en els que s'ha de sectoritzar la ciutat urbanísticament.

Des de l’Ajuntament vetllarem perquè disposin d'un local propi, de mitjans suficients perquè poguin funcionar de forma autònoma i per fomentar assamblees de barri com a forma natural de participació ciutadana en la vida de la ciutat.

Els presidents de les associacions de veïns podran participar amb veu a les distintes comissions sempre que aquestes tractin temes d'interès per al seu barri. Cada barri tindrà assignat un regidor municipal de referència, a qui els veins es podran adreçar per consultar les qüestions que els poguin afectar.


Impulsarem la creació d'una Federació de Veïns amb capacitat executiva

Fomentarem que les diferents AAVV s'agruparan en un Federació de Veïns formada per diferents representants de cada Associació. El president de la federació de veïns podrà participar amb veu però sense vot a tots els Plens de l’Ajuntament.

Abans de l'aprovació anual dels pressupostos, l'ajuntament els sotmetrà a la consideració de la junta de la Federació de Veïns, perquè de comú acord amb l'equip de govern, poguen fer les esmenes i aportacions que es consideren oportunes.


Potenciarem els Consells Consultius amb capacitat executiva

Moltes àrees de gestió municipal són susceptibles de tenir consells consultius asociats: esport, ensenyament, dona, joventut, cultura, immigració… com a via de participació oberta als ciutadans i entitats en àmbits concrets de la gestió municipal. Sovint aquests consells deixen de ser operatius als pocs de mesos de funcionament perquè les seves propostes no tenen capacitat executiva si el regidor corresponent no les incorpora al seu programa d'actuacions. Per evitar aquest desencant en la gent que està disposada a col.laborar de bona fe, proposem que cada Consell Consultiu pogui disposar d'un pressupost propi de les àrees a les que assessora.


Incentivarem i reconeixerem el Voluntariat

En una ciutat de 20.000 habitants, es realitzen una gran quantitat d'esdeveniments lúdico-festius al llarg de l’any (festes, fires, saló de la infància i joventut, campionats esportius, actes culturals, etc.). Igualment, el ventall d'accions socials solidaries que es realitzin o es puguin realitzar en un futur es important.

Hi ha molts ciutadans que estan disposats a donar el seu temps de forma desinteressada per estima, en aquests cas, a la seva ciutat, especialment la gent més gran i la més jove. De fet, aquest voluntariat ja existeix de forma parcial i no reconeguda, en grups dispersos de gent que col·labora en l'organització de les Festes Majors, Nadal, Fires, ...

Es fa necessari el reconeixement i organització d'un equip humà coordinat que participi de forma activa amb l’organització de tota mena d'actes i que actue de forma directa en quantes accions socials siguin necessaris. Aquest reconeixement passaria per una acreditació, una assegurança, un pla de formació permanent, un vestuari identificatiu i la coordinació per part d'un responsable.


Potenciarem la figura del Defensor del Ciutadà

Cal que sigui l'autèntic tramitador de les queixes i suggeriments dels ciutadans sobre el funcionament de l'administració en particular o qualsevol altre problema que sorgeixi a nivell municipal (sempre que no sigui competència d'una altra figura).

Cal donar màxima difusió de les funcions que fa a través dels mitjans de comunicació locals, adequar l'horari d'atenció a les necessitats dels usuaris i dotar-lo dels mitjans mínims per un funcionament digne.


Professionalitzar i obrir a la participació els mitjans de comunicació local

Ràdio Amposta i la Revista Amposta, són els dos mitjans de comunicació municipal existents a la ciutat. Tots dos necessiten uns recursos mínims per desenvolupar una qualitat informativa i comunicativa que una ciutat de les dimensions d’Amposta es mereix. Cal reconèixer que sovint això no és així especialment en la Revista Amposta.

Per altra banda, ambdós mitjans no estan sent utilitzats per la ciutadania per fer sentir les seves inquietuds o per apoiar el conjunt de polítiques municipals, especialment les de recolzament en l'àmbit dels serveis socials, salut, cultura, esport, joventut i immigració.

Ens proposem també normalitzar aquests dos importants instruments de comunicació social municipal durant la propera legislatura.

Escoltar-se un mateix

Tinc 41 anys i reconec que excepte una incidència física remarcable als 27, he tingut la sort de gaudir en general d'una bona salut (la meva mare segur que no comparteix aquesta visió).

He d'admetre però, que mai he estat atent als missatges que el cos t'envia de tant en tant per indicar-te que hauries de fer-te una revisió de vista, d'oïda, de boca, de pell ... Simplement, la màquina funcionava i amb això n'hi havia prou. Ara però, des de fa poc, em començo a escoltar. No sé si perquè he enfilat la recta del numero 5 o perquè m'adono que des que ho faig, em sento com a més enfocat o més afinat (com diem a l'Ebre).

Com en moltes de les coses importants que ens acaben passant, aquesta introspecció física, es va produir casualment. En menys d'un any vaig augmentar 10 kg. Val a dir que el pes d'arrencada era de poc més de 60. No puc dir per tant que ara estigue gras, simplement tinc el pes que em pertoca per la meva alçada.

La meva sorpresa fou que, a més saltar de talla de pantalons d'un dia per l'altre, vaig deixar de constipar-me a l'hivern, aguantava més temps fent footing, ..., em sentia com si m'haguessin rectificat el motor. Des llavors maleeixo els partits de tennis perduts per esgotament precoç, els dies passats al llit sofrint per la febre gripal i els centenars de mocadors gastats per les meves al·lèrgies hivernals.

M'he promès a mi mateix, escoltar-me seriosament. Simplement, mentre respiri, vull gaudir al 100 % del cos que la meva genètica familiar m'ha atorgat.

PD: El motiu de l'augment de pes ? Un altre dia ho explicaré ...

Cal millorar l'eficiència dels recursos municipals

La estat de la via pública i la circulació de la ciutat són sens dubte els temes que més preocupen els ampostins/nes. Hi ha però un altre aspecte important que necessita millorar i molt: la gestió dels recursos humans i pressupostaris de l'ajuntament.

El nostre ajuntament té prop de 150 treballadors municipals i gestiona un pressupost de 30 milions d'euros. Hi ha per tant un marge important per millorar l'eficàcia d'aquests recursos.

Fruit del nostre treball durant aquesta legislatura, hem elaborat 5 propostes per assolir aquest objectiu:

1. Modernitzar i optimitzar els recursos humans i materials del consistori

Cal redefinir les àrees internes de serveis i l'organigrama de personal de l'actual ajuntament seguint criteris de modernització, professionalització, eficàcia i optimització dels recursos. Això passa per:

Agrupar els diferents serveis municipals en gerències tècniques - Area d'Urbanisme i Ordenació Territorial (agricultura i medi ambient), Area d'Hisenda i Personal, Area Social (Benestar, Salut i Educació), Area de Promoció Econòmica i Noves Tecnologies i Area Cultural (Cultura, Joventut i Esports) - dirigides per un gerent o cap de servei que dependria del regidor/s corresponent. Aquesta estructura no té perquè comportar despeses de personal extres ja que es poden aprofitar en part els recursos humans existents.

Crear una central de compres, per gestione tota la despesa anual del consistori de bens i serveis. Això evitaria duplicitats i possibles malbaratament de recursos. Aquesta responsabilitat dependria del gerent de l'àrea de Personal i Hisenda. Estimem que amb aquesta proposta podriem reduir en un 10 % la despesa d'un pressupost de compres anuals de 8 milions d'euros.

Valorar, revisar, actualitzar i publicitar la relació de llocs de treball municipal. Això vol dir, normalitzar les situacions de greuges comparatius entre els diferents grups professionals municipals, adequar el personal administratiu entre àrees sobredimensionades i altres infradotades i esmenar els dèficits de personal en algunes àrees estratègiques (neteja, conservació i policia). Tot això amb el consens del comitè d'empresa i els sindicats.

Potenciar la formació continuada del personal de l'Ajuntament (funcionaris i laborals) mitjançant la signatura d'un conveni amb els sindicats representatius que assumeixin aquesta funció.

2. Apropar al ciutadà el serveis i personal de l'ajuntament

És fa necessària l'elaboració d'una guia de serveis externs de l'ajuntament que oriente els ciutadans sobre els funcionaris que porten les diferents àrees de gestió, la seva ubicació física dintre l'ajuntament i l'horari d'atenció al públic.

Això passa inevitablement per una redistribució dels funcionaris que tenen una atenció al públic dels que no la tenen en espais de treball diferenciats i la remodelació interior de l'actual edifici consistorial, amb l'objectiu de fer més fàcils i accessibles les gestions dels ciutadans, racionalitzar i optimitzar els espais, augmentar la comoditat i interrelació dels funcionaris i habilitar dependències per l'atenció al públic dels regidors i el diferents grups municipals.

Cal potenciar les Noves Tecnologies com a via de resolució de gestions senzilles que eviten desplaçaments innecessaris als usuaris que ho desitgen i adequar l'horari d'atenció al públic a les necessitats diverses dels usuaris.

3. Creació d'una borsa de treball transparent on es publiciten els llocs de treball públics

Cal establir un sistema transparent d'accés als llocs de treball públics, mitjançant una Borsa de treball oberta i uns sistemes de selecció objectius i transparents.

Volem evitar la frustració i impotència entre la gent que aspira a accedir a un lloc de treball públic, especialment els més joves. Per això, cal la màxima difusió i transparència. L'ajuntament ha de publicitar les vacants que regularment es van produint, tant per cobrir els interinatges temporals com per cobrir places de nova creació, perquè tothom es pugui inscriure a l'Oficina de Treball (OTG) en funció de les demandes de l'ajuntament en igualtat d'oportunitats . El consistori disposa de mitjans de comunicació locals com Ràdio Amposta, la revista Amposta i el lloc web oficial de l'ajuntament per fer aquesta funció.

Igualment cal afavorir l'accés a la funció pública municipal als discapacitats.

4. Sanejament de les finances municipals

Fruit de l'aplicació de les mesures anteriors i de l'alliberament d'un paquet significatiu de recursos econòmics, es poden assolir tres objectius estratègics a nivell pressupostari que són la causa de l'actual precarietat econòmica municipal:

Adaptar la despesa corrent (la fixa i consolidada anual) als ingressos corrents. Actualment les despeses es financen en part per un impost que és de caràcter extraordinari com el de construccions (ICO). Tot apunta que s'està arribant al final del cicle expansiu de la construcció i això en situa en una situació de risc que no es pot permetre.

Finançar amb recursos propis fins el 40 % de les inversions municipals. Si reduïm despeses innecessàries i incrementem l'estalvi, podem augmentar la capacitat inversora amb recursos propis. Actualment és només del 1,4 %, xifra absolutament ridícula.

Per altra banda ens proposem disminuir l'endeutament progressivament fins arribar a nivells raonables (actualment és més del 70 % del pressupost o l'equivalent a 11 milions d'euros).

5. Disminució de la pressió fiscal modulant l'IBI urbà mentre dure la revisió cadastral

L'impost mes important per a un Ajuntament, i per tan el que afecta més a la majoria de ciutadans, es el Impost de Bens Immobles ( IBI Urbà). Si fem un anàlisis del període 1996-2005, en el cas de un pis normal i corrent de la ciutat d'Amposta, aquest impost s'ha incrementat en un 67 %. Aquestes xifres posen en evidència de forma fefaent la gran pressió fiscal que està duen a terme l'equip de govern a Amposta en els darrers anys i que ve motivada, com s'ha explicat, per poder fer front d'una banda a l'increment de les despeses corrents, que any rere any es produeixen, i per l'altra a la carrega financera que ens ha originat la seva política d'endeutament.

Proposem per tant modular l'IBI urbà mentre dure l'actual procés d'adaptació cadastral que obliga a incrementar de forma anual un 8 % l'impost durant 10 anys, fins el 2014. Aquesta modulació permetria rebaixar en uns punts la fiscalitat sobre els ciutadans i a la vegada no perjudicar la salut de les finances municipals. També proposem una bonificació de l'IBI urbà en les rendes més baixes.

Que passa amb els cítrics ?

El sector citrícola ha estat, en els darrers anys, el sector agrícola que més ha aportat al PIB de les Terres de l'Ebre. Amb només 11.000 hectàrees ha facturat tant com la resta de sector agraris del territori en conjunt, i ha ocupat i ocupa milers de temporers, tant en les feines de camp com en les de magatzem, entre els mesos d'octubre a març.

Tanmateix, aquest sector citrícola està travessant per tercer any consecutiu una situació de preus que pot posar problemes a la continuïtat d'algunes explotacions.

Considerem que potser en el seu moment no es va saber aprofitar el llarg cicle de bonança i elevades rendes per enfortir els punts dèbils del sector. Aquestes febleses són: concentració excessiva de l'oferta en el temps, sobretot en Clementines; afectació del virus de la tristesa (cada cop menys, gràcies a l'esforç del Departament d'Agricultura); reduïda dimensió de les explotacions; major exigència dels mercats; desconeixement de la qualitat del producte per part dels consumidors; difícil control de les plagues i malalties, i reduïda capacitat general d'emmagatzematge entre d'altres.

Cal constatar que la situació dels cítrics ebrencs és compartida per totes les zones productores de l'Estat i s'estén al conjunt del sector de la fruita de bona part de les zones productores de l'Europa mediterrània (l'Ebre produeix només 200.000 tones de les més de 7 milions de tones de cítrics que es fan a tot l'Estat). Les causes tenen a veure amb un estancament del consum per part dels principals mercats destinataris, els centreuropeus, i per la competència cada vegada més important dels productes de l'altre costat de l'Estret i l'hemisferi sud.

A la vegada, però, existeixen importants punt forts sobre els quals recolzar-nos: condicions agroclimàtiques favorables; coneixement i tradició del cultiu; tecnologies de la producció avançades; lideratge a nivell estatal del sector viverista; transferència tecnològica i formació de gran nivell (IRTA, ECA, i ADVs); diversificació de l'oferta de qualitat (producció integrada i producció ecològica); proximitat a grans mercats de consum; prestigi comercial a l'exterior; gran tradició exportadora; existència de la marca de qualitat: IGP Clementines de les Terres de l'Ebre; elevat nivell d'investigació, i moderada capacitat d'inversió

Des d'aquesta anàlisi positiva, hi ha mesures que el sector i l'Administració poden instrumentar per pal·liar la situació. De fet a Catalunya ja hem començat a aplicar-ne algunes, fruit del consens aconseguit en el marc de la Taula Sectorial dels Cítrics, on hi ha representats, a més de l'Administració, els sindicats agraris, els productors i la indústria. Des d'aquí, i durant l'anterior legislatura, es va elaborar conjuntament un Pla de Suport que és en l'actualitat el full de ruta que el Departament d'Agricultura està aplicant des de fa dos campanyes i que té un seguiment semestral en el marc de les pròpies taules sectorials.

Aquest Pla contempla accions en l'àmbit de la sanitat vegetal, la transferència tecnològica, la millora de la qualitat, la promoció de la marca i la modernització i millora de la comercialització de les cooperatives citrícoles i l'agroindústria. Només dues dades de referència: per segon any consecutiu s'ha fet una campanya de promoció als mitjans de comunicació catalans dels productes amb DOP o IGP des de la Generalitat, incentivant el consum dels nostres productes de qualitat (entre ells la Clementina), i des que hi ha la crisi de preus, a cap cooperativa ni agroindústria citrícola se li han denegat cap dels ajuts que han sol·licitat per a la modernització de les seves estructures.

Evidentment, el Pla és obert a qualsevol aportació positiva, vingui d'on vingui, i estem contemplant noves mesures en col·laboració amb d'altres comunitats autònomes i el Ministeri. El sector sap que ens té al seu costat i que aquesta situació la passarem conjuntament, cadascun fent el paper que li pertoca, però tots treballant per aconseguir els mateixos objectius.

La Fira d'Amposta

Enguany celebrem la 46ena edició de la Fira d'Amposta, la Fira de referència del Montsià i el Delta.

Cal preguntar-se si en l'època de les noves tecnologies, on el ciberespai és el major aparador de productes real i imaginable de la història, aquestes activitats d'origen majoritàriament medieval continuen tenint sentit. Jo crec que sí, però amb matisos.

Les Fires que funcionen són les que han sabut adaptar-se als temps actuals, on els expositors s'especialitzen en les darreres novetats del seu sector i el públic acudeix atret per tot aquest ventall d'innovacions multisectorials. I tot plegat, sense oblidar el caràcter tradicional lúdic, especialment per als més petits..

Pel que fa a La Fira d'Amposta, com ja he reiterat en diverses ocasions, encara hi ha moltes possibilitats de millora que caldria explorar per fer el salt qualitatiu que sens dubte es podria assolir.

Tenim un potencial d'ubicació difícil de superar en tot el territori. L'eix del canal de la Ràpita sumat al Parc dels Xiribechs, i tractats com espais complementaris de les instal·lacions firals suposarien multiplicar la superfície d'exposició exterior. Per assolir aquest objectiu, caldria fer un tractament urbanístic d'aquests dos espais annexos d'acord a aquests objectius i hem de reconèixer que l'equip de govern no ho té com una prioritat. El Parc dels Xiribechs fa gaire bé tres legislatures que s'arrossega i encara està lluny de veure el final, i el conjunt del canal, com ja he denunciat mols cops, ha esdevingut un circuit de curses urbanes i un espai urbà marginal indigne de les seves potencialitats.

A més, a Fira Amposta li cal una identitat pròpia. Una marca que la diferencie de la resta de certàmens i que li permeti exposar una oferta que no es pugui trobar enlloc de les Terres de l'Ebre. Les possibilitats són àmplies i molt lligades als punts forts del teixit cultural, de serveis i comercial de la ciutat: música, medi natural, gastronomia, construcció, ... i no tenen perquè anar vinculades inevitablement a la Fira de desembre. Podrien constituir, com ja vaig anunciar l'any passat, un complement primaveral per rendabilitzar les actual instal·lacions que en l'actualitat només ofereixen una gran fira anual i petits certàmens de cavalls i vehicles d'ocasió.

La perseverança i la serietat s'imposen

Feia temps que no escrivia. Les eleccions autonòmiques i l'agitada vida municipal ampostina no m'han donat gaires treves.

Per als que no esteu al corrent, us recomano que llegiu http://totxanaampostina.blogspot.com Per cert, felicitats per a qui ha tingut la genial idea de fer aquest recopilatori.

Personalment em sento com si entres en nou solstici professional i polític.

Hem estat capaços de reeditar un govern nacional d'entesa pel progrés. Una altra cosa no hagués estat compresa pels electors del meu partit, el PSC, ates que aquest cop ens havíem convertit en el partit frontissa, a l'igual que ho va ser ERC el 2003.

Independentment dels resultats del 1 N i dels pactes que en podien resultar, no vaig viure amb inquietud la campanya electoral ni les jornades posteriors d'incertesa. Aquests tres anys, en els que he tingut l'oportunitat de participar en el govern territorial a l'Ebre, han significat un avenç qualitatiu en la relació administració - administrat. S'han afrontat els problemes i les necessitats de la gent i les institucions de forma objectiva, sense distingir colors polítics. Hem creat un nou model de país en positiu, en oposició al model encorsetat i primitiu de l'administració que dona a aquells que es porten bé amb els qui governen. Hem fet pedagogia de país. Aquest model no té marxa endarrere, és un guany col·lectiu, especialment dels territoris rurals com l'Ebre.

Pel que fa a Amposta, tinc una sensació agredolça. Vaig tenir la mala sort d'estrenar-me políticament a l'oposició, sense cap tutor polític proper, i peleant amb el sector més fòssil i reaccionari de CiU de l'Ebre i possiblement de Catalunya. Sinó hagués estat per la meva vocació política (qui no la té és impossible que ho entengue) no hagués aguantat aquests tres anys i mig de pressió, amenaces de querelles, actituds prepotents i desafiants, negació de la salutació de gent anònima pel carrer i moments d'amenaces velades i insults. També d'algunes satisfaccions ho de reconèixer, poques però ... Simplement, atrevir-se a qüestionar l'acció de govern municipal era anatema. CiU a Amposta és alguna cosa més que un partit i Roig alguna cosa més que un alcalde.

El temps però ha acabat posant a cadascú al seu lloc i el desvetllament públic de la xarxa empresarial que pivota al voltant diversos càrrecs públics de l'ajuntament ha commocionat la ciutat i l'electorat convergent.

No me n'alegro, al contrari que molta gent propera que m'han vist patir aquests darrers anys. No m'agrada que el nom de la meua ciutat es vegi rebregat per la manca d'escrupols d'alguns dels seus dirigents. Però la veritat és que em sento alleujat política i personalment.

Efectes dels 1000 dies de Govern a Amposta

Es hora de passar balanç de l'acció de govern de la Generalitat a Amposta durant aquest trienni progressista. Annexo el llistat d'actuacions agrupades per Departaments. La relació no és exhaustiva atès que la lectura es faria molt farragosa. Us invito a repasar-la i cadascú que tregui les seves conclussions.

SALUT
Construccions realitzades pers proveïdors amb el suport financer del Departament de Salut: construcció i posta en marxa de la Unitat Polivalent de Salut Mental (Pere Mata) i ampliació de l'Hospital Comarcal d'Amposta. Confecció del Pla Funcional del nou CAP. Posta en marxa de la rehabilitació domiciliària i increment de Consulta Externa al CAPII: Dermatologia, Oftalmologia, Urologia, Ginecologia i Cardiologia
Inversió Total: 13.713.257 euros

CULTURA
Licitació i inici d'obres de l'Arxiu Comarcal del Montsià. Concessió subvenció per L'Espai d'Art o Centre d'Arts Visuals. Subvenció en la línea de programes d'inversions en ateneus i equipaments culturals d'entitats privades sense ànim de lucre a la Societat Musical Unió Filharmònica d'Amposta. Subvenció en concepte d'activitats "Fem Cultura Lira-2006" i 1er Concurs Internacional de composició per a bandes a la Societat Musical La Lira Ampostina.
Inversió Total: 3.195.479,20 euros

ESPORTS
Centre de Tecnificació de les Terres de l'Ebre: construcció d'un pavelló esgrima i subvenció per la construcció d'una residència d'estudiants. Subvenció per la Construcció d'un Nou Club de Rem. Ajuts a diversos esports federats.
Inversió Total: 2.062.004,00 euros

JUSTICIA
Final d'obres i trasllat d'oficines judicials al nou Palau de Justícia. Renovació d'equips informàtics al nous Jutjats: 48 ordinadors, 13 impressores i 1 servidor
Inversió Total: 2.573.012 euros

INSTITUT DESENVOLUPAMENT COMARQUES DE l'EBRE (IDCE)
Patrocini VI Travessia d'Amposta (Club Natació Amposta) i Regata descens Tortosa a Amposta. Subvenció a l'ajuntament per a la promoció turística de les Terres de l'Ebre Neteja del riu (algues i embarcadors) en la VIII Travessia d'Amposta. Cinquena Edició del Festival del Riu. Organització de les primeres jornades de coneixement i col·laboració Espai Natural de Doñana-Espai Natural del Delta de l'Ebre
Inversió Total: 755.130.52 euros

INTERIOR I POLITICA TERRITORIAL
Conveni construcció Parc de Bombers. Conveni nova comissaria Mossos d'Esquadra. Urbanització Av. Aragonesa. Nova carretera Freginals - Amposta. Obertura carrers i urbanització del sector cementiri nord i Av. Aragonesa. Soterrament del camí Tosses amb l'encreuament amb l'eix de l'Ebre. Millora de l'encreuament Torre de la Carroba amn l'Eix de l'Ebre.
Inversió Total: 9.985.906,00 euros

EDUCACIÓ
Licitacions obertes per adjudicar els projectes d'ampliació dels Col·legis Agustí Barberà i Institut Educació Secundària Montsià. Estan adjudicats i s'estan fent els projectes del nou Col·legi de Educació infantil i primària d'Amposta (Lligallo), la reubicació nous Serveis educatius i el nou Centre de Tecnificació o Institut pels esportistes. S'ha implantat la Escola Oficial d'Idiomes amb el 1r cicle d'anglès i el 1r cicle francès. S'han implantat diversos nous cicles formatius: conducció d'activitats fisico-esportives en el medi natural, cures auxiliars d'infermeria, educació infantil, explotació de sistemes informàtics i animació d'activitats físiques i esportives.
Inversió Total: 1.456.234,00 euros

TREBALL, INDUSTRIA I COMERÇ
Ajuts a diverses empreses locals per innovació i desenvolupament (I + D). Plans d'ocupació: pla de foment de turisme d'Amposta, manteniment i millora d'espais públics, patrimoni i àrees de lleure, transversaliat en les polítiques de joventut i manteniment zones urbanes i periurbanes. Taller d'ocupació Montsianell. Taller d'ocupació Aube. Escola Taller Ilercavònia. Pla de política de dones, pla d'inserció al discapacitats i pla per a col·lectius amb dificultats d'inserció. Peatonalització de diversos carrers comercials.
Inversió Total: 1.318.250,00 euros

AGRICULTURA
Ajut per la modernització de les instal·lacions de la Cooperativa arrossera Montsià. Exemció de l'IBI rústic a les empreses agràries per les gelades del 2005. Regionalització de la PAC als arrossars que ha suposat una aoprtació de 1000 euros Ha x Any. Finalització del procés de fusió de les Cooperatives d'Amposta i Sant Jaume. Ajuts a la modernització del regs del Delta.
Inversió Total: 7.234.157,00 euros

BENESTAR I FAMILIA I DONA
Creació del Centre intervenció especialitzada a la dona (CIE - maltractaments). Creació de l'Institut Català d'Acolliment i Adopció (ICAA). Punt Omnia. Conveni Institut Català de la Dona.
Inversió Total: 527.254 euros

El temps ens ha donat la raó

Desprès de les reiterades denuncies sobre la situació èticament insostenible del Sr Rius, que ha estat compatibilitzant des de començaments del 2004 la doble condició de promotor immobiliari i de regidor de l'àrea d'urbanisme de l'ajuntament d'Amposta, ens hem de felicitar perquè finalment hagi donat el pas que fa més d'un any li vam reclamar a través d'una moció.

Tot i que aquesta decisió arriba tard, entenem que d'aquesta manera l'ajuntament queda alliberat de les sospites que ha generat aquesta àrea estratègica de la ciutat durant la darrera legislatura municipal i que un informe jurídic de la pròpia Diputació deixava molt clar en diversos punts:

1. manca de transparència en l'acció urbanística de l'ajuntament
2. possible utilització d'informació privilegiada
3. col·lisió entre els interessos generals de la ciutat i els personals del regidor
4. obligatorietat d'abstenció i d'intervenció no tan sols en algunes votacions, sinó també en l'acció d'impulsar i dirigir certes actuacions del Departament d'Urbanisme que li pertoquen en virtut del càrrec
5. motiu d'inseguretat jurídica per a l'ajuntament, en facilitar una possible impugnació dels acords municipals sobre urbanisme

Entenec que la seva renúncia a mig any vista de les eleccions municipals i a poques setmanes d'eleccions autonòmiques s'emmarca en la incomoditat electoral que aquesta situació provocava en el partit del Sr Rius i que es deriva de l'alarma social generada per diversos escàndols urbanístics d'alguns municipis de la demarcació.

He de demanar també, que el poc temps que resta de legislatura, la cartera sigue ocupada per algun regidor amb la màxima dedicació horària en correspondència a la importància de l'àrea, a la vegada que demanem conèixer el destí del Sr Rius, que no abandona l'equip de govern, el qual rep la retribució econòmica més elevada de tots els regidors de l'equip de govern

Mala gestió del patrimoni municipal

En el darrer Ple celebrat el passat dilluns dia 25, s'aprovà la compra d'uns terrenys per 180.000 euros a la vora del riu per ubicar el nou Club de Rem d'Amposta. Arran d'aquesta operació, em veig en l'obligació de posar en evidència el greu error que va dur a terme l'equip de govern de CiU quan van decidir vendre el solar on s'ubiquen en l'actualitat els Bombers, terrenys llavors de propietat municipal.

La qüestió es remunta a un decret d'alcaldia de l'abril de 1999, arran del qual s'acordà la venda en pública subhasta perquè no està previst que els terrenys siguin necessaris a l'Ajuntament ni ara ni en un futur, donat que per la seva situació i característiques no està prevista la ubicació de cap tipus de servei o instal·lació municipal o de serveis a la comunitat, entre altres raons pel trasllat del gimnàs municipal i del parc de Bombers, detalla el decret.

Si l'equip de govern no s'hagués venut aquest importantíssim patrimoni ara no caldria realitzar aquesta compra. Cal condemnar aquesta mala gestió de CiU, ja que els terrenys que estaven ubicats en una parcel·la estratègicament situada, eren ideals per situar un centre d'activitats fluvials, que es podria lligar amb la remodelació del club nàutic que ara es pretén fer i destinar-hi també un local a l'Associació de Veïns del barri de la Vila.

Fins i tot, hi havia la possibilitat de tancar un acord amb el promotor perquè l'Ajuntament es quedés amb la planta baixa i algun pis de la nova construcció, la qual cosa hagués permès evitar la pèrdua de patrimoni municipal.

Els terrenys que es van vendre a un promotor de la ciutat ocupaven una superfície de 1.585 metres quadrats, estan classificats en el PLa General d'Ordenació Urbana com a sòl urbà i amb una alçada reguladora màxima de planta baixa+tres plantes+àtic.

Malauradament també he de denunciar que la compra-venda dels terrenys dels Bombers, que no es va fer efectiva fins el passat mes de desembre del 2005, és a dir, quatre anys i mig més tard de la proposta d'acord, ha mantingut el preu dels 588.000 euros, mentre que la parcel·la es podria vendre ara per prop de cinc milions d'euros, una quantitat 10 vegades inferior als diners que ha ingressat l'Ajuntament d'Amposta.

Sense comentaris ...

A Amposta li cal un nou Pla de Mobilitat

Després de 2 plans de circulació, encara hi ha greus deficiències i sens dubte en aquests moments aquest és un del problemes urbans més greus que te plantejat Amposta. No s'ha fet un pla pensat en donar solucions que serveixin per un horitzó de 10 a 20 anys.

Les propostes que aplicarà el PSC quan arribe al govern de la ciutat són:

1. Tancament d'una anella viària de circulació interior ràpida. És segurament la clau per millorar ostensiblement el problema circulatori d'Amposta. Cal completar un sistema de rondes que permeten una mobilitat ràpida entre totes les parts de la ciutat sense necessitat de penetrar en els barris centrals. La base d'aquest anell seria l'avinguda Aragonesa, Avinguda Generalitat i Carrer Sant Cristòfol i hauria de contemplar noves connexions per un extrem amb la carretera de la Carroba pel Pla d'Empúries i per l'altre amb l'avinguda de Sant Jaume. Aquesta ronda ha de contemplar connexions fluides amb el centre de la ciutat a través dels carrers Terradelles, Arbó, Passeig Canal, avinguda Catalunya i Buenos Aires.

2. L'Eix de l'Ebre com anella viària exterior. Si existissin enllaços directes entre diferents punts de les rondes abans explicades i l'Eix de l'Ebre, les entrades i sortides d'Amposta es descongestionarien sensiblement ja que es disposaria de moltes alternatives per entrar i sortir de la ciutat. Cal potenciar enllaços pels camins de Tosses, de Comes i Sant Cristòfol est per a comunicar directament l'eix de l'Ebre, en les dues direccions, amb l'anella viària interior i des d'aquí amb el centre d'Amposta.

3. Delimitació real d'una xarxa de vials secundaris. L'existència d'una xarxa principal coneguda (Avinguda de la Ràpita, Carrer del Grao i Avinguda Sta. Bàrbara) pel centre de la ciutat, s'ha de complementar amb la delimitació d'una altra xarxa de vials secundaris alternatius als barris centrals de la ciutat: Carrer Barcelona, Carrer Navarra, Avinguda Buenos Aires, Carrer Madrid, Miquel Granel, Verge del Pilar, Amèrica .... Aquests xarxa paral·lela ha de fer una funció descongestionadora en moments de circulació punta i ha de rebre un tractament urbanístic que es correspongui amb l'objectiu que es vol aconseguir: asfaltats uniformes que indiquen la continuïtat d'aquella via als conductors i senyalització clara.

4. Millora dels accessos principals de la ciutat. En l'actualitat només una de les entrades de la ciutat té el tractament urbanístic viari que li correspon a una capital de comarca amb vocació de servei a la seva àrea d'influència (entrada des de Santa Bàrbara). Les entrades de la ciutat, a més de ser els seus portals de presentació, han d'ajudar a distribuir el trànsit pel conjunt de l'entramat de carrers i han d'actuar amb una lògica global en el conjunt de la ciutat. Aquest és el cas dels accessos per la Ràpita i Sant Jaume, en procés d'adequació i especialment les entrades des Tortosa, l'Aldea i el pont de la N-340. També cal començar a pensar en la construcció d'un tercer pont.

Altres mesures que afavoririen una millora del trànsit urbà serien:

Foment del transport públic urbà. Fa mes de tres anys que es posà en funcionament al nostre municipi una línia de BUS urbà. Durant aquest temps s'ha constatat un lleuger increment d'ús a partir del segon any de funcionament, però per altra banda hem de reconèixer tots plegats, que fins el moment no s'han cobert les expectatives d'ús raonablement exigibles per aquest servei. Tot i el poc ús actual, considerem que la línia s'ha de continuar mantenint pel foment que suposa del transport públic, perquè facilita la mobilitat a la nostra ciutat i perquè està d'acord amb el disseny d'una ciutat urbanística i energèticament sostenible que des del PSC creiem que s'ha de promoure. Cal per tant trobar fórmules imaginatives perquè els potencials usuaris de la línia urbana de BUS incrementen definitivament el seu ús, especialment per als col·lectius de jubilats i estudiants, més enllà de les reduccions que ja se'ls apliquen en aquest moments i altres que per les seves característiques puguin usar el servei. També caldria arribar a acords amb les associacions de comerç per tal que els justificants de les compres realitzats puguin comportar un accés gratuït al servei de BUS. Igualment cal pensar també amb un transport per els veïns de Balada i Poble Nou com mínim els dimarts perquè puguin pujar al mercat i millorar l'enllaç amb l'estació de l'Aldea.

Habilitació de noves zones d'aparcaments lliures. No s'ha pensat que, amb l'actual ritme de creixement del parc automobilístic, en determinades zones dotades de serveis assistencials existiran greus mancances d'aparcament. És necessari planificar unes zones d'aparcament no gaire lluny d'on es prestin els serveis i garantir un mínim de places necessàries per als usuaris més necessitats. En zones com els voltants del Castell, de l'Hospital, de la Plaça de la Castellania i l'Ajuntament, amb molta concentració de serveis cal habilitar aparcaments gratuïts. També convé fomentar acords amb les associacions de comerç per incentivar l'ús gratuït de les zones blaves.

Construcció d'una nova estació d'autobusos. L'actual emplaçament de la parada d'autobusos al centre d'Amposta no és l'adequat per la difícil accessibilitat que suposa per als vehicles de grans dimensions i els problemes de retencions que provoquen els autobusos quan entren i surten del centre urbà. S'ha de buscar una alternativa que comporti menys problemes que l'actual, no allunyada del centre, però amb millor accessibilitat. Els voltants de la Plaça de la Castellania fora un lloc idoni. Això no vol dir eliminar els baixadors urbans que existeixen i que han de continuar donant servei als usuaris.

Pla de Senyalització. Cal adequar la senyalització a la realitat circulatòria del moment, incidint especialment en les senyals mòbils que avisen els conductors amb antelació del tall d'algun carrer. Amb la complexitat actual de la circulació a la ciutat, això és bàsic per no estar donant tombs inútilment a causa de l'ocupació temporal d'alguna via pública. Cal revisar també la senyalització existent en l'actualitat i ser estrictes en les zones de no estacionar per evitar col·lapses puntuals

Educació vial. Si volem convertir Amposta en un model de ciutat hem d'aconseguir que cotxes i vianants convisquin de forma respectuosa. Per aconseguir-ho s'ha de fer una crida al civisme tant dels uns com dels altres. Des de l'Ajuntament s'han d'impulsar campanyes de conscienciació ciutadana encaminades a millorar els mals hàbits consolidats actuals. Cal començar per les escoles i conscienciar els futurs conductors. No volem una policia "sancionadora". Volem que la nostra policia municipal sigui una policia "educadora" i, només la reincidència en les infraccions facin adoptar mesures mes dures contra les persones incíviques.

Cos d'auxiliars de circulació. La policia local es veu obligada a gastar una part important del seu temps a tasques mecàniques d'ordenació del trànsit, especialment en els moments d'entrada i sortida dels centres escolars, que podria dedicar a tasques més necessàries. Això es podria resoldre creant un cos d'auxiliars de circulació, on es podrien integrar la gent gran, les AMPAs dels centres educatius i Protecció Civil .

L'estat de la Via Pública, la gran assignatura pendent d'Amposta

Fa pocs mesos, el defensor del ciutadà feia públic l'informe de gestió del 2005, en el qual es posava de manifest que el principal volum de queixes presentades pels ampostins es referien a qüestions relacionades amb la Via Pública: neteja, estat dels carrers, males olors, ocupacions de vials, ...

Per altra banda, un informe d'intervenció, revelava que entre els anys 2002 i 2005, l'ajuntament havia hagut d'indemnitzar més 60 particulars i establiments per danys patrimonials derivats del mal estat de la via pública per un valor total de 30.000 euros.

Crec que aquestes dades m'obliguen a fer d'aquest tema la primera proposta electoral als ciutadans per les properes eleccions municipals. Si governem la ciutat el 2007, afrontarem aquesta greu problemàtica d'Amposta mitjançant tres actuacions:

1. Execució d'un pla de xoc de rehabilitació integral de la Via Pública

Encarregarem de forma immediata un Pla de rehabilitació integral que contemple a les zones d'Amposta que ho necessiten.

Això vol dirreasfaltat i restauració dels carrers. Hi ha carrers amb un estat lamentable, indignes d'una ciutat amb vocació de serveis i de turisme com Amposta. Renovació i remodelació de les voreres. Hi ha voreres d'Amposta que no s'han renovat mai des del primer dia que es van instal·lar. Cal ampliar-les sempre que sigue possible i adaptar-les a les necessitats de les persones amb problemes de mobilitat. Senyalització horitzontal. Cal incrementar el número de passos zebra, les zones de prohibit estacionar i sobre tot, fer un manteniment continuat de la seva conservació. Pla de neteja urbana que contemple el manteniment dels solars abandonats i les zones periferiques de la ciutat, on hi ha una mancança de papereres i contenidors. Racionalització i reducció de la l'estesa de cablejats aeris als carrers que dona una qualitat estètica urbana molt baixa.

Cal dir que moltes d'aquestes propostes, les hem anat plantejant de forma separada com a mocions al Ple de l'ajuntament durant els darrers 3 anys. La majoria han estat rebutjades i les que han estat aprovades CiU no les ha executat.

Tot i les evidents restriccions pressupostàries que caldrà afrontar, per l'elevat endeutament del nostre ajuntament, estem disposats a invertir fins al 50 % del pressupost d'inversió dels primers anys de la nova legislatura per recuperar la imatge de la ciutat

2. Creació d'una Oficina de Gestió de la Via Pública

La segona proposta consisteix en crear una oficina municipal que resolgui de forma àgil i eficaç, totes les incidències relacionades amb la via pública: mal estat de carrers i voreres, manca de senyalització, ... Però també que s'ocupe de gestionar:

Les ocupacions viàries d'obres i la seva correcta senyalització. També que un cop finalitzada l'obra, el carrer quede en perfecte estat. Les ocupacions de via pública temporals, com les terrasses de bars, parades, tendals, ... Les urgències derivades de fuites d?aigua, males olors, ... Control de les emissions acústiques. Control i seguiment de l'estat de neteja dels carrers i punts d'abocaments incontrolats urbans. Seguiment d'obres que puguin afectar subministraments bàsics per la població (llum, aigua i gas) per evitar que es tornen a patir els talls d'aigua.

Evidentment, aquesta oficina hauria d'estar molt coordinada amb la Policia Local i la Brigada de Serveis.

3. Creació d'una Ordenança Municipal d'ocupació de la Via Pública

El PSC ja va demanar el setembre del 2005 a l'equip de govern de CiU a través d'una moció, que promogués amb caràcter d'urgència una Ordenança Municipal que regules l'ocupació de la Via Pública.

Igualment, aquesta és una de les principals conclusions de l'Informe 2005 del Defensor del Ciutadà d'Amposta. En ell es constata que una de les queixes més important rebuda es refereix als destorbs que provoquen la mala ubicació i senyalització de les diverses obres que es fan a la ciutat.

Cal que l'ajuntament implanti la cultura, dintre el gremi dels constructors de la ciutat, de la necessitat de conciliar la seguretat dels vianants amb les obres que es realitzen. El creixement ha d'anar associat a la qualitat. El que passa en l'àmbit de la construcció ho podem transposar en l'àmbit urbanístic general. L'assignatura pendent d'Amposta és la qualitat de vida i la sensibilitat en com es fan les coses.

Igualment, l'Associació de Veïns de l'Acollidora, que representa gaire bé la meitat de la zona urbana de la ciutat, ha mantingut diverses reunions amb els responsables municipals sol·licitant aquesta ordenança.

Cap de les gestions realitzades ha donat fruit fins el moment.

Setembre, com els d'abans

M'imagino que l'excusa més emprada als blocs durant aquest mes de setembre, per no haver-lo actualitzat durant setmanes, són les vacances. M'apunto ...

Mentre escric, està caient un aiguat com feia mesos no veia - ni escoltava, ni olorava. És curiós com badem - com bado - davant els espectacles naturals. Em passaria la tarda mirant la pluja torrencial per la finestra. Però també el foc com crema o el vent com bufa o les ones com trenquen o les formigues com desfilen o qualsevol acció natural espontània.

Em sedueix la natura, suposo que per això vaig estudiar Biologia, soc un xafarder del meu voltant, no ho puc evitar. M'imagino que inconscientment, pel mateix motiu també vaig entrar en política o més ben dit la política em va arrossegar cap ella. Hi ha coses que simplement no es poden evitar.

M'agrada que plogue al setembre. L'aigua s'endu la xafogor que no et deixava conciliar el son, neteja l'aire les boires enlluernadores i el terra de la pols acumulada. Ens prepara pel recolliment casolà i professional i també pel personal.

Pot ser per això m'ha sortit aquest escrit tant diferent dels altres ...

Ens cal consolidar el nostre patrimoni agrari

El conreu de l'olivera és el més tradicional de les nostres terres i amb una superfície de 60.000 Ha és el paisatge agrícola més genuïnament ebrenc. Cada cop més, per part de la societat actual, a l'activitat agrícola se li reconeix una multifuncionalitat que va més enllà de la simple producció d'aliments de bona qualitat. El manteniment d'un paisatge mil·lenari, la conservació dels seus elements patrimonials - masos, barraques, marges, camins, ... - la seva funció en la prevenció dels incendis per la discontinuïtat que suposa entre les masses forestals, el foment de la biodiversitat derivat d?aquest efecte mosaic i la fixació de la gent al territori, especialment als pobles petits, són algunes de les funcions socials que aporta l'activitat agrària al conjunt de la societat.

Des de les Administracions hem ser capaços de traduir aquest reconeixement en mesures concretes que equiparen la renda dels pagesos a la de la resta de sectors del mon del treball i que a la vegada garanteixin la viabilitat de les explotacions agroramaderes. Aquestes mesures passen per una adequada política d'ajuts, el foment d'assegurances, una bona transferència tecnològica, la promoció del productes de qualitat, però sobre tot per dotar l'espai agrari d'aquelles infraestructures que permeten les explotacions ser suficientment autònomes i competitives en els exigents mercats globalitzats.

L'impuls de regs de suport és una de les millors garanties per consolidar el nostre valuosíssim patrimoni agrari i a la vegada donar instruments als pagesos per afrontar els reptes de la competitivitat. Els regs de suport que s'estan dissenyant i executant en l'actualilitat en molts pobles de les Terres de l'Ebre estan basats en una gestió molt acurada de l'aigua que incorporen elements automatitzats i/o de telecontrol que optimitzen al màxim el reg a pressió per goteig.

En les zones on s'estan implementant aquests nous regadius hi ha una extraordinària il·lusió per veure completat el somni de generacions i generacions de pagesos. Des de l'Administració

Els Espais Naturals, una oportunitat per a l'Agricultura i els seus productes

El passat 9 de juny, els SSTT dels Departaments de Medi Ambient i Agricultura, vam organitzar de forma conjunta una jornada sobre comercialització de productes agroalimentaris de l'Ebre.

Els ponents, tots dos andalusos, van explicar el model de certificació de productes agroalimentaris, artesanals i turístics, vinculats a algun espai natural d'Andalusia. La idea consisteix en aprofitar el prestigi de la marca "Parques Naturales" per tal de donar un valor afegit a les empreses vinculades als tres sectors abans esmentats.

El projecte es va posar en marxa l'any 2003 i en aquests moments ja hi ha més de 160 empreses i 580 productes, inclosos dintre aquest sistema de certificació.

El sistema funciona amb dues potes. Per una banda hi ha una Fundació privada (Andanatura) sense ànim de lucre amb l'objectiu fundacional de fomentar el desenvolupament sostenible dels espais naturals d'Andalusia, que concentra els seus esforços en fomentar l'activitat econòmica del mon agroalimentari, artesanal i turístic de les empreses ubicades a l'interior dels municipis afectats per alguna figura de protecció. En aquesta Fundació participen les Conselleries de Medio Ambiente i Agricultura i empreses privades com Vodafone, Endesa, Sadiel o Ituzzi.

L'operativitat d'aquesta Fundació consisteix en garantir que tots els productes que es comercialitzen sota la marca "Parques Naturales" compleixen uns estàndards de qualitat màxima, per mig d'un sistema de tècnics que controlen de forma regular la producció i a la vegada autoritzen l?entrada a la marca.

L'altra pota és la federació d'empreses aixoplugades sota el paraigües de la marca, que comparteixen diversos serveis i a la vegada aprofiten els recursos promocionals de l'administració que de forma natural és present a la major de Fires i Events turístics de l?Estat i també a nivell internacional.

Aquest model dual és bàsic, sense l'interès del mon empresarial el sistema no tindria sentit i sense la implicació de l'Administració el sistema de certificació i la promoció no tindria la potencia que té.

És una altra manera de mirar-se les coses. La població i les empreses afectades per la declaració d'algun espai natural, té amb aquests sistema una discriminació positiva que fa que la protecció esdenvigue una oportunitat econòmica més enllà que la genera el corresponent flux de visitants als centres d'informació.

Seria molt interessant que a les Terres de lEbre, pugéssim adaptar aquest model. Per això cal a més de la implicació de l'Administració (que ja ho està) la del mon empresarial.

Les formes són importants

El passat dimecres vaig assisitir al Ple extraordinari de l'ajuntament d'Alcanar, on l'Alcalde Ricard Bort, havia de presentar la seva renuncia al càrrec en virtud del pacte de legislatura signat amb ERC, que repartia els tres primers anys pel PSC i el darrer pels republicans.

Estic acostumat als Plens del meu ajuntament - Amposta, on rarament es superen les 2 hores de durada, fins i tot, amb ordres del dia de més de 20 punts.

La meva primera sorpresa fou la durada de les intervencions dels portaveus dels grups polítics a l'oposició (CiU, PP i APAL), d'entre 30 i 45 minuts, cadascuna. De manera que el primer punt de l'ordre del dia, l'aprovació dels pressupostos del 2006, tardà 3 hores a ser despatxat. Malauradament no tenia previst estar tant estona i vaig haver de marxar sense poder veure la renúncia de l'Alcalde que era el 5è i darrer punt de l'ordre del dia.

La segona sorpresa fou les formes que van emprar alguns dels portaveus durant la seva intervenció contra l'Alcalde. Vaig sentir expressions del tipus vosté esta zumbat, vosté és un mentider, vosté és un Hitler, ... de les que la Secretaria Municipal va pendre la corresponent nota per redactar l'acta.

La tercera sorpresa, que els membres del govern aguantaven estoicament, l'allau d'insults i desqualificacions sense immutar-se.

Vaig arribar a la conclusió que a Alcanar hi ha un trencament total dintre el consistori, que va més enllà de les legítimes discrepàncies polítiques i que està absolutament personalitzat contra l'Alcalde per part dels portaveus a l'oposició.

Aquests usen els Plens com un autèntic teatre on desplegar tòpics retòrics buits i recurrents i on la paraula s'usa pel simple goig d'ostentar el protagonisme del Ple.

El govern, ha renunciat a posar ordre al debat i a demanar respecte als representants electes i es limita a complir amb la legalitat vigent, aprovant els punts per majoria desprès de les eternes intervencions dels grups de l'oposició.

Vaig sentir vergonya de l'utilització que és feia la màxima institució municipal, pena del govern que ja ha tirat la tovallola per intentar recuperar la dignitat del Ple i aborriment de les formes primitives d'una generació de polítics que estan en actiu per qualsevol cosa menys per servei als seus veins.

Potser soc un romàntic de la política però per mi les formes encara són importants.

Home o Natura, l'etern debat

Recordo que fa uns anys estava en el centre de debat al territori la gestió dels espais naturals i en concret el Delta de l'Ebre. Manifestacions de pagesos, entitats agràries i ajuntaments per una banda i d'ecologistes per una altre. Van ser moments de fortes tensions entre els dos col.lectius, molt personalitzades en les figures de Rafel Balada Director del Parc i l'Albert Martinez, el seu cap de Conservació.

El fons del debat, un clàssic, que ha de primar més en la gestió del territori les activitats humanes o els seus valors ambientals ? Sempre vaig pensar que aquest plantejament dual era un error i que havia de ser possible un model integrador i racional de les dues visions.

CiU va jugar fort en aquell moment fent una autèntica cacera de bruixes entre els que ells presumien de desafectes a les posicions oficials, entre ells jo mateix. La meua posició conciliadora entre els dos bàndols, em va costar en aquell moment l'enemistat d'alguns i la incomprensió de molts. D'aquella experiència en vaig treure una lliçó que encara avui dia tinc molt present: en moments de guerra oberta, o t'alinees en un cantó o apartat que prendràs mal. Malauradament, el debat racional i productiu només es pot donar quan el context ho permet.

El passat dissabte 27, vaig assistir a la cloenda del Congres Delta + 10, un esdeveniment que es repetia 10 anys desprès del primer que es va fer a Sant Carles de la Ràpita. Alguns, poquets, érem repetidors; qüestions d'edat ... El debat, el mateix de sempre, és la xarxa natura 2000 una oportunitat o una amenaça per als arrossers? hem d'usar l'aigua de l'Ebre per regar o hem prioritzar els usos ambientals del riu? és la implantació eòlica un objectiu que justifica els mitjans o no?

Sovint he tingut la sensació que alguns dels que defensen amb arguments ambientals avui certes posicions (als 90 la majoria d'ells no ho feien), en el fons no s'atreveixen a plantejar allò que realment els amoïna que és el reequilibri territorial. Embolcallen amb arguments políticament correctes les seves revindicacions estrictament de desenvolupament econòmic. A més, el debat ara va més enllà, atès que alguns partits fan bandera d'aquests temes que abans no s'incorporaven als idearis polítics, també una novetat d'aquesta dècada.

La gran diferència entre ara i abans és per mi, que avui dia pots discrepar de les posicions oficials i no cal tenir por a les represàlies i això al meu entendre és símptoma de normalitat democràtica, de més llibertat i de que sens dubte el país avança en la bona direcció.

Benvinguts al Clan

Participació record, la candidatura de Tortosa s'imposa a la d´Amposta, ... Són alguns dels titulars que hem tingut ocasió de llegir en motiu de les recents eleccions a la Cambra de Comerç.

Més enllà de quina serà la persona que acabarà presidint l'entitat, aquesta notícia de l'actualitat ebrenca em dona peu a parlar sobre el model de relació institucional i territorial que els dirigents polítics, socials, econòmics, sindicals, ...- del territori haurien/hauríem d'impulsar per trencar l'actual model, sovint basat en el tribalisme i la rivalitat estèril.

A ningú se li escapa que aquest ha estat el motor que ha alimentat l'elevada participació en el procés electoral de la Cambra de Comerç. Ho he viscut en el meu entorn. Visites insistents, trucades desesperades, ... Si no aneu a votar tornarà a guanyar Tortosa. Em consta que a Tortosa passava més o menys el mateix.

Malauradament aquest argument tan pobre i si se'm permet miserable funciona. A les dades de participació em remeto.

Jo no estic per aquest model. Hem de ser capaços de superar aquesta visió territorial tan elemental i assumir el concepte de ciutat-territori o de vegueria en xarxa. Una visió objectiva de com ha de funcionar un sistema de 3.000 km quadrats (10 % de Catalunya) i 170.000 habitants (2.5 %) no donen altra alternativa.

O comencem a crear complicitats entre ciutats, a treballar en xarxa, a cercar aliats per objectius estratègics, o no superarem aquest model primitiu i autodestructiu que ens aboca una vegada rera altra de forma irremissible a la frustració.

Malauradament una part important de la classe dirigent veterana alimenta aquest circuit pervers perquè dona vots i distreu el públic dels assumptes realment importants. Jo ho tinc clar, però hem de ser més, molts més ...

Aturada temporal

Ja ho sabia que em costaria això del bloc ...

És una llàstima que finalment ERC hagi pres la decisió de votar no al nou Estatut.

El PSC i ERC tenim objectius polítics comuns que hauriem de recorrer plegats durant una bona part del nostre camí en els propers anys. Per una banda, tenim encara pendent la normalització democràtica del país despres de 23 anys d'un govern asfixiant de CiU i per l'altra l'avenç cap a més autogovern. Sens dubte el nou Estatut és un pas important cap aquest darrer objectiu. ERC, no pot obviar que el PSC-PSOE és l'únic partit amb qui pot avançar i compartir aquests objectius estratègics. Simplement, ara per ara, no hi ha alternativa.

Personalment, tot i que no em sentia còmode amb els estiravots d'alguns membres d'ERC, he treballat molt a gust amb la majoria de directors de serveis a les Terres de l'Ebre. Alguns d'ells em va donar suport quan CiU a Amposta em va amenaçar amb una querella quan vaig fer la denúncia de manca d'ètica urbanística de l'equip de govern (març 2004). Ara he estat jo qui els he donat ànims.

En política el que compta són els objectius polítics, però també ajuda molt el feeling personal. I sincerament, amb ERC, tenim molt més en comú de les dues coses que amb CiU.

A Amposta, ara ja toca

El passat més de març, vaig estar designat per l'agrupació local del PSC com a candidat a l'Alcaldia d'Amposta i a principis d'abril feiem la presentació formal i publica de la candidatura en un sopar multitudinari amb la presència del 1er vice-secretari nacional del PSC Miquel Iceta. Crec que és oportú per tant, fer en aquests moments, una valoració de la feina feta i de línies mestres del nostre projecte per Amposta.

Durant aquests tres anys de Cap de l'Oposició a l'ajuntament, he liderat un grup municipal actiu que ha presentat prop de 70 mocions i gaire bé 200 preguntes als Plens, participant activament a les diferents comissions municipals i controlant l'acció de govern. Hem denunciat la política de desgast personal que se'ns ha fet quan hem defensat alguna altra opció contrària a la que propugna l'equip de govern. En democràcia, el respecte per les idees, i sobretot a les persones, és fonamental. Crec que aquest ha estat el fet diferencials més remarcable del nostre estil polític.
El nostre projecte per Amposta es basa entre tres grans eixos: urbanisme i qualitat de vida, participació ciutadana i millora dels recursos municipals. Sobre ells giraran totes les propostes que anirem desgranant de forma regular durant aquest any pre-electoral i sobre ells s'ha centrat també la nostra acció municipal des del 2003.

Pel que fa a l'urbanisme, tot i reconèixer que Amposta és una ciutat que ha crescut molt en els darrers anys, ho ha fet de forma desendreçada i això es nota en aspectes fonamentals que marquen la qualitat de vida d'una ciutat. Estem infradotats en espais verds i zones de lleure, especialment infantils, hi ha una evident indisciplina urbanística, s'ha d'actuar en la recuperació i rehabilitació de les zones antigues, encara queda molt a fer per resoldre la circulació viària, cal millorar aspectes d'estètica urbana bàsica, carrers, voreres o de convivència com els sorolls. L'ordenació urbanística crec que és l'assignatura pendent d'Amposta, a la que tampoc ajuda d'incomprensible allargament en l'aprovació del nou Pla General d'Ordenació Urbanística. Hi ha un relaxament evident i manca de dedicació en aquesta àrea per part de l'equip de govern.

Pel que fa a la participació ciutadana, entenem que això s'ha de produir a través de les associacions de veïns i fora bo que cada barri estés representat per una associació. Recentment s'ha aprovat la delimitació dels barris de la ciutat, després de la insistència de l'oposició, i s'ha creat una comissió de participació ciutadana. Al nostre criteri, això hauria de ser un pas previ a la creació d'una una futura Federació d'Associacions de Veïns que siguin els interlocutors naturals del poble davant l'Ajuntament, tot donant-los capacitat de co-decisió en les inversions a cada barri, la seguretat ciutadana i la gestió de la immigració. Creiem en la democràcia participativa i per tant no hi ha prou en anar a votar cada 4 anys.

Finalment un dels nostres objectius és millorar la gestió dels recursos muncipals. Actualment tenim un ajuntament endeutat en més del 100% de l'equivalent al seu pressupost, pràcticament al límit del que marca la Llei d'Hisendes municipals. Això fa que la capacitat d'inversió amb recursos propis sigui el 2006 només de 12 euros! Tota la resta, fins a 6 milions d?euros, es farà via crèdits, contribucions especials o transferències d'altres administracions. Caldria fixar-se com a objectiu el fet de reduir l'endeutament municipal en un 50%, amb una estratègia econòmica de reducció d'un 10% anual del dèficit municipal en els propers 5 anys per tal de recuperar la capacitat inversora.

Els socialistes estem als governs d'Espanya i Catalunya i en aquest aspecte intentem col·laborar en tots els àmbits positius per Amposta. Crec que això s'ha demostrat en temes com justícia, promoció industrial, sanitat, cultura, agricultura, infraestructures, seguretat, etc .. Tot i això, és evident que no és el mateix estar al govern que a l'oposició i per altra banda, seria una oportunitat històrica desaprofitada que Amposta no ha tingut mai, la possibilitat de crear aliances polítiques amb tots els nivells de l'Administració.

En definitiva volem transmetre que tenim idees pròpies per al futur d'Amposta i que som el relleu amb més garanties de cara als propers anys. El nostre missatge és el d'un equip de gent jove, professionals experimentats en diversos camps, que en alguns casos tenim responsabilitats rellevants a la Generalitat o a Madrid i que intentem fer una tasca honesta i rigorosa. No amaguem per tant l'ambició de governar la ciutat el 2007. L'alternança política és l'essència de la democràcia i després de 20 anys de govern d'un mateix color polític, sense desmerèixer l'acció realitzada, crec que a Amposta ara ja toca.